MIDCAT

França refreda el Midcat: què és aquest gasoducte, a qui interessa i per què està encallat?

Catalunya, Espanya i Alemanya avalen la infraestructura, que ajudaria a rebaixar el poder de Rússia respecte el subministrament de gas i que va començar a construir-se el 2010 i resta congelat a Hostalric des del 2019

Un dels dipòsits de la planta de regasificació d’Enagás de Barcelona | ACN
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 18 d'agost de 2022 a les 18:30 |
El gasoducte Midcat és d'aquelles infraestructures que són notícia de manera cíclica des de fa anys. Arran de la guerra d'Ucraïna i la crisi energètica que sacseja Europa, el projecte es va tornar a posar sobre la taula. L'agenda energètica del Govern ho contempla des de fa mesos i, de fet, va ser una de les qüestions centrals del viatge de Pere Aragonès a Alemanya el març, quan va explorar complicitats per reactivar-lo. Això seria a mig termini i no depèn només de Catalunya. Implica l'estat espanyol, Alemanya i França, i és especialment el govern francès qui hi té menys interès. Aquest dimecres, l'Elisi ha refredat, una vegada més, aquesta infraestructura, que tampoc genera consens entre els catalans. 

Aquesta infraestructura és estratègica per Catalunya i la península Ibèrica perquè permetria transportar gas des del nord d'Àfrica -concretament des d'Algèria- fins a Europa passant per Espanya, Catalunya i connectant amb França pels Pirineus. El gasoducte, impulsat el 2010 per les empreses Enagás -espanyola- i Teréga -francesa-, es va aturar l'any 2019 en el tram que va de Martorell a Hostalric i va quedar oblidat pel poc interès d'Espanya, França i els dubtes dels inversors sobre la seva rendibilitat. El projecte inicial plantejava que servís per portar gas, però el Govern vol reactivar-ho per transportar energies renovables, com ara hidrogen verd o biometà.


A qui li interessa?


Un gasoducte que connecti el nord d'Àfrica amb Europa permetria reduir la dependència del gas rus i això interessa especialment Alemanya. La primera potència europea ha tingut durant anys una relació comercial privilegiada amb Rússia per rebre'n gas. Amb la guerra a Ucraïna i les sancions europees, el govern alemany es troba ara en una posició de debilitat pel que fa a aquest combustible, i per això és favorable a opcions que permetin reduir la dependència russa.


En canvi, això no ocorre tant a Espanya, molt aïllada dels circuits elèctrics més enllà dels Pirineus, per on la interconnexió és de tan sols el 2,8%. L'elevat pes de les renovables i l'arribada de gas des de països com Algèria l'han fet més immune a aquestes relacions ara crítiques i aplicar l'anomenada "excepció ibèrica" per reduir el preu de l'electricitat. Amb aquest referent, el canceller alemany, Olaf Scholz, va defensar fa pocs dies la construcció d'un gasoducte que comuniqui Portugal amb l'Europa Central, passant per Espanya i França. No es referia al Midcat directament, però admetia que una infraestructura d'aquestes característiques alleugeraria la dependència amb Rússia.

El govern espanyol va celebrar l'aposta del govern alemany. Espanya sap que aquest projecte situaria l'Estat en una posició estratègica per al subministrament d'energia a Europa. La vicepresidenta Teresa Ribera s'ha agafat amb força a les paraules de Scholz i ha assegurat els darrers dies que la part catalana del trajecte que falta -d'Hostalric fins a la frontera francesa- podria estar llesta d'aquí a "vuit o nou mesos". De tota manera, i malgrat l'optimisme que ha volgut vendre el PSOE, no hi ha consens entre socis i Podem ha expressat el seu rebuig sobre una infraestructura complexa, polèmica i cara.


El Govern, a favor


I a Catalunya? El Govern creu que el Midcat és estratègic pel país, perquè reforçaria el seu rol en clau energètica. Al març, Aragonès va viatjar a Alemanya per buscar-hi aliats i va trobar-hi complicitats. El president vol situar Catalunya en una situació estratègica en termes energètics en un moment de canvi a Europa. Ara com ara, els contactes del president són en termes polítics, per tenir un mapa de voluntats i suports en cas que el projecte tiri endavant. El projecte genera consens dins de l'executiu.

El conseller d'Economia, Jaume Giró, admetia aquesta setmana que és una "solució parcial extremadament complexa" i que no serà "ni fàcil ni ràpida". La consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, també ha aplaudit el moviment d'Alemanya. Foment també defensa aquesta infraestructura i confia que el projecte pugui estar llest en qüestió de mesos, i per això, en els darrers dies, ha instat el govern espanyol a liderar-ne la construcció i redoblar les pressions a França perquè accepti. A Catalunya, però, no hi ha unanimitat: la CUP hi està en contra i els moviments ecologistes del Baix Montseny -on està aturada la infraestructura- estan alerta.

Per què ho frena França?


Més enllà de discrepàncies internes a Catalunya i Espanya, i tenint en compte que el projecte es troba a les beceroles i una reactivació no seria pas immediata, el principal obstacle per plantejar seriosament ressuscitar el Midcat és França. Aquest estat no ha apostat mai per aquesta infraestructura i és un actor clau per a la seva viabilitat. Aquest dimecres, l'Elisi ho ha tornat a refredar. "No respon a la crisi energètica actual, trigaria molts anys a estar operatiu", apunten des del Ministeri d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible, Transport i Habitatge del govern d'Emmanuel Macron.

França també esgrimeix arguments climàtics per posar en dubte el projecte i recorda que, l'any 2019, quan va quedar aturat, ja va haver-hi molta contestació social en els territoris francesos per on havia de passar el gasoducte. El cert també és que França no necessita excessivament el gas del nord d'Àfrica: el país ha basat la seva política energètica en l'energia nuclear. Sense el suport del govern francès, el projecte té poques possibilitats d'èxit. A tot plegat s'hi sumen, també, les males relacions entre Algèria i Espanya després del canvi radical de la Moncloa en la seva política exterior respecte el Sàhara Occidental.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació