«La festa major de Sants és molt més familiar que la de Gràcia»

Representants de les entitats i comissions dels carrers de Sants reflexionen sobre les similituds i diferències entre la festa major d'aquest barri i la de Gràcia

Un dels carrers guarnits de la Festa Major de Sants del 2016
Un dels carrers guarnits de la Festa Major de Sants del 2016 | Cedida
Laura Colell
21 d'agost del 2022
"La nostra festa major és molt més familiar que la de Gràcia i hi ha molt més vincle entre els veïns", deixa clar Ariadna Piñeiro, presidenta de la Comissió del Carrer Finlàndia, de Sants. La festa major de Gràcia i la festa major de Sants van seguides al calendari i, no ens enganyarem, hi ha certa rivalitat ben entesa tant entre barris com entre festes. Aquest cap de setmana s'ha donat el tret de sortida a la festa major de Sants i s'acaba la de Gràcia. També s'han deixat enrere dos anys de pandèmia que havien provocat que les restriccions regulessin les festes i enguany, s'ha vist a Gràcia, es celebraran amb plena normalitat.

Com viuen la rivalitat els veïns de Sants? El vicepresident de la Federació d'Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants, Pol Bridgewater, ha afirmat que les festes de Gràcia "són molt grans". "No val la pena intentar competir, perquè no es pot", diu. En els darrers anys, deixant a banda els anys de restriccions per la Covid, la festa de Gràcia ha explotat, amb milers i milers de persones que visiten els carrers i molts turistes -el lema Tourists go home ha omplert les parets del barri, aquesta darrera setmana-. Malgrat això, les festes de Gràcia i Sants són similars en essència. "L'estil és molt semblant: descentralitzat, amb carrers guarnits i un fort component popular",  assenyala Bridgewater.

De tota manera, és precisament aquesta massificació de Gràcia la que diferencia especialment la seva festa major de la de Sants. "Hi ha més massificació de gent de fora al barri de Gràcia que al de Sants", afirma Piñeiro. "Si hi ha més turistes que veïnes, són festes de barri?", es preguntava una pintada anònima en un carrer de Gràcia aquesta última setmana. És aquest caràcter popular i menys multitudinari el que volen preservar els veïns de Sants, i fer-ho també ara, després d'uns anys de celebració "a mig gas" per la pandèmia i quan s'esperen unes festes amb tota la seva esplendor.

"En tenim moltes ganes", diu Amadeu Cervera, vicepresident de la Comissió del Carrer Vallespir i que porta 35 anys participant i fent de voluntari. Bridgewater, que també és membre de la Comissió del Carrer Guadiana, confia que les festes d'enguany siguin les de la "recuperació de la normalitat i de la dinàmica de creixement que hi havia el 2019". "Esperem tornar al goig de les festes major d'abans de la pandèmia", afirma.

Les festes són semblants, però no iguals. Una de les diferències que assenyalen els veïns de Sants és l'espai de decoració. "La Vila de Gràcia sempre ha tingut el seu tarannà amb els sostres i balconades, en canvi, la Vila de Sants sempre ha tingut les portalades", detalla Cervera. Pel que fa al guarnit, ja fa mesos i setmanes que les entitats i comissions dels diferents carrers de Sants preparen els decorats per expolsar-los a veïns i visitants a partir d'aquest cap de setmana. Les pluges de la setmana passada van malmetre alguns guarnits, però les previsions meteorològiques són optimistes i els veïns confien el temps acompanyi.

Una desena de carrers guarnits
Després de mesos de preparatius, les festes de Sants han arrencat aquest dissabte a la tarda amb el pregó d'Elies Campo, enginyer i un dels responsables d'haver destapat l'escàndol d'espionatge a l'independentisme conegut com Catalangate. A partir d'aquest cap de setmana i fins al dia 28 d'agost, hi haurà activitats, actuacions castelleres i concerts en diversos espais del barri. Entre els artistes més destacats que actuaran a la festa de Sants hi ha Pirat's Sound Sistema (dilluns a les 00.30h al carrer Vallespir de Baix) o El niño de la hipoteca (diumenge a les 23.45, també al carrer Vallespir de Baix) En total, hi haurà onze carrers guarnits.
Arxivat a