10
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
16:34h
Quan la Maria va avortar tenia 17 anys. Feia set setmanes que estava embarassada i cinc que l'oprimia el pit una sensació d'incertesa i d'ansietat que no havia experimentat abans. Tot i les sospites, assabentar-se'n va ser com un gerro d'aigua freda: feia segon de batxillerat, tenia una vida social i familiar satisfactòria i mil experiències encara per posar a la seva maleta. On cabia entre aquests plans un nadó? Recorda que va pensar com era possible que es trobés en una situació així, si no era una noia promiscua. "Un pensament molt masclista", reconeix cinc anys després. A més, havia mantingut relacions sexuals amb protecció. "Era improbable, però els accidents passen", explica.
Les xifres del ministeri de Sanitat indiquen que l'any 2020 van interrompre’s l’embaràs 8.407 adolescents d'entre 15 i 19 anys. Malgrat que cada noia arrossegava circumstàncies diferents, les menors tenien un factor en comú: la necessitat del permís patern o matern per poder realitzar-se la pràctica. Un requisit que els sectors feministes reivindiquen com a "innecessari" segons l'edat, ja que els limita el dret de decidir sobre el seu cos.
La reforma de la llei de salut sexual i reproductiva, que ha promogut el ministeri d'Igualtat i que va veure la llum verda el passat 30 d'agost, ha intentat fer un pas més enllà en la protecció del dret de l'avortament. La principal modificació permet a les joves de 16 i 17 anys recórrer a la pràctica sense el consentiment dels progenitors. Una mesura que ha aixecat polseguera i que ha posat al punt de mira la seva ètica.
Què diu la llei?
El projecte de llei aborda cinc aspectes clau dins la salut sexual: l’embaràs, la salut menstrual, l’anticoncepció, les violències reproductives i l’avortament. Pel que fa a l’últim aspecte, destaquen dues modificacions essencials: l’autonomia dels pacients i l’eliminació dels tres dies de reflexió.
La llei d’autonomia dels pacients fa referència a la capacitat de lliure elecció mèdica a partir dels 16 anys. Tot i això, la interrupció de l’embaràs no estava inclosa, així que les menors havien de comptar amb la signatura dels progenitors. “No té cap sentit que una noia de 16 anys pugui decidir si fer-se quimioteràpia i no si vol avortar”, opina Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius. Per tant, segons ella, la legislació ha inclòs una modificació que “caldria haver ajustat abans”.
Els tres dies de reflexió obligatoris, un període en què les dones havien de replantejar-se la decisió, també s’ha eliminat, donat que era l’única intervenció mèdica que tenia un requisit així. En aquest sentit, s’ha regulat l’objecció de consciència, una premissa a la qual es poden acollir els professionals mèdics que no volen realitzar la pràctica per motius ideològics. A causa d’això, el 85% de les interrupcions de l’embaràs es fan a clíniques privades. Ara, segons la proposta, la intenció és “trobar l’equilibri entre la voluntat dels metges i la necessitat de la pacient” i “garantir-ne l’accessibilitat als hospitals públics”.
Tot i que ha estat un projecte celebrat pels sectors feministes, encara presenta mancances. Per Aldalvert, la principal errada ha estat no ampliar el termini de l’avortament més enllà de les 22 setmanes pels embarassos difícils. Tal com recollia la llei de 2010, la interrupció de l’embaràs pot fer-se fins a la setmana 14 i la 22 en cas que el fetus presenti malformacions o suposi un risc per la salut de la mare. En aquests escenaris, un comitè decideix si pot efectuar-se la pràctica. "És molt dur perquè les dones se senten incompreses i han de marxar fora per avortar", explica Aldavert.
A més, la coordinadora de l'associació considera essencial despenalitzar la interrupció de l'embaràs, una mesura que no inclou la llei i que suposa un símbol de poder sobre el cos de les dones. "L'únic avortament que hauria d'estar prohibit és el que es fa sense el consentiment de la persona", destaca. Per acabar, insisteix que cal treballar en la inclusió sanitària, ja que el 27,2% de dones a Catalunya es troba en risc d'exclusió social, tal com indica la taxa AROPE. "Moltes d'elles recorren a l'avortament clandestí, que suposa un risc total per la salut", avisa.
Tot i les mancances, reconeix que el projecte de llei suposa un avançament sobre paper. No obstant això, Aldavert opta per aplicar una perspectiva crítica: “És una bona proposta, però si no ve acompanyada d’un pressupost, d’un seguiment i d’una avaluació, no anirà enlloc”, opina.
Una passa més cap a la igualtat
Malgrat el pas endavant que suposa la reforma de llei, la tònica internacional no ha anat en consonància. El decret de la Cort Suprema dels EUA, que eliminava l’exercici de l’avortament arreu del país, va ser la gota que va vessar el got. Altres territoris, com Polònia, ja havien reprogramat els rellotges a principis del segle XX en prohibir la tipificació de la interrupció de l’embaràs. Malgrat que altres països, com Argentina, han dit “sí” a la pràctica, els moviments conservadors i d’extrema dreta s’han estès com una ombra pels carrers i pels seients dels parlaments.
“Es tracta d’una d’aliança internacional i transnacional que vol recuperar l’ordre natural del món. Suposa la pèrdua de la sobirania i l’autonomia sexual de les dones que, curiosament, és un dels pilars que sosté el patriarcat”, reflexiona Aldavert. Explica que és cabdal entendre el context en què s’ha aprovat la reforma, que la fa “més necessària que mai”. Anima, però, a anar amb cautela: “L’opressió internacional desperta els monstres de casa nostra i els motiva a actuar”, sentencia.
Tanmateix, ara per ara toca celebrar la fita i la passa endavant que suposa la lliure elecció de la interrupció de l’embaràs a les menors de 16 i 17 anys, una regulació que ha despertat especial controvèrsia. “Si als 16 no tens capacitat per decidir-ho, tampoc la tens per mantenir relacions sexuals o per ser mare”, raona Aldavert. I es pregunta: “Ningú ha qüestionat que, en termes mèdics, la majoria d’edat és als 16. Per què sí que es fa amb l’avortament?”.
Una de les teories més populars entre els conservadors és pensar que, si es penalitza la pràctica, l’acció d’interrompre l’embaràs desapareixerà per art de màgia. Les xifres no avalen, però, aquesta premissa: d’acord amb un estudi elaborat per l’Associació de Clíniques Acreditades per la Interrupció de l’Embaràs (ACAI) l’any 2014, el 62% de les dones recorrerien a l’avortament clandestí en cas de ser il·legal dins del territori espanyol. També les menors. “Bona part de les noies que venen a l’associació provenen de famílies estructurades que els hi donen permís per avortar, però n’hi ha que presenten quadres de violència greus o altres circumstàncies que els impossibiliten demanar-ho”, informa Aldavert.
La responsable de l’associació emfatitza una premissa bàsica que sovint passa desapercebuda: ningú està obligat a avortar. El que la reforma ha d’assegurar, segons Aldavert, és que les menors puguin accedir a informació contrastada per fer una decisió sense coaccions i amb l’acompanyament psicològic degut. “És la dona qui ha d’escollir si seguir amb l’embaràs o no. Les dues opcions són igual de vàlides”, puntualitza.
L’avortament, un camí ple d’espines
“És dramàtic veure com bona part de la societat ha acceptat l’avortament com un mètode anticonceptiu més. Quina decadència”, és la reflexió que un usuari de Twitter va compartir després que el Ministeri d’Igualtat anunciés la reforma que amplia el dret. No és l’únic que opina d’aquesta forma: la xarxa social va omplir-se de comentaris que qüestionaven la moralitat de la decisió i banalitzaven el procés psicològic pel qual passa una noia que vol interrompre l’embaràs.
“Pensar que no hi ha un impacte psicològic és un error”, considera la psicòloga sanitària, Elisabet Solsona. Tot i que la decisió d’avortar sigui clara, hi ha factors que poden trontollar l’estabilitat mental, motiu pel qual és cabdal oferir un acompanyament tant en el moment com després de realitzar-se la pràctica. “En molts casos succeeix el dol negacional, on es tapen les emocions i s’intenta oblidar el que ha passat”, informa Solsona. La psicòloga conta que té diverses pacients a la consulta que experimenten els efectes anys després d’interrompre l’embaràs.
En el cas de les menors, tal com apunta l’experta, les conseqüències poden agreujar-se. “Això no es deu a l’edat. És perquè arrosseguen altres càrregues, com el tabú de l’avortament o la vergonya per haver mantingut relacions sexuals”, explica Solsona. Així, assegura que les noies de 16 i 17 anys estan capacitades per prendre una decisió sobre el seu cos, però que enfronten circumstàncies que altres dones adultes no pateixen i que es reflecteixen en l’impacte emocional.
En aquest sentit, Solsona apunta que és vital trencar l’estigma de l’avortament dins de les famílies i els centres educatius i incloure una educació sexoafectiva transversal. “És clau que les joves sàpiguen com prevenir-ho i quins recursos tenen a la seva disposició en cas de voler interrompre l’embaràs. Cal que sàpiguen com és el procés i on demanar ajuda”, considera la psicòloga.
La reforma de la llei de salut sexual i reproductiva és un indicatiu d’evolució en matèria feminista, tot i les mancances que presenta en certs aspectes. Així i tot, com asseguren les expertes consultades, per garantir l’exercici del dret a l’avortament cal incidir en la resta d’aspectes legals que el condicionen -és a dir, els recursos d’aplicació i d’avaluació- perquè la llei no es redueixi a paper mullat. I tot plegat sense perdre de vista el fet important: la capacitat d’elecció de cada dona sobre el seu cos.
Les xifres del ministeri de Sanitat indiquen que l'any 2020 van interrompre’s l’embaràs 8.407 adolescents d'entre 15 i 19 anys. Malgrat que cada noia arrossegava circumstàncies diferents, les menors tenien un factor en comú: la necessitat del permís patern o matern per poder realitzar-se la pràctica. Un requisit que els sectors feministes reivindiquen com a "innecessari" segons l'edat, ja que els limita el dret de decidir sobre el seu cos.
La reforma de la llei de salut sexual i reproductiva, que ha promogut el ministeri d'Igualtat i que va veure la llum verda el passat 30 d'agost, ha intentat fer un pas més enllà en la protecció del dret de l'avortament. La principal modificació permet a les joves de 16 i 17 anys recórrer a la pràctica sense el consentiment dels progenitors. Una mesura que ha aixecat polseguera i que ha posat al punt de mira la seva ètica.
Joves d'Arran Osona amb la pancarta 'L'avortament és un dret, no un genocidi' Foto: ACN Busquets L.
Què diu la llei?
El projecte de llei aborda cinc aspectes clau dins la salut sexual: l’embaràs, la salut menstrual, l’anticoncepció, les violències reproductives i l’avortament. Pel que fa a l’últim aspecte, destaquen dues modificacions essencials: l’autonomia dels pacients i l’eliminació dels tres dies de reflexió.
La llei d’autonomia dels pacients fa referència a la capacitat de lliure elecció mèdica a partir dels 16 anys. Tot i això, la interrupció de l’embaràs no estava inclosa, així que les menors havien de comptar amb la signatura dels progenitors. “No té cap sentit que una noia de 16 anys pugui decidir si fer-se quimioteràpia i no si vol avortar”, opina Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius. Per tant, segons ella, la legislació ha inclòs una modificació que “caldria haver ajustat abans”.
Els tres dies de reflexió obligatoris, un període en què les dones havien de replantejar-se la decisió, també s’ha eliminat, donat que era l’única intervenció mèdica que tenia un requisit així. En aquest sentit, s’ha regulat l’objecció de consciència, una premissa a la qual es poden acollir els professionals mèdics que no volen realitzar la pràctica per motius ideològics. A causa d’això, el 85% de les interrupcions de l’embaràs es fan a clíniques privades. Ara, segons la proposta, la intenció és “trobar l’equilibri entre la voluntat dels metges i la necessitat de la pacient” i “garantir-ne l’accessibilitat als hospitals públics”.
Tot i que ha estat un projecte celebrat pels sectors feministes, encara presenta mancances. Per Aldalvert, la principal errada ha estat no ampliar el termini de l’avortament més enllà de les 22 setmanes pels embarassos difícils. Tal com recollia la llei de 2010, la interrupció de l’embaràs pot fer-se fins a la setmana 14 i la 22 en cas que el fetus presenti malformacions o suposi un risc per la salut de la mare. En aquests escenaris, un comitè decideix si pot efectuar-se la pràctica. "És molt dur perquè les dones se senten incompreses i han de marxar fora per avortar", explica Aldavert.
A més, la coordinadora de l'associació considera essencial despenalitzar la interrupció de l'embaràs, una mesura que no inclou la llei i que suposa un símbol de poder sobre el cos de les dones. "L'únic avortament que hauria d'estar prohibit és el que es fa sense el consentiment de la persona", destaca. Per acabar, insisteix que cal treballar en la inclusió sanitària, ja que el 27,2% de dones a Catalunya es troba en risc d'exclusió social, tal com indica la taxa AROPE. "Moltes d'elles recorren a l'avortament clandestí, que suposa un risc total per la salut", avisa.
Tot i les mancances, reconeix que el projecte de llei suposa un avançament sobre paper. No obstant això, Aldavert opta per aplicar una perspectiva crítica: “És una bona proposta, però si no ve acompanyada d’un pressupost, d’un seguiment i d’una avaluació, no anirà enlloc”, opina.
Una passa més cap a la igualtat
Malgrat el pas endavant que suposa la reforma de llei, la tònica internacional no ha anat en consonància. El decret de la Cort Suprema dels EUA, que eliminava l’exercici de l’avortament arreu del país, va ser la gota que va vessar el got. Altres territoris, com Polònia, ja havien reprogramat els rellotges a principis del segle XX en prohibir la tipificació de la interrupció de l’embaràs. Malgrat que altres països, com Argentina, han dit “sí” a la pràctica, els moviments conservadors i d’extrema dreta s’han estès com una ombra pels carrers i pels seients dels parlaments.
Un grup d'activistes socials reclama un avortament lliure dins de la sanitat pública Foto: ACN
Tanmateix, ara per ara toca celebrar la fita i la passa endavant que suposa la lliure elecció de la interrupció de l’embaràs a les menors de 16 i 17 anys, una regulació que ha despertat especial controvèrsia. “Si als 16 no tens capacitat per decidir-ho, tampoc la tens per mantenir relacions sexuals o per ser mare”, raona Aldavert. I es pregunta: “Ningú ha qüestionat que, en termes mèdics, la majoria d’edat és als 16. Per què sí que es fa amb l’avortament?”.
Una de les teories més populars entre els conservadors és pensar que, si es penalitza la pràctica, l’acció d’interrompre l’embaràs desapareixerà per art de màgia. Les xifres no avalen, però, aquesta premissa: d’acord amb un estudi elaborat per l’Associació de Clíniques Acreditades per la Interrupció de l’Embaràs (ACAI) l’any 2014, el 62% de les dones recorrerien a l’avortament clandestí en cas de ser il·legal dins del territori espanyol. També les menors. “Bona part de les noies que venen a l’associació provenen de famílies estructurades que els hi donen permís per avortar, però n’hi ha que presenten quadres de violència greus o altres circumstàncies que els impossibiliten demanar-ho”, informa Aldavert.
La responsable de l’associació emfatitza una premissa bàsica que sovint passa desapercebuda: ningú està obligat a avortar. El que la reforma ha d’assegurar, segons Aldavert, és que les menors puguin accedir a informació contrastada per fer una decisió sense coaccions i amb l’acompanyament psicològic degut. “És la dona qui ha d’escollir si seguir amb l’embaràs o no. Les dues opcions són igual de vàlides”, puntualitza.
Pintada de denúncia per la impossibilitat d'avortar a Manresa Foto: Gemma Aleman
L’avortament, un camí ple d’espines
“És dramàtic veure com bona part de la societat ha acceptat l’avortament com un mètode anticonceptiu més. Quina decadència”, és la reflexió que un usuari de Twitter va compartir després que el Ministeri d’Igualtat anunciés la reforma que amplia el dret. No és l’únic que opina d’aquesta forma: la xarxa social va omplir-se de comentaris que qüestionaven la moralitat de la decisió i banalitzaven el procés psicològic pel qual passa una noia que vol interrompre l’embaràs.
“Pensar que no hi ha un impacte psicològic és un error”, considera la psicòloga sanitària, Elisabet Solsona. Tot i que la decisió d’avortar sigui clara, hi ha factors que poden trontollar l’estabilitat mental, motiu pel qual és cabdal oferir un acompanyament tant en el moment com després de realitzar-se la pràctica. “En molts casos succeeix el dol negacional, on es tapen les emocions i s’intenta oblidar el que ha passat”, informa Solsona. La psicòloga conta que té diverses pacients a la consulta que experimenten els efectes anys després d’interrompre l’embaràs.
En el cas de les menors, tal com apunta l’experta, les conseqüències poden agreujar-se. “Això no es deu a l’edat. És perquè arrosseguen altres càrregues, com el tabú de l’avortament o la vergonya per haver mantingut relacions sexuals”, explica Solsona. Així, assegura que les noies de 16 i 17 anys estan capacitades per prendre una decisió sobre el seu cos, però que enfronten circumstàncies que altres dones adultes no pateixen i que es reflecteixen en l’impacte emocional.
En aquest sentit, Solsona apunta que és vital trencar l’estigma de l’avortament dins de les famílies i els centres educatius i incloure una educació sexoafectiva transversal. “És clau que les joves sàpiguen com prevenir-ho i quins recursos tenen a la seva disposició en cas de voler interrompre l’embaràs. Cal que sàpiguen com és el procés i on demanar ajuda”, considera la psicòloga.
La reforma de la llei de salut sexual i reproductiva és un indicatiu d’evolució en matèria feminista, tot i les mancances que presenta en certs aspectes. Així i tot, com asseguren les expertes consultades, per garantir l’exercici del dret a l’avortament cal incidir en la resta d’aspectes legals que el condicionen -és a dir, els recursos d’aplicació i d’avaluació- perquè la llei no es redueixi a paper mullat. I tot plegat sense perdre de vista el fet important: la capacitat d’elecció de cada dona sobre el seu cos.