31
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
18:48h
El missatge de Pedro Sánchez quan el jutge Pablo Llarena va decidir suspendre els diputats independentistes processats per rebel·lió va ser clar i directe: l'independentisme havia d'obeir la sentència judicial perquè en un estat democràtic i de dret les sentències "s'han d'acatar". Quatre anys després d'aquestes declaracions, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha determinat que Espanya va "violar" els drets polítics d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull quan van ser suspesos dels seus càrrecs abans de ser condemnats pel referèndum de l'1-O. La repassada de l'ONU contra el govern espanyol, celebrada per l'independentisme, no ha ocupat, però, l'agenda política de l'executiu central. Pedro Sánchez no ha comparegut per valorar la resolució, mentre que les veus de l'executiu espanyol sí que ho han fet han mantingut un perfil baix sobre aquesta qüestió i en qualsevol dels casos s'han espolsat responsabilitats.
La primera reacció per part de l'Estat ha estat la de Yolanda Díaz, vicepresidenta segona de l'executiu espanyol i màxima responsable d'Unides Podem dins del govern, que preguntada per la qüestió durant una compareixença ha reivindicat la feina de l'executiu, en relació amb el diàleg per resoldre el conflicte català, que ha subratllat que és el camí correcte després d'haver pres decisions com els indults. En canvi, no ha entrat en el fons del dictamen, i és que ha reconegut que no ha tingut temps per llegir-lo: "El llegiré amb moltíssima atenció, quan el llegeixi emetré la meva posició".
Poc després als passadissos del Congrés ha estat el torn de la ministra socialista Raquel Sánchez, que preguntada pels periodistes ha afirmat que l'executiu "respecta escrupolosament" totes les decisions del Comitè de Drets Humans de l'ONU, però ha defensat que les resolucions judicials a l'estat espanyol "sempre s'emeten ajustades a dret i a llei". Malgrat això, s'ha mostrat disposada a "millorar" la legislació perquè sigui equiparable als estàndards de les legislacions més avançades. Aquesta reforma legislativa, que no ha especificat com hauria de ser, segueix la línia de les promeses de desjudicialització i de reformes de delictes com el de sedició o rebel·lió, qüestions pendents apuntades en l'agenda de la taula de diàleg i que, en teoria, s'haurien d'abordar en aquest últim període de l'any. Sigui com sigui, Sánchez ha volgut subratllar, ben igual com ha fet Díaz, que l'executiu "aposta pel diàleg" i per la fi de la confrontació.
Amnistia i sol·licitud de compareixences
Mentre que el perfil de l'estat espanyol ha estat baix a l'hora de valorar el dictamen de l'ONU, l'independentisme l'ha celebrat àmpliament. Tant dirigents polítics d'ERC com de Junts per Catalunya han aplaudit el dictamen, però també han aprofitat la victòria per exigir al govern espanyol que acceleri el compliment de les demandes independentistes, que passen per l'amnistia i l'autodeterminació com a mesures per acabar amb la repressió. Sigui amnistia o una reforma legislativa, després de la "violació" que recull l'ONU, l'organisme demana a l'Estat que en un termini de 180 dies els informi sobre les mesures que hagi implementat per aplicar el seu dictamen.
No són les úniques informacions que s'han demanat en aquesta jornada. El grup parlamentari d'ERC al Congrés ha registrat aquesta mateixa jornada la compareixença en la comissió que pertoca del ministre d'afers exteriors, José Manuel Albares, i de la ministra de justícia, Pilar Llop. Els republicans volen que ambdós responsables informin sobre quins compromisos adoptarà l'executiu espanyol per complir amb les obligacions estableres pel Comitè, així com les iniciatives legislatives que preveuen dur a terme.
Una decisió arbitrària i parcial
Segons el dictamen, la suspensió prèvia a la sentència -que va generar una forta polèmica al Parlament entre ERC i Junts sobre com respondre a la decisió de Llarena- no va ser establerta amb motius "raonables i objectius" en el marc de la legislació; va tenir un component "arbitrari" perquè no es va fer una anàlisi de les circumstàncies individuals dels dirigents independentistes; i no es va dur a terme amb les garanties del procediment degut ni tampoc amb un component "imparcial". "El Comitè observa que, per tal que una restricció de drets pugui considerar-se com establerta per la llei, ha de ser previsible. És a dir, ha d'estar formulada amb precisió suficient per tal que una persona pugui regular el seu comportament amb conformitat [a la llei] i que aquesta no pugui conferir una discrecionalitat il·limitada o generalitzada als encarregats de la seva aplicació", sosté el text, que compta amb dos vots particulars contraris.
"Diverses organitzacions i entitats nacionals i internacionals han posat de manifest el caràcter pacífic de les accions que van dur a terme els demandants i altres responsables polítics i socials de Catalunya", sosté el dictamen. Davant d'això, els autors del text fan aquesta reflexió: "Una aplicació del dret intern que, de manera automàtica, doni lloc a la suspensió dels càrrecs electes, per presumptes delictes basats en accions públiques i pacífiques, amb anterioritat a l'existència d'una condemna, impedeix un anàlisi individualitzat de proporcionalitat de la mesura i, per tant, no es pot considerar que compleixi els requisits de raonabilitat i objectivitat". El Grup de Treball de l'ONU sobre detencions arbitràries ja es va pronunciar en contra de la presó preventiva dels dirigents independentistes, de qui va demanar l'alliberament immediat.
Un dels arguments que fa servir l'Estat en el procediment -que no té valor judicial pràctic en la mesura que l'ONU no és un tribunal, però que disposa de rellevància política- és que la suspensió dels quatre diputats no va ser automàtica, sinó que requeria que l'apliqués el Parlament de manera efectiva. La part espanyola destaca que els afectats van acabar acceptant ser substituïts per altres representants del seu grup parlamentari -la fórmula va generar moltes discrepàncies entre socis-, per bé que Romeva no va renunciar a l'acta. Després de la suspensió a la cambra catalana, Junqueras, Turull i Rull van presentar-se a les eleccions espanyoles. Van obtenir representació en ple judici al Tribunal Suprem, però no la van poder mantenir pel seu processament.
La primera reacció per part de l'Estat ha estat la de Yolanda Díaz, vicepresidenta segona de l'executiu espanyol i màxima responsable d'Unides Podem dins del govern, que preguntada per la qüestió durant una compareixença ha reivindicat la feina de l'executiu, en relació amb el diàleg per resoldre el conflicte català, que ha subratllat que és el camí correcte després d'haver pres decisions com els indults. En canvi, no ha entrat en el fons del dictamen, i és que ha reconegut que no ha tingut temps per llegir-lo: "El llegiré amb moltíssima atenció, quan el llegeixi emetré la meva posició".
Poc després als passadissos del Congrés ha estat el torn de la ministra socialista Raquel Sánchez, que preguntada pels periodistes ha afirmat que l'executiu "respecta escrupolosament" totes les decisions del Comitè de Drets Humans de l'ONU, però ha defensat que les resolucions judicials a l'estat espanyol "sempre s'emeten ajustades a dret i a llei". Malgrat això, s'ha mostrat disposada a "millorar" la legislació perquè sigui equiparable als estàndards de les legislacions més avançades. Aquesta reforma legislativa, que no ha especificat com hauria de ser, segueix la línia de les promeses de desjudicialització i de reformes de delictes com el de sedició o rebel·lió, qüestions pendents apuntades en l'agenda de la taula de diàleg i que, en teoria, s'haurien d'abordar en aquest últim període de l'any. Sigui com sigui, Sánchez ha volgut subratllar, ben igual com ha fet Díaz, que l'executiu "aposta pel diàleg" i per la fi de la confrontació.
Amnistia i sol·licitud de compareixences
Mentre que el perfil de l'estat espanyol ha estat baix a l'hora de valorar el dictamen de l'ONU, l'independentisme l'ha celebrat àmpliament. Tant dirigents polítics d'ERC com de Junts per Catalunya han aplaudit el dictamen, però també han aprofitat la victòria per exigir al govern espanyol que acceleri el compliment de les demandes independentistes, que passen per l'amnistia i l'autodeterminació com a mesures per acabar amb la repressió. Sigui amnistia o una reforma legislativa, després de la "violació" que recull l'ONU, l'organisme demana a l'Estat que en un termini de 180 dies els informi sobre les mesures que hagi implementat per aplicar el seu dictamen.
No són les úniques informacions que s'han demanat en aquesta jornada. El grup parlamentari d'ERC al Congrés ha registrat aquesta mateixa jornada la compareixença en la comissió que pertoca del ministre d'afers exteriors, José Manuel Albares, i de la ministra de justícia, Pilar Llop. Els republicans volen que ambdós responsables informin sobre quins compromisos adoptarà l'executiu espanyol per complir amb les obligacions estableres pel Comitè, així com les iniciatives legislatives que preveuen dur a terme.
Una decisió arbitrària i parcial
Segons el dictamen, la suspensió prèvia a la sentència -que va generar una forta polèmica al Parlament entre ERC i Junts sobre com respondre a la decisió de Llarena- no va ser establerta amb motius "raonables i objectius" en el marc de la legislació; va tenir un component "arbitrari" perquè no es va fer una anàlisi de les circumstàncies individuals dels dirigents independentistes; i no es va dur a terme amb les garanties del procediment degut ni tampoc amb un component "imparcial". "El Comitè observa que, per tal que una restricció de drets pugui considerar-se com establerta per la llei, ha de ser previsible. És a dir, ha d'estar formulada amb precisió suficient per tal que una persona pugui regular el seu comportament amb conformitat [a la llei] i que aquesta no pugui conferir una discrecionalitat il·limitada o generalitzada als encarregats de la seva aplicació", sosté el text, que compta amb dos vots particulars contraris.
"Diverses organitzacions i entitats nacionals i internacionals han posat de manifest el caràcter pacífic de les accions que van dur a terme els demandants i altres responsables polítics i socials de Catalunya", sosté el dictamen. Davant d'això, els autors del text fan aquesta reflexió: "Una aplicació del dret intern que, de manera automàtica, doni lloc a la suspensió dels càrrecs electes, per presumptes delictes basats en accions públiques i pacífiques, amb anterioritat a l'existència d'una condemna, impedeix un anàlisi individualitzat de proporcionalitat de la mesura i, per tant, no es pot considerar que compleixi els requisits de raonabilitat i objectivitat". El Grup de Treball de l'ONU sobre detencions arbitràries ja es va pronunciar en contra de la presó preventiva dels dirigents independentistes, de qui va demanar l'alliberament immediat.
Un dels arguments que fa servir l'Estat en el procediment -que no té valor judicial pràctic en la mesura que l'ONU no és un tribunal, però que disposa de rellevància política- és que la suspensió dels quatre diputats no va ser automàtica, sinó que requeria que l'apliqués el Parlament de manera efectiva. La part espanyola destaca que els afectats van acabar acceptant ser substituïts per altres representants del seu grup parlamentari -la fórmula va generar moltes discrepàncies entre socis-, per bé que Romeva no va renunciar a l'acta. Després de la suspensió a la cambra catalana, Junqueras, Turull i Rull van presentar-se a les eleccions espanyoles. Van obtenir representació en ple judici al Tribunal Suprem, però no la van poder mantenir pel seu processament.