ENTREVISTA

«És difícil aguantar una botiga d'antiguitats, és un article minoritari»

Antiguitats Castellarnau, un dels comerços més emblemàtics de la Part Alta de Tarragona, tanca després de 82 anys

Aurora Illarramendi, a Antiguitats Castellarnau, aquest dimarts. | Josep M. Llauradó
per Josep Maria Llauradó, Tarragona | 24 d'agost de 2022 a les 13:51 |
Antiguitats Castellarnau és possiblement un dels comerços més emblemàtics de la Part Alta de Tarragona. Des de fa diverses setmanes, però, uns grans cartells de "liquidació" assenyalen que l'aventura s'acaba aviat. Concretament ho farà l'octubre, tal com assenyala l'actual propietària, Aurora Illarramendi, juntament amb el seu sogre, Fernando de Castellarnau. Ara, enfocaran el negoci a la venda online i als tallers de restauració.

La botiga es va posar en marxa fa 82 anys, si bé l'actual local l'ocupen des de 1992. En aquests darrers 30 anys, el sector ha canviat d'acord amb la vinguda de noves generacions, que segons apunta Illarramendi ja no s'interessen tant per les peces d'art i els mobles antics.


- Quins són els motius del tancament?

- És una empresa que té 82 anys perquè es va fundar el 1940 amb el meu sogre, Fernando de Castellarnau Espina, i després als anys 70 va seguir el meu marit, Ferran de Castellarnau Cardona, i jo en vaig agafar el relleu el 2006. Tanquem la botiga física, el negoci de cara al públic, però seguirem per la web www.antiguitatscastellarnau.com. Després, també farem classes i restauracions per encàrrec i comerç telemàticament.


- És un local emblemàtic, més o menys tothom passa per aquest indret. Què se'n farà?

- No ho sabem. Aquí hi som des de l'any 1992, ara tanquem perquè s'ha de canviar de xip. Volem canviar una mica l'estil i el rol. Actualment les botigues costen d'aguantar pels lloguers, per la compra-venda, la llum... molts factors. Tot és una mica en contra del que és fer un negoci.


- Com ha canviat el model de negoci de les antiguitats?

- Ha canviat sobretot perquè a l'època del meu sogre i del meu marit hi havia molt de col·leccionisme i gent que decorava amb peces de molta qualitat, interessants... Hi havia un públic bastant entès que buscava. Ara, la nova generació, ha canviat sobretot des de l'any 2000. Nosaltres també ens hem reciclat. Sempre hem fet restauracions, però l'any 2000 vam partir la botiga entre l'atenció al públic i les classes, a la part on hi ha una volta romana i hi tinc un taller. També m'han contractat a Perafort i a Vilallonga i hem canviat una mica l'estil, que només es basava en comprar i vendre.

- Era la diferència principal respecte a altres negocis de la Part Alta dedicats a les antiguitats, oi?

- Per això i perquè sempre hem apostat pel moble d'importació. Hem anat a comprar per tot Europa, per portar mobles de qualitat, més petits, de caoba. Ja que estem en un port de mar, on tots els mobles agafen corcs per la humitat, vam apostar molt en una època per tindre mobles de caoba i ben restaurats, que aquests són eterns, no hi entren els paràsits. Mobles de vaixell... Això ens ha diferenciat una mica dels altres, aquí als anys 80-90 hi havia 18 antiquaris. Era un centre important d'antiguitats. Uns s'han jubilat, uns han tancat, ara en quedem molt pocs.

- Queden molt pocs perquè el negoci ha baixat o per altres motius?

- És difícil aguantar una botiga i més amb aquest tipus d'article, que és minoritari, a no ser que es compagini amb unes feines de restauració per encàrrec, de classes. Hem anat molt a fires...

"Als anys 80-90 a la Part Alta de Tarragona hi havia 18 antiquaris. Era un centre important d'antiguitats. Uns s'han jubilat, uns han tancat, ara en quedem molt pocs"
 
- Deia que les noves generacions s'interessen menys per aquests productes. Per què creu que passa?

- La gent d'ara gasta diners més aviat en un viatge o en tenir un bon ordinador, un mòbil, abans no existia tot això. Hi havia un col·leccionisme, un amor per les coses de la casa. Ara és tot més funcional: s'ha de treure la pols, és un trasto... Si entres en aquest món és perquè ho valores com a cosa artística. És minoritari, no vol dir que ningú no s'interessi, però costa. Passa que per internet et veu tot el món i pots fer enviaments, és diferent d'aquí.

- Dona per viure, el comerç d'antiguitats per internet?

- Una cosa es compagina amb l'altra, no dona per viure la venda online.

- Es pot perdre l'ofici d'antiquari a la Part Alta?

- Tot canvia, pot ser que en un moment donat tornin aquestes ganes de comprar coses amb cert estil o antigues. Hi ha d'haver amor per la història, també.

"Quan la gent compra una antiguitat, no pensa en fer negoci"
 
- Hi ha qui ha enfocat la compra d'aquesta mena de productes en el benefici posterior que se'n podrà treure. És un valor segur?

- Quan la gent compra una antiguitat, no pensa en fer negoci. Nosaltres sí, som professionals, ho compro perquè he de viure. Però la gent que compra ho té mal entès, quan ho compres no penses que dins de 10 anys te'n donaran una mica més. Segur que perdre diners no els perdràs, perquè sempre te'n donaran alguna cosa, i això amb un moble modern o amb un cotxe no passa. Però això no perd valor, i més si saps el que has comprat. Ara, pensar que es revaloritzarà, depèn. Hi ha coses que sí perquè són molt escasses. Nosaltres ens hi dediquem i tenim una informació i uns coneixements de molts anys, ja ens curem una mica en salut amb el preu.

- Pel que fa a la restauració d'antiguitats, recorden alguna peça que fos especialment complicada?

- Cada peça és un repte. Hi ha coses que han vingut molt malmeses, com ara fragments de retaule. El més important és la consolidació i la neteja, tampoc restaurem perquè es vegi nou, sinó perquè conservi la pàtina i no perdi interès. Fem molta pintura, policromia, fusta, vernissos fets a mà, cera... Per molt malmès que estigui, sempre hi ha una recuperació de la peça i pot quedar acceptablement perquè després continuï sent d'ús. Recordo un retaule que va venir que servia de tapa per una gàbia de conills i era medieval. Després, a Vilallonga també vam fer una calaixera catalana barroca que estava tota pintada de negre. Com que els pigments antigament eren naturals, no vam tindre cap problema perquè sortís tot el de sota. També durant la guerra pintaven tot perquè no s'ho emportessin, si no ho trencaven.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació