02
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
03
de setembre
a les
14:48h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, havia mantingut la incògnita de la seva participació a la manifestació de la Diada en la represa del curs polític. No va voler revelar si faria acte de presència en la convocatòria de l'ANC en el contacte informal amb la premsa en el viatge a París per participar en el principal fòrum empresarial francès i, a Palau, tampoc es va voler revelar la decisió del dirigent republicà en la presentació dels actes institucionals de l'Onze de Setembre. Però aquest divendres s'han resolt tots els dubtes: Aragonès ha calculat que el més "coherent" -així se subratlla des del seu entorn- és que no sigui present en la marxa promogut pel sobiranisme civil. La decisió, que té similituds amb la que havien pres algun predecessor -Artur Mas va fer el mateix en les grans manifestacions del procés-, ha alimentat la disputa independentista. Es produeix en un moment de divergència del moviment, per la falta de consens estratègic, i se sustenta amb l'argument que la cita organitzada per l'ANC pretén confrontar l'acció dels partits i les institucions. Regust de divisió.
L'absència d'Aragonès, que contrasta amb el que va fer el president l'any passat -on sí que va participar a la manifestació, entomant els xiulets que va rebre la cúpula d'ERC-, ha agitat el món sobiranista en l'estrena del setembre polític, en què s'ha constatat la desconfiança entre els socis del Govern. La ratificació de la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament, l'auditoria de Junts que afegeix dubtes a la continuïtat de l'executiu de coalició -encara que consellers del partit de Jordi Turull no en vulguin sentir a parlar- i l'evidència de les estratègies dispars de les formacions independentistes han fet més grans les ferides. Les bases no són alienes a aquesta realitat de divorci. I s'han empeltat de la discussió, agreujada per la falta d'horitzó sobre l'autodeterminació. Ni ERC ni Junts, tampoc la CUP, garanteixen un trajecte practicable cap al dret a decidir. La frustració es palparà aquest Onze de Setembre.
Es preveu, doncs, una Diada agra i l'entorn d'Aragonès ha calculat l'escenari de danys mentre ERC ha donat llibertat als seus càrrecs per decidir a quins actes assistir. Per això, en l'argumentari desplegat des de Palau per justificar la decisió presa pel president s'hi destaca la necessitat que l'independentisme actuï de forma unitària en l'actual etapa per poder fer passos endavant. Des de la presidència no es comparteix que l'ANC hagi enfocat una Diada crítica amb els partits -tant amb ERC com amb Junts, que piloten el Govern-, un plantejament que l'entitat matisa quan se sent interpel·lada. Fonts governamentals destacaven aquest divendres a NacióDigital que els espais de reivindicació, com el de la manifestació de diumenge que ve, haurien de pretendre "sumar" i falcar la "transversalitat del moviment". El president ha demanat reiteradament que els actors del sobiranisme deixin de "mirar-se de reüll" i que "aparquin les batalletes", com va assegurar a principis d'agost en roda de premsa.
Les justificacions de l'entorn d'Aragonès per reforçar la decisió no han agradat l'ANC, que ja havia advertit -en una entrevista a La Vanguardia- que si el president no era present a la manifestació evidenciaria que no estava "implicat amb la independència". "No s'entén que el president de la Generalitat es faci fotos amb el govern de Madrid i no se la vulgui fer amb centenars de milers de catalans demanant la independència, una reivindicació que el seu partit porta a programa electoral", ha afegit a Vilaweb la presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, un cop ha conegut l'anunci d'Aragonès. Feliu, que estrena protagonisme a la Diada, ha insistit en el discurs que el Govern no té un pla independentista. "L'ANC no avala l'autonomisme", ha apuntat.
Junts interpreta que les invectives de l'Assemblea no l'interpel·len. Tot i integrar la meitat del Govern, la primera reacció dels dirigents de la formació al pas fet pel president ha estat confirmar la seva presència a la convocatòria de la Diada. El primer a fer-ho ha estat el vicepresident de l'executiu, Jordi Puigneró, i després tots els consellers del partit. Junts s'ha afanyat per evidenciar que les reaccions de discrepància que es manifestin durant la Diada estan dirigides a ERC, que branda la via del diàleg amb el govern de Pedro Sánchez, represa després del Catalangate. L'estratègia de Junts, dibuixada en la ponència política aprovada aquest juliol, fixa el cinquè aniversari de l'1 d'octubre com un "punt d'inflexió" per reprendre el camí de l'autodeterminació, sense concrecions de com ha de ser l'embat amb l'Estat.
