03
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
05
de setembre
a les
8:04h
El papa Francesc avança cap als deu anys de pontificat, que es compliran el març que ve, enmig de rumors interessats de renúncia i una pugna evident entre els diversos sectors de poder en el cor de l'Església. Els problemes de salut, fets visibles per l'artrosi al genoll que l'ha obligat a moure's amb cadira de rodes o amb bastó, han alimentat les especulacions sobre un final de pontificat. Una visita a la tomba de Celestí V, el primer papa que va renunciar al càrrec en el llunyà 1294, va donar més carnassa als mitjans i els vaticanòlegs. La trobada de cardenals a Roma dels 28 i 29 d'agost per analitzar la recent reforma feta a la cúria- va fer la resta, just quan s'és a prop dels 60 anys del Concili Vaticà II.
El cert és que el Papa va anar a la ciutat de l'Aquila -on és enterrat Celestí V- per reunir-se amb familiars de les víctimes del terratrèmol que va assolar la ciutat el 2009. Però ha estat el mateix pontífex qui ha fet diverses declaracions sobre la idea de la renúncia i ha deixat clar que no ho té previst. Això sí: també va obrir la porta a estudiar-ho si un dia no es trobés en condicions.
La salut serà determinant, però pel que fa a la voluntat papal, cal tenir en compte un fet: el cap de l'Església va convocar el que s'ha anomenat el Sínode de la Sinodalitat, un procés de diàleg obert a tots els creients sobre la participació a l'Església i com "caminar junts" (aquest és el sentit etimològic de sínode). Un procés que es va engegar el 2021 a totes les diòcesis, amb aportacions de tothom qui ha volgut, i conclourà l'octubre del 2023 amb una assemblea de bisbes a Roma. Allí s'establiran propostes per fer més col·legiada l'Església. Aquestes cinc claus sobre el moment i les reformes pendents poden ajudar a comprendre el moment particular que travessa el pontificat de Jorge Mario Bergoglio.
1. Rumors interessats de renúncia
Ja fa mesos que la possibilitat d'una renúncia agita les aigües vaticanes. En algun moment ha fet la sensació que el mateix pontífex es divertia amb l'especulació. Però el cert és que la major part dels rumors sobre una possible renúncia han estat amplificats sobretot des de grups ultraconservadors contraris a Bergoglio. A Itàlia, un dels focus d'oposició més rellevants es mou entorn el vaticanòleg de L'Espresso Sandro Magister i el seu bloc Settimo Cielo, molt influent i ben connectat amb sectors cardenalicis. A l'estat espanyol, Infovaticana respon a la mateixa línia.
El nucli de cardenals contraris a la línia de Bergoglio no descansa. Precisament, amb motiu del recent consistori de cardenals, el veterà prelat alemany Walter Brandmüller (93 anys a l'esquena i una llengua verinosa) es va atrevir a criticar públicament el Papa, a qui va acusar de voler censurar l'opinió dels cardenals. La tensió a la cúpula de l'Església és ben visible.
2. Reformes fetes: un nou llenguatge i més dones i laics
El pontificat de Francesc ha canviat coses. En primer lloc, el llenguatge, més planer i sensible al batec de la societat. Dues expressions del seu discurs han fet fortuna: ha definit l'Església com un "hospital de campanya", un lloc de refugi i cura. I ha criticat la "globalització de la indiferència", el que ha donat un contingut molt social al seu pontificat. Ha introduït en el discurs de l'Església la preocupació per l'ecologia (en l'encíclica Lautatio si: Lloat sies) i ha estat contundent en la defensa de l'acollida als immigrants, com en la visita al centre d'acollida de Lampedusa el juliol del 2013.
Quant a reformes assolides, el Papa ha aconseguit culminar un canvi a la cúria romana que ha obert la porta dels dicasteris (els ministeris pontificis) a laics i dones. I de cara al Sínode de l'octubre del 2013, ha posat una dona, la religiosa francesa Nathalie Becquart, en el nucli dur de l'organització, amb veu i vot. Una altra religiosa, Raffaella Petrini, és vicegovernadora de la Ciutat del Vaticà. Avançar en aquesta línia de modernització del govern de l'Església exigeix al Papa romandre en el seu lloc.
L'estiu també ha dut una altra reforma rellevant: la reducció del poder de l'Opus Dei, la poderosa organització conservadora fundada per Escrivá de Balaguer -i tradicional adversària de la Companyia de Jesús a la qual pertany Bergoglio-. A partir d'ara, el seu cap (el prelat) no haurà de ser necessàriament bisbe. Un canvi que el Papa ha deixat per a la que pot ser l'etapa final del seu pontificat.
3. Les reformes que esperen: moral i família
En el que no s'ha produït un canvi destacat en els aspectes que afecten més a la doctrina sobre família, dones i homosexualitat. El celibat resta intocable i el sacerdoci femení no està sobre la taula, de moment. El Papa ha pressionat al màxim per modificar la situació dels divorciats dins de l'Església, però ha topat amb un mur del búnquer més tradicional. El Sínode de bisbes sobre la família del 2015 va obrir la porta a estudiar cas per cas, però la proposta d'aprovar la comunió per als divorciats no va assolir els dos terços de vots necessaris. Sí que es va aprovar que els divorciats participessin més de les activitats parroquials. Sobre l'homosexualitat, malgrat les paraules del Papa ("qui soc jo per condemnar-los?"), o l'acceptació del matrimoni gai, la porta resta tancada a pany i forrellat.
4. Un Col·legi de Cardenals obert a la perifèria
La correlació de forces dins del Col·legi de Cardenals s'ha modificat clarament en aquests nou anys. Més del 60% dels prop de 220 cardenals han estat creats per l'actual pontífex i el col·lectiu s'ha fet més perifèric. Europa ha passat de tenir 64 membres a 50, el conjunt de l'Àsia i Oceania, de 12 a 24. Entre els 21 nous cardenals creats a l'agost, n'hi havia de Timor Oriental, Goa, Nigèria, Ghana i Paraguai. Seran tots ells els qui un dia elegiran el successor del papa argentí. Però en tot bloc de designacions, un Papa ha de tenir en compte tots els matisos i faccions, i entre els designats hi havia Fernando Vérgez, un espanyol membre de Legionaris de Crist i a qui Bergoglio té molta confiança. De fet, Vérgez és ara el governador de la Ciutat del Vaticà. A l'Església, les coses són enrevessades.
5. Ratzinger encara hi és
En totes les especulacions sobre una possible renúncia del papa Francesc, cal tenir en compte que ja hi ha un papa emèrit. Als seus 95 anys, Joseph Ratzinger (Benet XVI) viu retirat a l'interior del Vaticà des de la seva renúncia el 2013. La relació entre ell i Bergoglio són, en principi, cordials i el seu antecessor ha estat molt curós de no expressar mai discrepàncies amb l'actual pontífex, tot i procedir de diferents sensibilitats eclesials. El papa Francesc té pensat regular la figura de l'emèrit i ha circulat en els mitjans que un títol apropiat per als papes que deixen de ser-ho seria el de bisbe emèrit de Roma. Però la presència de Ratzinger al Vaticà també condiciona els passos futurs del Papa.
El cert és que el Papa va anar a la ciutat de l'Aquila -on és enterrat Celestí V- per reunir-se amb familiars de les víctimes del terratrèmol que va assolar la ciutat el 2009. Però ha estat el mateix pontífex qui ha fet diverses declaracions sobre la idea de la renúncia i ha deixat clar que no ho té previst. Això sí: també va obrir la porta a estudiar-ho si un dia no es trobés en condicions.
La salut serà determinant, però pel que fa a la voluntat papal, cal tenir en compte un fet: el cap de l'Església va convocar el que s'ha anomenat el Sínode de la Sinodalitat, un procés de diàleg obert a tots els creients sobre la participació a l'Església i com "caminar junts" (aquest és el sentit etimològic de sínode). Un procés que es va engegar el 2021 a totes les diòcesis, amb aportacions de tothom qui ha volgut, i conclourà l'octubre del 2023 amb una assemblea de bisbes a Roma. Allí s'establiran propostes per fer més col·legiada l'Església. Aquestes cinc claus sobre el moment i les reformes pendents poden ajudar a comprendre el moment particular que travessa el pontificat de Jorge Mario Bergoglio.
1. Rumors interessats de renúncia
Ja fa mesos que la possibilitat d'una renúncia agita les aigües vaticanes. En algun moment ha fet la sensació que el mateix pontífex es divertia amb l'especulació. Però el cert és que la major part dels rumors sobre una possible renúncia han estat amplificats sobretot des de grups ultraconservadors contraris a Bergoglio. A Itàlia, un dels focus d'oposició més rellevants es mou entorn el vaticanòleg de L'Espresso Sandro Magister i el seu bloc Settimo Cielo, molt influent i ben connectat amb sectors cardenalicis. A l'estat espanyol, Infovaticana respon a la mateixa línia.
El nucli de cardenals contraris a la línia de Bergoglio no descansa. Precisament, amb motiu del recent consistori de cardenals, el veterà prelat alemany Walter Brandmüller (93 anys a l'esquena i una llengua verinosa) es va atrevir a criticar públicament el Papa, a qui va acusar de voler censurar l'opinió dels cardenals. La tensió a la cúpula de l'Església és ben visible.
2. Reformes fetes: un nou llenguatge i més dones i laics
El pontificat de Francesc ha canviat coses. En primer lloc, el llenguatge, més planer i sensible al batec de la societat. Dues expressions del seu discurs han fet fortuna: ha definit l'Església com un "hospital de campanya", un lloc de refugi i cura. I ha criticat la "globalització de la indiferència", el que ha donat un contingut molt social al seu pontificat. Ha introduït en el discurs de l'Església la preocupació per l'ecologia (en l'encíclica Lautatio si: Lloat sies) i ha estat contundent en la defensa de l'acollida als immigrants, com en la visita al centre d'acollida de Lampedusa el juliol del 2013.
Quant a reformes assolides, el Papa ha aconseguit culminar un canvi a la cúria romana que ha obert la porta dels dicasteris (els ministeris pontificis) a laics i dones. I de cara al Sínode de l'octubre del 2013, ha posat una dona, la religiosa francesa Nathalie Becquart, en el nucli dur de l'organització, amb veu i vot. Una altra religiosa, Raffaella Petrini, és vicegovernadora de la Ciutat del Vaticà. Avançar en aquesta línia de modernització del govern de l'Església exigeix al Papa romandre en el seu lloc.
L'estiu també ha dut una altra reforma rellevant: la reducció del poder de l'Opus Dei, la poderosa organització conservadora fundada per Escrivá de Balaguer -i tradicional adversària de la Companyia de Jesús a la qual pertany Bergoglio-. A partir d'ara, el seu cap (el prelat) no haurà de ser necessàriament bisbe. Un canvi que el Papa ha deixat per a la que pot ser l'etapa final del seu pontificat.
3. Les reformes que esperen: moral i família
En el que no s'ha produït un canvi destacat en els aspectes que afecten més a la doctrina sobre família, dones i homosexualitat. El celibat resta intocable i el sacerdoci femení no està sobre la taula, de moment. El Papa ha pressionat al màxim per modificar la situació dels divorciats dins de l'Església, però ha topat amb un mur del búnquer més tradicional. El Sínode de bisbes sobre la família del 2015 va obrir la porta a estudiar cas per cas, però la proposta d'aprovar la comunió per als divorciats no va assolir els dos terços de vots necessaris. Sí que es va aprovar que els divorciats participessin més de les activitats parroquials. Sobre l'homosexualitat, malgrat les paraules del Papa ("qui soc jo per condemnar-los?"), o l'acceptació del matrimoni gai, la porta resta tancada a pany i forrellat.
4. Un Col·legi de Cardenals obert a la perifèria
La correlació de forces dins del Col·legi de Cardenals s'ha modificat clarament en aquests nou anys. Més del 60% dels prop de 220 cardenals han estat creats per l'actual pontífex i el col·lectiu s'ha fet més perifèric. Europa ha passat de tenir 64 membres a 50, el conjunt de l'Àsia i Oceania, de 12 a 24. Entre els 21 nous cardenals creats a l'agost, n'hi havia de Timor Oriental, Goa, Nigèria, Ghana i Paraguai. Seran tots ells els qui un dia elegiran el successor del papa argentí. Però en tot bloc de designacions, un Papa ha de tenir en compte tots els matisos i faccions, i entre els designats hi havia Fernando Vérgez, un espanyol membre de Legionaris de Crist i a qui Bergoglio té molta confiança. De fet, Vérgez és ara el governador de la Ciutat del Vaticà. A l'Església, les coses són enrevessades.
5. Ratzinger encara hi és
En totes les especulacions sobre una possible renúncia del papa Francesc, cal tenir en compte que ja hi ha un papa emèrit. Als seus 95 anys, Joseph Ratzinger (Benet XVI) viu retirat a l'interior del Vaticà des de la seva renúncia el 2013. La relació entre ell i Bergoglio són, en principi, cordials i el seu antecessor ha estat molt curós de no expressar mai discrepàncies amb l'actual pontífex, tot i procedir de diferents sensibilitats eclesials. El papa Francesc té pensat regular la figura de l'emèrit i ha circulat en els mitjans que un títol apropiat per als papes que deixen de ser-ho seria el de bisbe emèrit de Roma. Però la presència de Ratzinger al Vaticà també condiciona els passos futurs del Papa.