Per què no hauries de tallar-te les ungles després de la dutxa, segons els experts

Tenir una bona cura de les ungles i visitar un especialista evita el 90% de les cirurgies

Una destacada experta del sector ens explica com podem fer-ho bé
Una destacada experta del sector ens explica com podem fer-ho bé | Europa Press
NacióDigital
28 d'agost del 2022
Actualitzat a les 11:57h
Sobre el tema de tallar les ungles existeixen moltíssims mites i un profund desconeixement per part de la societat. Per exemple, són moltes les persones que se les tallen just després de dutxar-se perquè és el moment en què estan més toves i, potser, els hi resulta més fàcil, però, el cert és que està completament desaconsellat pels experts i expertes del sector.

Verónica Ruiz Martín, presidenta del Col·legi Oficial de Podòlegs de Canàries, ha explicat a Europa Press quins són els millors moments per a tallar-se les ungles i com s'ha de fer per fer-ho bé, quelcom que també és fonamental en la seva cura.

"Hem de buscar el moment que sigui més propici per a poder dedicar-li uns minuts de cura al peu, sense pressa. Com que fem servir instruments de tall, si no ho fem amb calma, podem fer-nos mal. Hem de buscar un lloc per a asseure'ns i tenir ben recolzat el peu, per a evitar desestabilitzar-nos i que es produeixin talls no desitjats, i perquè la nostra mà no hagi de fer un esforç extra", ha recomanat l'especialista com a primer pas.

Ruiz Martín també ha detallat que, de mitjana, les ungles creixen 0,1 mil·límetres al dia, per la qual cosa tallar-les cada set o deu dies seria el raonable. Però també ha admès que hi ha factors que poden fer el creixement sigui més ràpid o més lent. A més a més, l'especialista ha desmuntat el mite que defensa que el millor moment per tallar-les sigui després de la dutxa. Segons ella, sí que és cert que estan més toves, però també més febles. Un aspecte que   fa que sigui més probable que es deslaminin i es provoqui una onicòsquisis.

La diferència entre les ​ungles de les mans i les ungles dels peus 
La podòloga també ha explicat que no creixen al mateix ritme les ungles dels peus i les de les mans: "Les ungles dels peus tenen un ritme de creixement més lent que les de les mans. Això es deu al fet que la circulació és més distal (més allunyada del cor), i també al fet que el peu està sotmès a forces físiques diferents de les de les mans, com la càrrega del pes corporal, la diferent influència de la gravetat o l'ús de sabates, entre altres factors".

Alhora, la presidenta del Col·legi Oficial de Podòlegs de Canàries ha subratllat que tampoc s'han de tallar de la mateixa manera les ungles de les mans i dels peus. Mentre que a la mà es poden tallar arrodonides, al peu insisteix que cal evitar-ho. "Al peu cal tallar-les el més quadrat que sigui possible. En funció de la forma del dit, a vegades no és fàcil, però l'important és respectar les cantonades i no tallar cap a dintre, Cal deixar sempre que l'ungla apunti per sobre de la pell per a evitar que s'enterrin", ha precisat.

 La importància de tallar-se les ungles en una única vegada
Verónica Ruiz ha precisat que, si fem servir una tisora per a tallar-les, el tall ha de ser uniforme i en una única vegada en els dits petits, seguint l'anatomia del dit. "D'aquesta manera evitem talls en forma de serra. L'ungla del dit gros no és fàcil tallar-la d'un sol cop, però hem d'intentar fer el menor nombre de talls", ha aclarit l'experta. De la mateixa manera, Ruiz ha defensat que cal anar amb compte mentre es talla i no enganxar-se molt a la pell per a evitar tallar la carn que és sota les ungles (coneguda com a llit unguial).

En cas que fem servir un tallaungles aquesta podòloga veu recomanable fer-ne servir una de gran per a regir-nos pel mateix principi que amb les tisores: fer el menor nombre de talls i evitar un tall asimètric i amb pics. "Igualment, hem de deixar una mica d'espai amb la pell per a no lesionar-nos", ha recordat.

La presidenta dels podòlegs canaris ha volgut posar èmfasi en el fet que en el cas d'ungles que presentin engruiximent o una alteració de la curvatura que les hagi tornat més convexes (en forma de pinça o de teula o forma trapezoide, entre altres) és convenient visitar un professional de manera periòdica, perquè amb els instruments de pedicura casolans és difícil fer un bon talli i llimat del gruix de les ungles.

Casos especials
"Visitar periòdicament un professional de podologia ajuda a fer que l'ungla es mantingui més temps de manera correcta", ha ressaltat Verónica Ruiz, que recorda que les persones grans també necessiten anar fent revisions a la consulta podològica. En aquesta línia, també ha destacat que amb l'edat augmenten els problemes de visió i es perd pols a les mans (per la pèrdua del control motor). A banda d'això, l'especialista ha assenyalat que conseqüència de malalties com la diabetis, la insuficiència vascular, l'artrosi o altres patologies reumàtiques, que són freqüents en la població de la tercera edat, així com a l'envelliment de la pell, les ungles pateixen alteracions importants irreversibles (conegudes com a distròfies) que fan que creixin amb un gruix major (quelcom conegut com onicogrifosis), siguin més opaques, tinguin formes retorçades, i amb tendència a enclavar-se.

En el cas de bebès i dels nens i nenes, ha destacat que també cal tenir una cura especial a l'hora de tallar-los les ungles: "En els bebès o nens molt petits trobem que les ungles tenen forma de cullera, amb la convexitat invertida (coiloníquia). Això és pel fet que l'ungla encara és immadura i no està prou queratinitzada. Per això, no és convenient tallar-los les ungles amb massa freqüència".

De fet, Ruiz ha alertat que fer-ho en excés en aquests casos és un motiu freqüent de consulta al podòleg per ungles encarnades. "Si les ungles són molt fràgils, podem substituir el tall per un llimat suau, que és menys traumàtic per a la làmina unguial. I sempre s'han de consultar en la clínica podològica els dubtes sobre aquest tema", ha afegit.

Segons ha sostingut la presidenta del Col·legi Oficial de Podòlegs de Canàries, una ungla no tractada a temps pot causar-nos molts problemes de dolor i impedir-nos realitzar una vida normal en matèria de feina, esport o complicacions en el calçat, per exemple. "El 90% de les cirurgies es poden evitar amb bones pràctiques i un diagnòstic i tractament primerencs", ha resumit Ruiz.