«Per ser independents d'Espanya hauríem d'imitar els espanyols»

Entrevista a Patrícia Gabancho sobre el seu darrer llibre “A la intempèrie, Una memòria cruel de la transició catalana"

| 03/04/2011 a les 20:28h
Arxivat a: Política, independència, patricia gabancho
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/04/2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Patrícia Gabancho amb el quadern d'espiral embrió del llibre. 

Patrícia Gabancho (Buenos Aires,1952), és periodista. Una periodista compromesa i disposada aportar llum a la complexa política catalana. Conscient que ens trobem en un procés històric determinant, treu del calaix una llibreta d'espiral que posa negre sobre blanc el frau de la transició espanyola per Catalunya. El seu darrer llibre “A la intempèrie, Una memòria cruel de la transició catalana 1976-1978” (L'arquer-Columna Edicions,2011) és una doble transcripció. Per una banda, el relat detallat i actes fedatàries de tot el procés, vist sense cap mena de mite. I per l'altra una segona veu, més àcida que marca la distància dels anys. La moralitat final del llibre és molt clara: no tornar a cometre els mateixos errors. Per Gabancho, si els catalans encetessin una transició cap a la independència d'Espanya hauríem de fer com els espanyols al 1978, enredar-los. Curiós cinisme el de la història: per ser independents d'Espanya hauríem d'imitar els espanyols.


-No li vull fer la rosca, però m'ho he passat molt bé llegint el llibre!

Bravo! bravo, ara ja tinc més testimonis de gent que s'ho ha passat bé

- Però dissortadament, la conclusió del llibre és que la transició va ser un gran engany...

Sí. Però també crec que no es podia fer res més del que es va fer. I amb això dono la raó als que no eren revolucionaris. Ara bé, el problema és que no ens ho van explicar i ens van enredar. Perquè si a tu et diuen només aconseguirem 5 i tu dius d'acord... però com que la gent estava molt engrescada, ens van dir la política la farem nosaltres i obtindrem el millor dels mons possibles. I no va ser així. Ara la política la fem nosaltres, hem obtingut els millors del mons possibles i heu de marxar cap a casa. I aquí rauen les dues estafades.  Fixa't-hi que als anys 80 ja es parlava de desencís...

- "El desencanto"

Exacte, i només dos anys després d'acabats els fets explicats al llibre.

- Escolti el relat del llibre trenca totes les mitologies...

(Riu) Sí,sí, tot...

- L'assemblea de Catalunya, que sempre l'havien explicada com una gesta èpica...

Aquelles reunions muermo ... (Riu )

- Increïble...

Sí, sí i tot manipulat i érem tots tant cabuts, que ningú canviava de posició, tothom arribava amb una posició i marxava amb la mateixa. Els únics que canviaven eren els pobres de les assemblees de base - la majoria controlada pel PSUC i així tenia també un graner important de vots a l'assemblea- i quan venia un pobre tio ingenu i deia "escolti jo no hi entenc", aquests eren els únics honestos. Però a l'assemblea qui dominaven eren els partits, que anaven uns a xafar els altres. Però de cop i volta et surt un submarí com en Jordi Carbonell i et desmunta tota l'estratègia que s'havia preparat. Era una cosa totalment bruta, de reunions parcials...clar i això ningú no ho havia explicat encara.

- I només els fets sinó les persones i líders de l'època: Tarradellas, Xirinacs, Benet...no queda ni l'apuntador

(Riu) Mira tenia un avantatge: acabava d'arribar i no tenia mites, ni referents. Qualsevol persona era una persona com tu o com jo. Si em barallo amb una de Bandera Roja també em barallo amb en Xirinacs...

- Aquí la funció de la segona "veu del llibre"?

Sí, és per marcar distàncies. La xitxarel·la era jo. Pensa que el llibre està fet sobre la marxa, és a temps real. Per aquest motiu el llibre és molt viu; no és com unes memòries escrites trenta anys després, ans al contrari, jo  tenia els detalls molts frescos ho acabava de viure.

- El famós quadern d'espiral!

Un quadern d'actes escrit al moment...

- I avisa al lector d'aquest fet. Ja en el primer capítol ens adverteix que vostè era "una noia de 25 anys, de molt bon veure, per cert"...

Era molt guapa!

- I argentina i independentista! Com s'hi arriba i munta un partit com Esquerra Nacional?

Jo just havia acabat la carrera a Buenos Aires i venia catalanitzada a través del Casal. Aterro aquí ja com a periodista, sense experiència política però, i en aquell moment el món era molt permeable. Per exemple no es convocaven rodes de premsa, tothom coneixia a tothom i tothom se saludava. Ara una persona que acabi d'arribar li costaria 15 anys entrar en aquest món. El meu cas va ser arribar i moldre, el món llavors era molt petit. Treballava a la revista Destino, em bellugava per aquell ambient i tothom parlava de política. Enmig del pim-pam-pum em van proposar entrar a Esquerra Nacional. "T'hi apuntes? M'hi apunto" i així va ser.  

- Però si bé dos anys després la gent ja descobria el frau, i ara tornem a la vella discussió d'on som, on venim i on anem o on volem anar...

Per això ara publico aquest llibre

- Però tenint present el frau amb què va acabar la transició es complirà allò que la història sempre es repeteix?

La manca d'unitat, els personalismes, els partits mangonejant...Guaita la manifestació del 10 de juliol és exactament igual que la de l'Onze de setembre del 1977. Estem repetint tot, però amb una diferència, ara tenim consciència que ens estan enredant. Ara sabem que l'autonomia no porta enlloc, que els partits menteixen - fins i tot les vicepresidentes-, que la política s'ha de regenerar i que l'independentisme s'ha d'unir. Això ho tenim clar però malgrat tot continuem amb els mateixos vicis.
El primer intent d'independentisme el va trencar el PSAN amb el "vosaltres no sou prou bons per venir al nostre costat". El purisme que ha atacat igual ara a Solidaritat i a ERC - que en aquella època no ho era-.

- Les Joventuts d'ERC sí que ho eren

Sí, les joventuts sí que ho eren, i l'Heribert Barrera estava fent colzes per entrar en el grup de "parlamentaris". En aquell moment la gran divisió era entre "parlamentaris" i "no parlamentaris". Els primers donaven suport a la construcció política espanyola pensada perquè no molestin els nacionalistes o esquerres.

- Fem política ficció, imaginem que Tarradellas no hagués existit?

Hauríem anat pitjor. Gràcies a la tossuderia de Tarradellas existia la Generalitat i va marcar un cert llistó. En cas contrari, haguéssim tingut aquell invent de Federico Mayor Zaragoza - el Consell General de Regions-. Gràcies a Tarradellas érem l'única futura autonomia amb un govern a l'exili. I això va marcar un llistó molt alt.

-Tarradellas- antiTarradellas, una altra línia divisòries?

Un tòpic de la política catalana per impedir una política unitària. Cal tenir present que la divisió entre dretes i esquerres era molt forta. I una altra divisió important eren els sucursalistes com ara el PSC. En realitat, qui va desfer el moviment popular van ser el PSUC i el PSC.

- Amb la tossuderia d'en Josep Benet

Benet era el submarí del PSUC. Era un intel·lectual que el venien com independent però...era un submarí.

- El llibre explica en dos paràgrafs la llavor de l'espanyolisme del PSC

Si després de la mort d'en Josep Pallach, el PSC va caure a la trampa del PSOE. Hi havia un acord de votar sempre amb el PSOE malgrat tenir grup parlamentari propi. I ara queda acreditat.

- I després d'haver viscut aquell gran engany i si ara sabem que ens estan enredant, quina és la solució?

La solució és la independència, perquè Espanya és més forta i en sap més. La relació està desequilibrada, ens espolien, ens estafen ens coarten... Però per la independència cal crear una majoria social a partir del moviment independentista i dels partits que ja existeixen. Això que només un partit, i a més acabat de crear, assolirà la independència no s'ho creu ni en López Tena i en Laporta. S'ha de sumar Convergència més ERC, més una part del PSC i d'ICV, i això és la majoria social que ha de proclamar la independència al Parlament. Si no es treballa per aquesta acció unitària les bases tampoc treballaran unitàriament.

-I no es deixa algú?

La gran pregunta: què fem amb el senyor Duran i Lleida?

- Exacte

Caldria treure el tap ( riu )

- Aznar deia que amb la seva majoria absoluta començava una segona transició. Si Catalunya enceta un procés d'independència ara, per ells seria la tercera transició i per nosaltres la primera .

Mira, de moment, serviria per sortir de la crisi. Rebem sempre les bufetades de les polítiques econòmiques espanyoles.

- Però si agafem el concepte la transició com a frau, Catalunya i Espanya no s'haurien d'intercanviar els papers?

Els catalans hauríem de fer d'espanyols, hauríem de marcar el nostre camí i la nostra iniciativa. Hauríem de fer igual que els espanyols van fer amb els catalans durant la transició. Però l'única manera de fer això és trencar amb Espanya. No podem negociar res amb Espanya, és fer volar coloms. La transició era la primera vegada en 300 anys que es refundava Espanya i podien haver cedit amb tot, fins i tot, el concert. Però només Trias Fargas en parlaven, Ernest Lluch estava en contra i en Miquel Roca va passar de tot per "poc modern". La nostra primera transició l'hauríem de fer com els espanyols i marcar nosaltres el camí.

- Espanya era més feble?

I tant, eren més febles, no tenien una idea clara, el projecte no estava del tot definit... no reaccionen fins a la LOAPA, després del 23-F.

- Catalunya va capitular?

Sí, però amb bona intenció; convençuts que aniríem bé. El primer Govern fou el d'en Pujol, prudent i pedagògic, i fixa't que ara està loquaç. Riu

- Recomano amb fruïció el seu llibre. I moltes gràcies.

- A vosaltres.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

la independència si pero no a quansevol preu
Berta, 03/04/2011 a les 22:03
+44
-23
Sóc independentista, en les consultes he votat a favor de la independència i res em faria més il.lusió que es dugués a terme, però no penso votar a cap partit dels que actualment es declaren obertament independentistes per la senzilla raó no me inspiren cap confiança. La independència és una cosa molt complexa d'ella depenem molta gent i per dur-la a terme amb èxit necessitem gent amb idees clares, carisma i que tingui credibilitat tant dins com fora del nostre país i aquests partits no tenen de tot això. Per altra una de les coses a tenir en compte és que tots els partits catalans es tindrien de posar d'acord i de moment el seu ego personal sobre tot ERC ho fa impossible, el que ens portaria directament al fracàs i és el que Espanya està esperant. Actualment gràcies al tripartit i que sembla ser que encara està viu, que van deixar-se passar tots els gols dels Espanyols, ens trobem en un moment molt crític i no ens podem permetre'ns el luxe de fracassar, perquè aquesta vegada no hauria compte enrere.Que hauríem d'imitar els espanyols en això estic d'acord amb vostè perquè segur que en aquesta trama en contra de Catalunya estan tots d'acord i fins m'atreviria a dir que el pscPSOE li ha fet la feina bruta al PP, cosa que em té sense cura, però el problema que tenim a Catalunya és que hi ha masses galls per a un sol galliner.
Clar i Català...i Argenti també.
Almogaver.cat, 03/04/2011 a les 22:35
+26
-6
La Senyora Gabancho esta fantàsticament encertada en aquesta entrevista. Tot formal i Ètic i Èpic també, però amb unes gotes d'humor argenti que la caracteritzen i la fan tan encisadora.
Resposta a la Berta
Albertus, 03/04/2011 a les 22:40
+22
-12
Berta, només una reflexió.
Puc estar d'acord amb tu que els partits indepes no inspiren confiança ara mateix. Imaginat que ningú els votés, quin missatge estaríem donant? Doncs que no volem la independència, no?

Els indepes hem de votar SEMPRE partits indepes, on per què "facin" la independència, sino per què facin bullir l'olla políticament parlant.

Així ho veig jo, vaja! :)
Què fots per aquí
MANEL JANÉ, 03/04/2011 a les 23:19
+7
-6
Què fots per aquí Berta ?
Torna al Racócatalà, que hi falten filoconvergents
NO HI VÀ HAVER TRANSCICIÓ. VA SER UNA TRANSACCIÓ = CANVI DE CROMOS
euro, 03/04/2011 a les 23:31
+24
-3
Avui el que mana a la Generalitat amb una gran majoria de 62 escons es el bipartit CIU, a ell li correspon com a govern, plantar-se, donar un cop de puny a la taula i dir prou. Altres partits minoritaris el recolçarien.
Semble que amb aixó d'anar a votar a les consultes, en Pujol i en Mas, el bipartit hagi donat un pas endavant. Peró mol en temo que nomes es comédia, per avisar a madrid, que ens donguin alguna cossa per fer callar i/o acontentar l'independentisme, i quedar be, fent-se colar un gol. Crec que es un "farol" de ciu. Molta gent s'ho ha cregut, que ara si, que ara si que toca. Es molt fàcil amb un exemple.

Aixó es com un embaràs, si tira endavant no es pot amagar, si hi ha un avortament no queda res.
Esperarem, veurem i aviat ho sabrem.
Unió?
Anònim, 03/04/2011 a les 23:47
+4
-26
Ja hi tornem a ser. I Unió? Perquè no se la conta mai quan es parla de partits que ens han de dur a la independència? Jo sóc d'Unió i sóc independentista, i com jo molt altres, i cada dia més. Fins i tot dins de la direcció del partit. En aquest diari cada dia ens fan més boicot als d'Unió. Quina falta de consideració no?
pobre de mi
Anònim, 03/04/2011 a les 23:47
+14
-15
Sra.Patrícia, escriu tan bé, com bellesa té.
no anem bé
Berta, 03/04/2011 a les 23:52
+34
-9
Albertus, En aquest cas no se si és millor deixar que bulli l'olla o apagar el foc pensa que la imatge que estem donant és molt pobre i desastrosa ells ho saben que amb aquesta gent no anirem enlloc i això fot molt, a més de la imatge que estem donant a la UE qui també compte a l'hora de decidir, perquè una cosa està clara que tot se sap, pensa per un moment que qualsevol dels partits independentista fos el més votat, que passaria, fins i tot podria ser la ruïna del país, jo crec que en aquest cas el millor seria que comencessin a pensar en les seves limitacions, fins on volen arribar i amb què compten, començar a moure culs i treballar, perquè la imatge que estan donant es de pur oportunisme, cap d'ells ha presentat una llista engrescadora, no més demano seny i treballar amb el cap, mai amb el cort i deixar-se de fanatismes que no porten enlloc.
Y venga
Anònim, 04/04/2011 a les 05:27
+7
-45
Ya estamos con los Churchiles y las Churchilas catalanes.
Sr Gabancho no se puede ser estratega y al tiempo palanganero. Pero olfato para los negocios tiene, eso sí; se ha metido de lleno en el "all".
El divorci
Fart d'espanya, 04/04/2011 a les 07:35
+18
-1
Quan un es vol divorciar, el camí el té molt clar: prepara la maleta i marxa.
És el que cal fer. Que marxin tots els diputats de Madrid i que tornin només quan tindrem allà la nostra pròpia ambaixada de Catalunya.
nosaltres?
roger gavà-mar, 04/04/2011 a les 07:57
+6
-46
diu "nosaltres"?... ja ja ja
ja té papers per a estar a Espanya aquesta senyora?
Barcelona
Mireia Martí, 04/04/2011 a les 09:03
+29
-4
Patrícia, ets un sol de persona. Ens agrada moltíssim tenir-te aquí entre nosaltres.
¡A dos palabras, tres porradas!
Eduardo González Palomar (Manlleu), 04/04/2011 a les 09:25
+6
-42
El día menos pensado, desde el ámbito independentista en Catalunya, lo mismo nos sorprenden dejando en evidencia aquel dicho popular que reza que el sentido común es el menos común de los sentidos. Hasta entonces, el sonado ridículo y la incontenible carcajada, quien no comulgue con sus ruedas de molino, los tiene más garantizados que el próximo descalabro electoral el conjunto de formaciones de esta doctrina ultracatalanista. A ojos vista, la superabundancia de egocentrismo en sus líderes juega en todo este despelote un papel de lo más cómico. Y para colmo de males, entre sus dirigentes, acostumbran a echar los títeres a rodar por menos de nada. Así que, en esas idas y venidas posteriores a tan delirantes desmembraciones, impresiona advertir el peripatético escrúpulo de conciencia o el prodigioso barrido de memoria con el que maravillan a quien se lo mira desde la distancia ideológica. Mientras andan al retortero, añade un plus de hilaridad presenciar cómo inquebrantables partidarios, tras los cabecillas, vuelven a enrolarse, con aparente normalidad en aquel bando del que se despidieron blasfemando. Para acabar de arreglar este disparate, quedan los pomposos y doctos inductores de opinión mediáticos de esta cuerda ideológica que van del divertido batacazo al batacazo estrambótico únicamente por anteponer, con clara ceguera, tan inestables figuras políticas a los rudimentos de la reflexión. A todo esto, por mí, en este lance apurado, que no se priven de andar a la greña. ¡Duro que a mí no me duele! Por lo demás… ni media palabra.
Bruixa
Anònim, 04/04/2011 a les 09:39
+6
-55
Au i ves a reivindicar la independència de la Patagonia de Buenos Aires. Quins collons que te aquesta, atiant l´odi i el separatisme a la nostra Catalunya. ¿Ja tens papers per ser-hi a Espanya?... Au fora!!
quebuenoqueviniste
MANEL, 04/04/2011 a les 10:14
+27
-3
Felicitats Patrícia. Ets un exemple i la demostració que els que porten 40 anys al nostre país i encara no s'han integrat són uns estrangers perque volen.
República Federal dels Països Catalans
Anònim, 04/04/2011 a les 11:30
+13
-2
Tenim molta fortuna que al nostre país hi haja catalans vinguts d'arreu del món, que ens fan veure clarament sense complexos que nostre país també pot esdevenir un país lliure i que puga decidir sense interferències estrangeres, com tots els estats lliures del món.

Ho sento, però, hi ha massa catalans plens d'autoodi, porucs, messells, amb masses complexos, amb sindrome d'Estocolm... potser 300 anys de colonització ja comporta adquirir tots o alguns d'aquests simptomes, és per això que necessitem d'aire nou que ens faça veure que l'alliberament nacional és l'unic camí per a poder decidir el futur de la nostra nació i de la nostra gent.

Independència:
Som-hi!, entre tots ho l'aconseguirem!
...
Lyco, 04/04/2011 a les 11:48
+16
-1
Sento un gran respecte i admiració per la Sra.Patrícia Gabancho. Es una catalana de soc arrel. He llegit algún llibre seu i m,ha encantat. Exemple d,integració, cultura i saber fer. Enhorabona!
INDEPENDENCIA
atlasac, 04/04/2011 a les 12:01
+13
-2
Que a aquestes altures encara queden polítics que defensen als de la messeta, es que alguna cosa falla, ENCARA NO S´HAN ADONAT NO DE LES PUTADES QUE ENS HAN FET SINO DELS MILIONS DE PUTADES ....i que encara en queden que defensen als NOSTRES TIRANS INVASORS...les MALVATS BOTIFLERS VOLEN QUE ENS MATEN!!! I SI MORIM AMB LES CADENES POSADES .---AVUI AL MATI DE CATALUNYA RADIO...
//*//
Anònim, 04/04/2011 a les 12:50
+12
-0
VISCA L'ESTAT CATALÀ
Cal comprar el llibre!
Manuel Rodriguez Ruiz, 04/04/2011 a les 13:11
+15
-0
Com sempre clarivident i esplèndida!
jajaja
Josep MJ, 04/04/2011 a les 13:24
+0
-26
pero esta señora tan pesada no es argentina?

y es ultraindendentista catalana?

jajajaja

q lio no??????
No siguis burro, home
Resposta a Josep MJ, 04/04/2011 a les 14:02
+12
-0
A veure, Josep MJ, no siguis burro. Es pot ser argentí i independentista català de la mateixa manera que es pot ser argentí i nacionalista espanyol.
cultura
roger gavà-mar, 04/04/2011 a les 14:21
+0
-26
Aquesta senyora és la que va dir "l'espanyol és la cultura dels que no tenen cultura". el curiós de tot és que aquesta senyora és ARGENTINA i per tant "la cultura dels incults" és seva també. No sóc expert en psiquiatria, però segur que hi ha un concepte que descriu aquesta patologia, "al.lienació identitària" podria ser-ne un...

si no fos del drama que viu casa nostra tot plegat seria per a pixar-se de riure.
no hi ha divorci perquè no hi ha hagut matrimoni
Anònim, 04/04/2011 a les 14:29
+15
-0
no hi ha divorci perquè no hi ha hagut matrimoni, sinó esclavatge, hi ha alliberament no divorci...
home..
roger gavà-mar, 04/04/2011 a les 14:31
+0
-21
i tothom pensarà, per quin motiu aquesta senyora es "trasvesteix" identitàriament?
senzill: trobar suports intelectuals, financiació, reconeixement a la Catalunya virtual suposa, inexorablement, la "rubianització" de l'individu.
Es trist, però és així. Una minoria cridanera a remolc d'una majoria silenciosa que, de moment, no diu res, fins i tot ni va a votar.
la independència per suposat és a qualsevol preu
Anònim, 04/04/2011 a les 14:31
+14
-3
la independència per suposat és a qualsevol preu, ja tindrem anys per equilibrar tot allò que s'haja pogut fer malament... les escuses són per als traïdors
Llibre
Un lector, 04/04/2011 a les 16:16
+6
-0
He llegit "A la intempèrie". M'interessa molt l'assumpte, a l'època jo era preadolescent i no vivia a Barcelona, ho seguia amb passió per la premsa i les converses de gent una mica més gran. Però a vegades m'hi he perdut. Potser caldria escriure-ho, a més, com a relat històric amb tots els ets i els uts, contextualitzant, donant dates concretes, com una "transició catalana per a ximples", sense donar gaire res per suposat o conegut.
jajaja
Josep MJ, 04/04/2011 a les 16:27
+1
-20
pero esta señora tan pesada no es argentina?

y es ultraindendentista catalana?

jajajaja

q lio no??????
No podem guanyar als mestres
cartanya, 04/04/2011 a les 18:27
+5
-0
Com idea esta be,però això es impossible, els espanyols ens porten segles per endavant amb al tema d`enganyar, concretament des de “el Compromís de Casp”, per tan no crec que els i puguem passar la ma per la cara en aquestes coses, en altres si però en el tema del engany no, per que no es que siguin uns mestres, si no que estan doctorats.

encegat roger
cartanya, 04/04/2011 a les 18:35
+9
-0
home..
roger gavà-mar, 04/04/2011 a les 14:31
home..
roger gavà-mar, 04/04/2011 a les 14:31

Com sempre la palla al ull del altre,però la biga al teu ni t`enteres. El peruà aquet, Vargas Llosa, que?, a que es espanyolista i premi Nobel, si es clar si si.
Bon vent i barca nova!
Anònim, 05/04/2011 a les 01:16
+1
-0
Bo! En Roger de Gavà ja deu dormir avui ha tingut molta feina escrivint bajanades des de bon matí, bona nit i bon vent!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Ramon Espadaler | Adrià Costa
Pep Martí | 13 comentaris
01/01/1970
El dirigent democristià afirma que "una campanya electoral amb consellers a la presó seria una situació dramàtica" | "Vaig nomenar Trapero perquè sabia que si m'havia de venir a detenir ho faria amb cura i elegància", assegura l'exconseller d'Interior
01/01/1970
Joana Gomila, Xavi Múrcia, Miquel Gil, 'Titot', Quico el Célio i el Noi, Jordi Fàbregas i Pau Riba mostren la seva indignació al concert "Folk per la llibertat"
Jaume Coll Mariné i Joan Jordi Miralles, a Gandia | Àlex Oltra / Gandia
01/01/1970
El guardons, que s'han lliurat aquest divendres al vespre, premien l'obra "Un arbre molt alt" amb el LV Premi Ausiàs March de Poesia i "Aglutinació" amb el XXXIX Premi Joanot Martorell de Narrativa
Imatge del Concurs de gossos d'atura de Torroella | Torroella de Montgrí
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana el concert Folk per la llibertat, l'Orígens d'Olor, la Fira del Bosc i la Pagesia, el Festival Panoramic, la Fira de Santa Llúcia, i el Concurs de Gossos d'Atura de Torroella
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La Torre Glòries reflectida a un edifici | Adrià Costa
Jordi Bes | 10 comentaris
01/01/1970
La propietat de la icona barcelonina, Merlin Properties, continua la reforma per llogar-la a diverses oficines a partir del 2018 | A l'edifici s'hi pot fer un hotel, però amb condicions: només si es traslladen places d'un establiment ja existent i sense que en creixi el nombre
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 21 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc
Agustí Alcoberro, Gemma Recoder i Linus Puchal, en la presentació del concert del 2 de desembre | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
Els grups tocaran gratuïtament i els recursos nodriran la caixa de resistència, que ja ha pagat 3,05 milions en multes i fiances i encara té 1,5 milions més | Entre els músics del recital del 2 de desembre hi ha Gerard Quintana, Pemi Fortuny, Lluís Gavaldà, Els Catarres, Joan Rovira, Oques Grasses, La Sra Tomasa, Doctor Prats, Itaca Band, Judit Neddermann o Els Amics de les Arts
Évole durant l'entrevista a Maduro | Salvados
Toni Vall | 11 comentaris
01/01/1970
«Évole té un gran avantatge: és un home. El masclisme existeix també en aquesta professió i és bo explicar-ho» | «Per què totes les presentadores d'esports de la televisió han de ser joves i tan guapes?»
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 10 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"