Medi Ambient vs Urbanisme

La Torre Negra, protegida: així ha guanyat Sant Cugat a Núñez i Navarro

El sector ubicat a les faldes de Collserola, de prop de 165 hectàrees i amb més de 30 anys de litigis urbanístics sobre les espatlles, comença a albirar la llum al final del túnel

L'àmbit urbanístic de Torre Negra aplega un total de 165 hectàrees. | Adrià Costa
per Sergi Baixas, Sant Cugat del Vallès, Catalunya | 7 d'agost de 2022 a les 16:54 |
A finals de la setmana passada, en un acte d'unitat, tots els partits polítics del plenari de l'Ajuntament de Sant Cugat celebraven la sentència "històrica" del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la protecció definitiva de l'entorn de Torre Negra. Un sector de prop de 165 hectàrees ubicat a les faldes de Collserola que, amb més de 30 anys de litigis urbanístics sobre les espatlles, comença a albirar la llum al final del túnel. 


La resolució del TSJC rebutja el recurs presentat per l'empresa Josel SL -del grup Núñez i Navarro- contra l'última modificació del pla general metropolità (PGM) aprovada per unanimitat des del consistori vallesà per reconvertir aquest espai natural, prèviament catalogat com a sòl urbanitzable no programat, a sòl no urbanitzable ordinari per bloquejar-ne el seu desenvolupament. Cal assenyalar que, anys enrere, la constructora immobiliària havia comprat la majoria d'aquests terrenys -el 60% del total, la resta està en mans de petits propietaris- amb la voluntat de construir un nou barri a la ciutat amb una projecció de fins a 3.600 habitatges. 
 

Plànol de la modficiació urbanística de l'àmbit de Torre Negra en sòl no urbanitzable. Foto: Aj. de Sant Cugat


No obstant això, durant els darrers 30 anys l'Ajuntament ha mantingut la seva rotunda negativa a tramitar els Plans d'Actuació Urbanística (PAU) presentats pels propietaris dels terrenys que apel·len al seu dret d'edificació. I així, des de l'administració local, i comptant amb un ampli suport ciutadà, s'han anat aprovant diverses modificacions del PGM i plans especials de protecció per blindar l'espai natural pel seu "alt valor mediambiental".

Uns moviments administratius que, successivament, s'anaven desestimant des dels tribunals en considerar que aquest paratge, malgrat la interposició d'informes municipals favorables sobre la taula, no presentava aquest reivindicat valor mediambiental. Així doncs, des del poder judicial s'obligava el plenari a anar aprovant aquests polèmics PAU "per imperatiu legal" mentre que els partits polítics continuaven posant el màxim d'entrebancs possibles.


Tot i això, en una d'aquestes sentències, els defensors de Torre Negra van clissar que el TSJC reconeixia en la lletra petita la competència municipal a l'hora de classificar qualsevol espai com a sòl no urbanitzable per raons d'ordenament urbanístic de ciutat. Una drecera que ha acabat esdevenint la fórmula validada recentment pel jutge i que representa un pas "gairebé definitiu" en la protecció d'aquest entorn.

De totes maneres, aquesta resolució encara es pot recórrer amb un recurs de cassació al Tribunal Suprem. Un procediment que Núñez i Navarro ja ha avançat que emprendran. 

Sant Cugat celebra la victòria


"Amb aquesta sentència fem un pas de gegant per preservar un espai que dona entrada al Parc Natural de Collserola i amb uns grans valors socials i paisatgístics pel conjunt de la ciutadania", va exposar l'alcaldessa Mireia Ingla. "Com a batllessa, una de les meves responsabilitats és protegir i defensar els elements i espais que formen part del patrimoni de la ciutat. No volem perdre el que ens identifica i valorem com a element indestriable de Sant Cugat", va afegir la dirigent d'ERC reivindicant també la recent compra de la històrica masia homònima

La proposta de preservar Torre Negra neix d’un moviment social i veïnal iniciat a la Festa de la Tardor de l'any 1993 on, sota el lema Torre Negra forestal, es van recollir 10.000 signatures per reclamar la protecció de l'àmbit. Uns mesos després (febrer del 1994) ja es creava la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies, formada per ciutadans i entitats de Sant Cugat, que va agafar una forta embranzida després de l'atac contra el Pi d'en Xandri

Reivindicació de compensacions


Pel que fa als tenidors dels terrenys -60% de Núñez i Navarro i un 40% restant en mans de petits propietaris-, aquests reclamen a l'Ajuntament compensacions econòmiques per indemnitzacions per un valor de 400 milions d'euros o la promoció d'un canvi de terrenys: bescanviar la protecció de l'entorn de Can Borrell i del Pi d'en Xandri per la rambla de Can Bell i del passeig Calado. Dues propostes que l'administració local continua rebutjant. "Fins que no s'acabi tot el procés judicial, no ens embarcarem en els següents passos", ha sentenciat la tinència d'alcaldia de Desenvolupament Urbà, Francesc Duch.

Cronologia del litigi judicial de Torre Negra 1976-2022 by Sergi Baixas on Scribd

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació