llei audiovisual

Què implica la llei influencer? Les claus de la nova normativa a streamers i creadors

La legislació audiovisual aixeca polseguera per la creació d'un registre gestionat pel govern espanyol per figures molt influents entre els menors

Auronplay, Paula Gonu i Ibai Llanos, tres dels més influents del panorama estatal | ND
per Victor Rodrigo, Barcelona, Catalunya | 15 d'agost de 2022 a les 15:15 |

El 9 de juliol va entrar en vigor la nova llei audiovisual de l'estat espanyol. Carregada de polèmica, el debat de la nova legislació es va centrar en aspectes de la indústria cinematogràfica (amb una clara polèmica sobre els productors independents) i les llengües oficials diferents del castellà (la presència del català a les plataformes i els nous doblatges). Un altre aspecte que regula la llei i que també genera debat són els influencers i les seves responsabilitats.

Creadors de contingut, streamers i figures mediàtiques amb milions de seguidors a les xarxes socials que formen una nova constel·lació de celebritats. Tots ells, encara que de manera indirecta, mantenen alts nivells de responsabilitat amb la seva audiència, la majoria menors d'edat. És per això mateix que la nova llei audiovisual, ara anomenada llei influencer, els interpel·la clarament i els imposa noves normes.

Encara que el text legislatiu es preparava des de feia mesos, el sector influencer no ha aixecat polseguera fins fa molt poques setmanes. El gruix dels creadors més importants, com Auronplay, Ibai Llanos o Rubius no s'han pronunciat, encara, però altres com Vegetta777 (un dels més antics i coneguts del panorama) o Elmillor, català establert a Andorra, com molts companys streamers, han reaccionat estupefactes al nou marc legal. Altres sectors, especialment els d'Instagram o streamers divulgatius, han començat una feina per intentar fer lectures de la llei. Però, realment, els canvia tant l'escenari actual?
 

Les modificacions que inclou


La llei 13/2022 del 7 de juliol interpel·la de manera directa a totes aquelles persones (o "canals") que a través de plataformes com YouTube o Twitch promocionen serveis o productes de tercers o comparteixen informació que pot tenir un impacte a la societat. El govern espanyol ho considera una clara responsabilitat i, a partir de la directiva de la Unió Europea -la mateixa que regula les plataformes-, ha preparat aquesta nova legislació per regular "la influència" de tots els creadors, en especial al públic jove

Ho expressa així l'article 94 de la llei, en què es recullen les obligacions dels "usuaris d'especial rellevància que facin servir serveis d'intercanvi de vídeos a través de la plataforma". ​El preàmbul de la llei també deixa molt clar quin impacte vol tenir en aquest sector. "La irrupció i la consolidació d'aquests nous agents requereix un marc jurídic que reflecteixi el progrés del mercat i que permeti aconseguir un equilibri entre l'accés a aquests serveis, la protecció del consumidor i la competència", es llegeix.

Pel que fa al comportament, la nova llei recull tota una sèrie de principis basats en l'obligatorietat de transmetre certs valors respectuosos: amb les persones amb discapacitat, contra la pornografia, contra els continguts que atempten directament contra les dones o diversos col·lectius, contra els comportaments racistes... Segons la nova legislació, hauran de tenir en compte l'impacte i la influència que tenen en el desenvolupament físic, mental i moral dels menors d'edat. Però, realment tot això és un canvi significatiu per als creadors de contingut? Modificarà les regles totals del joc?

Realment no, perquè les principals empreses on operen la immensa majoria d'streamers, creadors i influencers ja apliquen aquestes directives. Twitch, YouTube o Instagram ja inclouen en els seus "contractes" totes les normes citades per la nova legislació espanyola, especialment enfocades als menors d'edat, en les doctrines respectuosos imposades per la legislació europea i en deixar clar, per exemple, quins continguts són publicitats i quins no. Ara bé, la nova legislació tindrà un impacte directe en els creadors en la creació d'un nou registre per part del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital.

El registre, la principal sorpresa


L'article 39 de la nova llei audiovisual estableix la creació d'un registre estatal de prestadors de servei de tres formes diferents de l'àmbit audiovisual. S'inclouen, per primera vegada en una cosa similar, els influencers, streamers i creadors de contingut. Aquesta mesura els preocupa pel que pot suposar i, sobretot, per com està redactada la part que els implica a ells, en l'article 94.4 de la legislació. 
 

L'article 39 de la nova llei audiovisual Foto: Boletín Oficial de las Cortes Generales


Què significa el registre? Segons la llei, encara per aprovar oficialment en el tràmit al Senat, tots aquells que en formin part hauran de seguir "els principis generals" establerts en l'article 86, que apel·la als articles 4, 6, 10, 12, 14 i 15, que fan referència a la dignitat, "igualtat de gènere i dignitat de les dones", l'autoregulació, la correlació i els seus respectius codis de conducta. Cap d'aquests articles no estan sent aplicats ja per les directrius europees (i altres pròpies) dels principals canals i de les xarxes socials més importants del mercat. On sorgeix la polèmica? Un dels divulgadors periodístics i comunicador amb més seguidors de Twitch, Yuste (Esportamaniacos), va ser un dels pocs implicats per la nova legislació que va abordar el tema en directe.
  En la redacció de l'article 94.4, que diu així: "Els usuaris d'especial rellevància en els serveis d'intercanvi de vídeo a través de plataforma s'han d'inscriure al Registre estatal de Prestadors de Serveis de Comunicació Audiovisual previst a l'article 39". En cap cas la llei deixa clar què vol dir "d'especial rellevància" ni com es pot mesurar aquest concepte. El que sí que estableix són sancions, algunes de severes, per a aquelles persones que no s'inscriguin al registre. El problema, a escala jurídica, és que el nou marc legal no estableix els paràmetres necessaris per saber quines persones serien multades si no volguessin registrar-se.

En tot cas, la llei encara ha de ser aprovada pel Senat, després que aquesta fos tornada al Congrés dels Diputats. S'espera que passi per la cambra alta sense cap altra problema que no sigui de forma, i no pas de continguts. La legislació audiovisual tornarà a estar sobre la taula.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació