1 de 10
crisi energètica

Una tardor carregada de temors: cinc raons per al pessimisme i cinc més per a l'optimisme

La guerra, la inflació desbocada i la crisi energètica generen incertesa malgrat els senyals esperançadors, com la robustesa del teixit productiu, la millora de l'ocupació i la voluntat política de la UE per superar l'embat

Un aparador d'una botiga de roba al centre de Barcelona. | Pau Ollé
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 31 d'agost de 2022 a les 18:57 |
Preus desbocats per un increment desmesurat dels costos de l'energia, estancament dels salaris, guerra a Ucraïna, la hipòtesi més que possible que Rússia bloquegi els fluxos de gas a Europa... L'escenari que s'obre de cara als propers mesos conté tots els factors de la inestabilitat i la crisi. S'hi afegeix la incertesa permanent pel nou escenari mundial, que ha generat un clima d'angoixa en amplis sectors de l'economia. 

Des del món econòmic, els missatges de temor proliferen. Serà la propera tardor tan freda com auguren els analistes? Aquest és un recull dels factors de preocupació, i també d'esperança, per a la segona part de l'any, després de parlar amb Lídia Farré -professora de la UB i investigadora social de l'Institut d'Anàlisi Econòmica-CSIC-; l'empresari Vicenç Pedret; el secretari general d'UGT a Catalunya, Camil Ros; la portaveu de CCOO, Cristina Torre; i Jordi Alberich, de l'Institut d'Estudis Estratègics de Foment del Treball.


Cinc raons per al pessimisme


1. Una guerra enquistada. El conflicte a Ucraïna, iniciat el 24 de febrer amb la invasió de Rússia, ja suma més de sis mesos i no dona mostres d'esgotament. Al contrari, el front s'ha estabilitzat en la regió oriental del país. Aquests dies, les tropes ucraïneses han engegat una ofensiva sobre Jerson, una de les ciutats ocupades per Rússia. Un dels darrers episodis de la guerra que ha causat més preocupació ha estat la situació a la central nuclear de Zaporíjia, en mans dels russos, i que ha format part del camp de batalla, amb el temor que el conflicte derivés també en una tragèdia ecològica. 


2. Una crisi energètica en plena transició cap a les renovables. "Que el preu del gas s'hagi multiplicat per quinze els darrers mesos és inaudit. Això no havia passat mai". Qui ho diu és un empresari que coneix en carn pròpia la situació. Vicenç Pedret, del sector del vidre, la perfumeria i la cosmètica, pateix un increment inflacionari que explica de manera molt crua: "El desembre vam pagar 80.000 euros en gas, el gener van ser 300.000 euros i el mes passat fins a un milió. Hem traslladat el cost als preus i, fins ara, els clients han respost. Però fins quan ho faran?". "Hem pogut vendre perquè hi ha hagut molta demanda i no ha arribat material de la Xina perquè era caríssim. Però ara la perspectiva que tenim és aturar l'activitat de la planta durant uns mesos", subratlla.  


Lídia Farré, professora de la UB, assenyala que l'increment desbocat de preus és "una crisi agregada, no afecta només un sector". "Si parléssim d'una crisi greu de la construcció, per exemple, no implicaria tants àmbits. Però un increment del preu dels carburants afecta tots els sectors de l'economia. I el fet que es produeixi en un moment de transició energètica inicial, quan s'és molt dependent de les fonts d'energia tradicional, ho complica tot".    

3. Aturada del consum. Aquesta és una de les variables que es pot produir ja que es fa inimaginable que es pugui assumir l'actual escalada de preus. La pandèmia ja va suposar una caiguda sensible del consum, que després va donar lloc a una recuperació. Ara la perspectiva és que pugui patir un sotrac. Un informe del Banc d'Espanya d'aquest agost adverteix dels senyals de caiguda del consum i alhora de descens de l'estalvi a les llars. El consum afectaria especialment despeses vinculades a les compres diàries, el cotxe i equipaments de la casa. En canvi, el consum vinculat a vacances no s'hauria vist tan afectat. Després del confinament per la pandèmia, el període estiuenc ha estat considerat una prioritat en moltes famílies. 


4. Un malestar social acumulat. Cristina Torre, de Comissions Obreres, assenyala la pèrdua de valor dels salaris mentre la inflació es desferma: "Estem amb una inflació del 10,4% mentre la mitjana de l'increment salarial ha estat del 2,7% a Catalunya, segons dades dels convenis col·lectius del juliol, i un 2,5% a l'estat espanyol". Una situació "insostenible" que si no s'afronta durà a una onada de mobilitzacions a la tardor, com ja han anunciat els sindicats. La sindicalista recorda les dades més feridores: "Un 27% dels catalans estan per sota del llindar de pobresa, mentre l'indicador de renda de suficiència, que serveix per avaluar les ajudes socials, resta congelada a Catalunya des de fa deu anys". Cristina Torre també incideix en què la transició energètica pot ser molt més costosa per als sectors més vulnerables.    


Jordi Alberich, director de l'Institut d'Estudis Estratègics de Foment, assenyala l'impacte social de la inflació: "Una crisi inflacionària sempre és molt difícil de gestionar perquè la inflació es pot combatre, però al preu d'anorrear l'activitat econòmica. I la inflació, quan es desboca, sempre cau sobre les famílies, que ja estan prou endeutades. A més, es tracta d'un malestar que s'ha anat acumulant des de la pandèmia". 

5. Por i incertesa. El conseller delegat de la companyia petroliera Shell, Ben van Beurden, va advertir dilluns que calia estar preparats per un seguit d'hiverns molt complicats, que caldria adoptar mesures molt rigoroses d'estalvi i va aventurar la possibilitat de racionaments. Missatges com aquest generen més temor en amplis sectors. Però la situació és delicada. Pedret ho expressa amb claredat: "Hi ha incertesa perquè sabem molt poc i hi ha por perquè els pitjors escenaris són possibles". Amb tot, Pedret està convençut que la Unió Europea ha après la lliçó i aquest cop el lideratge europeu respondrà a l'embat.  

Cinc raons per a l'optimisme


1. Les bones notícies entorn l'ocupació. El mercat laboral afronta la tardor amb una situació de més estabilitat. Dilluns ho assenyalava el sindicat UGT, quan presentava les dades sobre l'impacte de la reforma laboral en la contractació. Camil Ros, el secretari general, ho destaca a NacióDigital: "La dada d'una contractació indefinida que ha passat del 13% al 40% és molt important, i sabem que el principal creixement de contractes indefinits es produeix just després de l'aprovació de la reforma laboral". Ros subratlla el retrocés de la temporalitat en els darrers tres anys. 

2. Els pressupostos, una oportunitat. Per Cristina Torres (CCOO), l'elaboració dels propers pressupostos de l'Estat i de la Generalitat són una "oportunitat" que no es pot deixar perdre. Les centrals s'abocaran per aconseguir uns comptes públics que "han d'incloure una reforma fiscal per gravar els beneficis assolits per les grans companyies i, alhora, mesures d'acompanyament per als sectors més vulnerables, que són els qui patiran més el cost de la transició a processos productius sostenibles. Pensem, per exemple, en ajudes per a la rehabilitació d'habitatges". La dirigent sindicalista també crida a aprofitar els recursos dels fons europeus.    

3. Un teixit productiu resistent. Malgrat la gravetat de la crisi, des del món econòmic confien en la solidesa del teixit productiu. Alberich subratlla que l'economia catalana és més forta del que a vegades es diu: "S'ha parlat molt del totxo i el turisme, com si això fos negatiu per principi. Però el cert és que la producció catalana es va espavilar molt després del 2007, quan va caure el mercat interior a Espanya, com també a Itàlia i Grècia. La indústria catalana es va saber internacionalitzar i aquest factor ha estat clau per donar-li robustesa". Cristina Torre afegeix una bona notícia important: aquest setembre se signarà el Pacte Nacional per a la Indústria, un instrument que serà cabdal per donar robustesa a la producció.

4. Un diàleg social persistent. Els increments salarials divideixen patronals i sindicats, com s'ha dit. Des de les centrals de treballadors es reclama un augment del 3,5% dels sous. La vicepresidenta Yolanda Díaz ja ha mostrat el seu suport a la posició dels sindicats i a incrementar l'SMI fins al 60% del salari mitjà. Des de l'entorn de la patronal catalana, les veus més sensibles no ho rebutgen de ple. Alberich destaca que el diàleg social ha donat fruits els darrers anys, malgrat la gravetat de la situació, i que sindicats i empresaris volen preservar "capacitat de negociar". I apunta un fet esperançador: "Per primer cop he escoltat veus que consideren que els sous són molt baixos".    

5. La voluntat política del lideratge europeu. Un canvi sensible respecte de la crisi anterior és que el lideratge europeu ha mostrat voluntat de no repetir els errors del passat. L'anunci fet per part de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, aquest dilluns sobre una reforma profunda del mercat elèctric ja és un indici clar que Brussel·les no vol ser superat per la situació. "Les institucions europees són conscients de la magnitud de la crisi -assenyala Vicenç Pedret- i Occident té clar que ha de despertar".  

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació