08
d'agost
del
2022
Quan falta menys d'un any per a les eleccions municipals, el mapa polític de Barcelona encara presenta una nebulosa. S'estan configurant les candidatures dels grans espais ideològics que competiran per l'Ajuntament de Barcelona, però hi ha blancs per omplir. Ada Colau competirà per la reelecció. L'alcaldessa va anunciar el maig passat, als jardins del doctor Pla i Armengol del barri del Guinardó, d'on és filla, que perseguiria un tercer mandat. La seva principal alternativa serà altre cop Ernest Maragall, l'alcaldable d'ERC, que va avalar a la primavera el segon intent de l'aspirant republicà. Per la seva part, Jaume Collboni -actual tinent d'alcalde- serà el cap de llista del PSC, després d'un temps d'especulacions. El partit el ratificarà formalment el novembre proper. L'esquerra té els deures fets, però la dreta constitucionalista acumula interrogants.
El darrer baròmetre de l'Ajuntament de Barcelona abans de les municipals mostrava Colau en la primera posició, però a una distància que es va escurçant respecte a Maragall, considerat el polític més ben valorat a Barcelona. L'alcaldessa tenia un 11,9% d'intenció de vot directe -sense cuina- enfront el 10,9% de Maragall i el 7,5% de Collboni. El baròmetre també oferia la pitjor valoració de Colau de tot el mandat (4,1), amb un 47,1% que la definia amb una opinió "dolenta o molt dolenta" i un 38,9% que la consideraven "bona o molt bona", tot i que aquest darrer segment era un punt i mig millor que en l'anterior baròmetre.
Una dada rellevant del baròmetre era la gran quantitat de barcelonins que no es pronunciava a favor de cap candidat. Un 59% dels enquestats no manifestaven quina opció política escollirien quan es col·loquin les urnes. Un fet que aporta una fotografia de la imprevisibilitat de les properes municipals. Però, si situa la mirada a la dreta de l'espai polític, la incertesa s'incrementa davant la manca de noms i full de ruta.
El PP, a la recerca del relleu de Bou
El 20 de juliol passat, l'anunci del regidor Josep Bou que no competiria per ser el cap de cartell del PP per l'alcaldia oficialitzava el que ja era un secret a crits en la formació: la direcció no volia que l'empresari, fitxat en el seu dia per Pablo Casado, fos el seu candidat. Un seguit de desencontres entre Bou -de caràcter independent i actituds iconoclastes- i el partit van convertir el grup municipal en una caldera. Sense suports, Bou es va apartar. Ara, el PP haurà d'elegir nou alcaldable. Noms que circulen no en falten: Dolors Montserrat, avui eurodiputada, és el més repetit, a banda de Manuel Reyes o l'expresident de Societat Civil, Fernando Sánchez Costa. Però, sigui qui sigui, el PP suarà per assolir un 5% que Bou va aconseguir per un grapat de sufragis.
Ciutadans, esperant la nova clatellada
Ciutadans sí que té alcaldable. El juny passat, la formació d'Inés Arrimadas va confirmar l'actual regidora Luz Guilarte com a alcaldable. Però el grup ha viscut en carn pròpia els pedregosos conflictes i el camí erràtic que han castigat el partit. La història del mateix grup al consistori ho demostra: de l'aliança inicial amb Manuel Valls a la ruptura sorollosa només començar la legislatura -i, més tard, la sortida de Marilén Barceló- han afeblit el partit a Barcelona, que pot esperar poca ajuda de la cúpula d'Arrimadas. En breu, a més, el regidor i exdirigent socialista Celestino Corbacho abandonarà el consistori i es retirarà de la política. A totes les eleccions, Ciutadans ha patit una garrotada que l'ha deixat sense representació o amb la seva presència institucional reduïda a un caràcter testimonial.
Vox, amb l'ascens frenat
Serà Juan Garriga, actual portaveu de Vox al Parlament, qui encapçalarà la llista del partit ultra a Barcelona. El seu resultat és tot una incògnita. Els de Santiago Abascal van aconseguir només uns 8.000 vots a les municipals del 2019. Això va ser abans del salt experimentat pel partit a partir de les eleccions espanyoles del 2019. Però un 5% -el percentatge que permet entrar al consistori- no és fàcil i Vox ha vist frenat el seu creixement, com s'ha vist a les eleccions andaluses.
Valents, fent-se un lloc
Per fragmentar encara més l'espai de la dreta espanyola a Barcelona, la regidora Eva Parera, exnúmero dos de Manuel Valls, exdiputada al Parlament en les llistes del PP i anteriorment membre d'Unió, es postula com a alcaldable de Valents. Ho fa competint directament amb PP, Ciutadans i Vox per l'electorat de la dreta espanyolista i antiColau... malgrat que va facilitar amb la seva abstenció la tramitació dels pressupostos municipals.
Sandro Rosell, un altre interrogant
En els sectors conservadors de la ciutat sempre s'ha acaronat la possibilitat d'una candidatura amb càrrega mediàtica, liderada per una figura coneguda, sense etiqueta de partit però que podria aglutinar una franja electoral d'"ordre". L'expresident del Barça Sandro Rosell ha estat el nom més repetit en aquests àmbits i, de fet, l'únic que fins ara ha mostrat les cartes obertes. En dues entrevistes consecutives aquest juliol, Rosell va explicar que s'estava plantejant "seriosament" presentar-se a l'alcaldia.
L'expresident blaugrana va donar alguns detalls del que seria el seu projecte: "Ni de dretes ni d'esquerres", de gestió per damunt de la ideologia i assegurant que no pensava pactar, donat el cas, ni amb l'extrema esquerra ni amb l'extrema dreta. Dins de l'extrema esquerra, situava els comuns de Colau. Rosell va assegurar que prendria una decisió abans de Nadal i que el principal impediment per llançar la seva candidatura era "la seva mare", tipa de la pressió mediàtica que ha patit la família.
Ja fora de l'àmbit de la dreta espanyola, caldrà veure com afectarà a la decisió de Rosell la que prengui abans l'exalcalde Xavier Trias, que va manifestar la seva predisposició a plantejar-se una candidatura: "Al setembre ens asseurem i parlarem". Un moviment de peça que ha sacsejat l'escaquer i que pot encetar més preguntes: com afectaria un eventual retorn de Trias a l'arena? Afavoriria, paradoxalment Colau, al dividir més el vot independentista? El fet que el conseller Josep Maria Argimon estigui preparant, com ja va informar NacióDigital, fer equip amb Trias corrobora la conformació d'una candidatura competitiva de Junts. Tot plegat dibuixa unes municipals de Barcelona molt obertes. Però amb una dreta unionista que, ara per ara, encara ha de fer els deures.
El darrer baròmetre de l'Ajuntament de Barcelona abans de les municipals mostrava Colau en la primera posició, però a una distància que es va escurçant respecte a Maragall, considerat el polític més ben valorat a Barcelona. L'alcaldessa tenia un 11,9% d'intenció de vot directe -sense cuina- enfront el 10,9% de Maragall i el 7,5% de Collboni. El baròmetre també oferia la pitjor valoració de Colau de tot el mandat (4,1), amb un 47,1% que la definia amb una opinió "dolenta o molt dolenta" i un 38,9% que la consideraven "bona o molt bona", tot i que aquest darrer segment era un punt i mig millor que en l'anterior baròmetre.
Una dada rellevant del baròmetre era la gran quantitat de barcelonins que no es pronunciava a favor de cap candidat. Un 59% dels enquestats no manifestaven quina opció política escollirien quan es col·loquin les urnes. Un fet que aporta una fotografia de la imprevisibilitat de les properes municipals. Però, si situa la mirada a la dreta de l'espai polític, la incertesa s'incrementa davant la manca de noms i full de ruta.
El PP, a la recerca del relleu de Bou
El 20 de juliol passat, l'anunci del regidor Josep Bou que no competiria per ser el cap de cartell del PP per l'alcaldia oficialitzava el que ja era un secret a crits en la formació: la direcció no volia que l'empresari, fitxat en el seu dia per Pablo Casado, fos el seu candidat. Un seguit de desencontres entre Bou -de caràcter independent i actituds iconoclastes- i el partit van convertir el grup municipal en una caldera. Sense suports, Bou es va apartar. Ara, el PP haurà d'elegir nou alcaldable. Noms que circulen no en falten: Dolors Montserrat, avui eurodiputada, és el més repetit, a banda de Manuel Reyes o l'expresident de Societat Civil, Fernando Sánchez Costa. Però, sigui qui sigui, el PP suarà per assolir un 5% que Bou va aconseguir per un grapat de sufragis.
Ciutadans, esperant la nova clatellada
Ciutadans sí que té alcaldable. El juny passat, la formació d'Inés Arrimadas va confirmar l'actual regidora Luz Guilarte com a alcaldable. Però el grup ha viscut en carn pròpia els pedregosos conflictes i el camí erràtic que han castigat el partit. La història del mateix grup al consistori ho demostra: de l'aliança inicial amb Manuel Valls a la ruptura sorollosa només començar la legislatura -i, més tard, la sortida de Marilén Barceló- han afeblit el partit a Barcelona, que pot esperar poca ajuda de la cúpula d'Arrimadas. En breu, a més, el regidor i exdirigent socialista Celestino Corbacho abandonarà el consistori i es retirarà de la política. A totes les eleccions, Ciutadans ha patit una garrotada que l'ha deixat sense representació o amb la seva presència institucional reduïda a un caràcter testimonial.
Vox, amb l'ascens frenat
Serà Juan Garriga, actual portaveu de Vox al Parlament, qui encapçalarà la llista del partit ultra a Barcelona. El seu resultat és tot una incògnita. Els de Santiago Abascal van aconseguir només uns 8.000 vots a les municipals del 2019. Això va ser abans del salt experimentat pel partit a partir de les eleccions espanyoles del 2019. Però un 5% -el percentatge que permet entrar al consistori- no és fàcil i Vox ha vist frenat el seu creixement, com s'ha vist a les eleccions andaluses.
Valents, fent-se un lloc
Per fragmentar encara més l'espai de la dreta espanyola a Barcelona, la regidora Eva Parera, exnúmero dos de Manuel Valls, exdiputada al Parlament en les llistes del PP i anteriorment membre d'Unió, es postula com a alcaldable de Valents. Ho fa competint directament amb PP, Ciutadans i Vox per l'electorat de la dreta espanyolista i antiColau... malgrat que va facilitar amb la seva abstenció la tramitació dels pressupostos municipals.
Sandro Rosell, un altre interrogant
En els sectors conservadors de la ciutat sempre s'ha acaronat la possibilitat d'una candidatura amb càrrega mediàtica, liderada per una figura coneguda, sense etiqueta de partit però que podria aglutinar una franja electoral d'"ordre". L'expresident del Barça Sandro Rosell ha estat el nom més repetit en aquests àmbits i, de fet, l'únic que fins ara ha mostrat les cartes obertes. En dues entrevistes consecutives aquest juliol, Rosell va explicar que s'estava plantejant "seriosament" presentar-se a l'alcaldia.
L'expresident blaugrana va donar alguns detalls del que seria el seu projecte: "Ni de dretes ni d'esquerres", de gestió per damunt de la ideologia i assegurant que no pensava pactar, donat el cas, ni amb l'extrema esquerra ni amb l'extrema dreta. Dins de l'extrema esquerra, situava els comuns de Colau. Rosell va assegurar que prendria una decisió abans de Nadal i que el principal impediment per llançar la seva candidatura era "la seva mare", tipa de la pressió mediàtica que ha patit la família.
Ja fora de l'àmbit de la dreta espanyola, caldrà veure com afectarà a la decisió de Rosell la que prengui abans l'exalcalde Xavier Trias, que va manifestar la seva predisposició a plantejar-se una candidatura: "Al setembre ens asseurem i parlarem". Un moviment de peça que ha sacsejat l'escaquer i que pot encetar més preguntes: com afectaria un eventual retorn de Trias a l'arena? Afavoriria, paradoxalment Colau, al dividir més el vot independentista? El fet que el conseller Josep Maria Argimon estigui preparant, com ja va informar NacióDigital, fer equip amb Trias corrobora la conformació d'una candidatura competitiva de Junts. Tot plegat dibuixa unes municipals de Barcelona molt obertes. Però amb una dreta unionista que, ara per ara, encara ha de fer els deures.