20
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
11:43h
En ple segle XXI les relacions han canviat, tant les sentimentals com les d'amistat, i en té gran part de responsabilitat la tecnologia. Les aplicacions per conèixer gent a l'store dels telèfons mòbils s'acumulen, però des de fa uns mesos n'hi ha una amb pedigrí vallesà: Palup, creada per Gerard Nesta (Sabadell, 1990) i Xavier Serra (Terrassa, 1992). Són dos llicenciats en Multimèdia per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), al campus egarenc.
Però va ser a San Francisco, sota la inspiració de Silicon Valley, on van idear el projecte que serveix per "trencar el gel", diu Nesta, una empenta a "expatriats" per "fer amics" fora del seu entorn, i lluny de casa. I puntualitza que és "100% social" i deslligant-se de ser un lloc de cites. Precisament, des dels Estats Units esperen una injecció econòmica per donar-li expansió i perquè "no tingui data de caducitat", afirma el sabadellenc. Aquesta és la història de Palup que Gerard Nesta explica a NacióDigital:
- Quin és l'origen que els motiva a crear aquesta aplicació mòbil?
- El meu soci, en Xavier Serra, va estar vivint uns anys als Estats Units i es va trobar sol, no coneixia ningú. I tampoc volia tirar de les típiques aplicacions de dating, com Tinder, per quedar amb gent, sense que hi hagués un component sexual. A la vegada, no buscava inscriure's en un grup de l'aplicació MeetUp amb 40 persones, perquè no hi trobaria aquella interacció que buscava. I Palup és una barreja d'ambdues. Es pot anar al cinema, anar a fer una cervesa, escalada, jugar a bàsquet...
- ...Conèixer gent amb ganes conèixer de gent, però en petit comitè.
- Exacte! Potser es vol anar a un concert, fer una activitat esportiva, però en un cercle més reduït. Vuit o deu persones, com a màxim 20, perquè realment s'hi pugui parlar. Que sigui més casual i més informal. El Xavier ho deia: “No hi ha res semblant”. És cert, perquè existeixen aplicacions com la que dèiem de MeetUp, però s'ha de pagar per crear comunitats i no pots, com a privat, fer propostes. Aleshores el vaig anar a veure a San Francisco, en vam parlar i vam quedar que quan tornés a casa ens hi posaríem, però va esclatar la Covid-19, i què has de fer amb un projecte totalment social? Doncs vam esperar i ara l'hem reprès. Vam fer una prova l'agost de 2021 i des del juny ja està en marxa. I ja tenim més de 2.000 usuaris. A més, estem pendents d'una inversió americana que li doni una empenta, perquè ara per ara ho fem tot tant en Xavi com jo.
- Quin feedback han rebut dels usuaris?
- Ara estem molt involucrats. Organitzem algunes trobades i, de vegades, assistim a d'altres, sense que sàpiguen qui som, anem de paisà. Però al final ho acabem dient. Volem fer que hi hagi un comportament natural dels usuaris i que es preservi l'essència del que és l'aplicació.
- I es preserva?
- Sí, i tant! Al final, és molt orgànic. Com molt innocent, perquè es va a fer una activitat concreta. Evidentment, poden sorgir parelles o algun embolic, però el focus és l'activitat, no hi ha flirtejos. És 100% social. Ara per ara és així, no vol dir que en un futur es puguin organitzar, m'invento, jornades d'speed dating. Pot passar, però ara mateix no.
- I aquests primers usuaris per on es mouen?
- Treballem bàsicament a Barcelona. És una ciutat cosmopolita, la majoria de propostes estan en anglès i és que, al cap i a la fi, el que anem a buscar és l'expatriat. El mateix cas del Xavi quan era als Estats Units, però a Barcelona. Ara és aquí i després ja anirà a d'altres capitals: Madrid, Londres, París... Volem potenciar la socialització d'una persona que va a treballar a un lloc nou, fins i tot viatgers que van sols pel món i volen fer plans, o gent que se sent sola i simplement vol estar amb d'altres persones, conèixer i no vol lligar.
- "Gent que se sent sola" com, per exemple, les persones grans?
- No descartem que siguin el nostre target, però, per una qüestió de mitjans i capacitat, ara anem a provar amb un públic que creiem que li pot agradar, que va dels 25 als 35 anys. De fet, tenim usuaris amb més de 40 i 50, però ho abordarem com i quan puguem.
- Hi ha algun mecanisme per denunciar agressions o comportaments greus?
- No ha passat, però en el cas que fos així, es pot denunciar. L'aplicació, un cop ha acabat la trobada, demana fer una valoració, una cosa ràpida, i també dels assistents. D'aquesta manera, és una via per transmetre confiança, que és una de les barreres que costa més de trencar amb aquest contacte virtual previ. I això afegit a la fotografia, que és obligatòria; l'incentiu que fem a tenir el perfil complet... A més, cal tenir en compte que són activitats amb gent, i diversa, no és un cara a cara com en el Tinder, cosa que contribueix a transmetre més calma. Són mesures que van enfocades a educar la gent.
- Les relacions humanes ja passen en l'actualitat, en la gran majoria, per les aplicacions mòbils?
- El que volem és que, en la menor quantitat possible de temps, s'ajudi a trobar un pla pel dia que vulguis. La relació, al final, és humana. Cara a cara. Ja vivim molt dependents del mòbil i volem trencar amb això. La soledat no s'arregla estant-hi enganxat sinó connectant amb gent.
- Per acabar, i com a curiositat, com acaben un noi de Sabadell i un de Terrassa fent un projecte conjunt?
- La carrera ens va unir, al campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Terrassa. Ja fa molts anys que ens coneixem.
Però va ser a San Francisco, sota la inspiració de Silicon Valley, on van idear el projecte que serveix per "trencar el gel", diu Nesta, una empenta a "expatriats" per "fer amics" fora del seu entorn, i lluny de casa. I puntualitza que és "100% social" i deslligant-se de ser un lloc de cites. Precisament, des dels Estats Units esperen una injecció econòmica per donar-li expansió i perquè "no tingui data de caducitat", afirma el sabadellenc. Aquesta és la història de Palup que Gerard Nesta explica a NacióDigital:
- Quin és l'origen que els motiva a crear aquesta aplicació mòbil?
- El meu soci, en Xavier Serra, va estar vivint uns anys als Estats Units i es va trobar sol, no coneixia ningú. I tampoc volia tirar de les típiques aplicacions de dating, com Tinder, per quedar amb gent, sense que hi hagués un component sexual. A la vegada, no buscava inscriure's en un grup de l'aplicació MeetUp amb 40 persones, perquè no hi trobaria aquella interacció que buscava. I Palup és una barreja d'ambdues. Es pot anar al cinema, anar a fer una cervesa, escalada, jugar a bàsquet...
- ...Conèixer gent amb ganes conèixer de gent, però en petit comitè.
- Exacte! Potser es vol anar a un concert, fer una activitat esportiva, però en un cercle més reduït. Vuit o deu persones, com a màxim 20, perquè realment s'hi pugui parlar. Que sigui més casual i més informal. El Xavier ho deia: “No hi ha res semblant”. És cert, perquè existeixen aplicacions com la que dèiem de MeetUp, però s'ha de pagar per crear comunitats i no pots, com a privat, fer propostes. Aleshores el vaig anar a veure a San Francisco, en vam parlar i vam quedar que quan tornés a casa ens hi posaríem, però va esclatar la Covid-19, i què has de fer amb un projecte totalment social? Doncs vam esperar i ara l'hem reprès. Vam fer una prova l'agost de 2021 i des del juny ja està en marxa. I ja tenim més de 2.000 usuaris. A més, estem pendents d'una inversió americana que li doni una empenta, perquè ara per ara ho fem tot tant en Xavi com jo.
- Quin feedback han rebut dels usuaris?
- Ara estem molt involucrats. Organitzem algunes trobades i, de vegades, assistim a d'altres, sense que sàpiguen qui som, anem de paisà. Però al final ho acabem dient. Volem fer que hi hagi un comportament natural dels usuaris i que es preservi l'essència del que és l'aplicació.
- I es preserva?
- Sí, i tant! Al final, és molt orgànic. Com molt innocent, perquè es va a fer una activitat concreta. Evidentment, poden sorgir parelles o algun embolic, però el focus és l'activitat, no hi ha flirtejos. És 100% social. Ara per ara és així, no vol dir que en un futur es puguin organitzar, m'invento, jornades d'speed dating. Pot passar, però ara mateix no.
Xavi i Gerard, creadors de Palup Foto: Palup
- I aquests primers usuaris per on es mouen?
- Treballem bàsicament a Barcelona. És una ciutat cosmopolita, la majoria de propostes estan en anglès i és que, al cap i a la fi, el que anem a buscar és l'expatriat. El mateix cas del Xavi quan era als Estats Units, però a Barcelona. Ara és aquí i després ja anirà a d'altres capitals: Madrid, Londres, París... Volem potenciar la socialització d'una persona que va a treballar a un lloc nou, fins i tot viatgers que van sols pel món i volen fer plans, o gent que se sent sola i simplement vol estar amb d'altres persones, conèixer i no vol lligar.
- "Gent que se sent sola" com, per exemple, les persones grans?
- No descartem que siguin el nostre target, però, per una qüestió de mitjans i capacitat, ara anem a provar amb un públic que creiem que li pot agradar, que va dels 25 als 35 anys. De fet, tenim usuaris amb més de 40 i 50, però ho abordarem com i quan puguem.
"Transmetre confiança és una de les barreres que costa més de trencar amb aquest contacte virtual previ"
- Hi ha algun mecanisme per denunciar agressions o comportaments greus?
- No ha passat, però en el cas que fos així, es pot denunciar. L'aplicació, un cop ha acabat la trobada, demana fer una valoració, una cosa ràpida, i també dels assistents. D'aquesta manera, és una via per transmetre confiança, que és una de les barreres que costa més de trencar amb aquest contacte virtual previ. I això afegit a la fotografia, que és obligatòria; l'incentiu que fem a tenir el perfil complet... A més, cal tenir en compte que són activitats amb gent, i diversa, no és un cara a cara com en el Tinder, cosa que contribueix a transmetre més calma. Són mesures que van enfocades a educar la gent.
"La soledat no s'arregla estant enganxat al mòbil sinó connectant amb gent"
- Les relacions humanes ja passen en l'actualitat, en la gran majoria, per les aplicacions mòbils?
- El que volem és que, en la menor quantitat possible de temps, s'ajudi a trobar un pla pel dia que vulguis. La relació, al final, és humana. Cara a cara. Ja vivim molt dependents del mòbil i volem trencar amb això. La soledat no s'arregla estant-hi enganxat sinó connectant amb gent.
- Per acabar, i com a curiositat, com acaben un noi de Sabadell i un de Terrassa fent un projecte conjunt?
- La carrera ens va unir, al campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Terrassa. Ja fa molts anys que ens coneixem.