EDUCACIÓ

Cambray demana un «punt d'inflexió» als sindicats per arribar a un acord abans de l'inici de curs

El conseller considera que es donen les condicions per assolir un pacte i es compromet a revertir les retallades del sistema educatiu, però demana establir un calendari per fer-ho esglaonadament

El conseller qualifica el curs d' | ACN
per NacióDigital, Barcelona, Catalunya | 7 d'agost de 2022 a les 08:51 |
El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha demanat un "punt d'inflexió" als sindicats per posar punt final al conflicte educatiu. "Hem d'arribar a un acord abans de l'inici de curs pel bé de la comunitat educativa", ha dit en una entrevista amb l'ACN. El conseller ha considerat que l'entesa és possible: "Sense acord sindical no ho podem fer", ha opinat. Sobre el curs que ha acabat, l'ha descrit com a "intens" i "complicat" i ha avançat que el que començarà setembre, ho farà sense mesures sanitàries derivades de la pandèmia. 



Cambray s'ha compromès a revertir les retallades que fa més de 10 anys que es mantenen al sistema educatiu, però, com ha fet el Departament els darrers mesos, ha apuntat que tot no es pot fer al mateix temps. Per això, ha proposat als sindicats arribar a un acord on s'estableixi un calendari per donar resposta a les seves reclamacions, deixant de banda aquelles que ha considerat de política educativa com són l'avançament del calendari escolar o el decret de plantilles. "Les revertirem totes? Sí. Totes alhora? No, això no és possible", ha resumit. En aquest sentit, ha recordat que Educació ha fet fins a sis propostes i encara hi ha sobre la taula la darrera, que contempla la recuperació de l'horari lectiu a primària el curs vinent i a secundària el següent. Aquesta, però no satisfà els sindicats, que insisteixen que la retallada es va aplicar alhora per a tots i que la recuperació també hauria de ser així.

En la seva darrera roda de premsa, les organitzacions sindicals van dir a la conselleria que si volia apliquessin la recuperació de l'horari a primària pel seu compte, sense la signatura de l'acord sindical. Cambray ha respost que això no és possible perquè és l'acord el que faria "que es mobilitzessin tots els recursos que calguin d'on calguin per donar-hi resposta". Ha posat com a exemple l'acord amb els sindicats laborals en el marc del comitè intercentres per mantenir mig miler de professionals del personal de reforç als centres pagat fins ara amb fons Covid de l'Estat.


El conseller ha posat en valor que s'han mobilitzat recursos propis de la conselleria, ja que l'acord sindical "facilita i legitima" fer-ho. El mateix ha proposat a la resta de sindicats, però ha puntualitzat que la incorporació dels 1.400 mestres es podria fer si l'acord arriba abans de l'inici de curs. Per això, ha reivindicat que "més enllà de les discrepàncies" s'ha d'anar als fets i defensa que aquests demostren "millores i transformacions del sistema educatiu com no s'havien produït mai". En aquesta línia, s'ha preguntat: "Jo el 2015 estava en un institut patint les retallades i els meus pares eren mestres, com pot algú pensar que no vull el millor per a mestres i professors?".

Demana deixar "el tot o res"


Per assolir aquest acord, ha considerat que és necessari que l'altra part deixi de banda "el tot o res". També sobre això ha posat com a exemple l'acord per mantenir part del personal de reforç Covid, ja que ha valorat que els sindicats implicats podrien haver dit que si no es mantenia tot el personal no signaven, i no ho van fer.

Per al conseller, es donen les condicions per poder aconseguir l'acord i així ho va traslladar als mateixos sindicats en una trobada el 18 de juliol. "La comunitat educativa necessita tranquil·litat, normalitat", ha reivindicat. En aquesta línia, ha admès que potser no es pot avançar a la velocitat que també a ell li agradaria, però ha reivindicat que en educació "és més important la direcció que la velocitat". La seva voluntat és convocar "totes les reunions que calguin".

Un nou curs, sense mesures sanitàries


El curs 2021-2022 ha estat el tercer en pandèmia, una situació que ha generat "cansament" als centres educatius i entre les famílies, segons el conseller. Per això, ha insistit que ha estat un curs "molt complicat" i ha recordat que fa només tres mesos la mascareta era obligatòria a les aules. També ha apuntat que ha estat el curs de la judicialització del català i de les mobilitzacions sindicals.

Un cop passat, ha opinat que s'ha de mirar endavant perquè hi ha l'"oportunitat" de començar un nou curs que suposi aquest punt d'inflexió que també ha demanat als sindicats. D'entrada, ha anunciat que el 2022-2023 començarà "sense aplicar mesures sanitàries", tot i que amb la "màxima prudència" perquè ha recordat que la pandèmia no ha deixat de sorprendre en aquests anys. En tot cas, ha explicat que no caldran mesures organitzatives relacionades amb la Covid i que els docents podran fer "el que saben fer: aplicar mesures pedagògiques".

En aquest sentit, ha tret pit de les novetats amb les quals començarà el curs entre les quals ha esmentat l'inici de la reducció de ràtios a I3, la gratuïtat per a les famílies de l'escolarització a l'I2, la distribució equitativa de l'alumnat vulnerable, l'avançament del curs, la no renovació del concert als centres que separen per sexe i la garantia d'una plaça d'FP en la família escollida per als alumnes de 4t d'ESO. Sobre la gratuïtat de l'I2, ha detallat que està garantit que es mantindrà en cursos posteriors i sobre la possibilitat d'ampliar aquesta gratuïtat per a les famílies a l'Infantil 0 i l'Infantil 1 ha reconegut que dependrà de la disponibilitat pressupostària. Ha afegit, també, que l'objectiu ha de ser caminar cap a la universalitat i ha destacat l'anunci de la creació de 52 noves escoles bressol rurals.



Amb tot, el titular d'Educació s'ha mostrat confiant a assentar aquestes novetats el curs vinent i ha assegurat que la seva meta continuarà sent aplicar-ne totes aquelles de noves que permetin completar la transformació del sistema educatiu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació