06
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
07
de setembre
a les
10:18h
Fa quatre anys que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) té el mandat caducat. El desacord entre PP i PSOE, provocat pel bloqueig dels populars des que van perdre la majoria al Congrés l'any 2018, fa impossible desencallar una situació que cada dia que passa esdevé més insostenible. El discurs d'aquest dimecres de Carlos Lesmes, president del CGPJ i cara més visible d'aquesta interinitat, se centrarà precisament en això: per quart any consecutiu, denunciarà la manca de renovació de l'òrgan i exigirà als principals partits polítics que es posin d'acord per renovar el govern dels jutges.
Aquesta situació de bloqueig ha servit, en els darrers anys, per preservar i enfortir la dreta judicial, majoritària en aquest poder de l'Estat, especialment a la seva cúpula, dominada pel sector conservador. La negativa del PP de permetre la renovació del Consell General del Poder Judicial -que és l'encarregat de nomenar magistrats de les més altes instàncies judicials espanyoles, com ara el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional, els tribunals superiors de justícia i les audiències provincials- s'explica per la voluntat de preservar el control sobre aquest òrgan.
La situació, però, ha esdevingut insostenible després de quatre anys d'interinitat. Les principals associacions professionals de jutges -l'Associació Professional de la Magistratura i Jutges i Jutgesses per a la Democràcia- exigeixen des de fa temps acords per renovar els vocals caducats. Totes dues organitzacions entenen que la situació d'interinitat del CGPJ és el principal repte que cal afrontar aquest curs i coincideixen que la renovació és una exigència inajornable. També hi ha altres reptes, com la renovació del TC, que podria ser bloquejada per un sector del CGPJ, o l'obertura de noves places per descongestionar els tribunals.
Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, de tarannà progressista, assegura que és "imprescindible" la renovació del govern dels jutges. "S'ha de fer de manera immediata", diu la portaveu, Ascención Martín Sánchez, que remarca, en declaracions a NacióDigital, que s'ha de fer seguint la legislació actual. L'Associació Professional de la Magistratura, de caire conservador, va en la mateixa línia i exigeix al PSOE i PP que desbloquegin la situació i deixin de "marejar la perdiu". En una entrevista recent, la presidenta de l'associació María Jesús del Barco avisava que la manca de renovació "posa en dubte" l'aparença d'independència judicial.
La qüestió marcarà la jornada d'aquest dimecres al Tribunal Suprem. La sala de plens, la més noble de la casa, acollirà l'obertura de l'any judicial, la quarta amb l'òrgan de govern dels jutges en funcions. Hi seran Lesmes, el rei Felip VI i, per primera vegada, el nou fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que relleva Dolores Delgado. L'any passat, Lesmes ja va assenyalar l'anomalia que suposa tenir un CGPJ caducat i va exigir a PSOE i PP abandonar la "lluita partidista" i desencallar la situació. El president del CGPJ, però, no s'ha plantejat dimitir per forçar una sacsejada de l'òrgan. Tampoc els vocals que tenen el mandat caducat des de ja fa temps.
El bloqueig del PP persisteix
El CGPJ està format per 20 membres escollits pel Congrés i el Senat per un període de cinc anys. Els vocals escullen el president, en aquest cas Carlos Lesmes, que també és president del Tribunal Suprem, el tribunal més alt en la jerarquia judicial espanyola. A dia d'avui, la majoria dels membres del CGPJ és conservadora, escollits a proposta del PP, cosa que respon al context polític de 2013, quan hi havia majoria absoluta dels populars a les Corts. Lesmes va ser alt càrrec del govern de José María Aznar, partidari de la repressió contra l'independentisme i contrari als indults.
Per renovar el CGPJ cal una majoria àmplia al Congrés i al Senat, i el PP utilitza els seus diputats per impedir-ho. L'any 2018 es va assolir un acord per situar Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem, al capdavant del CGPJ, però la filtració d'uns missatges del dirigent del PP Ignacio Cosidó -deia que amb Marchena controlarien el Suprem "per la porta del darrere"- va desactivar l'operació. Faltaven poques setmanes per al judici del procés, amb un tribunal presidit pel mateix Marchena. Des d'aleshores, hi ha hagut intents de pacte més encaminats a fer veure que s'està intentant desbloquejar la situació que no pas amb voluntat real de desencallar-la.
