21
d'agost
del
2022
Actualitzat
el
25
d'agost
a les
14:01h
La majoria de casos de desaparicions es resolen amb força rapidesa, però no sempre així i, en aquestes ocasions, els expedients resten oberts fins que es troba la persona... o indefinidament. Els Mossos d'Esquadra, de fet, mantenen la investigació de 1.802 denúncies de desaparicions amb més d'un any d'antiguitat i fins i tot 741 d'aquestes fa més de cinc anys que resten pendents de concloure. Uns casos en què els familiars ja mantenen sovint poques esperances d'èxit.
Aquestes dades van ser revelades pel conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena, en una recent resposta parlamentària per escrit al diputat de PSC-Units Ramon Espadaler. Amb data de mitjans de maig, la policia catalana mantenia oberts 2.397 expedients de persones desaparegudes, si bé tres de cada quatre d'aquests, com ja s'ha especificat, porten més d'un any d'investigació infructuosa.
Les denúncies per desaparicions no són un fet aïllat, sinó que, de mitjana, se'n registren cada dia prop d'una desena a Catalunya. Entre 2017 i 2019, se'n van notifiquen a l'entorn de 4.400 anuals davant dels Mossos, és a dir, més de 12 diàries, si bé els anys següents, segurament per la pandèmia i les restriccions en la mobilitat, aquestes xifres es van moderar, sense deixar de ser elevades. El 2020 n'hi va haver només 2.886 i l'any passat, 3.333, dels quals un terç eren menors d'edat. Aquestes xifres no distingeixen en quins casos es tractava de desaparicions voluntàries, no voluntàries o forçoses.
En la resposta parlamentària, Elena especifica també que, en aquells casos en què la persona desapareguda sigui, per exemple, una persona amb Alzheimer, els encarregats de buscar-lo són els efectius de la zona de residència o d'on se'n va perdre la pista. Només en els casos on no es troba una raó aparent, es mobilitzen recursos propis d'una investigació policial i, en casos amb indicis de criminalitat, unitats d'investigació avançada a través de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos. Aquesta, però, només està conformada per sis agents.
En paral·lel, la policia catalana també intenta descobrir la identitat dels cossos morts que es descobreixen, els quals poden ser d'alguna de les persones de qui s'ha denunciat la desaparició, si bé no sempre s'aconsegueix esclarir. Segons la informació proporcionada, de fet, actualment consten 90 restes humanes sense identificar.
Igualment, els Mossos disposen d'una Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes, la qual s'encarrega de facilitar informació a la família sobre l'estat i evolució de les investigacions, així com, en cas de necessitat, se la deriva a serveis d'atenció i assessorament prestats per col·legis professionals, associacions o entitats de persones desaparegudes. Després de diverses reunions amb aquestes darreres durant el 2021, a més, Elena s'ha compromés a constituir aquest any una comissió interdepartamental o una taula de treball per tractar la problemàtica derivada de la desaparició d'una persona.
Aquestes dades van ser revelades pel conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena, en una recent resposta parlamentària per escrit al diputat de PSC-Units Ramon Espadaler. Amb data de mitjans de maig, la policia catalana mantenia oberts 2.397 expedients de persones desaparegudes, si bé tres de cada quatre d'aquests, com ja s'ha especificat, porten més d'un any d'investigació infructuosa.
Les denúncies per desaparicions no són un fet aïllat, sinó que, de mitjana, se'n registren cada dia prop d'una desena a Catalunya. Entre 2017 i 2019, se'n van notifiquen a l'entorn de 4.400 anuals davant dels Mossos, és a dir, més de 12 diàries, si bé els anys següents, segurament per la pandèmia i les restriccions en la mobilitat, aquestes xifres es van moderar, sense deixar de ser elevades. El 2020 n'hi va haver només 2.886 i l'any passat, 3.333, dels quals un terç eren menors d'edat. Aquestes xifres no distingeixen en quins casos es tractava de desaparicions voluntàries, no voluntàries o forçoses.
En la resposta parlamentària, Elena especifica també que, en aquells casos en què la persona desapareguda sigui, per exemple, una persona amb Alzheimer, els encarregats de buscar-lo són els efectius de la zona de residència o d'on se'n va perdre la pista. Només en els casos on no es troba una raó aparent, es mobilitzen recursos propis d'una investigació policial i, en casos amb indicis de criminalitat, unitats d'investigació avançada a través de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos. Aquesta, però, només està conformada per sis agents.
En paral·lel, la policia catalana també intenta descobrir la identitat dels cossos morts que es descobreixen, els quals poden ser d'alguna de les persones de qui s'ha denunciat la desaparició, si bé no sempre s'aconsegueix esclarir. Segons la informació proporcionada, de fet, actualment consten 90 restes humanes sense identificar.
Igualment, els Mossos disposen d'una Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes, la qual s'encarrega de facilitar informació a la família sobre l'estat i evolució de les investigacions, així com, en cas de necessitat, se la deriva a serveis d'atenció i assessorament prestats per col·legis professionals, associacions o entitats de persones desaparegudes. Després de diverses reunions amb aquestes darreres durant el 2021, a més, Elena s'ha compromés a constituir aquest any una comissió interdepartamental o una taula de treball per tractar la problemàtica derivada de la desaparició d'una persona.