història

Es resol un dels misteris de la postguerra: Marcel·lí Domingo no va ser enverinat

L'historiador Joan Esculies ha descobert l'informe mèdic sobre la mort de l'exdirigent republicà a l'exili, que alguns havien atribuït als comunistes

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 5 d'agost de 2022 a les 12:25 |
Marcel·lí Domingo
La derrota a la Guerra Civil i l'exili van nodrir maledicències i teories conspiratives entre totes les faccions republicanes. Una de les fake news més esteses en aquell moment va ser la del possible enverinament de l'exdirigent republicà Marcel·lí Domingo (Tarragona, 1884-Tolosa, 1939). La seva mort inesperada als 54 anys i la pèssima relació que tenia amb els comunistes i amb qui havia estat cap del govern de la República, Juan Negrín, van alimentar la hipòtesi d'un emmetzinament. L'historiador Joan Esculies ho desmenteix en un article a La Vanguardia.

Domingo vivia a París el març del 1939, quan la Guerra Civil ja era a les acaballes i la República agonitzava. El 25 de febrer va iniciar un viatge a Perpinyà per reunir-se amb catalans de l'exili. Es va aturar a Limoges, on va dinar en el restaurant de l'estació. Sembla que va tenir un incident amb unes persones que el volien robar. La cosa no va anar a més, però a partir d'aquí va començar a créixer la brama d'un possible enverinament del cafè. Domingo va començar a trobar-se malament i es va aturar a Tolosa de Llenguadoc, allotjant-se a l'hotel Compagnie du Midi, on va requerir els serveis d'un metge. 


El metge no va donar donar rellevància al malestar del polític, considerant-la una lleu intoxicació. El 2 de març, Domingo va empitjorar mentre la seva dona, Filomena Savé, reclamava amb insistència la presència del metge, que quan finalment va arribar ja només va poder certificar la mort. La família, buscant una explicació a la mort, va creure que havia estat enverinat al restaurant de Limoges i que fou víctima dels comunistes, als quals havia criticat durament en declaracions i articles, com també havia mostrat oposició a la política de Negrín, partidari de resistir fins al final i a qui es titllava de procomunista, tot i militar al PSOE. Esculies ha trobat l'informe mèdic elaborat a instàncies de la policia, i que apunten a una greu infecció intestinal que li va provocar un col·lapse cardíac. 

Domingo va ser un dels polítics republicans més carismàtics, amb una base política ben arrelada a les terres de l'Ebre. El marcel·linisme va ser un moviment polític molt potent, i Domingo va representar un corrent republicà i laic, d'un catalanisme popular, aliat d'Esquerra Republicana però sense formar-ne part. Primer va pertànyer al Partit Republicà Radical Socialista i després va unir forces amb la Izquierda Republicana de Manuel Azaña. Va ser ministres vàries vegades i fou un dels qui va negociar, en nom del govern espanyol, amb Francesc Macià l'abril de 1931 per instaurar la Generalitat. 


La teoria de l'assassinat va fer fortuna, com moltes altres de l'exili, amplificades pels desànims de la derrota i els ressentiments entre partits vençuts. Els mitjans franquistes van alimentar la mentida, que era una altra manera de furgar en les ferides republicanes. Com sol passar, la història acaba posant les coses al seu lloc i ara ja sabem que, en el cas de Marcel·lí Domingo, no va ser l'arsènic. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació