07
d'agost
del
2022
Actualitzat
el
08
d'agost
a les
18:55h
El mes de setembre serà decisiu per dissenyar la candidatura que presentarà Junts a Barcelona. Un dels cridats a ser protagonista és Josep Maria Argimon, conseller de Salut, que segons diverses fonts governamentals i del partit consultades per NacióDigital ja posa rumb al salt a la capital catalana. En aquest sentit, Argimon es prepara per acompanyar Xavier Trias, exalcalde de la ciutat, que té madura la decisió de liderar la llista a l'espera que es compleixin les condicions que pretén pactar amb la direcció per tenir el control del projecte i dels integrants de la candidatura. Aquesta primera setmana d'agost, alts càrrecs de Salut ja ha donat per fet a companys del Govern que el conseller deixarà el càrrec al llarg dels pròxims mesos i que posarà rumb a la política municipal. El nom d'Argimon, en les últimes setmanes, havia sonat amb força per ser el candidat, però l'aparició de Trias ha alterat els plans de tothom.
En el cas del conseller de Salut, un cop l'exalcalde va anunciar que estava disposat a tornar-se a presentar -va perdre el càrrec el 2015 davant d'Ada Colau després d'una campanya marcada per la informació, falsa, que el vinculava a un compte a Suïssa-, el conseller de Salut va assenyalar que es tractava d'un nom "molt sòlid". També Jaume Giró, titular d'Economia i que en determinats moments de la legislatura hi ha hagut sectors de Junts que han pensat en ell per anar a Barcelona -tot i que ell sempre s'ha mostrat favorable a continuar dins l'executiu, on hi té pes específic-, va donar-li la benvinguda perquè seria un "magnífic candidat". L'adeu d'Elsa Artadi, fora de la política des de principis de maig, va obrir una cursa soterrada en la qual també hi ha aspirat a tenir un paper Jaume Alonso-Cuevillas, diputat i proper a Laura Borràs.
Cuevillas, en una entrevista a Catalunya Ràdio aquest divendres, ja va deixar clar que no tenia "cap ganes"de competir amb Trias en unes primàries obertes, de manera que li va deixar via lliure en cas que, com tot indica, l'exalcalde acabi fent el pas. Argimon, per tant, s'incorporaria en la candidatura, previsiblement com a número tres, perquè el segon lloc de la llista haurà d'estar ocupat per una dona. Amb dos perfils com l'exalcalde i el conseller -tots dos han assumit la cartera de Salut al llarg de la seva trajectòria-, Junts aspiraria a recuperar una certa centralitat en una campanya en la qual parteixen per darrere de Colau, de l'ERC d'Ernest Maragall i del PSC de Jaume Collboni. A Artadi, les enquestes no li atorgaven en cap cas més de cinc regidors, els que ja va aconseguir el 2019 quan va fer tàndem amb Joaquim Forn, que encara era a la presó.
En el procés de reflexió posterior a la renúncia de l'anterior cap de files de Junts a Barcelona, un dels noms que es van sondejar va ser el de Ramon Tremosa, diputat i exconseller d'Empresa i Coneixement, però no es va plantejar fer el pas. El nom de Cuevillas va sonar amb força abans que aparegués l'opció de Trias i, de fet, el diputat va estar recollint suports de manera discreta a l'espera de fer el pas. L'exalcalde, en paral·lel a la comprovació de l'existència de les maniobres de la policia patriòtica per tacar el seu nom abans de les municipals, va fer un pas endavant amb una petició explícita: que la direcció "posés ordre" al partit en la segona fase del congrés, celebrada a mitjans de juliol. El conclave va superar-se sense altisonàncies i el sector afí a Jordi Turull -el provinent de l'antiga CDC- va tornar a sortir vencedor de les votacions.
El context, per tant, és propici per un retorn de Trias, i també perquè ho faci acompanyat d'un conseller d'alta popularitat -va ser una de les cares de la gestió de la pandèmia- a qui Borràs va oferir el càrrec de titular de Salut en plena campanya. Un cop celebrades les eleccions, es va mantenir la promesa un cop Junts es va assegurar el control del Departament en el repartiment amb ERC. En més d'una ocasió, Argimon ha admès en públic que no porta "gaire bé" ser conseller, com va admetre en una entrevista al Planta Baixa el setembre del 2021 en la qual va insistir que no li acabava de "fer el pes" el càrrec. Dins del Departament, els alts càrrecs donen per feta la seva sortida, que deixaria vacant una plaça especialment sensible dins l'executiu, perquè la crisi sanitària ha obligat a reforçar el sistema i a dotar-lo de més finançament.
Pel que fa a un possible relleu, dins del seu equip hi ha Meritxell Budó, exconsellera de la Presidència i portaveu en l'anterior legislatura, que malgrat la voluntat de continuar sota la batuta de Pere Aragonès no va veure assegurada la continuïtat a primera fila. Va acabar assumint el càrrec de secretària d'Atenció Sanitària i Participació dins la conselleria de Salut. Budó és una dirigent de l'estricta confiança de Turull, que és qui va propiciar que en el Govern liderat per Quim Torra acabés ocupant la conselleria de Presidència quan Artadi va deixar el càrrec, precisament, per anar a Barcelona. La secretària general de Salut és Meritxell Masó, que va actuar com a número dos de Budó a Palau i té una àmplia experiència en diversos departaments de la Generalitat.
Argimon no té carnet de Junts, i es va sumar com a independent al Govern. Sí que ha participat en consells nacionals, però no s'ha significat en qüestions polítiques des que ha fet el salt a primera fila. En el cas de Trias, la seva militància té un punt curiós: va ser dels únics que, quan el PDECat i Junts van trencar el setembre del 2020, va mantenir el carnet de les dues formacions. De fet, va ser un dels que més es va moure de manera discreta per evitar el trencament definitiu, forjat en el moment que Carles Puigdemont va estripar el carnet del PDECat, al qual havia contribuït a fundar. Trias també disposa de relació amb Àngels Chacón, líder de Centrem, el partit dins del qual estan integrats la majoria de dirigents dels postconvergents. Fonts de Centrem assenyalen que la voluntat de Trias és la d'unir tot el que ara està dispers en múltiples sigles, és a dir, propiciar una reconciliació dels qui fa sis anys convivien dins de Convergència.
Una possibilitat complexa, tenint en compte que el trencament va deixar ferides -polítiques i personals- de difícil curació. Amb Trias al capdavant, però, Junts també envia un missatge basat en una institucionalitat que, si Argimon fa definitivament el pas, quedaria reforçada. Amb aquest tàndem, el partit que lideren Borràs i Turull compta amb més opcions de plantar batalla als tres favorits -les enquestes projecten un triple empat en posicions capdavanteres entre ERC, els comuns i el PSC- de la que tenien fa uns mesos. El setembre serà clau per acabar de configurar la candidatura.
En el cas del conseller de Salut, un cop l'exalcalde va anunciar que estava disposat a tornar-se a presentar -va perdre el càrrec el 2015 davant d'Ada Colau després d'una campanya marcada per la informació, falsa, que el vinculava a un compte a Suïssa-, el conseller de Salut va assenyalar que es tractava d'un nom "molt sòlid". També Jaume Giró, titular d'Economia i que en determinats moments de la legislatura hi ha hagut sectors de Junts que han pensat en ell per anar a Barcelona -tot i que ell sempre s'ha mostrat favorable a continuar dins l'executiu, on hi té pes específic-, va donar-li la benvinguda perquè seria un "magnífic candidat". L'adeu d'Elsa Artadi, fora de la política des de principis de maig, va obrir una cursa soterrada en la qual també hi ha aspirat a tenir un paper Jaume Alonso-Cuevillas, diputat i proper a Laura Borràs.
Cuevillas, en una entrevista a Catalunya Ràdio aquest divendres, ja va deixar clar que no tenia "cap ganes"de competir amb Trias en unes primàries obertes, de manera que li va deixar via lliure en cas que, com tot indica, l'exalcalde acabi fent el pas. Argimon, per tant, s'incorporaria en la candidatura, previsiblement com a número tres, perquè el segon lloc de la llista haurà d'estar ocupat per una dona. Amb dos perfils com l'exalcalde i el conseller -tots dos han assumit la cartera de Salut al llarg de la seva trajectòria-, Junts aspiraria a recuperar una certa centralitat en una campanya en la qual parteixen per darrere de Colau, de l'ERC d'Ernest Maragall i del PSC de Jaume Collboni. A Artadi, les enquestes no li atorgaven en cap cas més de cinc regidors, els que ja va aconseguir el 2019 quan va fer tàndem amb Joaquim Forn, que encara era a la presó.
En el procés de reflexió posterior a la renúncia de l'anterior cap de files de Junts a Barcelona, un dels noms que es van sondejar va ser el de Ramon Tremosa, diputat i exconseller d'Empresa i Coneixement, però no es va plantejar fer el pas. El nom de Cuevillas va sonar amb força abans que aparegués l'opció de Trias i, de fet, el diputat va estar recollint suports de manera discreta a l'espera de fer el pas. L'exalcalde, en paral·lel a la comprovació de l'existència de les maniobres de la policia patriòtica per tacar el seu nom abans de les municipals, va fer un pas endavant amb una petició explícita: que la direcció "posés ordre" al partit en la segona fase del congrés, celebrada a mitjans de juliol. El conclave va superar-se sense altisonàncies i el sector afí a Jordi Turull -el provinent de l'antiga CDC- va tornar a sortir vencedor de les votacions.
El context, per tant, és propici per un retorn de Trias, i també perquè ho faci acompanyat d'un conseller d'alta popularitat -va ser una de les cares de la gestió de la pandèmia- a qui Borràs va oferir el càrrec de titular de Salut en plena campanya. Un cop celebrades les eleccions, es va mantenir la promesa un cop Junts es va assegurar el control del Departament en el repartiment amb ERC. En més d'una ocasió, Argimon ha admès en públic que no porta "gaire bé" ser conseller, com va admetre en una entrevista al Planta Baixa el setembre del 2021 en la qual va insistir que no li acabava de "fer el pes" el càrrec. Dins del Departament, els alts càrrecs donen per feta la seva sortida, que deixaria vacant una plaça especialment sensible dins l'executiu, perquè la crisi sanitària ha obligat a reforçar el sistema i a dotar-lo de més finançament.
Pel que fa a un possible relleu, dins del seu equip hi ha Meritxell Budó, exconsellera de la Presidència i portaveu en l'anterior legislatura, que malgrat la voluntat de continuar sota la batuta de Pere Aragonès no va veure assegurada la continuïtat a primera fila. Va acabar assumint el càrrec de secretària d'Atenció Sanitària i Participació dins la conselleria de Salut. Budó és una dirigent de l'estricta confiança de Turull, que és qui va propiciar que en el Govern liderat per Quim Torra acabés ocupant la conselleria de Presidència quan Artadi va deixar el càrrec, precisament, per anar a Barcelona. La secretària general de Salut és Meritxell Masó, que va actuar com a número dos de Budó a Palau i té una àmplia experiència en diversos departaments de la Generalitat.
Argimon no té carnet de Junts, i es va sumar com a independent al Govern. Sí que ha participat en consells nacionals, però no s'ha significat en qüestions polítiques des que ha fet el salt a primera fila. En el cas de Trias, la seva militància té un punt curiós: va ser dels únics que, quan el PDECat i Junts van trencar el setembre del 2020, va mantenir el carnet de les dues formacions. De fet, va ser un dels que més es va moure de manera discreta per evitar el trencament definitiu, forjat en el moment que Carles Puigdemont va estripar el carnet del PDECat, al qual havia contribuït a fundar. Trias també disposa de relació amb Àngels Chacón, líder de Centrem, el partit dins del qual estan integrats la majoria de dirigents dels postconvergents. Fonts de Centrem assenyalen que la voluntat de Trias és la d'unir tot el que ara està dispers en múltiples sigles, és a dir, propiciar una reconciliació dels qui fa sis anys convivien dins de Convergència.
Una possibilitat complexa, tenint en compte que el trencament va deixar ferides -polítiques i personals- de difícil curació. Amb Trias al capdavant, però, Junts també envia un missatge basat en una institucionalitat que, si Argimon fa definitivament el pas, quedaria reforçada. Amb aquest tàndem, el partit que lideren Borràs i Turull compta amb més opcions de plantar batalla als tres favorits -les enquestes projecten un triple empat en posicions capdavanteres entre ERC, els comuns i el PSC- de la que tenien fa uns mesos. El setembre serà clau per acabar de configurar la candidatura.