12
d'agost
del
2022
En l'última compareixença abans de vacances, Pere Aragonès va personar-se a la sala de premsa del Palau de la Generalitat per certificar que Junts continuarà al Govern. I, per fer evident que la suspensió de Laura Borràs no era una qüestió que empenyés el seu soci a sortir de l'executiu -malgrat la bel·ligerància exhibida per la presidenta del Parlament i el soroll polític sorgit del seu entorn-, Aragonès va apuntar que els consellers de Junts no li havien traslladat cap comentari sobre l'episodi viscut la setmana anterior a la mesa de la cambra catalana. El president va convidar les forces independentistes a "aparcar les batalletes", en referència al cas Borràs, però també a les crítiques del seu soci a l'estratègia d'ERC a Madrid, consagrada amb la represa de la taula de diàleg en la darrera setmana del mes de juliol.
Perquè el diàleg amb l'executiu de Pedro Sánchez sí que és una qüestió que separa els dos partits que integren el Govern i que es pot erigir en factor desestabilitzador de la legislatura. Així ho admeten fonts governamentals i també dirigents amb responsabilitats orgàniques a Junts. "Si trenquem per alguna cosa, serà per aquesta raó", admetia un alt càrrec de la formació poc després de la suspensió de Borràs. I en l'última reunió del curs del consell executiu també es va constatar. El vicepresident, Jordi Puigneró, va retreure a Aragonès que els acords de la taula de diàleg -desjudicialització del procés i protecció per a la llengua catalana- es presentessin en nom del conjunt del Govern quan el seu partit no hi tenia representació. Les paraules de Puigneró van ser secundades per Jaume Giró, Gemma Geis i Lourdes Ciuró, que van aprofundir en els mateixos arguments. Del cas Borràs no se'n va parlar, per molt que hagi sacsejat les relacions entre les dues formacions.
Junts va liquidar qualsevol vincle futur amb la taula de diàleg en la validació de la ponència política votada al congrés del juliol. L'estratègia de la formació capitanejada, des de la secretaria general, per Jordi Turull passa per convertir el cinquè aniversari de l'1 d'octubre en un "punt d'inflexió" per al conjunt de l'independentisme, sense concrecions en els passos posteriors de la confrontació. Pocs dies abans de commemorar l'efemèride del referèndum del 2017, el Parlament haurà entomat el debat de política general, en el qual es poden evidenciar les discrepàncies estratègiques entre ERC i Junts. La sessió, que enceta el curs polític, és un examen -en forma de votacions- que orienta les prioritats dels grups parlamentaris. En el del 2021, els dos socis del Govern no van mostrar sintonia en cap de les grans carpetes, especialment en l'agenda nacional.
La consulta interna a Junts sobre la continuïtat al Govern s'encaminarà en funció dels resultats sorgits al debat al Parlament, on la formació de Borràs i Turull té previst presentar "una sèrie de propostes destinades a preparar la culminació del procés d'independència", tal com queda reflectit en el text de la ponència política. Si la formació entén que el resultat no és "satisfactori" -així se subratlla en l'acord avalat per la militància-, les bases es pronunciaran. Ho hauran de fer un cop també s'hagi elaborat l'auditoria sobre l'acord de legislatura, un text que elaboren per aquest setembre Josep Rius, vicepresident del partit i diputat, i Victòria Alsina, consellera d'Acció Exterior i Govern Obert.
Malgrat la determinació exhibida a la ponència política, dirigents governamentals de Junts admeten a NacióDigital que la consulta interna s'ha d'afrontar amb cautela per no tibar més del compte les costures del Govern. A Palau, l'entorn d'Aragonès manté que cap conseller ha traslladat la intenció de sortir de l'executiu. A ERC, conscients que a la tardor hauran d'atendre les tensions amb el soci i enfilar el diàleg amb la Moncloa, recorden que Turull tampoc n'és partidari. El secretari general manté un contacte directe amb la seva homòloga a les files republicanes, Marta Rovira. I alcaldes postconvergents no volen sentir a parlar de moviments dràstics abans de les eleccions municipals del maig del 2023.
Qui sí que s'implicarà perquè la consulta posi en dubte la continuïtat de Junts al Govern és Borràs i el seu entorn, que en els darrers dies ha flirtejat, fins i tot, amb la possibilitat d'una escissió al partit en funció dels esdeveniments d'aquesta tardor. "És possible que entre aquesta ànima de moviment i aquesta ànima de partit pugui haver-hi friccions i, fins i tot, escissions", apuntava el diputat Jaume Alonso-Cuevillas, persona propera a la presidenta del Parlament suspesa, en una entrevista a El Món. Borràs és conscient que cap alt càrrec del de la formació que presideix -i tampoc cap conseller- han defensat obertament una sortida immediata de l'executiu després de la votació a la mesa que va significar el seu comiat de la cambra catalana, arran de l'obertura de judici oral pel fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). A Borràs se li imputen els presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental.
L'equilibri a Junts no és senzill. Quan Jordi Sànchez, secretari general sortint, va tancar l'acord d'investidura amb Aragonès i el va sotmetre a votació, un 83% de la militància va avalar-lo. Entre els qui no ho van fer hi havia la mateixa Borràs, ara presidenta del partit. ERC va perseguir el pacte fins al darrer minut perquè, malgrat la voluntat de desplegar l'anomenada "via àmplia", la presidència depenia exclusivament dels suports independentistes. Ara, amb la legislatura en un punt d'inflexió i la tensió creixent pel calendari polític de la tardor, la convivència s'evidencia encara més forçada. Aragonès, en qualsevol cas, no pretén prendre cap decisió sobre la relació i circumscriu el debat a un afer intern del seu soci. Dibuixat aquest escenari, Junts i ERC semblen condemnats a compartir sostre. El Govern no perilla perquè no convé. Després de les municipals de l'any que ve serà un altre moment.
Perquè el diàleg amb l'executiu de Pedro Sánchez sí que és una qüestió que separa els dos partits que integren el Govern i que es pot erigir en factor desestabilitzador de la legislatura. Així ho admeten fonts governamentals i també dirigents amb responsabilitats orgàniques a Junts. "Si trenquem per alguna cosa, serà per aquesta raó", admetia un alt càrrec de la formació poc després de la suspensió de Borràs. I en l'última reunió del curs del consell executiu també es va constatar. El vicepresident, Jordi Puigneró, va retreure a Aragonès que els acords de la taula de diàleg -desjudicialització del procés i protecció per a la llengua catalana- es presentessin en nom del conjunt del Govern quan el seu partit no hi tenia representació. Les paraules de Puigneró van ser secundades per Jaume Giró, Gemma Geis i Lourdes Ciuró, que van aprofundir en els mateixos arguments. Del cas Borràs no se'n va parlar, per molt que hagi sacsejat les relacions entre les dues formacions.
Junts va liquidar qualsevol vincle futur amb la taula de diàleg en la validació de la ponència política votada al congrés del juliol. L'estratègia de la formació capitanejada, des de la secretaria general, per Jordi Turull passa per convertir el cinquè aniversari de l'1 d'octubre en un "punt d'inflexió" per al conjunt de l'independentisme, sense concrecions en els passos posteriors de la confrontació. Pocs dies abans de commemorar l'efemèride del referèndum del 2017, el Parlament haurà entomat el debat de política general, en el qual es poden evidenciar les discrepàncies estratègiques entre ERC i Junts. La sessió, que enceta el curs polític, és un examen -en forma de votacions- que orienta les prioritats dels grups parlamentaris. En el del 2021, els dos socis del Govern no van mostrar sintonia en cap de les grans carpetes, especialment en l'agenda nacional.
La consulta interna a Junts sobre la continuïtat al Govern s'encaminarà en funció dels resultats sorgits al debat al Parlament, on la formació de Borràs i Turull té previst presentar "una sèrie de propostes destinades a preparar la culminació del procés d'independència", tal com queda reflectit en el text de la ponència política. Si la formació entén que el resultat no és "satisfactori" -així se subratlla en l'acord avalat per la militància-, les bases es pronunciaran. Ho hauran de fer un cop també s'hagi elaborat l'auditoria sobre l'acord de legislatura, un text que elaboren per aquest setembre Josep Rius, vicepresident del partit i diputat, i Victòria Alsina, consellera d'Acció Exterior i Govern Obert.
Malgrat la determinació exhibida a la ponència política, dirigents governamentals de Junts admeten a NacióDigital que la consulta interna s'ha d'afrontar amb cautela per no tibar més del compte les costures del Govern. A Palau, l'entorn d'Aragonès manté que cap conseller ha traslladat la intenció de sortir de l'executiu. A ERC, conscients que a la tardor hauran d'atendre les tensions amb el soci i enfilar el diàleg amb la Moncloa, recorden que Turull tampoc n'és partidari. El secretari general manté un contacte directe amb la seva homòloga a les files republicanes, Marta Rovira. I alcaldes postconvergents no volen sentir a parlar de moviments dràstics abans de les eleccions municipals del maig del 2023.
Qui sí que s'implicarà perquè la consulta posi en dubte la continuïtat de Junts al Govern és Borràs i el seu entorn, que en els darrers dies ha flirtejat, fins i tot, amb la possibilitat d'una escissió al partit en funció dels esdeveniments d'aquesta tardor. "És possible que entre aquesta ànima de moviment i aquesta ànima de partit pugui haver-hi friccions i, fins i tot, escissions", apuntava el diputat Jaume Alonso-Cuevillas, persona propera a la presidenta del Parlament suspesa, en una entrevista a El Món. Borràs és conscient que cap alt càrrec del de la formació que presideix -i tampoc cap conseller- han defensat obertament una sortida immediata de l'executiu després de la votació a la mesa que va significar el seu comiat de la cambra catalana, arran de l'obertura de judici oral pel fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). A Borràs se li imputen els presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental.
L'equilibri a Junts no és senzill. Quan Jordi Sànchez, secretari general sortint, va tancar l'acord d'investidura amb Aragonès i el va sotmetre a votació, un 83% de la militància va avalar-lo. Entre els qui no ho van fer hi havia la mateixa Borràs, ara presidenta del partit. ERC va perseguir el pacte fins al darrer minut perquè, malgrat la voluntat de desplegar l'anomenada "via àmplia", la presidència depenia exclusivament dels suports independentistes. Ara, amb la legislatura en un punt d'inflexió i la tensió creixent pel calendari polític de la tardor, la convivència s'evidencia encara més forçada. Aragonès, en qualsevol cas, no pretén prendre cap decisió sobre la relació i circumscriu el debat a un afer intern del seu soci. Dibuixat aquest escenari, Junts i ERC semblen condemnats a compartir sostre. El Govern no perilla perquè no convé. Després de les municipals de l'any que ve serà un altre moment.