assegurances

El consorci estatal d'assegurances segueix sense incloure les pedregades

A diferència dels volcans, els llamps o les inundacions, la cobertura d'aquest fenomen cada cop més virulent continua a càrrec del client amb una assegurança privada

per Irene Montagut, Barcelona, Catalunya | 6 de setembre de 2022 a les 06:30 |
Un cotxe amb el vidre trencat per una pedra a la Bisbal d'Empordà | ACN
Els fenòmens meteorològics adversos cada cop són més freqüents. S'incrementen els dies amb calor extrema, les onades de calor cada cop són més llargues i la sequera és ben evident als pantans catalans. Mentre, per una banda, es registren dades de l'estiu més càlid dels últims anys, per l'altra, els xàfecs i pluges intenses cada cop són més habituals i, sovint, tal com ens indica el Servei Meteorològic de Catalunya, van acompanyats de fortes ratxes de vent, mànegues i pedra o calamarsa. 

"La natura ja ens està passant per sobre", assegurava el meteoròleg Francesc Mauri en una entrevista a NacióDigital el juliol passat. Així, fent referència a un canvi climàtic que és més evident que mai, el reconegut home del temps reconeixia que els efectes ara ja només es poden "pal·liar, mitigar i posar un amortidor" per conviure-hi i alentir el procés. Sovint, però, és difícil detectar el fenomen que ve i, si més no, posar aquest amortidor per salvar-se dels desperfectes. Un exemple clar n'és la pedregada que va caure a la Bisbal d'Empordà el dimarts passat. Vidres de cotxes trencats, capós abonyegats i teulades foradades. L'impacte va ser bestial, fins al punt que una nena de 20 mesos va morir per l'impacte d'una de les pedres, que van mesurar 10 centímetres de diàmetre, el més gran mai registrat a Catalunya.



Els desperfectes causats per la pedregada han despertat totes les alarmes. Hi ha escoles que no han pogut iniciar el curs amb normalitat perquè van quedar afectades per l'impacte de les pluges, empreses que tenen els magatzems amb el sostre com un colador i centenars d'usuaris que han hagut de córrer per arreglar les llunes i trencadisses que van patir. Ara bé, qui es responsabilitza d'aquests desperfectes? Fins a quin punt les companyies asseguradores se'n fan càrrec? 


Si bé hi ha un apartat comú en les assegurances dels vehicles i de la llar, l'anomenada "riscos extraordinaris", no tots els fenòmens meteorològics adversos possibles hi estan inclosos. El llistat vinculat als efectes de la natura està conformat per terratrèmols i tsunamis, inundacions extraordinàries -també les provocades per forts cops del mar-, erupcions volcàniques, tempesta ciclònica atípica -amb vents poc atípics de ratxes superiors als 120 km/h i els tornados- i les caigudes de cossos siderals i aeròlits. Les pedregades, però, no hi estan incloses.

"Són les companyies asseguradores les encarregades de cobrir els desperfectes ocasionats per una pedregada", detallen a NacióDigital des d'UNESPA, l'associació empresarial de l'assegurança. Ara bé, cal tenir en compte que no sempre estan inclosos, sinó que depèn de la cobertura que l'usuari hagi contractat. Si es té contractada una assegurança a tercers, l'usuari no té dret a cap compensació; en el cas de les cobertures a tercers ampliades, les asseguradores es faran càrrec dels danys a les parts indicades al contracte, que habitualment són les llunes o qualsevol dels vidres del vehicle, però no inclouen la xapa. Així, només en el cas de les assegurances a tot risc és responsabilitat total de la companyia pagar tots els desperfectes causats per una pedregada al teu cotxe. 


Com es financen en cada cas?


Quan és l'asseguradora qui ha de fer-se càrrec de la reparació, aquesta es finança gràcies al sistema de mutualització del risc que tots els clients de l'empresa assumeixen un cop firmen el contracte. Això vol dir, doncs, que la tarifa que cada usuari paga es destina a crear un pot comú que serveix per assumir els costos de les reparacions dels clients de l'empresa. Segons detalla UNESPA al seu web divulgatiu Estamos Seguros, es tracta d'un "mecanisme de solidaritat grupal" amb la resta d'usuaris de la companyia.

D'altra banda, trobem els desperfectes per "riscos extraordinaris". En aquests casos, no són les companyies asseguradores qui es fa càrrec dels desperfectes, sinó que entra al joc el Consorci de Compensació d'Assegurances, una entitat estatal que depèn del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital. Així, sempre que l'usuari té contractada una assegurança -per al vehicle o per a la llar-, i el fet és declarat com un risc extraordinari, el Consorci paga la reparació. Ho fa gràcies a les aportacions que cada client amb assegurança fa de manera automàtica en contractar-la. És, doncs, una part del cost de l'assegurança que no es queda la companyia, sinó que es destina directament al consorci.

Per tant, des d'UNESPA remarquen que cal tenir en compte que "no és el mateix tenir coberta una reparació -independentment de si ho fa l'asseguradora o el Consorci de Compensació segons l'origen dels danys- que rebre una ajuda" de les administracions. Un exemple el trobem en el cas de l'incendi del Pont de Vilomara, al Bages, del juliol passat. Per una banda, les asseguradores es faran càrrec dels desperfectes materials segons el tipus de contracte firmat per cada usuari, i l'Estat donarà ajudes als habitants del territori després de declarar-ho zona catastròfica pels efectes del foc. 

Pel que fa al sector primari, és a dir, quan els fenòmens adversos afecten directament els camps de cultius, les explotacions ramaderes o agropecuàries, existeix un sistema estatal d'ajudes específiques pensat per donar-los cobertura. Així, quan les pedres impacten contra algun d'aquests espais, l'agricultor té dret a una compensació econòmica sempre que hagi contractat prèviament la cobertura del fenomen. Es tracta de l'Agroseguro, el Sistema Espanyol d'Assegurances Agràries, en funcionament des del 1978.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació