Era l'any 2011 quan Junqueras i Rovira agafaven les regnes del partit, i des de llavors moltes qüestions estratègiques han variat amb escreix. Abans del referèndum de l'1-O, els republicans defensaven una unilateralitat que va quedar reemplaçada per una via negociada que, malgrat l'escepticisme i crítiques d'una part de l'independentisme, és la que ha portat els republicans a la presidència la Generalitat. De fet, ERC assegura que no vol abandonar el diàleg -així ho ha remarcat Pere Aragonès al llarg de l'estiu- malgrat que a l'altra banda hi hagi governs regentats per la dreta. Més enllà de la negociació amb el govern espanyol, els republicans reivindiquen també dosis de realisme davant "propostes màgiques" que consideren que proposen Junts o bé entitats com l'ANC. Només cal tenir en compte la decisió d'Aragonès de no assistir a la manifestació de la Diada per constatar la discrepància estratègica.
Polèmiques al marge, ERC aprofitarà aquests últims quatre mesos de l'any i els primers del vinent per actualitzar-se i consolidar-se amb la celebració del congrés nacional. En una primera fase, al novembre, es renovarà la cúpula del partit i després, a principis del 2023, s'actualitzaran els documents estratègics que no fa tant que es van renovar. El març de l'any passat, de fet, la militància d'ERC va validar amb el 97% dels vots el nou full de ruta del partit consistent en un reforçament del diàleg, una estratègia ben similar a l'adoptada pels republicans a finals del 2019. Els de Junqueras han de renovar part de l'equip i aconseguir blindar el suport de les bases a les directrius del partit. Tot plegat, a banda, combinat amb la tasca de continuar governant i dialogant amb Madrid.
Aquests són els principals reptes que afronta la cúpula republicana en una tardor que, camí de les municipals, determinarà l'èxit del diàleg i marcarà el futur del Govern.
Debat sobre el diàleg: es revisarà l'estratègia?
Les eleccions espanyoles de l'any 2019 van situar ERC com el principal partit independentista a Madrid amb 13 diputats. Els de Junqueras van voler aprofitar la seva representació per ser claus en la governabilitat i van facilitar la investidura de Pedro Sánchez a canvi d'arrencar compromisos, amb la taula de diàleg al centre. Els primers acords van arribar al juliol, quasi tres anys després de l'acord per situar el líder del PSOE a la Moncloa, i el focus es posa ara en la desjudicialització.
Els republicans i la Moncloa es necessiten mútuament i és d'acord amb això que pretén continuar maniobrant el partit republicà en el que queda de legislatura, donant suport a iniciatives que poden ser "beneficioses" per Catalunya malgrat que existeixi el perill que el govern espanyol les acabi incomplint: "El pacte no neix de la innocència, neix de la necessitat", apunta una veu d'ERC a Madrid a NacióDigital. No hi ha una directriu ferma des del carrer Calàbria i cada cas es tracta de manera individualitzada: "Partit a partit".
Credibilitat en joc amb la taula de diàleg
Els republicans reivindiquen que són l'únic actor independentista que té una estratègia per resoldre el conflicte polític, i aquest full de ruta és àmpliament avalat per la militància. Ara bé, en l'última conferència nacional celebrada a l'Hospitalet de Llobregat, les bases van reclamar tenir un retorn dels resultats d'aquesta mesa de negociació.
El test d'estrès arribarà en aquests últims mesos de l'any, ja que les dues parts de la taula s'han compromès a avançar en la desjudicialització amb el focus posat en la reforma de la sedició. S'aconsegueixin o no aquests avenços, el que tenen clar a les files republicanes és que no es pot demanar una confiança cega i "infinita" en la taula si no hi ha resultats, i per això encaren l'inici de curs com el moment de passar l'acció amb propostes concretes per avançar cap a l'autodeterminació i l'amnistia.
Pressupostos de Pedro Sánchez
Una de les negociacions més rellevants en aquest inici de curs a Madrid seran els pressupostos de Sánchez, els últims abans de les eleccions espanyoles de finals del 2023. ERC assegura que no ha decidit ni decidirà fins a "últim moment" quina posició tindrà amb els comptes. El cert és que els republicans acostumen a esgotar els terminis en aquestes negociacions per provar de posar contra les cordes l'executiu del PSOE i Unides Podem per aconseguir compromisos per escrit, i així asseguren que ho continuaran fent. Malgrat això, no han evitat que després s'acumulin els incompliments.
Arribat el moment, en aquest curs es pot donar el cas que existeixi un joc d'equilibris que marqui la negociació. En aquest sentit, coincidiran en el calendari el suport als pressupostos amb els avenços que es produeixin en la desjudicialització, en millores de la llei d'habitatge o en la derogació de la llei mordassa.
Estratègia unitària de l'independentisme a Madrid
Si hi ha una cosa que no ha deixat de reclamar Junts durant l'últim any des del Parlament, és que existeixi una direcció col·legiada i unitat estratègica de l'independentisme a Madrid. És cert que el partit de Borràs i Turull i ERC han protagonitzat durant aquesta legislatura algunes iniciatives de forma conjunta com ara la creació de la comissió d'investigació del Catalangate o esmenes en lleis com la de memòria democràtica, però la manca d'unitat al Congrés dels Diputats és fer evident en el debat de política general del mes de juliol, on els partits no van presentar cap proposta de resolució de forma conjunta.
El cert és que els republicans consideren que no es pot anar de bracet de qui "et critica constantment", en referència a les intervencions de Míriam Nogueras, portaveu de Junts, des del Congrés, dures amb l'estratègia dels de Gabriel Rufián. A més, els republicans consideren que sota aquestes crides d'unitat, Junts voldria "aprofitar-se" de la representativitat que té ERC amb 13 diputats per imposar la visió dels quatre diputats que ostenta el partit de Turull i Borràs. "Darrere d'aquesta història es busca imposar una visió minoritària a un grup més ampli", remarquen fonts republicanes.
Les advertències de Junts
El fet de passar a l'acció amb propostes que facin avançar l'eix nacional és una de les qüestions que a Junts s'avalua amb lupa. El soci de Govern d'ERC ha començat el curs polític amb l'amenaça de sortir de Govern, una decisió que es prendrà després del debat de política general que se celebrarà a finals de setembre al Parlament.
ERC haurà de calcular les propostes que presenta per no allunyar els companys de coalició. Aquestes propostes seran treballades la setmana vinent en una jornada de feina amb tots els diputats a Lloret de Mar. A banda d'abordar el debat de política general, també elaboraran un calendari de treball pels mesos que venen.
Blindatge dels lideratges: Junqueras i Rovira
Tots els reptes de l'inici de curs seran pilotats des del carrer Calàbria i des de Ginebra per Junqueras i Rovira. El mateix dia en què l'executiva d'ERC va decidir avançar el congrés nacional, van enviar un escrit a la militància on van expressar la seva voluntat de tornar-se a presentar, com van fer l'any 2011, el 2015 i el 2019. Si no fos per les situacions derivades de la repressió com la presó i l'exili, no podrien repetir, ja que els estatuts dels republicans marquen com a límit tres mandats, però van ser modificats arran de la situació de presó i exili que han patit els dirigents de la formació.
Si es repeteix la dinàmica dels últims congressos, Junqueras i Rovira repetiran amb ampli suport, una situació que contrasta amb totes les altres formacions i entitats independentistes que han canviat els seus representants en els últims temps, com ara Junts -amb l'adeu de Carles Puigdemont- o bé Òmnium amb el pas al costat de Jordi Cuixart. ERC opta per mantenir les seves cares visibles amb la intenció de demostrar que l'organització és "estable" davant la volatilitat de les altres formacions.