perfil

Liz Truss, la versió oportunista de Thatcher

La nova primera ministra britànica s'ha situat a la dreta de Boris Johnson i ha passat de ser partidària de romandre a la UE a enarborar un Brexit radical

Liz Truss, nova primera ministra del Regne Unit | Europa Press
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 5 de setembre de 2022 a les 13:38 |
Liz Truss ha estat la vencedora de la pugna interna dins del Partit Conservador, segons ha anunciat aquest dilluns la formació. Ha superat clarament l'altre aspirant, Rishi Sunak, i serà, per tant, la nova primera ministra del Regne Unit, succeint Boris Johnson. Després de la dimissió d'aquest, els diputats del partit van anar eliminant un seguit d'aspirants fins a deixar dos finalistes, que s'han sotmès al vot dels afiliats.

La nova líder del Regne Unit va néixer el 1975, un any important en la història dels conservadors britànics. Va ser quan Margaret Thatcher es va fer amb el lideratge del partit, apartant el darrer representant d'una tradició del partit que possiblement va morir aquell dia, Edward Heath. El triomf de Thatcher, que va governar entre 1979 i 1990, va suposar un gir en la història britànica i va enterrar tot una cultura política basada en els pactes socials i la preservació de l'estat del benestar.


Truss arriba a Downing Street amb una aurèola de conservadora intransigent i sense amagar la satisfacció per les comparacions amb Thatcher. Llueix duresa en els mateixos temes que enarborava la desapareguda líder: llenguatge dur amb Brussel·les, i en política exterior, i defensa d'una política de reducció d'impostos que l'han fet estimada entre les bases tories. Però Truss no és Thatcher. Tampoc Johnson, polític dúctil i demagògic però aliè a equiparar-se amb l'ala més dretana del seu partit en política fiscal. Truss, això sí, va optar per fer costat a Johnson en les trifulgues internes.

Filla d'una família d'esquerres, va ser una jove d'idees liberals i europeista, abans d'ingressar en el Partit Conservador. Economista de formació, va advocar per romandre dins de la UE en el referèndum del 2016. Després del triomf del Brexit, va intensificar el seu vocabulari euròfob, emprant un to molt bel·ligerant amb Europa. Durant la campanya interna dins dels conservadors, va generar controvèrsia quan, al preguntar-li si considerava el president francès Macron un amic o un enemic, va respondre: "El jurat encara no ha decidit. Ja ho veurem".



Fins ara ministra d'Exteriors, Liz Truss definirà aviat com vol governar. Serà aleshores quan veurem si és una doctrinària o una tacticista. Ella ha mostrat el rostre d'una thatcheriana convençuda, sabent també que el cos electoral que l'havia d'elegir -unes 200.000 persones, majoritàriament homes de certa edat- és molt conservador. D'aquí poden sorgir els seus problemes, ja que no està clar que la societat britànica, esgotada per la crisi, estigui esperant un remake de lady Thatcher. Abans, però, haurà d'afrontar els problemes interns d'un partit que des del 2016, ja ha tingut quatre primers ministres: David Cameron, Theresa May, Johnson i ella. Els seus companys s'han convertit en uns executors shakesperians de prínceps. Ara l'esperen a ella.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació