30
d'agost
del
2022
Actualitzat
el
01
de setembre
a les
10:20h
El món es va paralitzar la tarda del 31 d'agost del 1997 quan els mitjans de comunicació van informar de la mort de la princesa Diana de Gal·les. Havia tingut un accident en un túnel a la sortida de París i anava acompanyada del seu nuvi, Dodi Al-Fayed. Tots dos escapaven dels paparazzis, que s'havien obsessionat amb la vida privada de la princesa.
El palau de Buckingham va veure com milions de persones s'apropaven, desconsolades, a dipositar flors, el funeral es va emetre en directe a les televisions de tot el món i la reina Elisabet II va fer una reverència davant del taüt de la princesa Diana. Guillem i Enric, de només 15 i 12 anys, van quedar orfes de mare. De tot això ja en fa 25 anys, però Lady Di segueix ben present a la ment dels ciutadans i també de la família reial britànica.
Aquell 31 d'agost va morir la que probablement era la dona més popular del planeta i, alhora, va nàixer un mite, una estrella. L'arribada de Diana de Gal·les a la família reial britànica havia suposat un abans i un després en la seva història quan, el 1981 es va comprometre amb el príncep Carles, el successor al tron. No tenia sang "blava", sang reial, però havia nascut a la noblesa britànica i crescut a Sandringham, prop d'una finca de la família reial. Es van casar el juliol del mateix any, tot i que el príncep no n'estava enamorat i, tot i la felicitat dels primers mesos, la vida pública del matrimoni demostrava que la relació no anava bé.
El carisma, l'atreviment i la relació amb el poble de Lady Di va donar-li una popularitat que cap membre de la família reial havia aconseguit fins al moment. Participava en actes reials, representava la monarca arreu i, a més, col·laborava en labors humanitàries i d'integració social. La seva bellesa, a més, va ser el punt decisiu perquè càmeres i periodistess'obsessionessin. La pressió per ser perfecta i les dificultats matrimonials, però, van perjudicar la seva salut mental i, finalment, els els van portar a la separació el 1992 i al divorci el 1996.
Tot i que ella va dedicar els seus últims anys a causes humanitàries com la sida, les mines antipersones o la protecció de la infància, els paparazzis la perseguien, fos on fos, li demanaven entrevistes i estava sempre al punt de mira dels mitjans de comunicació. Volien altres fotos: romanços, festes, vacances eren els retrats més buscats arreu. Lady Di era un fenomen mundial i la gent de tot arreu volia saber més i més sobre ella. La popularitat la va matar.
A París, amb el seu estimat i fugint d'aquests paparazzis incansables que volien tant sí com no la foto de la nova parella, Diana de Gal·les va perdre la vida en un accident que va marcar un punt negre en la història reial britànica. L'obsessió s'havia desencadenat el 1991 -el matrimoni estava a les últimes- després que ella concedís una entrevista a la BBC on va explicar les veritats amagades d'aquella història d'amor que era tot el contrari a la perfecció que s'havia estat venent.
La família reial, família carnal
L'escàndol del divorci de Diana i Carles va deixar entreveure que la família reial britànica era, ni més ni menys, que una família carnal amb els problemes de qualsevol altra. La perfecció no existia, tot i que els protagonistes de la història s'esforcessin a fer-ho veure i els periodistes n'expliquessin meravelles. Carles d'Anglaterra estava enamorat de Camil·la Parker-Bowles, amb qui finalment es va casar el 2005 després d'anys de relació, i el matrimoni era una façana exterior que es va aguantar amb pedaços insostenibles durant quinze anys.
El palau de Buckingham va veure com milions de persones s'apropaven, desconsolades, a dipositar flors, el funeral es va emetre en directe a les televisions de tot el món i la reina Elisabet II va fer una reverència davant del taüt de la princesa Diana. Guillem i Enric, de només 15 i 12 anys, van quedar orfes de mare. De tot això ja en fa 25 anys, però Lady Di segueix ben present a la ment dels ciutadans i també de la família reial britànica.
Aquell 31 d'agost va morir la que probablement era la dona més popular del planeta i, alhora, va nàixer un mite, una estrella. L'arribada de Diana de Gal·les a la família reial britànica havia suposat un abans i un després en la seva història quan, el 1981 es va comprometre amb el príncep Carles, el successor al tron. No tenia sang "blava", sang reial, però havia nascut a la noblesa britànica i crescut a Sandringham, prop d'una finca de la família reial. Es van casar el juliol del mateix any, tot i que el príncep no n'estava enamorat i, tot i la felicitat dels primers mesos, la vida pública del matrimoni demostrava que la relació no anava bé.
El carisma, l'atreviment i la relació amb el poble de Lady Di va donar-li una popularitat que cap membre de la família reial havia aconseguit fins al moment. Participava en actes reials, representava la monarca arreu i, a més, col·laborava en labors humanitàries i d'integració social. La seva bellesa, a més, va ser el punt decisiu perquè càmeres i periodistess'obsessionessin. La pressió per ser perfecta i les dificultats matrimonials, però, van perjudicar la seva salut mental i, finalment, els els van portar a la separació el 1992 i al divorci el 1996.
Tot i que ella va dedicar els seus últims anys a causes humanitàries com la sida, les mines antipersones o la protecció de la infància, els paparazzis la perseguien, fos on fos, li demanaven entrevistes i estava sempre al punt de mira dels mitjans de comunicació. Volien altres fotos: romanços, festes, vacances eren els retrats més buscats arreu. Lady Di era un fenomen mundial i la gent de tot arreu volia saber més i més sobre ella. La popularitat la va matar.
A París, amb el seu estimat i fugint d'aquests paparazzis incansables que volien tant sí com no la foto de la nova parella, Diana de Gal·les va perdre la vida en un accident que va marcar un punt negre en la història reial britànica. L'obsessió s'havia desencadenat el 1991 -el matrimoni estava a les últimes- després que ella concedís una entrevista a la BBC on va explicar les veritats amagades d'aquella història d'amor que era tot el contrari a la perfecció que s'havia estat venent.
La família reial, família carnal
L'escàndol del divorci de Diana i Carles va deixar entreveure que la família reial britànica era, ni més ni menys, que una família carnal amb els problemes de qualsevol altra. La perfecció no existia, tot i que els protagonistes de la història s'esforcessin a fer-ho veure i els periodistes n'expliquessin meravelles. Carles d'Anglaterra estava enamorat de Camil·la Parker-Bowles, amb qui finalment es va casar el 2005 després d'anys de relació, i el matrimoni era una façana exterior que es va aguantar amb pedaços insostenibles durant quinze anys.
Els jubileus d'Elisabet II, tacats per escàndols
Elisabet II compleix aquest 2022 els seus 70 anys al tron. Un cop més, el jubileu s'ha vist tacat per nous escàndols, com ja havia passat als 25 anys al tron, als 40, als 50 i als 60. Enguany, la història es repeteix.
1977: Jubileu de Plata. La celebració dels 25 anys al tron va estar protagonitzada per la seva germana Margarita, qui havia anunciat la separació l'any anterior i es va convertir en el primer divorci reial d'alt nivell.
1992: Jubileu de Rubí. El primer Annus Horribilis de la monarca va coincidir amb els 40 anys al tron. El príncep Andreu i l'escàndol sobre la seva exesposa Sarah Ferguson, la separació de la princesa Ana i l'incendi del Castell de Windsor van marcar l'any. També la separació dels prínceps de Gal·les.
2002: Jubileu d'Or. 50 anys al tron, però poca sort. La seva mare, la reina mare, i la seva germana van morir en setmanes de diferència i, a més, el príncep Enric va protagonitzar un escàndol per una suposada addicció a l'alcohol i el cànnabis.
2012: Jubileu de Diamant. De nou, el príncep Enric va ser el protagonista de la celebració dels 60 anys al tron amb fotografies despullat a Las Vegas. El duc d'Edimburg no va poder acompanyar la monarca durant la celebració per una infecció.
2022: Jubileu de Platí. El primer any sencer sense el seu marit i polèmica amb el seu fill Andreu per afirmacions sobre abusos sexuals. L'expresident britànic Boris Johnson ha dimitit després de veure's atacat per les festes clandestines celebrades durant el confinament.
Elisabet II compleix aquest 2022 els seus 70 anys al tron. Un cop més, el jubileu s'ha vist tacat per nous escàndols, com ja havia passat als 25 anys al tron, als 40, als 50 i als 60. Enguany, la història es repeteix.
1977: Jubileu de Plata. La celebració dels 25 anys al tron va estar protagonitzada per la seva germana Margarita, qui havia anunciat la separació l'any anterior i es va convertir en el primer divorci reial d'alt nivell.
1992: Jubileu de Rubí. El primer Annus Horribilis de la monarca va coincidir amb els 40 anys al tron. El príncep Andreu i l'escàndol sobre la seva exesposa Sarah Ferguson, la separació de la princesa Ana i l'incendi del Castell de Windsor van marcar l'any. També la separació dels prínceps de Gal·les.
2002: Jubileu d'Or. 50 anys al tron, però poca sort. La seva mare, la reina mare, i la seva germana van morir en setmanes de diferència i, a més, el príncep Enric va protagonitzar un escàndol per una suposada addicció a l'alcohol i el cànnabis.
2012: Jubileu de Diamant. De nou, el príncep Enric va ser el protagonista de la celebració dels 60 anys al tron amb fotografies despullat a Las Vegas. El duc d'Edimburg no va poder acompanyar la monarca durant la celebració per una infecció.
2022: Jubileu de Platí. El primer any sencer sense el seu marit i polèmica amb el seu fill Andreu per afirmacions sobre abusos sexuals. L'expresident britànic Boris Johnson ha dimitit després de veure's atacat per les festes clandestines celebrades durant el confinament.