"No és una Diada contra els partits, és una manifestació independentista", remarcaven aquest matí fonts de Junts. La formació que lideren Borràs -aspirant a guanyar protagonisme en una concentració que premia perfils com el seu, especialment ara que ha estat suspesa com a presidenta del Parlament amb la col·laboració d'ERC- i Turull insisteix aquests dies que no s'ha de "decebre el carrer", és a dir, els centenars de milers de persones que en els últims anys s'han mobilitzat per aconseguir la independència. Un discurs que lliga amb l'acusació recurrent del partit contra els republicans a l'hora de retreure'ls que s'està "anant enrere" en clau de procés.
Turull, de fet, insistia aquesta setmana en la idea que, si no "s'escolta" el carrer, no se'l podrà "interpretar". Al llarg d'aquest setembre hi haurà contactes al més alt nivell -n'hi ha programat un entre el secretari general de Junts i el president de la Generalitat de cara als propers dies- per mirar d'acostar posicions amb la vista posada en el debat de política general, on Aragonès plantejarà un acord "ampli" sobre autodeterminació més enllà de l'independentisme. El president, a diferència del que li demanen els socis, no només no té intenció de donar per finiquitada la via del diàleg, sinó que hi insistirà amb força -especialment en reformes antirrepressives- fins que acabi l'any.
Què han fet altres presidents per la Diada?
Durant els anys àlgids del procés, les decisions dels successius presidents de la Generalitat sobre la seva participació en les concentracions de l'Onze de Setembre van gravitar entre la distància i l'acció. Artur Mas, quan ocupava el despatx a Palau, va optar per no assistir a cap de les mobilitzacions (2012, 2013, 2014 i 2015), i s'hi va estrenar quan ja era expresident, el 2016. Precisament, la mobilització d'aquell any, que va ser descentralitzada, Carles Puigdemont hi va debutar com a president en el tram de Salt. L'ara eurodiputat de Junts va repetir en la manifestació del 2017 a Plaça Catalunya, pocs dies abans de la celebració del referèndum de l'1-O. Quim Torra, en la seva etapa com a president, va optar per manifestar-se amb bona part de membres del seu Govern cada Diada. Entre ells, l'aleshores vicepresident Aragonès.
L'absència d'Aragonès, que contrasta amb el que va fer el president l'any passat -on sí que va participar a la manifestació, entomant els xiulets que va rebre la cúpula d'ERC-, ha agitat el món sobiranista en l'estrena del setembre polític, en què s'ha constatat la desconfiança entre els socis del Govern. La ratificació de la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament, l'auditoria de Junts que afegeix dubtes a la continuïtat de l'executiu de coalició -encara que consellers del partit de Jordi Turull no en vulguin sentir a parlar- i l'evidència de les estratègies dispars de les formacions independentistes han fet més grans les ferides. Les bases no són alienes a aquesta realitat de divorci. I s'han empeltat de la discussió, agreujada per la falta d'horitzó sobre l'autodeterminació. Ni ERC ni Junts, tampoc la CUP, garanteixen un trajecte practicable cap al dret a decidir. La frustració es palparà aquest Onze de Setembre.
Es preveu, doncs, una Diada agra i l'entorn d'Aragonès ha calculat l'escenari de danys mentre ERC ha donat llibertat als seus càrrecs per decidir a quins actes assistir. Per això, en l'argumentari desplegat des de Palau per justificar la decisió presa pel president s'hi destaca la necessitat que l'independentisme actuï de forma unitària en l'actual etapa per poder fer passos endavant. Des de la presidència no es comparteix que l'ANC hagi enfocat una Diada crítica amb els partits -tant amb ERC com amb Junts, que piloten el Govern-, un plantejament que l'entitat matisa quan se sent interpel·lada. Fonts governamentals destacaven aquest divendres a NacióDigital que els espais de reivindicació, com el de la manifestació de diumenge que ve, haurien de pretendre "sumar" i falcar la "transversalitat del moviment". El president ha demanat reiteradament que els actors del sobiranisme deixin de "mirar-se de reüll" i que "aparquin les batalletes", com va assegurar a principis d'agost en roda de premsa.
Les justificacions de l'entorn d'Aragonès per reforçar la decisió no han agradat l'ANC, que ja havia advertit -en una entrevista a La Vanguardia- que si el president no era present a la manifestació evidenciaria que no estava "implicat amb la independència". "No s'entén que el president de la Generalitat es faci fotos amb el govern de Madrid i no se la vulgui fer amb centenars de milers de catalans demanant la independència, una reivindicació que el seu partit porta a programa electoral", ha afegit a Vilaweb la presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, un cop ha conegut l'anunci d'Aragonès. Feliu, que estrena protagonisme a la Diada, ha insistit en el discurs que el Govern no té un pla independentista. "L'ANC no avala l'autonomisme", ha apuntat.
Junts interpreta que les invectives de l'Assemblea no l'interpel·len. Tot i integrar la meitat del Govern, la primera reacció dels dirigents de la formació al pas fet pel president ha estat confirmar la seva presència a la convocatòria de la Diada. El primer a fer-ho ha estat el vicepresident de l'executiu, Jordi Puigneró, i després tots els consellers del partit. Junts s'ha afanyat per evidenciar que les reaccions de discrepància que es manifestin durant la Diada estan dirigides a ERC, que branda la via del diàleg amb el govern de Pedro Sánchez, represa després del Catalangate. L'estratègia de Junts, dibuixada en la ponència política aprovada aquest juliol, fixa el cinquè aniversari de l'1 d'octubre com un "punt d'inflexió" per reprendre el camí de l'autodeterminació, sense concrecions de com ha de ser l'embat amb l'Estat.
"No és una Diada contra els partits, és una manifestació independentista", remarcaven aquest matí fonts de Junts. La formació que lideren Borràs -aspirant a guanyar protagonisme en una concentració que premia perfils com el seu, especialment ara que ha estat suspesa com a presidenta del Parlament amb la col·laboració d'ERC- i Turull insisteix aquests dies que no s'ha de "decebre el carrer", és a dir, els centenars de milers de persones que en els últims anys s'han mobilitzat per aconseguir la independència. Un discurs que lliga amb l'acusació recurrent del partit contra els republicans a l'hora de retreure'ls que s'està "anant enrere" en clau de procés.
Turull, de fet, insistia aquesta setmana en la idea que, si no "s'escolta" el carrer, no se'l podrà "interpretar". Al llarg d'aquest setembre hi haurà contactes al més alt nivell -n'hi ha programat un entre el secretari general de Junts i el president de la Generalitat de cara als propers dies- per mirar d'acostar posicions amb la vista posada en el debat de política general, on Aragonès plantejarà un acord "ampli" sobre autodeterminació més enllà de l'independentisme. El president, a diferència del que li demanen els socis, no només no té intenció de donar per finiquitada la via del diàleg, sinó que hi insistirà amb força -especialment en reformes antirrepressives- fins que acabi l'any.
Què han fet altres presidents per la Diada?
Durant els anys àlgids del procés, les decisions dels successius presidents de la Generalitat sobre la seva participació en les concentracions de l'Onze de Setembre van gravitar entre la distància i l'acció. Artur Mas, quan ocupava el despatx a Palau, va optar per no assistir a cap de les mobilitzacions (2012, 2013, 2014 i 2015), i s'hi va estrenar quan ja era expresident, el 2016. Precisament, la mobilització d'aquell any, que va ser descentralitzada, Carles Puigdemont hi va debutar com a president en el tram de Salt. L'ara eurodiputat de Junts va repetir en la manifestació del 2017 a Plaça Catalunya, pocs dies abans de la celebració del referèndum de l'1-O. Quim Torra, en la seva etapa com a president, va optar per manifestar-se amb bona part de membres del seu Govern cada Diada. Entre ells, l'aleshores vicepresident Aragonès.