La d'enguany és una de les edicions més esperades i desitjades. És per això que s'ha intentat elaborar una programació a l'altura de les circumstàncies: entre els dies 15 i 21 d'agost, el districte acollirà més de 900 activitats adreçades a tots els públics, entre les quals es troben el correfoc infantil, la ruta a Sant Roc o la presentació del Lleó de Gràcia, una de les principals novetats.
"Recuperar la festivitat significa recuperar la socialització, que des de 2020 ha estat limitada. Els veïns i veïnes necessiten retrobar-se i tocar-se", destaca el responsable de comunicació de la Fundació Festa Major de Gràcia, Josep Maria Contel, que posa èmfasi en el caràcter participatiu i comunitari de la data. "El coronavirus i altres malalties s'han emportat la vida de diversos veïns. La festa és el motiu perfecte per recordar-los i celebrar la vida", reflexiona.
La festa major de Gràcia se celebrarà entre el 15 i 21 d'agost Foto: Pau Ollé
Tot plegat és possible, tal com destaca la fundació, gràcies a la implicació de més d'un centenar de voluntaris. En aquest sentit, Contel s'enorgulleix de la diversitat de gènere, sexual, d'origen i edat que caracteritzen les entitats i associacions. "La decoració reflecteix aquesta pluralitat", explica. Per exemplificar-ho, explica el cas d'un home granadí que, en ser la seva dona originària de Gràcia, viatja cada any al districte amb ella i les criatures per ajudar en la planificació de la festivitat.
D'altra banda, la fundació insisteix en la idea que la celebració s'organitza amb una ferma perspectiva feminista i fugint dels rols de gènere establerts. Fa uns anys -no tants com seria recomanable-, era habitual que les dones s'empolainessin per donar de berenar als infants, una tasca que es reservava exclusivament a elles. "Aleshores ni es plantejaven que això fos denigrant", manté Contel. En l'actualitat, malgrat que la situació global no és idònia, "allò que importen són les aptituds".
Els voluntaris lliguen els 400.000 nusos a la plaça de la Vila de Gràcia Foto: Pau Ollé
La colla castellera és l'encarregada de transformar cada estiu l'emblemàtica localització de Gràcia des de fa 22 anys. Després d'estar els dos últims estius celebrant el que "no era la festa major", tal com descriu el responsable de la comissió del guarnit, Eduard Marrón, enguany l'esperen amb candeletes perquè creuen que "tot tornarà a ser igual que el 2019 i vindrà molta gent".
L'altra responsable de la mateixa comissió, Marta Ferrés, destaca que engalanar la plaça "té les seves coses bones i dolentes". Mentre dues dones i un home estan asseguts al costat i es concentren per lligar nusos de color verd, Urgell, Ferrés i Marrón comenten que decorar els 521 m² que ocupa la plaça en són molts i, per això, és necessari "col·locar una xarxa de tensors molt més gran que en un carrer".
Els castellers no són els únics que anhelen i preparen des de fa dies la festivitat. Els Geganters de Gràcia també esperen "amb moltes ganes poder sortir amb plena normalitat i sense haver de sortir amb una cercavila de només un carrer" després dels dos últims anys, que "han sigut molt estranys", segons determina el secretari de l'Associació Geganters de Gràcia, Dídac Campos.
Ja fa un mes que la colla gegantera fa assajos setmanals "per poder treure els balls de protocol de manera digna", explica Campos. A part dels carrers engalanats, la participació dels geganters dota la festa major de Gràcia amb "un toc distintiu perquè en cultura popular veure als gegants pel carrer impressiona". En conjunt, castellers, gegants i veïnat estan ja escalfant motors pels dies de la festa major.
Aquest tràfec, que culmina la nit del 14 d'agost, és l'esperit que ha volgut retratar l'il·lustrador Robert Garcia, el guanyador del concurs de cartells. A través d'un disseny acolorit i actiu, ha plasmat el moment íntim que comparteix el veïnat un cop la feina està enllestida i ja només queda gaudir. "Els personatges del cartell representen a tothom: tietes, nens, avis, joves... He intentat plasmar la pluralitat del districte", explica.
Potser per això el disseny ha tingut una bona rebuda entre la comunitat. "Crec el fet de plasmar un instant personal, que té més a veure amb els veïns que no pas amb la festa en si, ha agradat", opina l'il·lustrador.
Una voluntària encola un dels decorats Foto: Pau Ollé
Així, Gràcia es prepara per a la festa major que enguany preveu augmentar el nombre de visitants. En José, veí de 96 anys que ha viscut tota la vida al districte, és un entusiasta de la celebració, tot i que ja no hi acudeix perquè la condició física no li permet. Ressalta, tanmateix, que durant molt de temps, la de Gràcia era "la festa de Catalunya", i que és emocionant que torni a consolidar-se com a referent.
En l'altra cara de la moneda, la Laia, de 22 anys, fa dues dècades que viu al centre del barri. D'ençà que té memòria ha viscut intensament la celebració, tant amb la família com amb les amistats. "És una alegria que torni sense restriccions, perquè és com tornar a veure el barri viu", comenta. Les edicions condicionades per la pandèmia, comenta, s'han organitzat "a mig gas", motiu pel qual "s'ha trobat a faltar l'essència de la festa major". Aquest 2022 tot tornarà a la normalitat.