No hi ha mascaretes, ni grups bombolla, ni distància de seguretat. La Covid no té plaça reservada a les escoles i instituts el curs que s'enceta aquest dilluns. El que sí que hi ha són canvis, a les aules, a les escoles bressol i al calendari. El curs 2022-2023 s'enceta aquest dilluns, una setmana abans de l'habitual. Ho va anunciar el conseller d'Educació, Josep González-Cambray, mesos enrere i ara ha arribat l'hora.
La preinscripció escolar és aquella època de l'any en què els pares, sobretot dels nens que han d'iniciar la seva carrera a l'escola, pateixen i es desviuen per aconseguir una plaça al centre de proximitat que més els agrada. I, mentre hi ha pobles en què la lluita es basa a garantir la continuïtat de l'escola rural amb vuit alumnes, moltes grans ciutats catalanes viuen any rere any el xou de la preinscripció i el laberint de no entrar a l'escola desitjada. Per què? Hi ha més demanda de places públiques que oferta i, per tant, moltes famílies es queden sense una cadira a l'escola que havien escollit delicadament per al seu fill. La solució? Algun altre centre a la ciutat, que potser no és de proximitat, o una escola concertada.
El "junts anirem més lluny" ha fet que les famílies s'agrupin per tenir més força a l'hora de lluitar aquesta batalla contra l'administració, sovint desentesa. Així han nascut la Plataforma Proeducació Pública i de Proximitat (Som PPEPP), la Sense Places Badalona, els Afectats per l'Educació de Ponent, El meu fill també té drets o Sense escola a l'Hospitalet, entre d'altres. No són, ni més ni menys, que plataformes formades per pares i mares que volen defensar el dret dels infants a una educació pública, laica i de proximitat en diferents punts del territori. I enguany, amb la reducció de ràtios a P3, han tingut més feina que mai.
"Es redueixen les ràtios a P3 per descongestionar els centres, però sense ampliar les places per escola i, per tant, redueixen places públiques", denuncia Anna Sánchez, portaveu de la Som PPEPP, a NacióDigital. Mare d'una nena de tres anys de Barcelona, Sánchez ha viscut aquests últims mesos la incertesa de no saber quina escola li tocaria. Finalment, i després de passar per un "procés opac i ser un número", els han donat plaça a la seva desena opció. És a dir, la filla de l'Anna podrà anar a una escola pública, sí, però és l'última de la selecció que els pares havien fet i la que més lluny de casa els queda. De fet, la barcelonina assegura que per arribar-hi han de passar per davant de tres o quatre escoles públiques que estan més prop de casa seva.
La sobrepoblació de la capital catalana comporta que any rere any es visquin situacions gairebé surrealistes. Nens que viuen al barri de Sant Antoni són assignats a escoles de l'altra banda de la ciutat perquè no queden places a la seva zona. "La por d'haver d'anar a l'altra punta de la ciutat fa que es posin escoles concertades a la llista", denuncia Rafael Segovia, un pare de Badalona i membre de la plataforma Sense Places de la mateixa ciutat. Aquesta por és freqüent, sobretot, a Barcelona i l'àrea metropolitana, on els centres escolars estan molt congestionats. "La concertada guanya", assegura Sánchez, fent referència que en aquests centres no s'han hagut de reduir ràtios i, per tant, poden acollir més infants: "És una estratègia de l'administració per engrandir la concertada".
Mentre a Barcelona encara hi ha algunes places que ballen a només tres dies de començar el curs, fins al punt que els centres truquen a les famílies que els havien escollit oferint-los un buit d'última hora, a Badalona la situació es va solucionar molt ràpidament el juny passat. Quina ha estat la diferència? En el primer cas, el Consorci d'Educació de Barcelona ha creat classes "bolet" -grups per ampliar les places a un centre sense crear noves línies- als barris més congestionats, que enguany són Gràcia, l'Eixample i Sant Andreu. Una tècnica totalment contrària a l'aplicada a Badalona: es van fer ampliacions puntuals de ràtios en alguns col·legis i tothom amb únicament opcions públiques a la preinscripció va tenir una plaça assignada abans d'acabar-se el juny.
Les plataformes consultades per aquest diari expliquen que cada cop més les famílies opten per l'educació pública per als seus fills. En aquest sentit, els centres concertats perden alumnat, tot i no reduir ràtios, i, en canvi, els públics guanyen sol·licituds que no poden atendre per la falta de places. "Si posessin dues o tres escoles públiques més a la ciutat, s'omplirien, però s'haurien de tancar les concertades", assegura Segovia, fent referència a la mancança de places públiques que pateix actualment Badalona.
Menys capacitat per l'augment de places especials
Un cas totalment diferent és el que ha viscut Xavier Vidal, pare d'una nena que aquest setembre comença P3 a Lleida. En el seu cas, havien escollit una escola pública als afores de la ciutat que quedava a prop dels llocs de feina dels pares i també de la llar d'infants on ja està matriculat el germà petit. Tot el procés s'havia completat correctament fins que, el dia abans de l'assignació, els van avisar d'un canvi en l'oferta de places que els va deixar fora. L'escola havia incrementat de 4 places per a necessitats especials a 12. Així, les 36 places sense requisits específics van disminuir fins a 20. Ells tenien la posició 31 de 36 i, per tant, es van quedar fora.
La família ha aconseguit plaça finalment a la quarta opció de la seva llista de preinscripció, que queda lluny de casa, de la feina i de l'escola bressol del germà petit. Els pares s'hauran de dividir als matins quan toqui porta els nens a classe, però, tot i això, estan contents perquè és una pública que, per sort, havien mirat i els agradava. Vidal, tanmateix, denuncia que hi hagi tan poca comunicació entre els centres i les famílies i que aquest fet acabi perjudicant els seus fills. Aquest diari ha fet una petició d'informació al Departament d'Educació, però no ha obtingut resposta.
El transport no pot ser un luxe
Fora de les ciutats, hi ha molts pobles de Catalunya que no tenen institut i els nens, un cop acabada l'etapa a l'escola, s'han de desplaçar a les capitals de comarca o pobles veïns per poder anar a l'ESO. És el cas del Palau d'Anglesola, al Pla d'Urgell, d'on és la Dúnia Solé, mare d'una nena que ha de començar el primer curs de l'ESO aquest setembre. Els instituts que tenen assignats els adolescents d'aquest petit municipi són els de Mollerussa, la capital de comarca, i n'hi ha dos que compten amb el servei de transport subvencionat per la Generalitat, un de públic (INS La Serra) i un de concertat (La Salle).
Per sorpresa de Solé i d'altres famílies del poble, els fills no han estat admesos en cap dels dos centres i se'ls ofereix la possibilitat de matricular-los en un institut públic també a Mollerussa (Terres de Ponent) que, en aquest cas, no compta amb servei de transport. Les famílies no ho accepten, perquè consideren que el transport no pot ser un luxe i reclamen una plaça "al centre que sigui, però amb la condició que hi hagi inclòs el transport". Tot i fer almenys tres peticions formals als serveis territorials d'Educació i al consell comarcal, a qui van demanar una nova línia de transport fins a l'institut que sí que té places, les famílies no han rebut cap resposta formal.
A mitjans de juliol, una inspectora d'educació va trucar a Solé per oferir-li, de nou, una plaça a l'institut Terres de Ponent. La mare, segons ha detallat a NacióDigital, va preguntar-li si era possible tenir un transport per a la filla perquè, si no, no podria arribar-hi. "No és responsabilitat meva", va respondre la inspectora, desentenent-se de la problemàtica amb els autobusos escolars que pateix la comarca. Ara, dos mesos després i a només dos dies d'iniciar el curs, Dúnia Solé no ha matriculat encara la seva filla en cap institut, tot i tenir una nova oferta des de la direcció del Terres de Ponent l'1 de setembre, perquè encara no s'ha resolt la problemàtica del transport.
"Els pares i mares som un ningú i els nens són un número", denuncia Solé desesperada per la situació. Una incertesa que fins i tot l'ha portat a demanar-se festa a la feina aquest primer dilluns de setembre per poder seguir gestionant la plaça per a la seva filla, només dos dies abans de l'inici de les classes d'ESO, el mateix dimecres 7 de setembre. La mare, preocupada pel futur de la seva filla assegura que seguirà lluitant fins al final tot i els impediments que se li posen des de les administracions.