29
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
10:40h
L'estudi SECURE del Centre Nacional de Recerques Cardiològiques (CNIC) publicat a la revista New England Journal of Medicine ha demostrat que una píndola catalana, creada pel cardiòleg barceloní Valentín Fuster, redueix un 33% les morts cardiovasculars després de patir un infart. Es tracta d'una sola pastilla que suma tres medicaments indicats per a pacients que han sofert un infart de miocardi.
La polipíndola per al cor també redueix en un 24% el risc de patir un altre infart, un ictus o revascularitzacions. El doctor Fuster i el seu equip la van crear fa 15 anys, però és ara que un estudi demostra els seus efectes.
Fuster ha presentat els resultats de l'estudi, del qual també n'ha format part, en el Congrés Europeu de Cardiologia que acaba aquest dilluns a Barcelona. El periple de la polipíndola va començar el 2007, quan es va adonar que menys del 50% dels pacients amb una malaltia crònica prenen la medicació adequadament. Això es deu al fet que, han calculat els experts, els pacients han de prendre, almenys, tres pastilles, si no més. Depèn de les patologies prèvies de cadascú i de la intensitat de l'infart.
És d'aquí que va sorgir la idea de crear una pastilla que aglutinés tres medicaments en una sola. Així, l'equip de Fuster va ajuntar l'aspirina, l'atorvastatina i el ramipril en un nou fàrmac. Però "no va ser fàcil arribar fins aquí", ha assegurat el cardiòleg. Sabien què havia de portar, però no com, en quina quantitat, ni de quina manera havien de fer-la perquè els principis actius fossin compatibles entre ells i es garantís la seguretat, l'eficàcia i l'estabilitat dels fàrmacs. Ho van provar fins a 50 vegades.
"El desenvolupament de la polipíndola és molt difícil”, ha confessat Fuster. Segons la farmacèutica Ferrer, que ha participat en el seu desenvolupament, la pastilla va començar a estar disponible l'any 2008. Però no va ser fins al 2014 que l'Agència Espanyola de Medicaments va donar el vistiplau per a dispensar-la a Espanya i el 2015, va començar a comercialitzar-se. Ara, l'estudi del Centre Nacional de Recerques Cardiològiques ha demostrat, no només que és efectiva, sinó que amb ella els pacients són capaços de seguir millor el tractament.
La mostra de l'informe SECURE és de prop de 2.500 persones de més de 75 anys que han patit un infart o bé de persones de més de 65 que tenen algun factor de risc (com ara diabetis, insuficiència renal o un ictus previ, entre altres). L'equip d'investigadors i investigadores va dividir aquests dos públics en dos. A un grup se li va donar la polipíndola i a l'altre, el tractament estàndard amb pastilles separades. Van seguir el tractament durant una mitjana de tres anys. "Les morts cardiovasculars i els infarts eren més baixos en el grup de la polipíndola. La diferència entre ambdós grups es va començar a notar des del primer moment i continuava sent evident quatre anys després. De fet, si continuéssim amb l'estudi, probablement la diferència encara seria més grossa", ha conclòs Fuster.
La polipíndola per al cor també redueix en un 24% el risc de patir un altre infart, un ictus o revascularitzacions. El doctor Fuster i el seu equip la van crear fa 15 anys, però és ara que un estudi demostra els seus efectes.
Fuster ha presentat els resultats de l'estudi, del qual també n'ha format part, en el Congrés Europeu de Cardiologia que acaba aquest dilluns a Barcelona. El periple de la polipíndola va començar el 2007, quan es va adonar que menys del 50% dels pacients amb una malaltia crònica prenen la medicació adequadament. Això es deu al fet que, han calculat els experts, els pacients han de prendre, almenys, tres pastilles, si no més. Depèn de les patologies prèvies de cadascú i de la intensitat de l'infart.
És d'aquí que va sorgir la idea de crear una pastilla que aglutinés tres medicaments en una sola. Així, l'equip de Fuster va ajuntar l'aspirina, l'atorvastatina i el ramipril en un nou fàrmac. Però "no va ser fàcil arribar fins aquí", ha assegurat el cardiòleg. Sabien què havia de portar, però no com, en quina quantitat, ni de quina manera havien de fer-la perquè els principis actius fossin compatibles entre ells i es garantís la seguretat, l'eficàcia i l'estabilitat dels fàrmacs. Ho van provar fins a 50 vegades.
"El desenvolupament de la polipíndola és molt difícil”, ha confessat Fuster. Segons la farmacèutica Ferrer, que ha participat en el seu desenvolupament, la pastilla va començar a estar disponible l'any 2008. Però no va ser fins al 2014 que l'Agència Espanyola de Medicaments va donar el vistiplau per a dispensar-la a Espanya i el 2015, va començar a comercialitzar-se. Ara, l'estudi del Centre Nacional de Recerques Cardiològiques ha demostrat, no només que és efectiva, sinó que amb ella els pacients són capaços de seguir millor el tractament.
La mostra de l'informe SECURE és de prop de 2.500 persones de més de 75 anys que han patit un infart o bé de persones de més de 65 que tenen algun factor de risc (com ara diabetis, insuficiència renal o un ictus previ, entre altres). L'equip d'investigadors i investigadores va dividir aquests dos públics en dos. A un grup se li va donar la polipíndola i a l'altre, el tractament estàndard amb pastilles separades. Van seguir el tractament durant una mitjana de tres anys. "Les morts cardiovasculars i els infarts eren més baixos en el grup de la polipíndola. La diferència entre ambdós grups es va començar a notar des del primer moment i continuava sent evident quatre anys després. De fet, si continuéssim amb l'estudi, probablement la diferència encara seria més grossa", ha conclòs Fuster.