emergència climàtica

Els musclos del Delta, en perill: «Es mor tot»

El canvi climàtic afecta greument la producció de peix i marisc, mentre els productors declaren portar anys demanant una solució al Govern que no arriba

per NacióDigital, Terres de l'Ebre, Catalunya | 15 d'agost de 2022 a les 18:00 |
La campanya d'extracció del musclo ja ha començat als Alfacs | Eva Mascarell
La calor extrema provocada pel canvi climàtic posa en gran perill la producció de musclos, marisc i peix del Delta de l'Ebre. De moment s'ha perdut una gran part de la collita de musclos, i el que és més alarmant per als productors, també s'ha mort la cria. La temperatura de l'aigua que abans arribava a uns 28 i 29 graus màxims, està arribant a 30 graus, disminuint així la concentració d'oxigen a l'aigua, i debilitant el musclo fins a la seva mort. Segons ens explica Miquel Carles, productor de musclos de la badia del Fangar i expresident de la Federació de Productors de Marisc del Delta, el problema ve de fa deu anys, quan van començar a augmentar les temperatures i van provocar l'extinció d'aquests mol·luscs a la badia dels Alfacs, on des de fa una dècada es moren per defecte cada any. A la badia del Fangar de l'Ampolla, fins al moment, no es morien tant, o si morien ho feien a mitjans o finals d'agost, i un percentatge molt petit; la cria mai moria. Però amb les temperatures extremes d'enguany s'han mort tots.



Miquel Carles declara que part de la problemàtica té a veure amb la falta de renovació de l'aigua per la gran quantitat de sorra que hi ha a la punta de la badia dels Alfacs i la del Fangar, i que la solució dependria d'executar una obra que destapés la badia, ja realitzada en països veïns com Itàlia. Però els productors porten anys reclamant l'obra als governs català i espanyol, que es mantenen al marge sense fer-hi res. El productor estima que entre la pèrdua de musclos i peix s'han pogut deixar de guanyar 6 o 7 milions d'euros, i recorda que hi ha molts llocs de treball en joc, i que s'acabarà extingint un percentatge molt gran de marisc que hi ha al territori. 

"Això és molt fort perquè no hem pogut vendre la collita que hem perdut i necessitem 1,5 milions d'euros per comprar les cries que necessitem per produir la collita de l'any que ve", explica Miquel Carles. "Als Alfacs ja fa anys que es mor el musclo, però a la badia del Fangar fins ara no moria. Ara ja es mor la cria, es mor el musclo i es mor tot".


Carles ressalta que els efectes col·laterals de la problemàtica no afecten només als musclos, "s'ha de tenir en compte el marisc, que també es mor, però no s'aprecia perquè es queda baix l'arena. Els pescadors professionals es veuen també afectats, perquè amb l'aigua calenta els peixos se'n van i no en pesquen. I l'atractiu turístic que té per als pescadors esportius, una badia on ha mort tot això, amb l'aigua plena de meduses, que canvia de color i fa olor... la imatge no és massa positiva, tot és negatiu", conclou el productor ebrenc.

En total, el sector calcula que es necessitaran dos milions i mig de quilos de cria de mol·lusc, exportats de fora el territori, per abastir la collita de l'any vinent. "S'ha d'anar a buscar a llocs que n'hi ha molta; Itàlia, Grècia... És un problema, perquè l'hem de portar de fora, i tot això són despeses, a banda que la cria no és l'autòctona d'aquí, que està més acostumada a aguantar la calor, creix més, és més bona, té més carn... unes condicions que quan les portes de fora no tenen", exposa Carles.


La falta de renovació de l'aigua


La qüestió de la mort del musclo no és només per les altes temperatures, també per la falta de renovació d'aigua a la badia dels Alfacs i a la badia del Fangar. Allà, l'aigua no es renova per culpa de la sorra que es diposita a la punta de la badia, que s'ha allargat uns 2 quilòmetres. Aquesta sorra obstrueix el pas de l'aigua i frena la seva renovació. Sobren 20 milions de metres cúbics de sorra, que és la que fa falta a la platja de la Marquesa i a la de Riumar. "Tota aquella sorra d'allà baix s'ha desplaçat i tanca la badia, l'asfixia", explica Miquel Carles, que també afirma que existeix una obra que pot incrementar la renovació d'aigua i resoldre el problema, però no se'ls escolta. 

L'obra per destapar la badia: "Ni fan ni deixen fer"


Els productors fa anys que reclamen a l'administració, concretament al Departament de Pesca de Barcelona una solució que passa per imitar els models i les obres que han servit per tractar casos similars a països veïns, com Itàlia o França. "Fa molts anys que reclamem una solució a l'administració, i es passen la vida fent estudis; estudien una cosa, després l'altra, però no han fet mai res, cosa que als altres països sí. Entre un govern i l'altre no es posen mai d'acord, però els que paguen les conseqüències sempre són els mateixos, el sector primari. És que ni fan ni deixen fer, perquè si almenys a nosaltres ens ho deixessin fer, recolliríem diners entre tots i faríem les obres per a destapar la badia".

El productor explica que tot i les altes temperatures a les quals s'està arribant, amb l'obra per a la renovació de l'aigua la sensació canviaria i l'oxigen augmentaria, millorant les condicions generals. D'altra banda, defensen que es tracta d'una obra que no només beneficia els productors de musclos, sinó a tots els treballadors col·lectivament, mariscadors, pescadors professionals i pescadors esportius, ja que al final tot es tracta d'una cadena atròfica en la qual la falta de marisc pot provocar també la mort del peix. 

I quins són els motius per part de l'administració per no dur a terme l'obra? "Els motius que donen és que s'hauria de fer un estudi del litoral, un de com està la sorra... un munt d'històries tercermundistes, perquè l'arena és com és, i segueix sent com és, tan sols s'ha desplaçat. Nosaltres el que preguntem és, per què posen tants problemes, mentre a Itàlia, França i Holanda, els moviments de sorra estan a l'ordre del dia per beneficiar el sector primari i que tot funcioni". Miquel Carles recalca que "estem parlant de molts de llocs de treball, perquè possiblement aquesta mortalitat que hi ha hagut ara entre musclos, peix i altres, potser ens n'anem a 6 o 7 milions d'euros i no ho sembla. Aquests 6 o 7 milions d'euros al sector no es queden, i la gent se n'haurà d'anar a un altre lloc o buscar-se la vida per un altre costat, la qual cosa debilita i frena l'activitat del sector primari; perquè has de començar de zero, i no tothom està preparat per a una despesa tan gran per comprar la cria. I possiblement al musclo que fem al Delta, el musclo de Catalunya, en cada viatge se'n faci menys, les collites siguin més curtes i n'hi hagi menys quantitat".

"Al marisc del Delta de l'Ebre l'estan deixant morir"


Miquel Carles recorda que el de la producció de musclos i la pesca es tracta d'un sector primari totalment sostenible, on no hi ha pesticides, ni tractaments: "El mar i el riu fabriquen el menjar, i d'aquest menjar s'alimenten els musclos i les ostres. Així de simple. Una cosa més sostenible que aquesta no la conec, i per una cosa que hi ha sostenible la deixaran perdre, perquè al marisc del Delta l'estan deixant morir. I fomentaran temes que no són tan sostenibles com aquests". 

Els ajuntaments del territori s'han posicionat al costat del sector dels productors de musclo i dels pescadors, i lluiten també per evitar la regressió del Delta i fomentar la regeneració de les badies, però no disposen de la potestat per executar l'obra, una potència que correspon al govern central i al català. "L'un per l'altre, la feina per fer. Quan no posa l'excusa un la posa el segon, i aquí la responsabilitat ningú l'assumeix. I resulta que nosaltres som els afectats, sempre passa el mateix. Les persones que decideixen això fan perdre moltíssims milions d'euros. Quina responsabilitat política tenen? Quina responsabilitat professional tenen? Al contrari, potser és un psicòpata que li surt dir que no, sense saber ni el perquè", afirma Carles, que demana exigir responsabilitats polítiques i professionals als responsables.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació