15
d'agost
del
2022
Actualitzat
el
17
d'agost
a les
11:53h
El finançament continua ferint les relacions entre Catalunya i l'Estat i és un motiu de preocupació per als agents econòmics, que majoritàriament no volen trencar res però tampoc que la solidaritat continuï penalitzant. La setmana passada, el Departament d'Economia, que dirigeix Jaume Giró, va publicar les dades de la liquidació del sistema de finançament corresponent al 2020. No es mouen de la tònica dels darrers anys:Catalunya en torna a sortir perjudicada. En aquest cas, passa de ser el segon territori de l'Estat que més ingressos tributaris aporta per habitant a convertir-se en el desè en recursos obtinguts. Si es posa el focus en el diferencial de preus, cau al catorzè lloc.
Les discrepàncies entre la Generalitat i la Moncloa es van evidenciar fa uns mesos. El govern espanyol vol esbossar un nou model de finançament amb les autonomies i al desembre, l'executiu de Pedro Sánchez va enviar a les comunitats de règim comú -és a dir, totes tret del País Basc i Navarra- una proposta en funció de la població ajustada.
Un concepte controvertit, que calcula la necessitat de despesa de cada territori a partir de la població, però ponderant-la amb els factors demogràfics, socials i geogràfics, des del despoblament a la sanitat. Això fa difícil assolir un consens entre les parts. La Generalitat ja va rebutjar la proposta.
Es reobre el tema del model de finançament i serà important conèixer la posició dels principals agents econòmics. La Cambra de Comerç de Barcelona ha estat històricament la institució econòmica més reivindicativa a l'hora d'exigir una millora del sistema de finançament, ja des dels anys de Miquel Valls. Amb l'arribada de la nova junta el 2019, ara presidida per la independentista Mònica Roca, la Cambra ha reforçat el discurs vindicatiu i crític especialment amb els greus incompliments de l'Estat amb Catalunya.
Preservar l'equitat
Amb motiu de les dades d'execució pressupostària liquidada el 2021, la Cambra va denunciar la "infrainversió". El govern espanyol i el seu sector públic només van acabar invertint a Catalunya poc més d'un terç del que s'havia compromès, menys que en cap altre territori. En canvi, la inversió a Madrid va suposar un 84% superior al contemplat als pressupostos, sortint beneficiat molt per sobre que qualsevol altra regió.
Des de la Cambra, han afirmat repetidament que a això s'hi suma un model de finançament vigent que incompleix les normes bàsiques d'equitat. En declaracions a NacióDigital, la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, assegura que "les dades de finançament autonòmic situen un altre cop Catalunya per sota de la mitjana en recursos rebuts i tornen a demostrar l’espoli endèmic que pateix la nostra economia per part de l’Estat". "Catalunya és la segona economia, però es troba clarament infrafinançada, no només pel que fa al sistema autonòmic sinó també en la inversió directa en infraestructures i el repartiment dels fons europeus, com hem denunciat en repetides ocasions des de la Cambra", reflexiona Roca.
Per Toni Fitó, vicepresident primer de la Cambra, la situació de les finances catalanes deixen clar quina és l'única sortida per superar les dificultats de l'economia catalana. El vicepresident cameral assenyala que "atès que l’Estat no mostra cap disposició per transformar el sistema cap a un model més just, aquesta notícia ens reafirma en defensar que la millor política econòmica per als catalans i les catalanes és l’Estat propi perquè els recursos de Catalunya es quedin a Catalunya i sigui el govern català qui decideixi on s’inverteixen".
Apostar pel principi d'ordinalitat
També des de la patronal s'ha reclamat una millora substancial de les finances catalanes. El president de Pimec, Antoni Cañete, ha reiterat a NacióDigital el posicionament de la patronal de la petita i mitjana empresa en favor del principi d'ordinalitat: "Cal garantir la màxima solidaritat possible, però sense que es perdi cap posició respecte a la riquesa generada per un territori". És, de fet, el que estableix l'Estatut de Catalunya quan, en el seu article 206.5, diu que "l'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament". Això només es va complir l'any 2009, el primer de l'actual model.
Cañete ha subratllat que és necessari "que el nou finançament faci possible implementar totes les infraestructures que necessita el país i les seves noves estratègies econòmiques". Pel líder patronal, "el present i el futur dependran de com es pugui acordar aquest nou finançament i que, sobretot, pugui generar la confiança i la lleialtat institucional necessàries. És l'única manera d'assolir els consensos que faran possible afrontar el nou context econòmic que s'està dibuixant".
Esperant el Cercle
Una entitat que sol generar opinió en el món empresarial és el Cercle d'Economia, que acaba de sortir d'unes eleccions que han dut Jaume Guardiola a la presidència. En el seu programa, s'expressa la voluntat d'incidir en els grans temes de país i en la necessitat de treballar per "l'encaix territorial". Aquí el capítol del finançament hi tindrà un espai rellevant. En l'equip de Guardiola hi figura Teresa García-Milà, catedràtica d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra que va ser una de les ideòlogues del document del Cercle del 2018, que reclamava un nou model de finançament per a Catalunya.
Des del Cercle s'ha criticat que les capacitats tributàries de les comunitats autònomes són clarament inferiors a les seves obligacions de despesa. El document de l'entitat Cap a un nou model de finançament proposava mesures com que l'Estat i Catalunya compartissin les mateixes bases imposables, de manera que una comunitat pogués tenir el seu propi impost sobre la renda o sobre l'IVA, que es repartirien directament entre totes dues administracions. També reclamava un nou sistema de repartiment de recursos perquè tothom rebés uns serveis similars, independentment del lloc de residència.
Foment el brandava contra el procés
Pel que fa a Foment del Treball, que havia enarborat en els inicis del procés la proposta d'un pacte fiscal, no ha insistit explícitament en el tema del finançament autonòmic. La gran patronal sí que ha criticat durament els incompliments de l'Estat -i de la Generalitat- pel que fa a les inversions en infraestructures. El seu president, Josep Sánchez Llibre, va parlar de "presa de pèl" de l'Estat per definir la manca de compromís en inversions, tot reclamant la creació d'una agència per controlar les execucions d'obra pressupostada. De cara al nou curs polític, les entitats econòmiques s'hauran de tornar a posicionar davant la realitat d'una economia catalana que paga un cost afegit per un finançament injust.
Les discrepàncies entre la Generalitat i la Moncloa es van evidenciar fa uns mesos. El govern espanyol vol esbossar un nou model de finançament amb les autonomies i al desembre, l'executiu de Pedro Sánchez va enviar a les comunitats de règim comú -és a dir, totes tret del País Basc i Navarra- una proposta en funció de la població ajustada.
Un concepte controvertit, que calcula la necessitat de despesa de cada territori a partir de la població, però ponderant-la amb els factors demogràfics, socials i geogràfics, des del despoblament a la sanitat. Això fa difícil assolir un consens entre les parts. La Generalitat ja va rebutjar la proposta.
Es reobre el tema del model de finançament i serà important conèixer la posició dels principals agents econòmics. La Cambra de Comerç de Barcelona ha estat històricament la institució econòmica més reivindicativa a l'hora d'exigir una millora del sistema de finançament, ja des dels anys de Miquel Valls. Amb l'arribada de la nova junta el 2019, ara presidida per la independentista Mònica Roca, la Cambra ha reforçat el discurs vindicatiu i crític especialment amb els greus incompliments de l'Estat amb Catalunya.
Preservar l'equitat
Amb motiu de les dades d'execució pressupostària liquidada el 2021, la Cambra va denunciar la "infrainversió". El govern espanyol i el seu sector públic només van acabar invertint a Catalunya poc més d'un terç del que s'havia compromès, menys que en cap altre territori. En canvi, la inversió a Madrid va suposar un 84% superior al contemplat als pressupostos, sortint beneficiat molt per sobre que qualsevol altra regió.
Des de la Cambra, han afirmat repetidament que a això s'hi suma un model de finançament vigent que incompleix les normes bàsiques d'equitat. En declaracions a NacióDigital, la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, assegura que "les dades de finançament autonòmic situen un altre cop Catalunya per sota de la mitjana en recursos rebuts i tornen a demostrar l’espoli endèmic que pateix la nostra economia per part de l’Estat". "Catalunya és la segona economia, però es troba clarament infrafinançada, no només pel que fa al sistema autonòmic sinó també en la inversió directa en infraestructures i el repartiment dels fons europeus, com hem denunciat en repetides ocasions des de la Cambra", reflexiona Roca.
Per Toni Fitó, vicepresident primer de la Cambra, la situació de les finances catalanes deixen clar quina és l'única sortida per superar les dificultats de l'economia catalana. El vicepresident cameral assenyala que "atès que l’Estat no mostra cap disposició per transformar el sistema cap a un model més just, aquesta notícia ens reafirma en defensar que la millor política econòmica per als catalans i les catalanes és l’Estat propi perquè els recursos de Catalunya es quedin a Catalunya i sigui el govern català qui decideixi on s’inverteixen".
Apostar pel principi d'ordinalitat
També des de la patronal s'ha reclamat una millora substancial de les finances catalanes. El president de Pimec, Antoni Cañete, ha reiterat a NacióDigital el posicionament de la patronal de la petita i mitjana empresa en favor del principi d'ordinalitat: "Cal garantir la màxima solidaritat possible, però sense que es perdi cap posició respecte a la riquesa generada per un territori". És, de fet, el que estableix l'Estatut de Catalunya quan, en el seu article 206.5, diu que "l'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament". Això només es va complir l'any 2009, el primer de l'actual model.
Cañete ha subratllat que és necessari "que el nou finançament faci possible implementar totes les infraestructures que necessita el país i les seves noves estratègies econòmiques". Pel líder patronal, "el present i el futur dependran de com es pugui acordar aquest nou finançament i que, sobretot, pugui generar la confiança i la lleialtat institucional necessàries. És l'única manera d'assolir els consensos que faran possible afrontar el nou context econòmic que s'està dibuixant".
Esperant el Cercle
Una entitat que sol generar opinió en el món empresarial és el Cercle d'Economia, que acaba de sortir d'unes eleccions que han dut Jaume Guardiola a la presidència. En el seu programa, s'expressa la voluntat d'incidir en els grans temes de país i en la necessitat de treballar per "l'encaix territorial". Aquí el capítol del finançament hi tindrà un espai rellevant. En l'equip de Guardiola hi figura Teresa García-Milà, catedràtica d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra que va ser una de les ideòlogues del document del Cercle del 2018, que reclamava un nou model de finançament per a Catalunya.
Des del Cercle s'ha criticat que les capacitats tributàries de les comunitats autònomes són clarament inferiors a les seves obligacions de despesa. El document de l'entitat Cap a un nou model de finançament proposava mesures com que l'Estat i Catalunya compartissin les mateixes bases imposables, de manera que una comunitat pogués tenir el seu propi impost sobre la renda o sobre l'IVA, que es repartirien directament entre totes dues administracions. També reclamava un nou sistema de repartiment de recursos perquè tothom rebés uns serveis similars, independentment del lloc de residència.
Foment el brandava contra el procés
Pel que fa a Foment del Treball, que havia enarborat en els inicis del procés la proposta d'un pacte fiscal, no ha insistit explícitament en el tema del finançament autonòmic. La gran patronal sí que ha criticat durament els incompliments de l'Estat -i de la Generalitat- pel que fa a les inversions en infraestructures. El seu president, Josep Sánchez Llibre, va parlar de "presa de pèl" de l'Estat per definir la manca de compromís en inversions, tot reclamant la creació d'una agència per controlar les execucions d'obra pressupostada. De cara al nou curs polític, les entitats econòmiques s'hauran de tornar a posicionar davant la realitat d'una economia catalana que paga un cost afegit per un finançament injust.