La pregonera de la Festa Major de Gràcia, Carla Carbonell, ha apel·lat als valors de "respecte", "cohesió" i "coresponsabilitat" amb què treballen els veïns per guarnir els carrers per a aquestes dates. La primera dona que va presidir la Fundació Festa Major de Gràcia ha demanat treballar amb un "objectiu comú" davant les amenaces mundials, com l'emergència climàtica, les crisis migratòries i les guerres: "Ens falta trobar el nostre guarnit".
Quan s'apropa el 17 d'agost, Carbonell també ha recordat la commoció dels atemptats del 2017 i com la vila va estar "més unida que mai". També ha reivindicat el paper "rellevant" de la dona a la festa major, però "mai abans en càrrecs de lideratge": "Hem vingut per quedar-nos".
El pregó ha inaugurat aquest diumenge al vespre la primera festa major de Gràcia sense restriccions per la Covid-19 des de l'inici de la pandèmia, que se celebrarà fins diumenge. Cercavila, gegants, el ball de l'Àliga i els primers castells han portat la tradició a una plaça de la Vila que s'ha omplert entre compassos alegres i solemnes.
Carbonell ha reivindicat la celebració gracienca per excel·lència com a "exemple de vida" i referent internacional "de baix a dalt i no de dalt a baix", ja que la impulsen i fan possible els veïns i no les institucions "per damunt de qualsevol diferència individual". El motiu que fa possible aquesta comunió, ha dit, és el guarnit. "És l'objectiu compartit que ens empeny per afrontar les diferents dificultats que ens podem trobar al llarg del camí, siguin pandèmies o les clàssiques dificultats de les relacions interpersonals", ha afirmat.
"Perquè la Festa Major sigui forta, aquest objectiu comú ha de ser al centre i ha de ser robust. Això només és possible i estable en un entorn de respecte, cohesió, tolerància, equilibri i coresponsabilitat", la mateixa recepta que ha proposat per a afrontar els principals reptes del planeta. "Traguem la lupa, prenguem la Festa Major com a exemple i siguem el motor del canvi que necessita el planeta", ha plantejat.
Carbonell també ha recordat els atemptats del 17 d'agost. Tot i que els actes de la festa van quedar suspesos, "la gent es va reorganitzar, complint sempre amb les indicacions dels cossos de seguretat, per ser present als carrers i que aquests fossin un punt de trobada tranquil i pacífic per passar els moments difícils plegats". "Els moments d'angoixa, si es passen en companyia, es passen millor", ha conclòs.
La pregonera ha reflexionat sobre com la dona ha estat també a la Festa Major de Gràcia "segurament massa invisibilitzada" i ha subratllat que ella va ser la primera dona en presidir la fundació, el 2014 i durant vuit anys, tot i els recels i "el nerviosisme que va generar entre alguns personatges". Així, ha celebrat que hagi pres el relleu "una altra dona jove". "Alguna cosa deu estar canviant, per fi", ha sospirat.
Carbonell ha fet el pregó des del balcó de la casa consistorial que és la seu del Districte de Gràcia. L'han acompanyada l'actual presidenta de la Fundació Festa Major, Lina López; l'alcalde accidental de Barcelona, Albert Batlle; el regidor del districte, Eloi Badia, i el president del Consell del Districte de Gràcia, Ferran Mascarell.
En la seva intervenció com a representant del govern municipal, Badia ha estat xiulat i escridassat des d'alguns sectors de la plaça, mentre que algunes altres persones, per contrarestar, l'han aplaudit.
El pregó alternatiu, d'una "àvia" de Gràcia
Abans del pregó institucional, s'ha pronunciat l'alternatiu, a càrrec del personatge d'una anciana de Gràcia en homenatge a les àvies i la saviesa popular. Aquesta àvia, interpretada, ha reclamat el dret efectiu a l'habitatge i ha demanat unes festes lliures d'agressions masclistes, racistes i LGTBIfòbiques.
Davant la violència masclista, ha recalcat: "Ni bavosos, ni punxades, ni violacions, ni assassinats. Juntes som més fortes i estem disposades a plantar-vos cara".
Ball de l'Àliga de Gràcia, després del pregó de la Festa Major. Foto: ACN