Dades

Realment el Madrid té més sort que el Barça als sortejos de Champions? Això diuen les dades

La sort de l'equip blanc es nota sobretot quan parteix del segon bombo, una posició que perjudica molt més als blaugranes

El director de competició de la UEFA, Giorgio Marchetti, en l'anterior sorteig de la Champions. | Europa Press
per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 26 d'agost de 2022 a les 18:46 |
Al Barça masculí li ha tocat aquest dijous el grup de la mort a la lligueta de la Champions League mentre que el Real Madrid veia com els rivals europeus que li queien s'acosten més a sparrings de pretemporada que no pas a adversaris de la principal competició continental. No és el primer cop que els aficionats culers tenen la sensació conforme la fortuna del sorteig els perjudica mentre que, a l'etern rival, la sort li somriu. No en va, el grup dels blancs, amb el Leipzig, el Shaktar Donetsk i el Celtic, difícilment li podria fer ombra al Bayern de Múnic i l'Inter de Milà, amb qui hauran de lidiar els de Xavi Hernández, junt amb el Viktoria Pilsen.


Ara bé, realment les mans innocents beneficien sistemàticament els madrilenys en relació a les estocades als blaugranes? Una anàlisi de les dades dels sortejos dels últims 15 anys apunten que, efectivament, el Barça ha hagut de fer front a rivals de més entitat en els primers compassos de la Champions, tot i que la diferència no és tan accentuada com es podria pensar. La comparativa s'ha fet a partir del rànquing de la UEFA, que avalua els avenços de cada equip en competicions europees i li serveix per organitzar els bombos del sorteig. I curiosament, la sort del Madrid es nota més quan parteix del segon grup.
 


Si la comparativa es fa tenint en compte només la puntuació dels adversaris només durant la temporada anterior a cada sorteig, aquells emparellats amb el Barça han estat globalment més forts en nou ocasions i els enfrontats al Madrid, només en sis. Una dada sorprenent, ja que els blancs han partit del segon bombo en cinc ocasions els darrers 15 anys, una més que els blaugranes, motiu pel qual haurien d'haver tingut més risc de trobar-se amb enfrontaments més exigents.

Malgrat tot, en tres de les quatre ocasions en què el Madrid partia del segon bombo i el Barça del primer, els blancs van tenir la fortuna d'aterrar en grups més assequibles, cosa que als blaugranes només els ha ocorregut un dels tres cops en què han arrencat de la posició inversa als bombos. Sigui com sigui, la diferència global entre uns rivals i altres no és tan diferents. De mitjana, els tres equips amb qui s'ha enfrontat el Barça a la primera lligueta han sumat 36.600 punts en la classificació de la UEFA, escassament un 4% més que els 35.200 d'aquells amb qui s'ha trobat el Madrid. També és cert que, més enllà de la fortuna amb els emparellaments, no està clar si aquesta acabaria sent del tot rellevant, ja que aquest equip mostra una efectivitat espectacular a la Champions amb victòries sorprenents davant contendents teòricament de més entitat en totes les fases.


En tot cas, la diferència més notable en favor del Madrid en un sorteig es va viure la temporada passada, quan aquest equip es va veure les cares amb l'Inter de Milà, el Sheriff Tiraspol i el Shaktar Donetsk (25.000 punts en total), mentre els culers patien amb el Bayern de Munic, el Benfica i el Dinamo de Kíiv (47.000 punts) fins al punt de quedar eliminats en tercer lloc. De forma reincident, aquest any serà el segon en què els blancs hauran estat més afortunats, però el 2018 es va donar una situació contrària i de forma més exagerada. Llavors, el Madrid va encarar-se amb Roma, CSKA Moscou i Viktoria Pilsen (55.000 punts) i el Barça, molt més tranquil, amb el Tottenham Hotspur, un Inter de Milà en hores baixes i el PSV Endhoven (22.000 punts en total). Llavors, però, l'equip de la capital espanyola sí que va passar, i en primer lloc

Tal com ho computa la UEFA


En canvi, si les puntuacions es computen tal com ho fa la UEFA, és a dir, sumant les valoracions dels anteriors cinc anys -tal com es pot consultar també al gràfic inicial-, la situació és més equilibrada. En vuit ocasions, els blaugranes s'haurien trobat amb rivals més complicats i els madrilenys ho haurien patit en set. Tot i això, de nou, la lògica apunta que hauria estat més probable que fos el Madrid qui ho tingués lleugerament més complicat, en partir del segon bombo un cop més, malgrat que la probabilitat que això no es compleixi no és excepcional.

Amb aquesta fórmula, la fortuna dels blancs va tornar a emergir especialment la temporada passada, quan els seus rivals haurien sumat 146.500 punts en els cinc anys previs per 239.000 dels adversaris del Barça. De fet, s'observa un cert increment del nivell als grups dels blaugranes, fins al punt que, els últims dos anys, la puntuació dels altres equips amb qui es va trobar va duplicar, per exemple, la dels adversaris dels els anys 2010, 2011 o 2018. Això s'explica, en part, pels entrebancs culers en les competicions europees, que els han portat a partir del segon bombo en els últims tres sortejos, fent augmentat les possibilitats d'acaraments més durs.

La fortuna del Madrid, des del segon bombo


Sempre i quan, és clar, no es tingui la sort del Madrid quan es troba en aquesta situació. I és que, surti del primer o del segon bombo, el club blanc no varia el nivell mitjà dels seus rivals o fins i tot, si només es té en compte la valoració del darrer any, sorprenentment aconsegueix adversaris més febles quan parteix de la posició més desavantatjosa. Contràriament, el Barça pateix molt quan es troba al segon bombo i topa amb l'infortuni, ja que la dificultat dels rivals augmenta un 65% respecte la dels que li toquen des del primer bombo, passant de valoracions globals de 131.900 punts de mitjana els darrers cinc anys a 217.000 punts.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació