05
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:13h
ERC i Junts enfilen jornades decisives per garantir la supervivència del Govern. Els contactes -alguns dels quals ja s'han produït de manera discreta- entre les cúpules dels dos partits tenen -i tindran- com a objectiu encarar el debat de política general i reenfocar l'acord de legislatura, especialment en tot allò que té a veure amb el procés català. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja sap quines demandes ha posat Junts sobre la taula: posar en marxa la direcció col·legiada del procés, bastir un front unitari a Madrid i passar de la taula de diàleg a un procés de "negociació real" en què s'hi tracti l'autodeterminació i amnistia. El context de les converses és complex, perquè la proximitat de la Diada -amb la qual ERC marca distàncies i Junts reclama convertir en un èxit al carrer- ha fotografiat amb precisió les discrepàncies estratègiques entre socis.
Els discursos de les dues formacions topen per l'Onze de Setembre -els republicans reclamen rectificar la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), a qui acusa de "dividir" l'independentisme- i també per la manera com s'estan gestionant les divergències sobre el compliment de l'acord de legislatura. "No es pot construir de dia per destruir de nit", ha apuntat Marta Vilalta, portaveu d'ERC, en referència a l'auditoria del pacte de govern signat el maig del 2021, que va servir a Junts per "suspendre" l'executiu -del qual forma part- en clau nacional. El setembre estarà marcat per les negociacions entre els dos partits, tenint en compte que els de Laura Borràs i Jordi Turullhan donat un mes de marge als socis per refer el full de ruta.
Es tracta d'una tasca que, des de l'octubre del 2017 -aquesta tardor farà cinc anys del referèndum, una efemèride que remou els records de disputes entre els dos espais, continua pendent. De res van servir les reunions setmanals celebrades fins al febrer, ni tampoc els contactes bilaterals que es van posar en marxa per reprendre els contactes. "Tot s'ha de resoldre en el marc del 4x4", sostenia la setmana passada un alt dirigent de Junts, en relació als mecanismes de coordinació més restringits entre ERC i el partit de Borràs i Turull. El secretari general disposa de contacte sovintejat amb Aragonès, mentre que en el cas de la presidenta suspesa del Parlament -un episodi que continua portant cua, ara al Tribunal Constitucional (TC)- la relació és més freda. S'hi compten, per exemple, missatges telefònics que han quedat sense respondre.
Com s'ha rebut a Palau la proposta de Junts? "No hi ha novetats", assenyalen fonts de Palau consultades per NacióDigital, que insisteixen que en el marc del 4x4 -integrat per Vilalta, Sergi Sabrià, Josep Maria Jové i Aragonès quan l'agenda ho permet, per part d'ERC; i Turull, Borràs, Albert Batet i Jordi Puigneró per part dels socis- no s'ha traslladat res de nou que no es conegués pels mitjans. La cita ha servit per emplaçar-se a "continuar treballant" en les reunions de coordinació, i la part republicana ha aprofitat per reclamar que les "dinàmiques internes" no afectin el Govern ni el Parlament.
Malgrat les queixes d'ERC, a les files de Junts insisteixen que el que genera inestabilitat a l'executiu és qualsevol incompliment del pacte, rubricat fa un any i quatre mesos entre Pere Aragonès i Jordi Sànchez, en aquell moment secretari general de la formació fundada per Carles Puigdemont. De fet, les tres demandes -direcció col·legiada, passar del diàleg a la "negociació" i front unitari a Madrid- formen part, en major o menor mesura, de la redacció inicial de l'acord, que va rebre el suport del 83% dels militants de Junts. La verbalització dels tres elements, feta pel portaveu Josep Rius, ja havia estat traslladada prèviament a Aragonès, i suposa una resposta a la intervenció que va fer el president dimarts de la setmana passada dins del consell executiu, durant la qual va reclamar "propostes concretes" més enllà de crítiques a la taula de diàleg.
A les files de Junts hi conviuen dues aproximacions a la negociació oberta amb ERC: un sector -proper a Turull- que aposta per revertir els incompliments de l'acord i continuar dins l'executiu, sobretot amb la vista posada en les eleccions municipals-, mentre que un altre -amb més proximitat a Borràs, però no només estructurat al voltant de la presidenta suspesa del Parlament- aposta per sortir del Govern. El calendari que té la direcció de Junts té un primer estadi, que és el debat de política general, i a partir d'aquí s'aniran prenent les decisions pertinents. Un cop passi el tràmit parlamentari, la cúpula es reunirà per preparar els escenaris de futur, entre els quals la consulta interna.
El 22 d'octubre hi ha previst un consell nacional, de manera que és un dels escenaris probables per, en cas que hi hagi trencadissa, accelerar el debat. La consulta a la militància forma part de la ponència política aprovada en el congrés del mes de juliol, de manera que s'acabarà fent. Està per definir l'abast i la pregunta, a banda de la data, que pot solapar-se amb el debat de pressupostos. El conseller d'Economia, Jaume Giró, és una de les veus amb més pes -ara forma part de l'executiva- que estan a favor de continuar dins del Govern, com també el president del consell nacional, Josep Rull, que dilluns passat va formar part de la reunió de l'executiva celebrada a Pals.
Després de la trobada d'aquest dilluns de coordinació, arrenca una negociació sobre el full de ruta marcada per la Diada i per les diferències entre socis, tant pel fons com per la forma de cap a on ha d'anar el procés. Des de Palau insisteixen que Aragonès plantejarà una proposta àmplia sobre l'autodeterminació, i els sectors de Junts més favorables a continuar amb el pacte ressalten que té una "oportunitat" per apujar el to nacional en un moment en què la taula de diàleg arriba al moment decisiu. A ERC, de fet, ja es dona pràcticament per descomptat que la negociació no tindrà fruits quan s'entri el 2023, any electoral. La incògnita és si el Govern continuarà sent de coalició quan arribin les municipals i les espanyoles previstes en el calendari.
Els discursos de les dues formacions topen per l'Onze de Setembre -els republicans reclamen rectificar la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), a qui acusa de "dividir" l'independentisme- i també per la manera com s'estan gestionant les divergències sobre el compliment de l'acord de legislatura. "No es pot construir de dia per destruir de nit", ha apuntat Marta Vilalta, portaveu d'ERC, en referència a l'auditoria del pacte de govern signat el maig del 2021, que va servir a Junts per "suspendre" l'executiu -del qual forma part- en clau nacional. El setembre estarà marcat per les negociacions entre els dos partits, tenint en compte que els de Laura Borràs i Jordi Turullhan donat un mes de marge als socis per refer el full de ruta.
Es tracta d'una tasca que, des de l'octubre del 2017 -aquesta tardor farà cinc anys del referèndum, una efemèride que remou els records de disputes entre els dos espais, continua pendent. De res van servir les reunions setmanals celebrades fins al febrer, ni tampoc els contactes bilaterals que es van posar en marxa per reprendre els contactes. "Tot s'ha de resoldre en el marc del 4x4", sostenia la setmana passada un alt dirigent de Junts, en relació als mecanismes de coordinació més restringits entre ERC i el partit de Borràs i Turull. El secretari general disposa de contacte sovintejat amb Aragonès, mentre que en el cas de la presidenta suspesa del Parlament -un episodi que continua portant cua, ara al Tribunal Constitucional (TC)- la relació és més freda. S'hi compten, per exemple, missatges telefònics que han quedat sense respondre.
Com s'ha rebut a Palau la proposta de Junts? "No hi ha novetats", assenyalen fonts de Palau consultades per NacióDigital, que insisteixen que en el marc del 4x4 -integrat per Vilalta, Sergi Sabrià, Josep Maria Jové i Aragonès quan l'agenda ho permet, per part d'ERC; i Turull, Borràs, Albert Batet i Jordi Puigneró per part dels socis- no s'ha traslladat res de nou que no es conegués pels mitjans. La cita ha servit per emplaçar-se a "continuar treballant" en les reunions de coordinació, i la part republicana ha aprofitat per reclamar que les "dinàmiques internes" no afectin el Govern ni el Parlament.
Malgrat les queixes d'ERC, a les files de Junts insisteixen que el que genera inestabilitat a l'executiu és qualsevol incompliment del pacte, rubricat fa un any i quatre mesos entre Pere Aragonès i Jordi Sànchez, en aquell moment secretari general de la formació fundada per Carles Puigdemont. De fet, les tres demandes -direcció col·legiada, passar del diàleg a la "negociació" i front unitari a Madrid- formen part, en major o menor mesura, de la redacció inicial de l'acord, que va rebre el suport del 83% dels militants de Junts. La verbalització dels tres elements, feta pel portaveu Josep Rius, ja havia estat traslladada prèviament a Aragonès, i suposa una resposta a la intervenció que va fer el president dimarts de la setmana passada dins del consell executiu, durant la qual va reclamar "propostes concretes" més enllà de crítiques a la taula de diàleg.
A les files de Junts hi conviuen dues aproximacions a la negociació oberta amb ERC: un sector -proper a Turull- que aposta per revertir els incompliments de l'acord i continuar dins l'executiu, sobretot amb la vista posada en les eleccions municipals-, mentre que un altre -amb més proximitat a Borràs, però no només estructurat al voltant de la presidenta suspesa del Parlament- aposta per sortir del Govern. El calendari que té la direcció de Junts té un primer estadi, que és el debat de política general, i a partir d'aquí s'aniran prenent les decisions pertinents. Un cop passi el tràmit parlamentari, la cúpula es reunirà per preparar els escenaris de futur, entre els quals la consulta interna.
El 22 d'octubre hi ha previst un consell nacional, de manera que és un dels escenaris probables per, en cas que hi hagi trencadissa, accelerar el debat. La consulta a la militància forma part de la ponència política aprovada en el congrés del mes de juliol, de manera que s'acabarà fent. Està per definir l'abast i la pregunta, a banda de la data, que pot solapar-se amb el debat de pressupostos. El conseller d'Economia, Jaume Giró, és una de les veus amb més pes -ara forma part de l'executiva- que estan a favor de continuar dins del Govern, com també el president del consell nacional, Josep Rull, que dilluns passat va formar part de la reunió de l'executiva celebrada a Pals.
Després de la trobada d'aquest dilluns de coordinació, arrenca una negociació sobre el full de ruta marcada per la Diada i per les diferències entre socis, tant pel fons com per la forma de cap a on ha d'anar el procés. Des de Palau insisteixen que Aragonès plantejarà una proposta àmplia sobre l'autodeterminació, i els sectors de Junts més favorables a continuar amb el pacte ressalten que té una "oportunitat" per apujar el to nacional en un moment en què la taula de diàleg arriba al moment decisiu. A ERC, de fet, ja es dona pràcticament per descomptat que la negociació no tindrà fruits quan s'entri el 2023, any electoral. La incògnita és si el Govern continuarà sent de coalició quan arribin les municipals i les espanyoles previstes en el calendari.