La intensitat del nou curs escolar, finalment, se circumscriurà al que passi als centres educatius. Les protestes al carrer i les vagues anunciades han desaparegut quan faltaven només quatre dies per començar el curs d’infantil i primària. El desllorigador d’aquesta treva que permetrà un inici normal del curs el dilluns ha estat l'acord que s'ha signat aquest mateix dijous a la tarda, després de mesos amb el conflicte enquistat: els docents aconsegueixen la reducció d’una hora lectiva i la contractació de 3.500 nous mestres i professors, mentre que el Govern posa fi de manera indefinida a una temporada de reivindicacions contínues i peticions de dimissions.
Després de mesos d’insistència en què els sindicats demanaven de manera prioritària de revertir la retallada de l’hora lectiva de manera conjunta, i de rebutjar que els docents d’infantil i primària ho aconseguissin abans que els de secundària, les agrupacions laborals han decidit enterrar la destral de guerra de manera momentània. Desconvoquen les vagues previstes per al 7 i 28 de setembre a canvi del compromís de l’executiu català de mobilitzar 170 milions d’euros a partir del gener del 2023 per incorporar 1.463 nous mestres i 2.009 professors.
Aquesta decisió ha estat coordinada entre les diferents agrupacions sindicals, que han fet un comunicat conjunt en què explicaven que aparcaven “un setembre ingovernable” en pro de l’aconseguiment d’una reivindicació laboral que també implicarà “una repercussió molt important en la qualitat educativa” de l’alumnat. A infantil i primària, els docents faran 23 hores lectives i no 24, com fins ara, i a secundària es passarà de les 19 actuals a les 18 prèvies a les retallades. Aquesta hora extra es preveu dedicar a la coordinació i la gestió de projectes educatius.
Els sindicats també han defensat que aquest acord “inicia un camí per arribar a l’assoliment de la resta de reivindicacions” que els queden pendents. Malgrat la postura conjunta, algun dels sindicats ha fet una valoració pròpia amb diferents tons. El més contundent ha estat la Intersindical, que ha acceptat la proposta, però ha matisat que valora "críticament" un acord que deixa fora la resta de demandes sindicals expressades els últims mesos.
Al seu torn, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha reivindicat el moment “històric” que suposa aquest acord en implicar la totalitat dels sindicats i el Govern. Aquesta situació no es donava "des de fa més de 20 anys”, ha apuntat el titular del departament. Alhora, amb la incorporació dels nous professionals, Cambray ha destacat que s’ampliarà el màxim històric de docents del sistema educatiu públic català i s’establirà un nou rècord. Si s’aplica els canvis tal com estan previstos al gener, doncs, s’arribaria als 80.000 mestres i professors a la xarxa pública.
Aquest nou escenari, de retruc, cedeix protagonisme a les novetats acadèmiques i econòmiques del nou curs escolar presentades pel departament aquest dijous. Aquestes noves condicions aborden des de la presència del català a les aules fins al funcionament de la gratuïtat del P2. A continuació, en detallem les claus.
El català, temporalment blindat
Abans de l’anunci de l’acord sindical, la gran novetat de la presentació del curs escolar havia estat el blindatge de la immersió lingüística en els 27 centres sobre els quals pesava alguna mena de mesura judicial que els forçava a impartir més hores en castellà. Cambray ha anunciat, per primera vegada des del 2015, “cap aula aplicarà el 25% del castellà”.
Tot i que aquesta situació podria canviar en el futur, quan el Tribunal Constitucional valori la nova llei catalana o si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya veu objeccions a la interpretació del Govern, aquest curs començarà reforçant la presència del català a les aules. La secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, ha explicat que s’ha fet arribar una ordre a totes les escoles afectades per anunciar que les decisions judicials del 25% del castellà són “incompatibles” amb la nova normativa aprovada pel Parlament.
Ràtios minvants a P3, gratuïtat a P2
Un aspecte que el Govern ja havia anunciat prèviament i que només faltava saber com irrompria a la pràctica en el sistema educatiu era la voluntat de reduir les ràtios d’alumnes a Infantil 3 (P3) des d’aquest curs. Segons s’ha concretat en roda de premsa, finalment 9 de cada 10 classes de la xarxa pública aconseguiran aplicar la relació d’un màxim de 20 alumnes per aula. Aquest percentatge que s’ha fixat en els centres públics, però, es redueix considerablement en el cas dels centres concertats. Malgrat això, en no tenir obligació d’aplicar les polítiques dissenyades pel departament d’Educació, el conseller Cambray ha agraït que “més del 30%” de les concertades s’hagin adaptat a les noves ràtios.
Pel que fa a la gratuïtat d’Infantil 2 (P2), el nou curs garanteix que les escoles bressol públiques no comportaran cap despesa a les famílies de l’alumnat. De fet, l’ajuda també es dirigeix a les famílies amb els infants als centres privats, atorgant 800 euros per fill i curs, i doblant aquesta quantitat en el cas de les famílies vulnerables.
Nous centres
Aquest curs sumarà també l’estrena de 52 escoles bressol rurals a municipis que mai no n’havien tingut. Això fa pujar a 119 els pobles petits (menys de 2.500 habitants) que comptaran amb una opció dels 0 als 3 anys.
A banda d’aquesta mesura, també s’ha anunciat la integració a la xarxa pública de tres centres que aquest curs deixaran de tenir una part de gestió privada. La resta de novetats parteixen o bé de la fusió de dos centres que s’han convertit en un (3 casos) o bé de l’estrena d’un nou institut (5), la majoria dels quals institut escola.
Menys alumnes, més professors
Aquest curs, a excepció de la Formació Professional, tota la resta de línies educatives perden alumnat, seguint la tendència demogràfica dels darrers anys. La xifra d’estudiants se situa en 1.590.000, uns 5.000 menys que el curs passat. Per contra, a la xarxa pública, el que creixen són els docents. Se suma més d’un miler de nous professionals fins arribar als 76.406 mestres i professors, al setembre, i la xifra arribaria als 80.000 a partir del gener, quan s’incorporin els docents de la nova fornada anunciada aquest dijous.
El departament també ha reivindicat especialment el manteniment de 523 integradors socials, tècnics especialistes en educació infantil i educadors socials. Fins ara, cobrien part d’aquesta despesa amb els fons covid i gràcies a la inversió europea. Quan es va acabar aquesta font d’ingressos es va demanar al govern espanyol que fes un esforç per mantenir els ingressos dirigits a la vulnerabilitat post-pandèmia. “No ha estat possible, l’Estat ho ha rebutjat”, ha expressat Patrícia Gomà. Finalment, doncs, se n’ha encarregat l’executiu català.
Més detecció de vulnerabilitat
El nou curs porta també al desplegament del decret d’admissió, una eina que busca lluitar contra la segregació i corregir la manca de recursos dels alumnes amb vulnerabilitat. Segons el departament, s’ha passat d’una detecció del 7% de l’alumnat en condicions d’exclusió social al 18%, aquest curs. Això ha portat la conselleria ha comptabilitzar 20.709 alumnes vulnerables entre P3 i l’ESO.