La interinitat té conseqüències
La manca de renovació té conseqüències, especialment en el Tribunal Suprem, perquè la llei estableix que els vocals amb mandat caducat no poden fer nomenaments i, poc a poc, la plantilla de jutges de l'alt tribunal -també d'altres òrgans judicials- va disminuint per jubilacions o mort de magistrats. "La situació és insostenible i inacceptable", deia Lesmes aquest dilluns, després de la presa de possessió de García Ortiz com a nou fiscal general. Res no fa pensar que PP i PSOE arribin a un acord aviat, per tant la situació d'interinitat continuarà.
El darrer plantejament que ha fet el PP suposa, a la pràctica, persistir en el bloqueig. Al juliol, el vicesecretari popular Esteban González Pons va exigir frenar la llei per renovar el TC -a la qual s'hi oposa, també, el CGPJ- a canvi de negociar la renovació del govern dels jutges, i treballar paral·lelament en una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial. El govern espanyol manté que els populars han d'abandonar "excuses i exigències", complir la Constitució i facilitar la renovació dels òrgans constitucionals.
La renovació del TC
Tant amb Pablo Casado, com ara amb Alberto Núnez Feijóo, el PP no vol perdre el control del CGPJ. Sí que perdrà la majoria, molt probablement, al Tribunal Constitucional. Aquest és un altre dels reptes que té per davant el Poder Judicial en aquestes properes setmanes. Hi ha optimisme pel fet de poder renovar, finalment, l'alt tribunal espanyol. La reforma de la llei impulsada pel PSOE i Podem -i que el PP considera inconstitucional i que incomoda també Lesmes- permetrà al govern espanyol i al CGPJ nomenar dos magistrats respectivament per substituir els jutges caducats.
L'òrgan de govern dels jutges es reunirà dijous per abordar aquests nomenaments i l'objectiu és fer-los aquest mateix setembre. Lesmes apuntava aquest dilluns que els nomenaments són complicats i que caldrà negociar. Aquest dimecres ha transcendit que vuit vocals del CGPJ pretenen bloquejar aquesta renovació. Per la seva banda, el govern espanyol també escollirà dos magistrats. El resultat final implicarà un canvi en la majoria del Tribunal Constitucional, que en la darrera dècada ha estat controlada pel sector conservador. Si la renovació de l'alt tribunal sembla encaminada, el principal repte d'aquest curs al Poder Judicial, la seva pròpia renovació, continua encallada.
Aquesta situació de bloqueig ha servit, en els darrers anys, per preservar i enfortir la dreta judicial, majoritària en aquest poder de l'Estat, especialment a la seva cúpula, dominada pel sector conservador. La negativa del PP de permetre la renovació del Consell General del Poder Judicial -que és l'encarregat de nomenar magistrats de les més altes instàncies judicials espanyoles, com ara el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional, els tribunals superiors de justícia i les audiències provincials- s'explica per la voluntat de preservar el control sobre aquest òrgan.
La situació, però, ha esdevingut insostenible després de quatre anys d'interinitat. Les principals associacions professionals de jutges -l'Associació Professional de la Magistratura i Jutges i Jutgesses per a la Democràcia- exigeixen des de fa temps acords per renovar els vocals caducats. Totes dues organitzacions entenen que la situació d'interinitat del CGPJ és el principal repte que cal afrontar aquest curs i coincideixen que la renovació és una exigència inajornable. També hi ha altres reptes, com la renovació del TC, que podria ser bloquejada per un sector del CGPJ, o l'obertura de noves places per descongestionar els tribunals.
Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, de tarannà progressista, assegura que és "imprescindible" la renovació del govern dels jutges. "S'ha de fer de manera immediata", diu la portaveu, Ascención Martín Sánchez, que remarca, en declaracions a NacióDigital, que s'ha de fer seguint la legislació actual. L'Associació Professional de la Magistratura, de caire conservador, va en la mateixa línia i exigeix al PSOE i PP que desbloquegin la situació i deixin de "marejar la perdiu". En una entrevista recent, la presidenta de l'associació María Jesús del Barco avisava que la manca de renovació "posa en dubte" l'aparença d'independència judicial.
La qüestió marcarà la jornada d'aquest dimecres al Tribunal Suprem. La sala de plens, la més noble de la casa, acollirà l'obertura de l'any judicial, la quarta amb l'òrgan de govern dels jutges en funcions. Hi seran Lesmes, el rei Felip VI i, per primera vegada, el nou fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que relleva Dolores Delgado. L'any passat, Lesmes ja va assenyalar l'anomalia que suposa tenir un CGPJ caducat i va exigir a PSOE i PP abandonar la "lluita partidista" i desencallar la situació. El president del CGPJ, però, no s'ha plantejat dimitir per forçar una sacsejada de l'òrgan. Tampoc els vocals que tenen el mandat caducat des de ja fa temps.
El bloqueig del PP persisteix
El CGPJ està format per 20 membres escollits pel Congrés i el Senat per un període de cinc anys. Els vocals escullen el president, en aquest cas Carlos Lesmes, que també és president del Tribunal Suprem, el tribunal més alt en la jerarquia judicial espanyola. A dia d'avui, la majoria dels membres del CGPJ és conservadora, escollits a proposta del PP, cosa que respon al context polític de 2013, quan hi havia majoria absoluta dels populars a les Corts. Lesmes va ser alt càrrec del govern de José María Aznar, partidari de la repressió contra l'independentisme i contrari als indults.
Per renovar el CGPJ cal una majoria àmplia al Congrés i al Senat, i el PP utilitza els seus diputats per impedir-ho. L'any 2018 es va assolir un acord per situar Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem, al capdavant del CGPJ, però la filtració d'uns missatges del dirigent del PP Ignacio Cosidó -deia que amb Marchena controlarien el Suprem "per la porta del darrere"- va desactivar l'operació. Faltaven poques setmanes per al judici del procés, amb un tribunal presidit pel mateix Marchena. Des d'aleshores, hi ha hagut intents de pacte més encaminats a fer veure que s'està intentant desbloquejar la situació que no pas amb voluntat real de desencallar-la.
La interinitat té conseqüències
La manca de renovació té conseqüències, especialment en el Tribunal Suprem, perquè la llei estableix que els vocals amb mandat caducat no poden fer nomenaments i, poc a poc, la plantilla de jutges de l'alt tribunal -també d'altres òrgans judicials- va disminuint per jubilacions o mort de magistrats. "La situació és insostenible i inacceptable", deia Lesmes aquest dilluns, després de la presa de possessió de García Ortiz com a nou fiscal general. Res no fa pensar que PP i PSOE arribin a un acord aviat, per tant la situació d'interinitat continuarà.
El darrer plantejament que ha fet el PP suposa, a la pràctica, persistir en el bloqueig. Al juliol, el vicesecretari popular Esteban González Pons va exigir frenar la llei per renovar el TC -a la qual s'hi oposa, també, el CGPJ- a canvi de negociar la renovació del govern dels jutges, i treballar paral·lelament en una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial. El govern espanyol manté que els populars han d'abandonar "excuses i exigències", complir la Constitució i facilitar la renovació dels òrgans constitucionals.
La renovació del TC
Tant amb Pablo Casado, com ara amb Alberto Núnez Feijóo, el PP no vol perdre el control del CGPJ. Sí que perdrà la majoria, molt probablement, al Tribunal Constitucional. Aquest és un altre dels reptes que té per davant el Poder Judicial en aquestes properes setmanes. Hi ha optimisme pel fet de poder renovar, finalment, l'alt tribunal espanyol. La reforma de la llei impulsada pel PSOE i Podem -i que el PP considera inconstitucional i que incomoda també Lesmes- permetrà al govern espanyol i al CGPJ nomenar dos magistrats respectivament per substituir els jutges caducats.
L'òrgan de govern dels jutges es reunirà dijous per abordar aquests nomenaments i l'objectiu és fer-los aquest mateix setembre. Lesmes apuntava aquest dilluns que els nomenaments són complicats i que caldrà negociar. Aquest dimecres ha transcendit que vuit vocals del CGPJ pretenen bloquejar aquesta renovació. Per la seva banda, el govern espanyol també escollirà dos magistrats. El resultat final implicarà un canvi en la majoria del Tribunal Constitucional, que en la darrera dècada ha estat controlada pel sector conservador. Si la renovació de l'alt tribunal sembla encaminada, el principal repte d'aquest curs al Poder Judicial, la seva pròpia renovació, continua encallada.