Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Bel Olid: «no puc evitar escriure»

per D.G./Agències, 6 d'abril de 2011 a les 13:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'abril de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Bel Olid ha guanyat el Premi Documenta amb la novel·la 'Una terra solitària'. Foto: Margalida Amengual/ACN

Faltaven només quatre hores perquè s'acabés el termini de presentació quan Bel Olid (Mataró, 1977) va escriure l'última paraula de la novel·la. Així va acabar Una terra solitària (Empúries), una obra que va escriure "de raig" a partir d'unes primeres sis pàgines quasi oblidades i que finalment ha guanyat el Premi Documenta.


Traductora de cinema de professió, Olid ensenya llengua a la UAB, es dedica als seus dos fills i escriu. "Sempre he escrit", ha dit avui l'autora en la presentació oficial del llibre al Grup62. Tot i així,  ha reconegut que una "obsessió primaveral que ha durat tot l'hivern" la porta a escriure contes, teatre, assaig, novel·la i poesia, indistintament i sense parar. "Em sento còmoda transgredint", ha dit l'autora.

Pel que fa a Una terra solitària, a partir de tres plans temporals al llarg de tres generacions (l'àvia, la mare i la filla) i amb el tema de la identitat cultural, social i sexual de fons, Olid fa un retrat sobre la immigració andalusa a Catalunya. Segons l'editora, Eugènia Broggi, "retrata un món rural que s'acaba, el de l'àvia, i explora un món que comença, el de la protagonista".

De fet, l'autora ha apuntat que el llibre està dedicat "A en Blai, que sap qui és. A la Bruna, que sap on va. A la Carla que sap d'on ve", perquè allò "difícil", segons Olid, "és saber les tres coses". Així, la protagonista del llibre, la Maria, "busca constantment donar resposta a aquestes tres incògnites i tranquil·litzar-se pel fet de no saber-ho".

L'obsessió per escriure


Olid escriu des de que en sap. De fet, fins ara s'havia dedicat sobretot al conte i ha publicat Crida ben fort, Estela (Premi Qwerty al millor llibre infantil del 2009), un conte sobre la prevenció d'abusos sexuals, un problema que afecta el 20% de la població i que també és present en Una terra solitària .

De sis pàgines de paraules oblidades que s'haurien pogut convertir en tres contes més, en va néixer aquesta novel·la. La va escriure "a raig", ha assegurat l'autora, que va picar l'última paraula del text quatre hores abans de lliurar-lo a la Llibreria Documenta. "Va ser molt estrany", ha dit, perquè "van ser uns dies de no menjar, no dormir, i només escriure".

"Això no és el millor llibre que escriuré", ha afirmat referint-se al fet que el premi es dedica a autors i obres joves, però "és un llibre que té la virtut de ser breu, que passa bé i ràpidament", ha dit l'autora. "La facilitat amb que el vaig escriure, també és la facilitat amb que es llegeix", ha conclòs Olid.

"No puc evitar escriure", ha sentenciat l'autora, que ha assegurat haver viscut una "obsessió primaveral que ha durat tot l'hivern" i que la porta a escriure sense parar, fent incursions en tots els gèneres: contes, teatre, assaig, novel·la i poesia, indistintament.

En són exemples, d'aquesta obsessió, el fet que hagi escrit 111 haikus en un mes o una obra de teatre en una nit. Bel Olid ha assegurat no sentir-se "gens condicionada" i ha afirmat que "no tenir por és important". "No em coneix ningú, per tant no hi tinc res a perdre", ha dit l'autora. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació