1 de 10
DIADA 2022

L'independentisme afronta el «desencís» per la Diada com a prèvia al cinquè aniversari de l'1-O

L'ANC aspira a assolir xifres d'assistència "similars a les de l'any passat" a la manifestació i es declara "optimista" mentre els partits analitzen com foragitar la desmobilització

Primer pla d'una estelada a la Diada del 2021 | Adrià Costa
per Sara González, Barcelona, Catalunya | 20 d'agost de 2022 a les 20:30 |
"No serà una Diada fàcil". "Desmotivació". "Desencís". "No passem pel millor moment". El repertori d'expressions formen part de la diagnosi que a hores d'ara fan els partits independentistes quan falten tres setmanes per a la Diada, marcada en la darrera dècada per manifestacions massives. Sense estratègia compartida, a expenses encara de si afectarà al Govern la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament i amb unes distància creixent entre institucions i la base social del moviment, ERC, Junts i la CUP admeten que els toca encarar un 11 de setembre difícil. Una situació que consideren que s'ha de revertir si es busca que aquesta Diada serveixi com a prèvia d'un cinquè aniversari de l'1-O on es recuperi la musculatura reivindicativa.

L'any passat, la manifestació convocada per l'ANC, encara en el context de restriccions de la pandèmia, ja va ser menys multitudinària -400.000 assistents segons els organitzadors i 108.000 segons la Guàrdia Urbana- i de to més agre amb uns partits que van ser acusats d'haver relegat l'objectiu de la independència. Era la primera mobilització amb els presos en llibertat, però els mobilitzats van transmetre els seus recels a una via negociada que, després dels indults, malda ara per avançar en la desjudicialització i que és lluny d'abordar reclamacions com l'autodeterminació i l'amnistia.


La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, explica a NacióDigital que enguany esperen assolir xifres d'assistència "similars a les de l'any passat" i es declara "optimista". Tant la venda de samarretes com la previsió d'assistència assegura que està anant a "bon ritme". El leitmotiv de la manifestació, que aquesta vegada anirà del Paral·lel fins a l'estació de França, és tornar a exhibir un "clam unitari" per la independència. "Si els partits no s'hi posen, s'hi haurà de posar la gent", afirma Feliu. Però aquest any, ja sense restriccions per la Covid, el temor dels partits és que el curs polític, amb la Diada com a termòmetre, arrenqui desangelat i sense una treva per les discrepàncies i els conflictes interns irresolts. 

Uns i altres s'interpel·len, precisament, per no alimentar la desmobilització. Si des d'ERC demanen que no es renunciï a "la pluralitat i la transversalitat" del moviment i s'interpreti el diàleg amb l'Estat com a "complementari" de la reivindicació al carrer, des de Junts assenyalen que és precisament aquesta via que no dona fruits la que no engresca l'independentisme. Tot plegat, mentre la CUP emplaça els dos partits de Govern a transitar per un camí conjunt que recuperi un objectiu emancipador que marqui l'acció institucional. Els tres partits sí que coincideixen en afirmar que la massa social hi és i s'ha mantingut malgrat els estralls posteriors a la tardor del 2017. La qüestió, asseguren, és com reactivar-la més enllà de les urnes.


ERC reivindica la transversalitat com a factor mobilitzador


"No hi ha ni la sintonia ni la complicitat i la pinya que hi havia hagut en altres moments entre institucions i carrer, especialment previs al 2017", argumenta la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta. La manera de recuperar el pols, assegura, és no contribuir a la desmobilització que considera que provoquen aquells que no accepten la diversitat independentista i que "reparteixen carnets de bons i dolents" dins del moviment. "Això ens fa petits i ens allunya de l'objectiu", insisteix en declaracions a aquest diari. Davant les crítiques per la defensa de la taula de diàleg, la dirigent republicana subratlla que "tot és complementari" i que seria "absurd" renunciar als diferents espais, siguin al carrer o en l'àmbit institucional, per reivindicar els objectius independentistes. "Quan critiquen els que volem aprofitar tots els fronts, es generen dinàmiques poc engrescadores", sosté. 


En tot cas, Vilalta defuig parlar de "desorientació o desànim", una visió que considera "catastrofista" i contraproduent, malgrat reconèixer que el moment que travessa l'independentisme és "complex". ERC s'implicarà en les mobilitzacions de la Diada i està disposada a encaixar "crítiques constructives". Altra cosa, diu, és la "deriva antipartits", que avisa que és "perillosa" en termes democràtics i que promou les interpel·lacions no respectuoses. Per als republicans, la Diada prèvia als cinc anys de l'1-O ha de servir perquè "tothom" faci balanç dels aprenentatges i fortaleses, però també de les debilitats i mancances, una assignatura que consideren que Junts té pendent. 

Junts veu dissuasiva l'aposta pel diàleg


Aquesta mateixa setmana, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha insistit en què la mobilització és imprescindible si el que es pretén és "passar a l'acció" i reprendre la tardor del 2017, compromís inclòs en el full de ruta del seu partit. El portaveu de Junts, Josep Rius, argumenta que cal un "punt d'inflexió" per recuperar una "il·lusió" que el moviment ha perdut els darrers anys. "No podem esperar resultats de l'etapa de diàleg perquè sabem que no arribaran", sosté. Una crítica que apunta a ERC, que considera que hauria de "reflexionar" sobre si la seva aposta per negociar amb el govern espanyol serveix o no per "avançar". Sota el seu punt de vista, és dissuasiva de la mobilització.

"La gent es va mobilitzar més quan es va confrontar l'Estat. Quan es confronta menys i s'insisteix en el diàleg, la gent es destrempa", insisteix Rius. És per això que el portaveu de Junts advoca per impulsar de nou la "fórmula guanyadora del 2017" per trencar el "desencís" que impregna a hores d'ara el moviment independentista. En l'inici del curs polític, Junts "s'abocarà" en fer una crida a la mobilització i té previst mantenir contactes amb ERC i la CUP per traçar sinergies en aquest sentit, una coordinació que per ara ha naufragat en els espais dissenyats per intentar consensuar un full de ruta compartit. "No serà una Diada fàcil, cadascú té la seva responsabilitat", conclou Rius.

La CUP reclama un viratge institucional


Per a la CUP, en aquests moments hi ha una "desmotivació promoguda per la manca d'unitat" de l'independentisme que no es pot combatre si abans no es fa "retrospectiva i anàlisi" de tot el que ha passat en els darrers anys. Maria Sirvent, que encapçala el secretariat nacional de la formació, sosté que la mobilització de la Diada ha de visibilitzar que hi ha un "poble ferm, organitzat i digne" cinc anys després de l'1-O. Consideren que la Diada "marcarà" el to i l'abast d'aquesta commemoració. És per això que els anticapitalistes s'implicaran en les convocatòries de les entitats i preveuen també promoure la mobilització i l'organització popular. 

Amb tot, Sirvent assegura que els partits independentistes han de cartografiar un procés de construcció popular que vagi de la mà d'una agenda social prou ambiciosa com per donar resposta a una tardor especialment complexa per a la ciutadania. Els riscos de no fer-ho, alerta, no són només un carreró sense sortida o unes crítiques a les institucions que són "sanes i que han d'existir", sinó una "deriva antipolítica" que pot ser perillosa. El compte enrere per a la Diada està en marxa en paral·lel al retorn d'un pols polític a hores d'ara encara al ralentí.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació