ECONOMIA

Pagar 12 euros al mes per la llum: així s'explica l'auge de l'autoconsum

La crisi energètica dispara l'interès per les plaques i les bateries i les empreses del sector no arriben a fer front a la demanda tot i multiplicar per quatre les plantilles

per NacióDigital, Barcelona, Catalunya | 7 d'agost de 2022 a les 15:00 |
Instal·lacions d'autoconsum energètic a Molins de Rei | ACN
L'escalada incessant del preu de la llum ha disparat l'interès de molts consumidors per "desconnectar-se" del sistema elèctric tradicional. Una de les fórmules més habituals per fer-ho són els models d'autoconsum basats en la instal·lació de plaques solars i bateries que permeten retallar més d'un 90% la factura elèctrica i acabar pagant, en un habitatge familiar tipus de 100 metres quadrats, factures d'uns dotze euros mensuals. Actualment, a Catalunya hi ha unes 27.000 instal·lacions d'autoconsum, però les empreses dedicades a muntar-les han constatat que l'estiu ha arribat acompanyat d'un augment desmesurat d'encàrrecs. Les subvencions i la por a un hivern marcat pels problemes energètics ha animat aquest sector en auge des de la pandèmia.

"Les instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic són rendibles per si mateixes. Ja ho eren fa anys i ara amb els preus actuals de la llum i el cost que cada cop és més reduït, surten encara més a compte", ha explicat a l'ACN la directora de l'Institut Català d'Energia, Marta Morera. Segons els càlculs del Govern, les instal·lacions d'autoconsum solar disponibles tenen una capacitat de producció de més de 200 megawatts.


Tal com es pot comprovar al comptador de l'Observatori de l'Autoconsum a Catalunya, el nombre d'aquestes centrals domèstiques –gairebé– autosuficients ha crescut exponencialment els darrers quatre anys. Si el 2018 se'n van posar en marxa 420, la xifra es va multiplicar per més de 10 en dos anys. Tanmateix, entre 2020 i 2021, el nombre de nous projectes també va créixer notablement, passant dels 5.800 del 2020 als gairebé 13.000 de l'any passat. Per aquest 2022, la gràfica mostra una certa estabilització que el sector atribueix a un element: no hi ha prou mà d'obra per fer front a tota la demanda generada per l'encariment de la llum i l'efecte de les subvencions europees. "Nosaltres aquest any hem hagut de quadruplicar la plantilla que érem i el nostre equip ha hagut de fer un esforç molt important", ha reconegut a l'ACN Franc Comino, empresari olotí, expert en estalvi energètic i responsable de l'empresa alemanya de bateries i plaques Sonnen a Espanya.



"El gran boom que tenim ara és residencial, després vindrà l'industrial, segurament", ha vaticinat. A parer seu, l'interès per instal·lar plaques solars i reduir la dependència del sistema elèctric tradicional ha crescut molt entre els consumidors particulars. Alhora, ha previst un procés similar entre els responsables d'empreses i fàbriques, els sectors més exposats a un hivern en què les restriccions i el racionament energètic poden arribar a fer-se habituals si les tensions geopolítiques per la guerra d'Ucraïna s'enquisten.

Pagar 12 euros de llum 


Comino ha il·lustrat l'efecte radical de l'autoconsum des d'un àtic de Molins de Rei. Allà, la seva empresa hi ha instal·lat un sistema de plaques i una petita bateria a la terrassa. Amb una inversió total que xifra en 15.000 euros -comptant subvencions-, els seus propietaris, una família que també té un cotxe elèctric que carrega al pàrquing de l'edifici, ha arribat a retallar un 90% la seva factura de la llum. Legalment, no es poden desconnectar del sistema, però la quantitat de llum que n'agafen és ínfima, només en hores d'elevat consum per la climatització o els electrodomèstics. Segons ha explicat, només cal comparar aquesta xifra amb el que molts ciutadans paguen pel gimnàs o per la subscripció a una plataforma de vídeos tipus Netflix per veure la magnitud de l’estalvi.

Les associacions d'instal·ladors de Catalunya han constatat aquest auge sense precedents en la demanda de plaques, bateries i mecanismes d'autosuficiència elèctrica d'ençà de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna i l'encariment de la llum. Tal com ha relatat Raül Rodríguez, director de la Federació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya, hi ha hagut un creixement "exponencial" tot i la manca de mà d’obra qualificada i les traves que el món local imposa a aquest tipus de projectes amb esculls administratius, fiscals i burocràtics.

"Hi ha moltes empreses instal·ladores que ara mateix no tenen operaris suficients per fer aquest tipus de projectes. N'hi ha que tenen llistes d'espera de quatre o cinc mesos per poder-se executar", ha afirmat. Segons les seves xifres, s'ha viscut un increment trimestral de més del 20% en projectes acabats gràcies a l'acceleració de les subvencions públiques. Sense contratemps, aquesta xifra encara seria major, perquè la demanda és avui gairebé "insaciable".

Desconnectar-se, o no?


Diversos experts han constatat l'auge de l'autoconsum a Catalunya i han coincidit en atribuir-lo més a un tema d'estalvi que a un sobtat interès per la sostenibilitat. Amb tot, algunes d'aquestes veus han avisat que la "desconnexió" de la xarxa elèctrica tradicional no és la solució definitiva als problemes d'un sistema elèctric on encara pesa molt el malbaratament i una falta de sobirania en la producció que ha quedat en evidència amb l'esclat de la guerra.

"El problema d'això és que són sistemes intermitents, no ens enganyem, depenen molt de la climatologia, el sol i el vent. La diferència amb altres energies com l'atòmica, que és constant o els combustibles fòssils, que les pots encendre i apagar quan vulguis, és important", ha avisat Joan Anton Ros, professor d'Economia i Finances de la UPF-BSM. Així mateix, ha alertat que una altra dificultat d'aquest model és l'emmagatzematge, ja que les bateries són molt cares i no és viable reservar grans quantitats d'energia. "Inevitablement, la millor opció ara és continuar connectat a la xarxa", ha resumit.

Per la seva part, Laura Garcia, membre de la comissió d'energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya ha apostat per posar en marxa "moltes renovables" per fer front a l'electrificació i la transició energètica. "Això implica la generació distribuïda, a través de comunitats energètiques o d'autoconsum elèctric i també amb plantes més grans de generació energètica", ha explicat. Amb tot, ha ressaltat el valor d'aquests models "autònoms" per potenciar la "generació distribuïda" de la producció energètica reduint el pes de les grans plantes, siguin solars, eòliques, nuclears o de cicle combinat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació