27
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
12:44h
Malgrat els compromisos polítics d'avançar cap a la desjudicialització, els tribunals encara tenen sobre la taula diverses carpetes obertes sobre el procés que s'han de resoldre, i n'obriran de noves en els propers mesos. La reunió de la taula de diàleg va permetre acostar posicions entre el govern espanyol i el govern català en matèria antirepressiva i, descartada l'amnistia pel "no" del PSOE, es busquen altres mecanismes per alleugerir la pressió als independentistes que són víctimes de la persecució judicial. Això no serà immediat, tot i que la part catalana exigeix concrecions abans d'acabar l'any.
En aquestes properes setmanes, després de l'aturada estiuenca, es viurà una "tardor calenta", concepte que va fer fortuna fa uns anys quan hi havia protestes enceses als carrers. Serà, però, una tardor calenta en termes judicials. Els tribunals han de resoldre algunes causes sensibles per a l'independentisme i que tindran conseqüències polítiques rellevants (hi poden haver inhabilitacions de membres del Govern o de diputats del Parlament). Tant a l'exili com a l'interior, dirigents catalans estan pendents de sentències o d'asseure's al banc dels acusats per qüestions relacionades amb l'1-O.
Sentència sobre les euroordres de Llarena
Una de les decisions rellevants a finals del curs passat va ser el posicionament de l'advocat general de la Unió Europea sobre les qüestions prejudicials de Pablo Llarena en relació a les euroordres contra Carles Puigdemont i els exiliats. Va donar la raó al Tribunal Suprem sense matisos, fet que va suposar un cop a l'estratègia de defensa de l'exili. En les properes setmanes, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea emetrà sentència i difícilment podrà mantenir la unanimitat si compra tots els arguments de l'advocat general. La decisió que prenguin els jutges marcarà el futur dels exiliats.
De tota manera, en cas que la sentència sigui desfavorable als interessos de Puigdemont i la resta de líders independentistes, a curt termini continuen tenint immunitat com a eurodiputats (de manera cautelar) a l'espera que es resolgui una altra carpeta judicial clau, el recurs contra el suplicatori del Parlament Europeu, de cara als propers mesos. En funció de tot plegat, el Suprem haurà de decidir si torna a emetre euroordres contra els dirigents independentistes, i la situació tornaria al punt de partida. Una eventual extradició, però, és un escenari poc probable i molt llunyà a dia d'avui.
Gabriel torna al Suprem
El curs passat va acabar amb una sorpresa: la regularització de la situació d'Anna Gabriel. Després de més de quatre anys d'exili a Suïssa, l'exlíder de la CUP va decidir tornar a Espanya després d'aconseguir garanties que només se la processarà per desobediència, un delicte que no implica presó. Va passar pel Tribunal Suprem i Pablo Llarena la va deixar en llibertat després de retirar l'ordre de detenció. Gabriel continuarà vivint a Ginebra però el proper 14 de setembre declararà al Suprem. Així, Llarena podrà tancar la instrucció i enviar-la a judici, que s'hauria de fer en un jutjat ordinari de Barcelona.
El (segon) judici a Reguant
També relacionat amb la CUP, la diputadaEulàlia Reguant anirà a judici el proper 28 de setembre al Tribunal Suprem per haver-se negat a respondre a l'acusació particular de Vox durant el judici del procés. La dirigent cupaire, un dels perfils forts del partit al Parlament, s'enfronta a una pena de quatre mesos de presó i inhabilitació que l'apartarien de la política institucional. Ja va anar a judici al març, però el tribunal va reconèixer que hi havia hagut defectes processals i va ordenar esmenar-los abans de tornar a citar Reguant per a una nova vista oral. La sentència arribarà abans d'acabar l'any.
La revisió dels indults als presos polítics
Decisió clau. Els indults són l'únic resultat tangible de l'estratègia del diàleg i ha permès que els nou presos polítics surtin de la presó. Van ser impugnats i el Suprem, després de desestimar els recursos, va reconsiderar la decisió arran d'un canvi de majories a la sala i ara ho analitzarà. No hi ha data per la sentència, però podria arribar de cara a la tardor. Si el Suprem tomba els indults, això tindrà conseqüències polítiques de primer nivell, tot i que el govern espanyol pot tornar dictar la mesura de gràcia per als presos. En tot cas, suposaria una estocada a la via del diàleg.
Torrent i la mesa del Parlament, a judici
La judicialització és ben viva i afecta també els membres del Govern. De cara a l'octubre hi ha previst el judici a l'antiga mesa del Parlament. Els recursos de Josep Costa han permès apartar dos magistrats, un d'ells el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos. Malgrat això, Roger Torrent i la resta de membres de la mesa s'enfronten a penes d'inhabilitació per desobediència. En el cas de l'expresident del Parlament, una sentència condemnatòria l'apartaria del càrrec que ostenta ara, el de conseller d'Empresa i Treball.
Hi ha altres carpetes que encaren el tram final. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó estan pendents de la data de judici per l'1-O, un anunci que podria arribar a la tardor. Una altra causa que ha revifat és el de la sindicatura de l'1-O. Els cinc síndics -entre els quals hi ha Tània Verge, consellera d'Igualtat i Feminismes, i Josep Pagès, diputat de Junts al Congrés- van quedar absolts, però l'Audiència de Barcelona va anul·lar la sentència i va ordenar repetir el judici. Falta aclarir qui els jutjarà i fixar la data de la vista oral.
En aquestes properes setmanes, després de l'aturada estiuenca, es viurà una "tardor calenta", concepte que va fer fortuna fa uns anys quan hi havia protestes enceses als carrers. Serà, però, una tardor calenta en termes judicials. Els tribunals han de resoldre algunes causes sensibles per a l'independentisme i que tindran conseqüències polítiques rellevants (hi poden haver inhabilitacions de membres del Govern o de diputats del Parlament). Tant a l'exili com a l'interior, dirigents catalans estan pendents de sentències o d'asseure's al banc dels acusats per qüestions relacionades amb l'1-O.
Sentència sobre les euroordres de Llarena
Una de les decisions rellevants a finals del curs passat va ser el posicionament de l'advocat general de la Unió Europea sobre les qüestions prejudicials de Pablo Llarena en relació a les euroordres contra Carles Puigdemont i els exiliats. Va donar la raó al Tribunal Suprem sense matisos, fet que va suposar un cop a l'estratègia de defensa de l'exili. En les properes setmanes, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea emetrà sentència i difícilment podrà mantenir la unanimitat si compra tots els arguments de l'advocat general. La decisió que prenguin els jutges marcarà el futur dels exiliats.
De tota manera, en cas que la sentència sigui desfavorable als interessos de Puigdemont i la resta de líders independentistes, a curt termini continuen tenint immunitat com a eurodiputats (de manera cautelar) a l'espera que es resolgui una altra carpeta judicial clau, el recurs contra el suplicatori del Parlament Europeu, de cara als propers mesos. En funció de tot plegat, el Suprem haurà de decidir si torna a emetre euroordres contra els dirigents independentistes, i la situació tornaria al punt de partida. Una eventual extradició, però, és un escenari poc probable i molt llunyà a dia d'avui.
Gabriel torna al Suprem
El curs passat va acabar amb una sorpresa: la regularització de la situació d'Anna Gabriel. Després de més de quatre anys d'exili a Suïssa, l'exlíder de la CUP va decidir tornar a Espanya després d'aconseguir garanties que només se la processarà per desobediència, un delicte que no implica presó. Va passar pel Tribunal Suprem i Pablo Llarena la va deixar en llibertat després de retirar l'ordre de detenció. Gabriel continuarà vivint a Ginebra però el proper 14 de setembre declararà al Suprem. Així, Llarena podrà tancar la instrucció i enviar-la a judici, que s'hauria de fer en un jutjat ordinari de Barcelona.
El (segon) judici a Reguant
També relacionat amb la CUP, la diputadaEulàlia Reguant anirà a judici el proper 28 de setembre al Tribunal Suprem per haver-se negat a respondre a l'acusació particular de Vox durant el judici del procés. La dirigent cupaire, un dels perfils forts del partit al Parlament, s'enfronta a una pena de quatre mesos de presó i inhabilitació que l'apartarien de la política institucional. Ja va anar a judici al març, però el tribunal va reconèixer que hi havia hagut defectes processals i va ordenar esmenar-los abans de tornar a citar Reguant per a una nova vista oral. La sentència arribarà abans d'acabar l'any.
La revisió dels indults als presos polítics
Decisió clau. Els indults són l'únic resultat tangible de l'estratègia del diàleg i ha permès que els nou presos polítics surtin de la presó. Van ser impugnats i el Suprem, després de desestimar els recursos, va reconsiderar la decisió arran d'un canvi de majories a la sala i ara ho analitzarà. No hi ha data per la sentència, però podria arribar de cara a la tardor. Si el Suprem tomba els indults, això tindrà conseqüències polítiques de primer nivell, tot i que el govern espanyol pot tornar dictar la mesura de gràcia per als presos. En tot cas, suposaria una estocada a la via del diàleg.
Torrent i la mesa del Parlament, a judici
La judicialització és ben viva i afecta també els membres del Govern. De cara a l'octubre hi ha previst el judici a l'antiga mesa del Parlament. Els recursos de Josep Costa han permès apartar dos magistrats, un d'ells el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos. Malgrat això, Roger Torrent i la resta de membres de la mesa s'enfronten a penes d'inhabilitació per desobediència. En el cas de l'expresident del Parlament, una sentència condemnatòria l'apartaria del càrrec que ostenta ara, el de conseller d'Empresa i Treball.
Hi ha altres carpetes que encaren el tram final. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó estan pendents de la data de judici per l'1-O, un anunci que podria arribar a la tardor. Una altra causa que ha revifat és el de la sindicatura de l'1-O. Els cinc síndics -entre els quals hi ha Tània Verge, consellera d'Igualtat i Feminismes, i Josep Pagès, diputat de Junts al Congrés- van quedar absolts, però l'Audiència de Barcelona va anul·lar la sentència i va ordenar repetir el judici. Falta aclarir qui els jutjarà i fixar la data de la vista oral.