1 de 10
política

Polítics i vida privada: el complex equilibri entre la transparència i l'exemplaritat

Experts en comunicació veuen masclisme en les crítiques a la primera ministra finlandesa i valoren què és acceptable o no dels càrrecs públics quan actuen com a ciutadans

Mariano Rajoy, Sanna Marin i Boris Johnson, en imatges de festa | ND
per Lluís Girona, Barcelona, Catalunya | 23 d'agost de 2022 a les 19:35 |
El cas de la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, i el seu vídeo de festa ha reobert el debat recurrent dels límits de la vida privada dels polítics. La líder dels socialdemòcrates finlandesos ha estat fortament criticada per l'oposició i per part de l'opinió pública, que l'ha acusat d'haver pres drogues. Marin ha tancat part de l'enrenou fent-se un test de drogues que ha donat negatiu, però la polèmica evidencia que la vida privada dels polítics es fiscalitza contínuament.

No és l'únic exemple de polítics i vida privada viscut recentment. La renúncia de Boris Johnson com a primer ministre del Regne Unit es va produir en part per les seves festes a Downing Street durant el confinament per la Covid, encara que els fets partien primerament d'un clar incompliment de les normes per frenar la pandèmia que ell mateix havia marcat. A Catalunya, encara que sense tantes conseqüències, va generar enrenou a les xarxes socials un vídeo en què apareixia Jordi Cuixart -quan ja no era president d'Òmnium- a la piscina de la periodista Pilar Rahola cridant "independència" amb altres assistents, així com el 2017 va difondre's una altra festa a la casa de la periodista a Cadaqués amb el llavors president Carles Puigdemont, el major Josep Lluís Trapero i altres personalitats.


Què hauria passat si Marin hagués pres drogues? Per què va ser diferent la reacció de la societat a la polèmica de Johnson? Fins on pot arribar la vida privada d'un polític? Fer-la pública els humanitza o els frivolitza? Els experts contactats per NacióDigital analitzen aquestes qüestions i hi veuen un punt de "cinisme" a l'hora de valorar la vida dels polítics, així com un clar cas de masclisme pel que fa a Marin.

I és que, tant per l'assessor polític Xavier Tomàs com per l'experta en comunicació política Victória Fumanal, el cas de la primera ministra finlandesa s'ocasiona principalment perquè es tracta d'una dona de 36 anys que s'està divertint. Ambdós posen d'exemple, per contraposar-ho, un vídeo de l'expresident espanyol Mariano Rajoy en què apareixia ballant enmig d'una cerimònia de matrimoni: "La gent ho veia com una cosa divertida i que l'humanitzava", recorden.


A més, Tomàs també recorda que res del que ha fet Marin és un delicte i tampoc creu que ho sigui pel fet d'haver pres una droga legal com l'alcohol, tal com ha reconegut: "On posa al codi penal finlandès que la primera ministra del país no pugui beure en un ambient privat i de festa?", es pregunta. Creu, però, que la cosa hagués estat molt diferent si hagués comès un delicte com pot ser prendre drogues il·legals.

Fumanal va encara més enllà i creu que les crítiques contra la primera ministra finlandesa són més grans perquè és d'esquerres. Això opina que passa per un relat que la dreta ha fet predominant i que marca que les persones d'ideologia progressista no poden gaudir de la seva vida privada perquè implica "trair" la classe a la qual pertanyen. A més, pensa que en realitat el que es qüestiona és la capacitat d'una dona, jove i d'esquerres de governar un país: "L'ambició, si és un en un home, és positiva, però si és una en una dona la fa frívola".


Johnson i el partygate


Per tot això, cap dels experts consultats per aquest diari veu similituds entre el cas de Marin i el de Johnson i el partygate. "Mentre limitava llibertats, feia festes en un espai públic", recorda Tomàs sobre el que encara és primer ministre britànic. Fumanal també fa èmfasi en el fet que, malgrat que l'escàndol va acabar amb la dimissió de Johnson, la discussió no es va centrar en si havia consumit o no drogues.



A més, l'experta en comunicació política recorda que, en aquella ocasió, sí que es veia al despatx de Johnson ampolles d'alcohol. I sobre polítics incomplint lleis també recorda la figura de Silvio Berlusconi: "Va formar part de festes en què es van produir presumptes delictes de prostitució i de drogues, i això no el va inhabilitar per seguir fent política sinó que es deia que l'apropava al ciutadà mitjà", recorda.

Cuixart, Rahola i la piscina


Si el cas de Marin ha estat un bombardeig contra la primera ministra finlandesa, segons Tomàs, ha estat perquè s'ha tractat d'una filtració, i no d'un vídeo compartit voluntàriament a través de les seves xarxes socials. En canvi, un cas recent a Catalunya que ha generat rebombori ha estat el de Jordi Cuixart a la piscina de Pilar Rahola amb altres personalitats del món social i polític. Aquí, per Tomàs, és tot diferent. Per què? Doncs perquè l'expresident d'Òmnium era conscient que les imatges en què apareixia es farien públiques. "En el moment que un sap que això es publicarà, sap que pot tenir unes conseqüències", assegura.
 
Sobre aquest afer, Fumanal assegura que no entén les crítiques. "Són unes persones banyant-se en una piscina en les seves vacances, no hi ha cap delicte", explica. A més, també creu que, per molt que algú sigui un personatge públic, no vol dir que no pugui tenir la seva vida privada i fer-la pública: "Fer vacances i gaudir-les com es vulgui no és un luxe, sinó un dret fonamental dels treballadors en qualsevol professió; dir o insinuar el contrari és populisme", recorda.

Què han de fer els polítics?


La pregunta clau és saber què han de fer els polítics amb la seva vida privada. Per Tomàs, és un gran factor que la facin pública a través de les xarxes socials perquè els ajuda a humanitzar-se: "Si es fa bé, només pot tenir beneficis". Per exemplificar-ho, recorda com el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assistir al concert d'Eufòria, o com la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, va fer públic que es trobava al Primavera Sound.

Fumanal es pronuncia en el mateix sentit, i malgrat que veu necessari que cada polític marqui els seus límits d'exposició i defensa la seva necessitat de "desconnexió", fer públic el seu dia a dia creu que els fa més humans i els ajuda a apropar-se a la gent de carrer. En tot cas, tant Tomàs com Fumanal coincideixen en criticar una "doble moral" per part de la societat a l'hora d'analitzar la vida privada dels càrrecs públics: "Demanem als nostres polítics que siguin transparents, però quan ho fan els critiquem".

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació