16
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
16:28h
Barcelona ha donat aquest dimarts el tret de sortida a les obres de la Superilla de l’Eixample. Es tracta d’uns treballs que serviran per implantar els quatre eixos verds de Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell, així com les primeres quatre places.
La tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de Barcelona, Janet Sanz, ha remarcat que la voluntat del projecte passa per “recuperar un model que prioritzi la salut” i que faci de la ciutat un lloc més “confortable per viure”. També ha aprofitat per demanar a la Generalitat i l’Estat que “facin els deures” a l’hora de reforçar tot el transport públic per oferir a la gent el servei “que mereix”.
Tal com ha explicat la tinenta, les intervencions responen a un nou model que posa "al centre els reptes del segle XXI". En aquest sentit, ha remarcat que es tracta d'unes obres "molt importants" que es duran a terme en un espai rellevant per marcar "un abans i un després en la manera de fer ciutat". "No és saludable que pel centre de la ciutat passin cada dia 350.000 cotxes i que l'espai públic estigui col·lapsat per aquests vehicles, ocupant entre un 60 i 70%", ha reblat.
Per això, ha insistit en la necessitat d'abordar els reptes de sostenibilitat i emergència climàtica, transformant els carrers amb materials diferents. "Que pugui ser un refugi de futur i l'estiu que ve sigui diferent, més habitable, més verd, amb més aigua i més ombra", ha afegit. De fet, Sanz ha apuntat que aquest tipus de canvis també s'estan produint en altres barris de la ciutat perquè la gent "vulgui viure en ella".
L'Ajuntament de Barcelona recomana que durant les primeres setmanes les persones que s'hagin de moure per l'àmbit d'obres ho facin planificant el viatge i preveient un temps de marge fins que coneguin quins són els nous itineraris i girs que hauran de fer. En tot moment, es garantirà l'accés als aparcaments i el pas de serveis, vehicles d'emergències i vianants.
Amb l'inici de les obres, els vehicles podran circular per les vies afectades però només per un carril. La nova configuració general de la mobilitat en aquests àmbits implicarà que els vehicles no podran fer dos trams seguits pels nous eixos verds i hauran de girar a cada illa. És a dir, l'accés a un eix verd des d'un carrer transversal implicarà la sortida pel següent carrer transversal. En relació amb les futures places, aquestes ja no es podran creuar com fins ara, sinó que els vehicles es veuran obligats a girar.
En cada carrer es treballarà per meitats, de manera que no s'ocuparà simultàniament les bandes mar i muntanya sinó que només en quedarà ocupada una. També es podrà accedir als guals i aparcaments en tot moment, i no hi haurà cap afectació al transport públic.
Als carrers del Consell de Cent i de Girona es retirarà el carril bici per tal d'avançar en el model de mobilitat final dels dos eixos, on serà possible el pas de bicicletes però respectant la prioritat dels vianants i el sentit del carrer. Tot i que les bicicletes podran seguir anant pel tram central de tots dos carrers, els carrils bici alternatius seran els de València i Gran Via pel cas de Consell de Cent, i els de Roger de Llúria i Pau Claris pel cas de Girona.
La tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de Barcelona, Janet Sanz, ha remarcat que la voluntat del projecte passa per “recuperar un model que prioritzi la salut” i que faci de la ciutat un lloc més “confortable per viure”. També ha aprofitat per demanar a la Generalitat i l’Estat que “facin els deures” a l’hora de reforçar tot el transport públic per oferir a la gent el servei “que mereix”.
Tal com ha explicat la tinenta, les intervencions responen a un nou model que posa "al centre els reptes del segle XXI". En aquest sentit, ha remarcat que es tracta d'unes obres "molt importants" que es duran a terme en un espai rellevant per marcar "un abans i un després en la manera de fer ciutat". "No és saludable que pel centre de la ciutat passin cada dia 350.000 cotxes i que l'espai públic estigui col·lapsat per aquests vehicles, ocupant entre un 60 i 70%", ha reblat.
Per això, ha insistit en la necessitat d'abordar els reptes de sostenibilitat i emergència climàtica, transformant els carrers amb materials diferents. "Que pugui ser un refugi de futur i l'estiu que ve sigui diferent, més habitable, més verd, amb més aigua i més ombra", ha afegit. De fet, Sanz ha apuntat que aquest tipus de canvis també s'estan produint en altres barris de la ciutat perquè la gent "vulgui viure en ella".
L'Ajuntament de Barcelona recomana que durant les primeres setmanes les persones que s'hagin de moure per l'àmbit d'obres ho facin planificant el viatge i preveient un temps de marge fins que coneguin quins són els nous itineraris i girs que hauran de fer. En tot moment, es garantirà l'accés als aparcaments i el pas de serveis, vehicles d'emergències i vianants.
Amb l'inici de les obres, els vehicles podran circular per les vies afectades però només per un carril. La nova configuració general de la mobilitat en aquests àmbits implicarà que els vehicles no podran fer dos trams seguits pels nous eixos verds i hauran de girar a cada illa. És a dir, l'accés a un eix verd des d'un carrer transversal implicarà la sortida pel següent carrer transversal. En relació amb les futures places, aquestes ja no es podran creuar com fins ara, sinó que els vehicles es veuran obligats a girar.
En cada carrer es treballarà per meitats, de manera que no s'ocuparà simultàniament les bandes mar i muntanya sinó que només en quedarà ocupada una. També es podrà accedir als guals i aparcaments en tot moment, i no hi haurà cap afectació al transport públic.
Als carrers del Consell de Cent i de Girona es retirarà el carril bici per tal d'avançar en el model de mobilitat final dels dos eixos, on serà possible el pas de bicicletes però respectant la prioritat dels vianants i el sentit del carrer. Tot i que les bicicletes podran seguir anant pel tram central de tots dos carrers, els carrils bici alternatius seran els de València i Gran Via pel cas de Consell de Cent, i els de Roger de Llúria i Pau Claris pel cas de Girona.