1 de 10
PP

Les mesures d'estalvi delaten el primer xoc entre Feijóo i Ayuso

Els barons territorials deixen sola la presidenta de la Comunitat en el seu crit de "Madrid no s'apaga" contra la limitació del consum energètic impulsada pel govern espanyol

Ayuso i Feijóo, en l'últim congrés del PP. | Europa Press
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 7 d'agost de 2022 a les 12:56 |
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ja sap el preu que haurà de pagar per haver eliminat Pablo Casado i haver facilitat l'accés d'Alberto Núñez Feijóo al lideratge del PP. Les mesures d'estalvi energètic anunciades pel govern espanyol han provocat l'enèsima irrupció de la líder madrilenya per consolidar la seva posició a compte de la política de Pedro Sánchez. Ayuso s'ha amotinat contra la decisió de reduir l'enllumenat d'establiments comercials i edificis públics, però no ha pogut arrossegar el PP de Feijóo, que se n'ha desmarcat. A la gallega, això sí, però deixant sola la madrilenya

El de la presidenta autonòmica ha estat un intent molt particular de generar un nou motí d'Esquilache, la revolta que el 1776 va aixecar el poble de Madrid contra la prohibició de les capes llargues i els barrets d'ala ampla. La decisió d'apagar els aparadors a partir de les deu de la nit, en especial, ha indignat Ayuso, que no ha perdut l'oportunitat de fer-se un espai amb un missatge populista i conservador. "Madrid no s'apaga" ha estat la consigna, acompanyada per l'afirmació que no compliria les normes


Des del primer moment, a Génova hi va haver desconcert per la nova sortida de to de la presidenta de la Comunitat. Elías Bendodo, el coordinador general del partit -número tres després de Feijóo i de la secretària general Cuca Gamarra- va dir que entenia la "desesperació" de la presidenta madrilenya. Bendodo va assenyalar que cada comunitat havia de decidir com aplicar les mesures d'estalvi, cosa sorprenent tenint en compte que es tracta d'un decret llei de l'Estat.

La manera galaica amb què el PP de Feijóo ha deixat en evidència Ayuso forma part del manual d'actuació del líder conservador. No hi ha hagut una desautorització formal. Simplement, des de dilluns passat, gairebé tots els barons territorials han deixat clar que ells sí que compliran les normes. "Les normes es compleixen", es va dir de seguida des de la Junta d'Andalusia. També ho va fer el govern del PP de Castella i Lleó. Fins i tot des del mateix executiu madrileny, el vicepresident, Enrique Ossorio, va posar en condicional el suposat incompliment d'Ayuso, assegurant que estudiarien el decret i que "no es compliria" en el marc de les competències de la Comunitat. Això mentre des del govern de Sánchez i el PSOE s'han anat llançant atacs contra la madrilenya, qualificant-la com a "egoista", "trumpiana" i "negacionista". 



De fet, fa tan sols dues setmanes, el mateix Núñez Feijóo mostrava el seu suport a mesures de limitació de l'aire condicionat a l'estiu i de la calefacció a l'hivern, així com també a pactar amb els ajuntaments un estalvi de l'enllumenat públic. D'aquí que la contradicció entre Feijóo i Ayuso ha estat en aquest cas flagrant. Més que discrepàncies, s'ha delatat un xoc.


Canvis en la correlació interna


La correlació interna de forces s'ha modificat al PP. La pugna Casado-Ayuso és cosa del passat i la presidenta madrilenya ja sap que el seu pes dins de l'estructura de poder de la formació és ara molt menor. És el preu que ha de pagar per haver assolit el cap de Casado després d'una cruel batalla per la supremacia. Casado sempre va ser un líder feble, tot i no ser-ne mai plenament conscient. No tenia un suport territorial consistent i, en lloc de construir una xarxa d'aliances, creient que Génova ho era tot, va cometre l'error de menystenir les baronies i permetre al seu segon, Teodoro García Egea, d'intervenir en les organitzacions territorials, si calia al preu de crear malestars arreu. 


En el moment en què des de Génova es va decidir llançar un atac contra Ayuso aprofitant els negocis del seu germà en plena pandèmia, Casado i García Egea van calcular malament les seves forces. La presidenta va respondre amb bel·ligerància inesperada i, de cop, els barons van adoptar una actitud gèlida envers Casado, deixant-lo sol davant la insurrecció madrilenya. Ara les coses han canviat. Ayuso ha aconseguit el botí que reclamava en forma de control del PP autonòmic, però el seu poder ha quedat acotat. 

Feijóo, a diferència de Casado, és un líder amb un sòl territorial potent. Disposa del PP de Galícia, però la seva aliança amb l'andalús Juan Manuel Moreno Bonilla és fèrria i el blinda. A més, tenint Esteban González Pons al costat, disposa del suport del gruix del PP valencià. És un bloc potent que encercla una Ayuso que, això sí, té amb ella la dreta política, econòmica i mediàtica de Madrid. Però que topa amb una xarxa ben engreixada entorn Feijóo. Ayuso no ho tindrà fàcil.  

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació