08
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
20:21h
Felip VI està cada cop més incòmode en les visites a l'Amèrica Llatina. L'avenç de líders d'esquerres amb un discurs contra l'imperialisme i el colonialisme, també l'espanyol, li han creat moments poc amables en cimeres i investidures. El darrer capítol aquest diumenge, a la presa de possessió com a president de la república de Colòmbia de Gustavo Petro. El rei d'Espanya, que assistia a la cerimònia amb altres caps d'Estat i que va ser xiulat pel públic assistent, no es va aixecar en senyal de respecte quan l'espasa de Bolívar, símbol de la llibertat i la justícia social a la regió, va entrar a la plaça que du el seu nom a Bogotà. La resta de líders llatinoamericans, com ara el xilè Gabriel Boric, que seia al seu costat, sí que ho van fer, tal com s'aprecia entre el segon 20 i el 30 del vídeo del periodista.
Malgrat que el seu antecessor, el dretà Iván Duque, no ho havia previst, Petro, el primer president d'esquerres del país, va fer portar, d'acord amb "el mandat popular", l'espasa de Simón Bolívar als responsables de la casa militar a mitja cerimònia d'investidura. Fer-ho va ser la seva primera ordre com a president. A principis del segle XIX, Bolívar va convertir-se en heroi de les independències de Veneçuela, Colòmbia, Perú, Equador, Bolívia i Panamà, que fins aleshores pertanyien a la corona espanyola. La seva espasa va entrar diumenge a la plaça Bolívar enmig d'una gran alegria dels cent mil partidaris del nou president congregats, que corejaven "Alerta, alerta, alerta! Alerta que camina, l'espasa de Bolívar per l'Amèrica Llatina!" davant el rictus seriós del monarca. Petro va proclamar que, com el Libertador, només volia que l'espasa es guardés "quan hi hagi justícia en aquest país".
L'espasa de Bolívar té un potent significat polític. Inventariada des del 1924, el Libertador va dir que la seva arma no s'embeinaria de nou fins que hi hagués justícia social. Estava guardada en una urna a casa seva al centre de Bogotà fins al 1974. El 17 de gener d'aquell any, sota el lema Bolívar, la teva espasa torna a la lluita, l'M-19, la guerrilla d'esquerres en la que militava Petro, la va robar i la va mantenir al seu poder al llarg de 27 anys. El 31 de gener de 1991, després de la signatura de l'acord de pau entre l'M-19 i el govern colombià es va tornar i dipositar a la Casa de Nariño, la seu de la presidència.
Petro i els seus partidaris consideren l'espasa que no va agradar a Felip VI un "símbol viu de la nació". A més de Petro, va prendre possessió la vicepresidenta Francia Márquez, advocada i defensora dels drets humans al país, que va jurar el càrrec "fins que la dignitat es faci costum". Abans de la cerimònia protocol·lària, Felip VI es va reunir amb Petro per, entre altres assumptes, abordar la crisi climàtica.
Y el Rey de España, el único que se quedó sentado cuando llegó la espada de Bolívar a la posesión presidencial. La misma con la que el libertador combatió al ejercito español hace más de 200 años. pic.twitter.com/uYO9ChehqV
— Gener Usuga (@gener_usuga) August 8, 2022
Malgrat que el seu antecessor, el dretà Iván Duque, no ho havia previst, Petro, el primer president d'esquerres del país, va fer portar, d'acord amb "el mandat popular", l'espasa de Simón Bolívar als responsables de la casa militar a mitja cerimònia d'investidura. Fer-ho va ser la seva primera ordre com a president. A principis del segle XIX, Bolívar va convertir-se en heroi de les independències de Veneçuela, Colòmbia, Perú, Equador, Bolívia i Panamà, que fins aleshores pertanyien a la corona espanyola. La seva espasa va entrar diumenge a la plaça Bolívar enmig d'una gran alegria dels cent mil partidaris del nou president congregats, que corejaven "Alerta, alerta, alerta! Alerta que camina, l'espasa de Bolívar per l'Amèrica Llatina!" davant el rictus seriós del monarca. Petro va proclamar que, com el Libertador, només volia que l'espasa es guardés "quan hi hagi justícia en aquest país".
#ATENCIÓN | Cumpliendo la orden del presidente Petro, la Guardia Presidencial saca la espada de Bolívar de la Casa de Nariño y la traslada a la tarima donde se lleva a cabo la toma de posesión #CambioDeMandohttps://t.co/185MBLz9svpic.twitter.com/w7t77hJNEY
— Noticias Caracol (@NoticiasCaracol) August 7, 2022
L'espasa de Bolívar té un potent significat polític. Inventariada des del 1924, el Libertador va dir que la seva arma no s'embeinaria de nou fins que hi hagués justícia social. Estava guardada en una urna a casa seva al centre de Bogotà fins al 1974. El 17 de gener d'aquell any, sota el lema Bolívar, la teva espasa torna a la lluita, l'M-19, la guerrilla d'esquerres en la que militava Petro, la va robar i la va mantenir al seu poder al llarg de 27 anys. El 31 de gener de 1991, després de la signatura de l'acord de pau entre l'M-19 i el govern colombià es va tornar i dipositar a la Casa de Nariño, la seu de la presidència.
Petro i els seus partidaris consideren l'espasa que no va agradar a Felip VI un "símbol viu de la nació". A més de Petro, va prendre possessió la vicepresidenta Francia Márquez, advocada i defensora dels drets humans al país, que va jurar el càrrec "fins que la dignitat es faci costum". Abans de la cerimònia protocol·lària, Felip VI es va reunir amb Petro per, entre altres assumptes, abordar la crisi climàtica.