26
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
10:52h
La consellera de Drets Socials de la Generalitat, Violant Cervera, ha anunciat l'obertura d'una nova línia d'ajudes al lloguer per a joves que no van poder accedir al bo del govern espanyol. L'executiu català destinarà a aquestes prestacions 29 milions d'euros i preveu que s'hi puguin beneficiar uns 14.000 joves.
En una entrevista concedida a Europa Press, la consellera ha considerat que el bo estatal va generar unes expectatives importants, però que "faltaven recursos" per a poder atendre totes les peticions. A Catalunya, es van presentar més de 38.000 sol·licituds i es van poder concedir 9.666. Cervera s'ha queixat que, malgrat ser una bona mesura, l'ajuda estatal "no estava ben dimensionada econòmicament ni territorialment", i ha criticat que la mateixa prestació de 250 euros es concendís independentment del lloc de residència de la persona beneficiària i amb una concessió que anava en funció de la data d'entrada de la sol·licitud.
La consellera ha considerat que l'ajuda ha quedat "curta" i ha explicat que, davant d'aquesta situació de necessitat, la Generalitat ha decidit obrir una nova línia d'ajudes. Les bases de convocatòria es publicaran a finals de setembre.
Cervera també ha detallat que aquestes noves ajudes, proporcionades amb fons de la Generalitat, volen "corregir les mancances" que han criticat del bo jove estatal. Per això, seran per concurrència competitiva, no concediran la mateixa quantitat a cada beneficiari i les bases prioritzaran no només la renda sinó també la territorialitat. La convocatòria de les prestacions serà anual i es destinaran a joves de fins a 35 anys. També tindran un topall màxim de 250 euros mensuals, que variaran en funció dels ingressos i del preu del lloguer.
La consellera admet un "dèficit" en el parc d'habitatge social
A més a més, la consellera ha admès que hi ha un "dèficit important" al parc d'habitatge social a Catalunya, sobretot destinat a lloguer, i ha confiat que els fons europeus ajudin a mitjà i llarg termini amb la rehabilitació i permetin construir uns 4.000 habitatges de lloguer social. També ha remarcat que des del 2015 el Govern ha comprat més de 3.000 habitatges per tanteig i retracte.
En aquesta línia, Cervera ha insistit en la petició que l'executiu català ha fet al govern espanyol perquè cedeixi els pisos de la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), que ara estan buits i la Generalitat vol destinar a lloguer social.
Amb tot, la titular de Drets Socials ha defensat que la Generalitat va ajudar a més de 60.000 famílies el 2021 a pagar el seu lloguer a través de l'Agència Catalana de l'Habitatge, als programes de la qual s'ha destinat 140 milions d'euros.
Davant les crítiques de l'Ajuntament de Barcelona al programa d'habitatge Reallotgem, el pressupost del qual va demanar destinar a altres mesures que en la seva opinió funcionen millor, Cervera ha defensat que és una "eina més" per a fer front a la problemàtica de l'habitatge, i ha considerat curiós que no funcioni a Barcelona, però sí a altres ciutats.
Finalment, Cervera ha animat a l'Ajuntament de Barcelona a "asseure's per a poder treballar conjuntament" les polítiques d'habitatge, que ha recordat que són responsabilitat de Govern i consistoris, i ha advocat per buscar fórmules per a treballar units.
En una entrevista concedida a Europa Press, la consellera ha considerat que el bo estatal va generar unes expectatives importants, però que "faltaven recursos" per a poder atendre totes les peticions. A Catalunya, es van presentar més de 38.000 sol·licituds i es van poder concedir 9.666. Cervera s'ha queixat que, malgrat ser una bona mesura, l'ajuda estatal "no estava ben dimensionada econòmicament ni territorialment", i ha criticat que la mateixa prestació de 250 euros es concendís independentment del lloc de residència de la persona beneficiària i amb una concessió que anava en funció de la data d'entrada de la sol·licitud.
La consellera ha considerat que l'ajuda ha quedat "curta" i ha explicat que, davant d'aquesta situació de necessitat, la Generalitat ha decidit obrir una nova línia d'ajudes. Les bases de convocatòria es publicaran a finals de setembre.
Cervera també ha detallat que aquestes noves ajudes, proporcionades amb fons de la Generalitat, volen "corregir les mancances" que han criticat del bo jove estatal. Per això, seran per concurrència competitiva, no concediran la mateixa quantitat a cada beneficiari i les bases prioritzaran no només la renda sinó també la territorialitat. La convocatòria de les prestacions serà anual i es destinaran a joves de fins a 35 anys. També tindran un topall màxim de 250 euros mensuals, que variaran en funció dels ingressos i del preu del lloguer.
La consellera admet un "dèficit" en el parc d'habitatge social
A més a més, la consellera ha admès que hi ha un "dèficit important" al parc d'habitatge social a Catalunya, sobretot destinat a lloguer, i ha confiat que els fons europeus ajudin a mitjà i llarg termini amb la rehabilitació i permetin construir uns 4.000 habitatges de lloguer social. També ha remarcat que des del 2015 el Govern ha comprat més de 3.000 habitatges per tanteig i retracte.
En aquesta línia, Cervera ha insistit en la petició que l'executiu català ha fet al govern espanyol perquè cedeixi els pisos de la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), que ara estan buits i la Generalitat vol destinar a lloguer social.
Amb tot, la titular de Drets Socials ha defensat que la Generalitat va ajudar a més de 60.000 famílies el 2021 a pagar el seu lloguer a través de l'Agència Catalana de l'Habitatge, als programes de la qual s'ha destinat 140 milions d'euros.
Davant les crítiques de l'Ajuntament de Barcelona al programa d'habitatge Reallotgem, el pressupost del qual va demanar destinar a altres mesures que en la seva opinió funcionen millor, Cervera ha defensat que és una "eina més" per a fer front a la problemàtica de l'habitatge, i ha considerat curiós que no funcioni a Barcelona, però sí a altres ciutats.
Finalment, Cervera ha animat a l'Ajuntament de Barcelona a "asseure's per a poder treballar conjuntament" les polítiques d'habitatge, que ha recordat que són responsabilitat de Govern i consistoris, i ha advocat per buscar fórmules per a treballar units.