Procés català

La Generalitat exigeix reformar la llei d'enjudiciament criminal per adaptar-la al dictamen de l'ONU

L'executiu català reclama a la Moncloa una "reparació efectiva" per a Junqueras, Romeva, Turull i Rull després que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides considerés "violats" els seus drets com a diputats

Reunió del consell executiu del 6 de setembre del 2022. | Govern
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 6 de setembre de 2022 a les 12:45 |
El consell executiu d'aquest dimarts ha servit per analitzar un informe de la conselleria de la Presidència sobre el dictamen del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides que considera "violats" els drets polítics d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull en la mesura que van ser suspesos com a diputats al Parlament l'any 2018 sense haver estat condemnats. Aquesta suspensió va arribar quan va ser ferm el processament per rebel·lió per part del jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, en virtut de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. Segons el Govern, la decisió de l'ONU hauria de servir per reformar, precisament, aquesta norma per eliminar l'article. La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha assenyalat que cal una "reparació" als afectats i la "màxima difusió" per part de l'Estat del text de l'ONU, que el govern espanyol ja ha indicat que no és vinculant.

"El que exigeix el Govern és que hi hagi un compromís polític per reparar els dany, i que s'articuli un mecanisme processal per la bona execució dels dictàmens. La pilota, una vegada més, és a la teulada de l'executiu espanyol", ha remarcat Plaja. La setmana passada, Rull i Romeva van indicar que la decisió de l'ONU suposava "munició" de cara a la justícia europea, una consideració que també apareix en l'informe elaborat per la conselleria de la Presidència. En concret, pot influir en les causes que hi ha obertes al Tribunal Europeu de Drets Humanes (TEDH) i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), on hi ha la revisió de la causa del procés i tot allò relacionat amb els exiliats, respectivament. En els propers mesos s'hi esperen decisions claus.


Segons el dictamen, la suspensió prèvia a la sentència -que va generar una forta polèmica al Parlament entre ERC i Junts sobre com respondre a la decisió de Llarena- no va ser establerta amb motius "raonables i objectius" en el marc de la legislació; va tenir un component "arbitrari" perquè no es va fer una anàlisi de les circumstàncies individuals dels dirigents independentistes; i no es va dur a terme amb les garanties del procediment degut ni tampoc amb un component "imparcial". "El Comitè observa que, per tal que una restricció de drets [polítics] pugui considerar-se com establerta per la llei, ha de ser previsible. És a dir, ha d'estar formulada amb precisió suficient per tal que una persona pugui regular el seu comportament amb conformitat [a la llei] i que aquesta no pugui conferir una discrecionalitat il·limitada o generalitzada als encarregats de la seva aplicació", sosté el text, que compta amb dos vots particulars contraris.


"Diverses organitzacions i entitats nacionals i internacionals han posat de manifest el caràcter pacífic de les accions que van dur a terme els demandants i altres responsables polítics i socials de Catalunya", sosté el dictamen. Davant d'això, els autors del text fan aquesta reflexió: "Una aplicació del dret intern que, de manera automàtica, doni lloc a la suspensió dels càrrecs electes, per presumptes delictes basats en accions públiques i pacífiques, amb anterioritat a l'existència d'una condemna, impedeix un anàlisi individualitzat de proporcionalitat de la mesura i, per tant, no es pot considerar que compleixi els requisits de raonabilitat i objectivitat". El Grup de Treball de l'ONU sobre detencions arbitràries ja es va pronunciar en contra de la presó preventiva dels dirigents independentistes, de qui va demanar l'alliberament immediat.

Un dels arguments que fa servir l'Estat en el procediment -que no té valor judicial pràctic en la mesura que l'ONU no és un tribunal, però que disposa de rellevància política- és que la suspensió dels quatre diputats no va ser automàtica, sinó que requeria que l'apliqués el Parlament de manera efectiva. La part espanyola destaca que els afectats van acabar acceptant ser substituïts per altres representants del seu grup parlamentari -la fórmula va generar moltes discrepàncies entre socis-, per bé que Romeva no va renunciar a l'acta. Després de la suspensió a la cambra catalana, Junqueras, Turull i Rull van presentar-se a les eleccions espanyoles. Van obtenir representació en ple judici al Tribunal Suprem, però no la van poder mantenir pel seu processament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació