25
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
17:44h
El Congrés ja ha aprovat aquest dijous a la tarda el decret energètic després de sumar durant el matí els últims suports necessaris. Als vots del PNB se li han afegit durant el seu debat els de Bildu, que ha arrencat la promesa de revisar a l'alça els objectius de la llei del canvi climàtic, i els d'ERC, que han arrencat el compromís per escrit del PSOE de "no dilatar la seva tramitació com a projecte de llei", segons ha assegurat el partit en un comunicat. El PDECat també ha anunciat el seu vot favorable junt amb els de la coalició de PSOE i Podem, així com Més País, Compromís, Terol Existeix i el PRC, mentre que el BNG s'ha abstingut i Junts i la CUP s'hi han oposat, com PP, Vox i Cs.
El líder dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, havia reclamat a El Matí de Catalunya Ràdio una data límit per fer efectiu aquest compromís i evitar que, com en altres ocasions similars, s'acabi incomplint. I en aquest sentit, el diputat del PSOE César Ramos ha explicat durant el debat al ple que el decret es tramitarà com a projecte de llei amb un termini màxim de quatre setmanes per tancar el període d'esmenes.
El diputat d'ERC Joan Capdevila ha celebrat el "compromís per escrit a un tràmit com a projecte de llei" del decret energètic, malgrat lamentar que aquest inclou "mesures més efectistes que efectives" i que "queden molt curtes". Per això, ha avançat que reclamarà "per la via de l'esmena més responsabilitat i ambició", entre altres coses reclamant una moratòria per a treballadors i pimes fins al 30 de novembre, un fons estatal de suport gestionat per la comunitats destinat a finançar el cost de les mesures i un altre fons per finançar les inspeccions d'aquestes, i la implantació d'altres mesures que "realment comportin eficiència energètica". Entre aquestes, ha citat la regulació de les comunitats energètiques per permetre l'autoconsum a una distància de 5 quilòmetres o no penalitzar la cogeneració industrial.
En la presentació d'aquest decret, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha defensat la mesura com a necessària per "respondre al xantatge energètic de Putin" i ha asseverat: "Aquesta guerra injusta i cruel ha d'impulsar la nostra independència energètica, amb una aposta per les renovables i la diversificació dels subministraments de gas". Burxant en el PP, li ha retret que s'oposi a unes actuacions que aplaudeix la presidenta de la Comissió Europea, la popular Ursula von der Leyen: "Existeixen dos tipus de conservadorismes, el retrògrad que s'asseu entre nosaltres i la dreta moderna europea que, allà on governa, adopta mesures similars a les nostres". De fet, Sánchez ha avisat a la bancada del PP que "tombant aquest decret llei no colpejarien el govern, perjudicarien milers de persones que agafen cada dia el transport públic o a les empreses de transports i als transportistes autònoms".
Aquest pla d'estalvi energètic, més enllà de limitar la temperatura d'aires condicionats i calefacció, recull mesures anunciades a bombo i platerets com la gratuïtat dels abonaments de Rodalies fins a finals de desembre, la beca de 400 euros per a un milió d'estudiants o les ajudes al sector del transport, o d'altres menys airejades com de vinculades a una reforma legal per facilitar el rescat de les autopistes radials de Madrid o compensacions de 1.300 milions al sector elèctric. De fet, alguna de les crítiques més compartides per diversos grups ha estat aquest caràcter òmnibus de la norma, sumant aspectes de molts àmbits diferents per forçar un vot afirmatiu.
En aquest sentit, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha lamentat que incloure mesures positives en el marc d'un paquet d'actuacions on també s'hi troben les compensacions a les elèctriques o el rescat de les radials és "xantatge" i encara ha disparat un dard contra ERC: "Tan dolent és el que fa xantatge com aquell que facilita, justifica i es rendeix a aquest xantatge". "Els ciutadans de Catalunya no tenen perquè pagar ni un duro del rescat de les autopistes de Madrid!", ha clamat, i ha acusat el govern espanyol de fer que "que els de sempre caiguin de peu i ho hagi de pagar el ciutadà". Igualment, ha asseverat que "no es tracta de la gratuïtat durant quatre mesos dels trens, es tracta que els trens funcionin" i ha dubtat que finalment el decret es tramiti com a projecte de llei, com ha acordat el govern espanyol amb ERC, ja que "són molts els decrets que s'havien de tramitar com a projecte de llei i no s'ha fet, per exemple fa un any i mig que està el calaix la tramitació com a projecte de llei del decret sobre els fons europeus".
El diputat de la CUP Albert Botran ha criticat igualment aquest "caràcter òmnibus" del decret amb les mesures sobre les elèctriques i les radials, però també n'ha assenyalat un "error de diagnòstic" de fons: "La paraula Rússia apareix 33 cops, però no es fa cap referència al pic del petroli, a l'esgotament dels combustibles fòssils o a la crisi climàtica". En aquest sentit, ha subratllat que "la crisi energètica és anterior a la guerra a Ucraïna i és més profunda" i, per tant, seguirà quan acabi l'ofensiva de Rússia i requereix, afirma, un pla de fons.
En un sentit molt diferent, la portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, ha criticat que el govern espanyol no hagi volgut negociar les mesures amb el seu partit i ha contraposat el paquet de l'executiu amb "els bons plans" aprovats a altres països. La popular ha reclamat un "equilibri entre l'estalvi energètic i el manteniment de l'activitat productiva i la creació d'ocupació" i ha assegurat que, mentre altres estats estan implantant "recomanacions fins al març del 2023", l'espanyol estableix "imposicions fins al novembre del 2023". També ha lamentat, pel que fa a l'apartat de mesures socials, que la gratuïtat del tren no s'hagi estès a l'autobús, l'ús del qual ha recordat que és més habitual en regions poc poblades.
Vox portarà el decret al TC
El portaveu de Vox al Congrés, Ivan Espinosa de los Monteros, ha carregat contra el decret, del qual ha afirmat que suposarà "la major destrucció de l'economia espanyola dels últims 40 anys". De fet, ha assegurat que les mesures no fan "cap mal" a Rússia, qui ha disparat les exportacions de gas durant la guerra, i ha reclamat apostar per l'energia nuclear. De fet, el líder de la formació d'extrema dreta, Santiago Abascal, ha avançat abans del debat que el seu partit recorrerà el text al Tribunal Constitucional.
La diputada de Cs Carmen Martínez ha retret el "xantatge" que suposa barrejar mesures tan diferents en un decret per obligar a votar a favor del conjunt per tirar endavant alguns elements positius. Igualment, ha reclamat un "veritable" pla energètic que inclogui l'allargament de la vida de les centrals nuclears o més facilitats per instal·lar plaques solars o altres energies renovables.
Decret dels autònoms i llei del sí és sí
Més enllà d'aquest decret energètic, el primer ple del Congrés després de les vacances ha servit per convalidar tres decrets llei i aprovar definitivament tres lleis. Entre aquestes, la nova llei d'autònoms, que pretén adaptar les bases de cotització per cotitzar per ingressos reals i que estableix una nova taula de quotes (de 230 euros a 500, l'any 2023). Entrarà en vigor l'1 de gener, afecta més de tres milions de treballadors i, en aquest cas, el govern espanyol sí que ha rebut el suport del PP, mentre que ERC s'ha abstingut.
Un altre dels plats forts del ple d'aquest dijous ha estat l'aprovació de la llei de garantia integral de llibertat sexual, més coneguda com la llei del només sí és sí, en situar la voluntat i el consentiment de la dona, expressat de manera clara, com l'element central per avaluar si s'ha produït una agressió sexual, i no pas en funció del grau de possible resistència. En aquest cas, l'executiu torna a rebre el suport de la majoria de la investidura, afegint-hi també el de Cs.
El líder dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, havia reclamat a El Matí de Catalunya Ràdio una data límit per fer efectiu aquest compromís i evitar que, com en altres ocasions similars, s'acabi incomplint. I en aquest sentit, el diputat del PSOE César Ramos ha explicat durant el debat al ple que el decret es tramitarà com a projecte de llei amb un termini màxim de quatre setmanes per tancar el període d'esmenes.
El diputat d'ERC Joan Capdevila ha celebrat el "compromís per escrit a un tràmit com a projecte de llei" del decret energètic, malgrat lamentar que aquest inclou "mesures més efectistes que efectives" i que "queden molt curtes". Per això, ha avançat que reclamarà "per la via de l'esmena més responsabilitat i ambició", entre altres coses reclamant una moratòria per a treballadors i pimes fins al 30 de novembre, un fons estatal de suport gestionat per la comunitats destinat a finançar el cost de les mesures i un altre fons per finançar les inspeccions d'aquestes, i la implantació d'altres mesures que "realment comportin eficiència energètica". Entre aquestes, ha citat la regulació de les comunitats energètiques per permetre l'autoconsum a una distància de 5 quilòmetres o no penalitzar la cogeneració industrial.
En la presentació d'aquest decret, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha defensat la mesura com a necessària per "respondre al xantatge energètic de Putin" i ha asseverat: "Aquesta guerra injusta i cruel ha d'impulsar la nostra independència energètica, amb una aposta per les renovables i la diversificació dels subministraments de gas". Burxant en el PP, li ha retret que s'oposi a unes actuacions que aplaudeix la presidenta de la Comissió Europea, la popular Ursula von der Leyen: "Existeixen dos tipus de conservadorismes, el retrògrad que s'asseu entre nosaltres i la dreta moderna europea que, allà on governa, adopta mesures similars a les nostres". De fet, Sánchez ha avisat a la bancada del PP que "tombant aquest decret llei no colpejarien el govern, perjudicarien milers de persones que agafen cada dia el transport públic o a les empreses de transports i als transportistes autònoms".
Aquest pla d'estalvi energètic, més enllà de limitar la temperatura d'aires condicionats i calefacció, recull mesures anunciades a bombo i platerets com la gratuïtat dels abonaments de Rodalies fins a finals de desembre, la beca de 400 euros per a un milió d'estudiants o les ajudes al sector del transport, o d'altres menys airejades com de vinculades a una reforma legal per facilitar el rescat de les autopistes radials de Madrid o compensacions de 1.300 milions al sector elèctric. De fet, alguna de les crítiques més compartides per diversos grups ha estat aquest caràcter òmnibus de la norma, sumant aspectes de molts àmbits diferents per forçar un vot afirmatiu.
En aquest sentit, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha lamentat que incloure mesures positives en el marc d'un paquet d'actuacions on també s'hi troben les compensacions a les elèctriques o el rescat de les radials és "xantatge" i encara ha disparat un dard contra ERC: "Tan dolent és el que fa xantatge com aquell que facilita, justifica i es rendeix a aquest xantatge". "Els ciutadans de Catalunya no tenen perquè pagar ni un duro del rescat de les autopistes de Madrid!", ha clamat, i ha acusat el govern espanyol de fer que "que els de sempre caiguin de peu i ho hagi de pagar el ciutadà". Igualment, ha asseverat que "no es tracta de la gratuïtat durant quatre mesos dels trens, es tracta que els trens funcionin" i ha dubtat que finalment el decret es tramiti com a projecte de llei, com ha acordat el govern espanyol amb ERC, ja que "són molts els decrets que s'havien de tramitar com a projecte de llei i no s'ha fet, per exemple fa un any i mig que està el calaix la tramitació com a projecte de llei del decret sobre els fons europeus".
El diputat de la CUP Albert Botran ha criticat igualment aquest "caràcter òmnibus" del decret amb les mesures sobre les elèctriques i les radials, però també n'ha assenyalat un "error de diagnòstic" de fons: "La paraula Rússia apareix 33 cops, però no es fa cap referència al pic del petroli, a l'esgotament dels combustibles fòssils o a la crisi climàtica". En aquest sentit, ha subratllat que "la crisi energètica és anterior a la guerra a Ucraïna i és més profunda" i, per tant, seguirà quan acabi l'ofensiva de Rússia i requereix, afirma, un pla de fons.
En un sentit molt diferent, la portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, ha criticat que el govern espanyol no hagi volgut negociar les mesures amb el seu partit i ha contraposat el paquet de l'executiu amb "els bons plans" aprovats a altres països. La popular ha reclamat un "equilibri entre l'estalvi energètic i el manteniment de l'activitat productiva i la creació d'ocupació" i ha assegurat que, mentre altres estats estan implantant "recomanacions fins al març del 2023", l'espanyol estableix "imposicions fins al novembre del 2023". També ha lamentat, pel que fa a l'apartat de mesures socials, que la gratuïtat del tren no s'hagi estès a l'autobús, l'ús del qual ha recordat que és més habitual en regions poc poblades.
Vox portarà el decret al TC
El portaveu de Vox al Congrés, Ivan Espinosa de los Monteros, ha carregat contra el decret, del qual ha afirmat que suposarà "la major destrucció de l'economia espanyola dels últims 40 anys". De fet, ha assegurat que les mesures no fan "cap mal" a Rússia, qui ha disparat les exportacions de gas durant la guerra, i ha reclamat apostar per l'energia nuclear. De fet, el líder de la formació d'extrema dreta, Santiago Abascal, ha avançat abans del debat que el seu partit recorrerà el text al Tribunal Constitucional.
La diputada de Cs Carmen Martínez ha retret el "xantatge" que suposa barrejar mesures tan diferents en un decret per obligar a votar a favor del conjunt per tirar endavant alguns elements positius. Igualment, ha reclamat un "veritable" pla energètic que inclogui l'allargament de la vida de les centrals nuclears o més facilitats per instal·lar plaques solars o altres energies renovables.
Decret dels autònoms i llei del sí és sí
Més enllà d'aquest decret energètic, el primer ple del Congrés després de les vacances ha servit per convalidar tres decrets llei i aprovar definitivament tres lleis. Entre aquestes, la nova llei d'autònoms, que pretén adaptar les bases de cotització per cotitzar per ingressos reals i que estableix una nova taula de quotes (de 230 euros a 500, l'any 2023). Entrarà en vigor l'1 de gener, afecta més de tres milions de treballadors i, en aquest cas, el govern espanyol sí que ha rebut el suport del PP, mentre que ERC s'ha abstingut.
Un altre dels plats forts del ple d'aquest dijous ha estat l'aprovació de la llei de garantia integral de llibertat sexual, més coneguda com la llei del només sí és sí, en situar la voluntat i el consentiment de la dona, expressat de manera clara, com l'element central per avaluar si s'ha produït una agressió sexual, i no pas en funció del grau de possible resistència. En aquest cas, l'executiu torna a rebre el suport de la majoria de la investidura, afegint-hi també el de Cs.