20
d'agost
del
2022
Actualitzat
el
22
d'agost
a les
14:20h
Dues dones comparteixen un petó mentre, carregades amb motxilles, intenten fer-se una fotografia just davant de la Llibreria Antinous, especialitzada en literatura LGBTQ+. El bes triga una mica més de l'habitual -no és fàcil encertar a la primera amb una càmera de fotos sense l'opció de selfie-, però la parella, de moment, no necessita afanyar-se. És a un espai segur: el Gaixample, un mot enginyós que fa referència a la part cèntrica del districte coneguda per l'àmplia oferta d'oci pel col·lectiu. Per això, és un dels primers destins que la guia de Barcelona per a visitants LGBTQ+ recomana.
El turisme LGBTQ+ és un tipus de viatge destinat a aquesta comunitat que s'ha potenciat els darrers anys a Europa Occidental, Amèrica del Nord i alguns territoris d'Amèrica del Sud com Argentina, Brasil o la República Dominicana, a causa de l'auge de la visibilitat dels seus destinataris. De totes les ciutats, Barcelona és un dels destins més buscats i desitjats. De fet, enguany ha obtingut el premi Gay Travel 2021, que reconeix la tasca de la capital catalana en la promoció d'aquest tipus de turisme.
L'Organització Mundial del Turisme indica que aquest visitant és el segment de major creixement entre els diferents perfils turístics, ja que representa el 15% del total de despeses del sector. A més, d'acord amb l'organització, el turisme LGBTQ+ augmenta a un ritme anual de 10,3%, més de cinc punts per sobre del 4,8% amb què ho fa el turisme en general. En el cas de Barcelona, no hi ha dades que hi certifiquin aquest interès turístic, a banda dels rècords d'assistència internacional a la commemoració de l'Orgull 2022, que la Guàrdia Urbana va xifrar en 90.000 assistents.
Més enllà de les xifres, el turisme LGBTQ+ posiciona la capital catalana com a una ciutat diversa, cosmopolita i acollidora. "S'aporten valors socials i s'ofereix un espai segur i de confiança per a la comunitat", assegura Núria Abellan, coordinadora del màster de Turisme LGTBI, que ofereix el CETT-UB.
No obstant això, apunta que, amb freqüència, l'oferta es focalitza només en un públic objectiu de la comunitat: "L'home blanc, cis, gai, urbà, de classe mitjana i atractiu". Un exemple paradigmàtic és la famosa Sauna de Sitges, on els protagonistes són les llums de neó, l'oli corporal, les bombolles del jacuzzi i, és clar, homes gais ben plantats. "És evident que aquest segment forma part de la comunitat, però dins del col·lectiu hi ha moltes més realitats que no hi estan representades", avisa Abellan.
La investigacióEl turisme LGTB com a una nova forma de desenvolupament sostenible, publicada a la Societat d'Història Natural de les Balears, referma les paraules de la coordinadora del màster. Tot i que l'autora, Paula Ródenas, remarca l'heterogeneïtat dins del col·lectiu, puntualitza que el perfil del turista LGBTQ+ és "d'un nivell cultural mitjà-alt, amb titulació universitària, actius al mercat laboral i amb uns ingressos econòmics superiors a la resta". Així mateix, els visitants solen gastar una mitjana de 177 euros diàriament, una quantitat que triplica el pressupost de la resta de turistes.
"Per raons com aquesta el turisme LGBTQ+ s'ha vinculat al luxe. És clar que aquest segment del col·lectiu té un impacte econòmic important a la ciutat, però també s'ha de garantir l'accessibilitat a la resta de membres del col·lectiu", opina Abellan. En aquest sentit, Sílvia Pérez, directora de comunicació de l'hotel Axel, de quatre estrelles i focalitzat en la comunitat LGBTQ+, assegura que "cada marca té el seu posicionament i sap quin és el públic objectiu, de forma que tot encaixa a la perfecció al mercat".
Si se suma la primera premissa, que fa referència a la rendibilitat del turisme LGBTQ+, a la tendència històrica de focalitzar l'oferta turística en l'home gai blanc i amb un poder adquisitiu mitjà, la pregunta es formula tota sola: és tot plegat una estratègia de màrqueting? 
El director de l'àrea d'accions promocionals de l'Oficina de Turisme de Barcelona, Mateo Asensio, ho nega. "Barcelona és més que l'oferta. Transmetem valors de tolerància i respecte associats a la forma de viure mediterrània", sosté. Sílvia Pérez hi coincideix: "No es tracta d'un tema econòmic, sinó social", emfatitza.
Núria Abellan opta per una perspectiva més crítica: "El turisme sense acadèmia no existeix i l'acadèmia sense turisme no hauria d'existir. Crec que està bé intentar generar consciència, però amb la resignació que, al cap i a la fi, tot és negoci", apunta la coordinadora. Aleshores, quin és el límit de l'ètica? "Les vides. No són capitalitzables", sentencia. "S'ha de tenir en compte que, tot i que la qualitat de vida a Barcelona és bona, és un col·lectiu que ha estat expulsat de bona part dels àmbits socials i que actualment ha de sentir-se ben rebut", afegeix.
Així, la promoció del turisme LGBTQ+ busca l'equilibri entre els beneficis econòmics que ofereix aquest segment del mercat i la reivindicació dels valors de la tolerància, el respecte i la diversitat enmig d'una societat encara contaminada per la discriminació. Una ideologia que promouen institucions com l'Ajuntament de Barcelona, Axel Hotels i el CETT. No obstant això, no totes les empreses que s'abanderen de la causa LGBTQ+ comparteixen la perspectiva inclusiva, sinó que moltes se sumen a la tendència només per treure'n beneficis econòmics.
A aquesta estratègia de màrqueting se'l coneix amb el nom de pinkwashing i té l'objectiu d'afavorir la reputació corporativa de la companyia sense ser conseqüent amb el missatge. Així, faria referència a aquelles empreses que, de cara al públic, onegen la bandera de l'arc de Sant Martí, però, a l'hora de la veritat, toleren discriminacions internes a la comunitat. "El respecte cap a les persones LGBTQ+ no hauria de ser un adhesiu. Aplicar aquesta maniobra és un endarreriment", lamenta Asensio.
Un dels efectes del pinkwashing és el desconeixement que desperta sobre el col·lectiu. Sovint, en aplicar l'estratègia empresarial, es dona una imatge estereotipada i irreal de la comunitat que es reflecteix a tots els àmbits socials, també el turístic. Quantes vegades s'ha dit que les persones LGBTQ+ només volen festa, sexe i disbauxa? "El turisme és una part més del sistema i es reprodueixen les mateixes opressions: masclisme, xenofòbia... Els clixés ho afavoreixen", considera Abellan.
La coordinadora del màster adverteix que cal no caure en els tòpics moralistes. Reconeix que existeix un aspecte turístic vinculat a la nocturnitat, però, lluny de condemnar-lo, aposta per "impulsar mesures que garanteixin el sexe segur i punts liles per atendre agressions". D'altra banda, considera essencial trencar l'imaginari social, basat en estereotips, i representar en l'àmbit turístic l'heterogeneïtat que caracteritza la comunitat.
Eines contra la discriminació
Malgrat la importància d'això, hi ha un enemic més urgent a combatre: la LGBTQ+fòbia. L'Observatori contra l'Homofòbia ha detectat un increment de la violència vers el col·lectiu del 34% durant el primer trimestre del 2022. Davant aquest context, el fet d'oferir espais segurs per a la comunitat s'ha convertit en una necessitat. "Sabem quina és la situació i la patim en la vida professional i personal. Sentir-te protegit no hauria de ser un privilegi i, tot i que Barcelona és una de les ciutats més segures, no és aliena a l'LGBTQ+fòbia. Amb això ni hem de cedir ni hem de fer una passa enrere", reflexiona Asensio.
Negoci i reivindicació, reivindicació i negoci. El sistema actual capitalitza gairebé tots els moviments socials rendibles, com el feminista, l'antirracista i l'LGBTQ+. L'ètica és rebatible, però el que és innegable, tanmateix, és que aquesta promoció, sempre que es faci lliure de tòpics, és una eina per visibilitzar la diversitat de gènere i sexual. "El turisme LGBTQ+ serveix perquè aquelles dues noies es facin un petó sense por. Abans era impensable", conclou Abellan, que inclou aquesta fita com una passa més en la lenta lluita per la inclusió.
El turisme LGBTQ+ és un tipus de viatge destinat a aquesta comunitat que s'ha potenciat els darrers anys a Europa Occidental, Amèrica del Nord i alguns territoris d'Amèrica del Sud com Argentina, Brasil o la República Dominicana, a causa de l'auge de la visibilitat dels seus destinataris. De totes les ciutats, Barcelona és un dels destins més buscats i desitjats. De fet, enguany ha obtingut el premi Gay Travel 2021, que reconeix la tasca de la capital catalana en la promoció d'aquest tipus de turisme.
L'Organització Mundial del Turisme indica que aquest visitant és el segment de major creixement entre els diferents perfils turístics, ja que representa el 15% del total de despeses del sector. A més, d'acord amb l'organització, el turisme LGBTQ+ augmenta a un ritme anual de 10,3%, més de cinc punts per sobre del 4,8% amb què ho fa el turisme en general. En el cas de Barcelona, no hi ha dades que hi certifiquin aquest interès turístic, a banda dels rècords d'assistència internacional a la commemoració de l'Orgull 2022, que la Guàrdia Urbana va xifrar en 90.000 assistents.
Més enllà de les xifres, el turisme LGBTQ+ posiciona la capital catalana com a una ciutat diversa, cosmopolita i acollidora. "S'aporten valors socials i s'ofereix un espai segur i de confiança per a la comunitat", assegura Núria Abellan, coordinadora del màster de Turisme LGTBI, que ofereix el CETT-UB.
No obstant això, apunta que, amb freqüència, l'oferta es focalitza només en un públic objectiu de la comunitat: "L'home blanc, cis, gai, urbà, de classe mitjana i atractiu". Un exemple paradigmàtic és la famosa Sauna de Sitges, on els protagonistes són les llums de neó, l'oli corporal, les bombolles del jacuzzi i, és clar, homes gais ben plantats. "És evident que aquest segment forma part de la comunitat, però dins del col·lectiu hi ha moltes més realitats que no hi estan representades", avisa Abellan.
Dues noies, davant del monestir de Ripoll Foto: Marina Prat
La investigacióEl turisme LGTB com a una nova forma de desenvolupament sostenible, publicada a la Societat d'Història Natural de les Balears, referma les paraules de la coordinadora del màster. Tot i que l'autora, Paula Ródenas, remarca l'heterogeneïtat dins del col·lectiu, puntualitza que el perfil del turista LGBTQ+ és "d'un nivell cultural mitjà-alt, amb titulació universitària, actius al mercat laboral i amb uns ingressos econòmics superiors a la resta". Així mateix, els visitants solen gastar una mitjana de 177 euros diàriament, una quantitat que triplica el pressupost de la resta de turistes.
"Per raons com aquesta el turisme LGBTQ+ s'ha vinculat al luxe. És clar que aquest segment del col·lectiu té un impacte econòmic important a la ciutat, però també s'ha de garantir l'accessibilitat a la resta de membres del col·lectiu", opina Abellan. En aquest sentit, Sílvia Pérez, directora de comunicació de l'hotel Axel, de quatre estrelles i focalitzat en la comunitat LGBTQ+, assegura que "cada marca té el seu posicionament i sap quin és el públic objectiu, de forma que tot encaixa a la perfecció al mercat".
Si se suma la primera premissa, que fa referència a la rendibilitat del turisme LGBTQ+, a la tendència històrica de focalitzar l'oferta turística en l'home gai blanc i amb un poder adquisitiu mitjà, la pregunta es formula tota sola: és tot plegat una estratègia de màrqueting?
Participants a la rua de la Sitges Pride onegen una gegantina bandera. Foto: Gemma Sánchez/ACN
El director de l'àrea d'accions promocionals de l'Oficina de Turisme de Barcelona, Mateo Asensio, ho nega. "Barcelona és més que l'oferta. Transmetem valors de tolerància i respecte associats a la forma de viure mediterrània", sosté. Sílvia Pérez hi coincideix: "No es tracta d'un tema econòmic, sinó social", emfatitza.
Núria Abellan opta per una perspectiva més crítica: "El turisme sense acadèmia no existeix i l'acadèmia sense turisme no hauria d'existir. Crec que està bé intentar generar consciència, però amb la resignació que, al cap i a la fi, tot és negoci", apunta la coordinadora. Aleshores, quin és el límit de l'ètica? "Les vides. No són capitalitzables", sentencia. "S'ha de tenir en compte que, tot i que la qualitat de vida a Barcelona és bona, és un col·lectiu que ha estat expulsat de bona part dels àmbits socials i que actualment ha de sentir-se ben rebut", afegeix.
Així, la promoció del turisme LGBTQ+ busca l'equilibri entre els beneficis econòmics que ofereix aquest segment del mercat i la reivindicació dels valors de la tolerància, el respecte i la diversitat enmig d'una societat encara contaminada per la discriminació. Una ideologia que promouen institucions com l'Ajuntament de Barcelona, Axel Hotels i el CETT. No obstant això, no totes les empreses que s'abanderen de la causa LGBTQ+ comparteixen la perspectiva inclusiva, sinó que moltes se sumen a la tendència només per treure'n beneficis econòmics.
A aquesta estratègia de màrqueting se'l coneix amb el nom de pinkwashing i té l'objectiu d'afavorir la reputació corporativa de la companyia sense ser conseqüent amb el missatge. Així, faria referència a aquelles empreses que, de cara al públic, onegen la bandera de l'arc de Sant Martí, però, a l'hora de la veritat, toleren discriminacions internes a la comunitat. "El respecte cap a les persones LGBTQ+ no hauria de ser un adhesiu. Aplicar aquesta maniobra és un endarreriment", lamenta Asensio.
Una parella abraçada
Un dels efectes del pinkwashing és el desconeixement que desperta sobre el col·lectiu. Sovint, en aplicar l'estratègia empresarial, es dona una imatge estereotipada i irreal de la comunitat que es reflecteix a tots els àmbits socials, també el turístic. Quantes vegades s'ha dit que les persones LGBTQ+ només volen festa, sexe i disbauxa? "El turisme és una part més del sistema i es reprodueixen les mateixes opressions: masclisme, xenofòbia... Els clixés ho afavoreixen", considera Abellan.
La coordinadora del màster adverteix que cal no caure en els tòpics moralistes. Reconeix que existeix un aspecte turístic vinculat a la nocturnitat, però, lluny de condemnar-lo, aposta per "impulsar mesures que garanteixin el sexe segur i punts liles per atendre agressions". D'altra banda, considera essencial trencar l'imaginari social, basat en estereotips, i representar en l'àmbit turístic l'heterogeneïtat que caracteritza la comunitat.
Eines contra la discriminació
Malgrat la importància d'això, hi ha un enemic més urgent a combatre: la LGBTQ+fòbia. L'Observatori contra l'Homofòbia ha detectat un increment de la violència vers el col·lectiu del 34% durant el primer trimestre del 2022. Davant aquest context, el fet d'oferir espais segurs per a la comunitat s'ha convertit en una necessitat. "Sabem quina és la situació i la patim en la vida professional i personal. Sentir-te protegit no hauria de ser un privilegi i, tot i que Barcelona és una de les ciutats més segures, no és aliena a l'LGBTQ+fòbia. Amb això ni hem de cedir ni hem de fer una passa enrere", reflexiona Asensio.
Negoci i reivindicació, reivindicació i negoci. El sistema actual capitalitza gairebé tots els moviments socials rendibles, com el feminista, l'antirracista i l'LGBTQ+. L'ètica és rebatible, però el que és innegable, tanmateix, és que aquesta promoció, sempre que es faci lliure de tòpics, és una eina per visibilitzar la diversitat de gènere i sexual. "El turisme LGBTQ+ serveix perquè aquelles dues noies es facin un petó sense por. Abans era impensable", conclou Abellan, que inclou aquesta fita com una passa més en la lenta lluita per la inclusió.