06
d'agost
del
2022
Actualitzat
el
08
d'agost
a les
11:25h
El govern espanyol va anunciar aquest dilluns un paquet de mesures d'estalvi energètic davant d'una tardor que fa por pel més que probable tall de subministrament del gas provinent de Rússia. El divendres anterior, en la compareixença per fer balanç del curs polític, el president espanyol, Pedro Sánchez, va aparèixer sense corbata i va presentar el seu gest com un primer pas per avançar en l'estalvi energètic.
La vicepresidenta Teresa Ribera, responsable de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, va dibuixar, després del consell de ministres, una situació "crítica", vinculada als efectes de la invasió russa. La majoria dels experts, però, consideren que el conflicte d'Ucraïna ha agreujat un escenari de crisi energètica molt anterior.
Entre les decisions anunciades en el pla de l'executiu hi ha que en edificis administratius, hotels, museus, cinemes, estacions de tren i instal·lacions aeroportuàries, la calefacció haurà d'estar a 19 graus com a màxim, i l'aire condicionat a 27 graus a l'estiu. Els llums hauran d'estar apagats en aparadors i edificis públics, almenys fins a l'1 de novembre de 2023. Les portes hauran d'estar tancades- Són mesures en línia a l'establert per la Unió Europea. La majoria d'economistes considera que les mesures anunciades eren necessàries, però també que el problema ja ve de lluny i exigeix mesures més contundents.
La necessitat de construir un relat
Per Joan Vila, president de la comissió d'Energia de la Pimec, la patronal de les pimes, les mesures són correctes, però "van tard". "La crisi energètica no és fruit de la guerra, és anterior", indica. Vila creu que s'ha de tornar a un equilibri entre oferta i demanda: "S'apunta molt a Ucraïna i a Vladímir Putin, però el cert és que l'increment de preus respon més a l'excés de liquiditat decidit des del Banc Central Europeu".
El responsable d'Energia de Pimec subratlla que cal respondre a tot el que representa el canvi climàtic, i que això no es resol amb un paquet de mesures. "Cal construir un relat perquè la societat sigui plenament conscient de la urgència de la transició energètica. Com és possible que encara no s'hagi estès la instal·lació de plaques fotovoltaiques?", es pregunta Vila.
Pere Alemany, membre del comitè executiu de la Cambra de Barcelona, considera "positives" les mesures , però creu que s'ha de distingir allò que incideix directament en el gran consum d'allò que busca bàsicament crear una conscienciació: "És urgent generar un discurs sobre l'energia i en aquest sentit, les mesures de l'Estat hi poden ajudar. S'ha dit que un grau de temperatura equival a un 7% de consum. Està bé, però estem parlant de mesures simbòliques. Com ho és també treure's la corbata", sosté.
Per Alemany, la més rellevant de les decisions que ha adoptat darrerament el govern espanyol és facilitar la instal·lació de les renovables: "En cas de no rebre resposta en un termini de dos mesos a les peticions d'autorització formulades, es considerarà aprovada la instal·lació dels parcs per silenci administratiu", recorda. Però això, diu, no és suficient: "El principal obstacle no és normalment la manca d'autorització. L'aspecte més bloquejant és la resposta de les empreses propietàries de les xarxes de distribució, que en el cas de Catalunya és majoritàriament Endesa, dient que la xarxa està saturada i no pot incorporar més electricitat".
Més ajudes directes
Des de les entitats econòmiques, s'ha reclamat que les mesures anunciades s'adaptessin a les circumstàncies de cada negoci. Si la Pimec reclamava dimarts major interlocució de les administracions amb els sectors més afectats, des de Foment es demanava que es tinguessin en compte les diferències pel que fa a la humitat. Virgínia Guinda, vicepresidenta de Foment del Treball, ho explica a NacióDigital de manera gràfica: "A Catalunya hi ha més humitat que en altres territoris. Amb 27 graus i un 80% d'humitat no es pot treballar".
Guinda aplaudeix la "bona intenció" de les mesures i considera molt positiva l'excepció ibèrica obtinguda per Espanya i Portugal a l'hora de retallar el consum. Però tot seguit, critica que no s'actuï des d'ara davant l'aturada d'activitats que experimenta la indústria. "L'activitat pateix una aturada a l'agost, però ara ens trobem amb una reducció des de fa setmanes que és un fet greu. El consum de gas s'ha reduït en un 30% en la primera meitat del juliol, segons dades d'Enagas i cal actuar d'urgència. Per la indústria, la tardor ja ha arribat", insisteix.
La vicepresidenta de Foment reclama ajudes directes a aquells sectors amb un ús intensiu de l'energia: "Cal ampliar de seguida les ajudes directes a empreses que el govern espanyol va acordar el maig passat", diu. També assenyala que seria necessari que les plantes de cogeneració d'electricitat i vapor, que estan aturades per no tenir pèrdues, quedessin protegides pel mecanisme compensatori de l'excepció ibèrica, com passa a Portugal i no a l'estat espanyol, el que és una anomalia.
Per un canvi de model
Per Alemany, el problema és molt de fons: "No es tracta tan sols de reduir el consum. És que s'ha d'anar cap a un nou model". Canviaran les nostres vides? Hi ha dues coses que hauran de variar : viatjar menys i consumir més productes de proximitat: "No pot ser que puguem volar a Londres per 15 euros, això és una barbaritat".
Una paraula sobrevola el debat quan es planteja la necessitat d'un nou model energètic. "No hem de tenir por de parlar de decreixement", assegura Alemany, que defensa modificar els paràmetres que defineixen el PIB. Des dels àmbits empresarials, el mateix concepte de decreixement genera inquietud. Però Alemany ho veu de manera diferent: "Vulguem o no, estem davant d'un gran canvi i les exigències del repte climàtic ens hi duran".
La vicepresidenta Teresa Ribera, responsable de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, va dibuixar, després del consell de ministres, una situació "crítica", vinculada als efectes de la invasió russa. La majoria dels experts, però, consideren que el conflicte d'Ucraïna ha agreujat un escenari de crisi energètica molt anterior.
Entre les decisions anunciades en el pla de l'executiu hi ha que en edificis administratius, hotels, museus, cinemes, estacions de tren i instal·lacions aeroportuàries, la calefacció haurà d'estar a 19 graus com a màxim, i l'aire condicionat a 27 graus a l'estiu. Els llums hauran d'estar apagats en aparadors i edificis públics, almenys fins a l'1 de novembre de 2023. Les portes hauran d'estar tancades- Són mesures en línia a l'establert per la Unió Europea. La majoria d'economistes considera que les mesures anunciades eren necessàries, però també que el problema ja ve de lluny i exigeix mesures més contundents.
La necessitat de construir un relat
Per Joan Vila, president de la comissió d'Energia de la Pimec, la patronal de les pimes, les mesures són correctes, però "van tard". "La crisi energètica no és fruit de la guerra, és anterior", indica. Vila creu que s'ha de tornar a un equilibri entre oferta i demanda: "S'apunta molt a Ucraïna i a Vladímir Putin, però el cert és que l'increment de preus respon més a l'excés de liquiditat decidit des del Banc Central Europeu".
El responsable d'Energia de Pimec subratlla que cal respondre a tot el que representa el canvi climàtic, i que això no es resol amb un paquet de mesures. "Cal construir un relat perquè la societat sigui plenament conscient de la urgència de la transició energètica. Com és possible que encara no s'hagi estès la instal·lació de plaques fotovoltaiques?", es pregunta Vila.
Pere Alemany, membre del comitè executiu de la Cambra de Barcelona, considera "positives" les mesures , però creu que s'ha de distingir allò que incideix directament en el gran consum d'allò que busca bàsicament crear una conscienciació: "És urgent generar un discurs sobre l'energia i en aquest sentit, les mesures de l'Estat hi poden ajudar. S'ha dit que un grau de temperatura equival a un 7% de consum. Està bé, però estem parlant de mesures simbòliques. Com ho és també treure's la corbata", sosté.
Per Alemany, la més rellevant de les decisions que ha adoptat darrerament el govern espanyol és facilitar la instal·lació de les renovables: "En cas de no rebre resposta en un termini de dos mesos a les peticions d'autorització formulades, es considerarà aprovada la instal·lació dels parcs per silenci administratiu", recorda. Però això, diu, no és suficient: "El principal obstacle no és normalment la manca d'autorització. L'aspecte més bloquejant és la resposta de les empreses propietàries de les xarxes de distribució, que en el cas de Catalunya és majoritàriament Endesa, dient que la xarxa està saturada i no pot incorporar més electricitat".
Més ajudes directes
Des de les entitats econòmiques, s'ha reclamat que les mesures anunciades s'adaptessin a les circumstàncies de cada negoci. Si la Pimec reclamava dimarts major interlocució de les administracions amb els sectors més afectats, des de Foment es demanava que es tinguessin en compte les diferències pel que fa a la humitat. Virgínia Guinda, vicepresidenta de Foment del Treball, ho explica a NacióDigital de manera gràfica: "A Catalunya hi ha més humitat que en altres territoris. Amb 27 graus i un 80% d'humitat no es pot treballar".
Guinda aplaudeix la "bona intenció" de les mesures i considera molt positiva l'excepció ibèrica obtinguda per Espanya i Portugal a l'hora de retallar el consum. Però tot seguit, critica que no s'actuï des d'ara davant l'aturada d'activitats que experimenta la indústria. "L'activitat pateix una aturada a l'agost, però ara ens trobem amb una reducció des de fa setmanes que és un fet greu. El consum de gas s'ha reduït en un 30% en la primera meitat del juliol, segons dades d'Enagas i cal actuar d'urgència. Per la indústria, la tardor ja ha arribat", insisteix.
La vicepresidenta de Foment reclama ajudes directes a aquells sectors amb un ús intensiu de l'energia: "Cal ampliar de seguida les ajudes directes a empreses que el govern espanyol va acordar el maig passat", diu. També assenyala que seria necessari que les plantes de cogeneració d'electricitat i vapor, que estan aturades per no tenir pèrdues, quedessin protegides pel mecanisme compensatori de l'excepció ibèrica, com passa a Portugal i no a l'estat espanyol, el que és una anomalia.
Per un canvi de model
Per Alemany, el problema és molt de fons: "No es tracta tan sols de reduir el consum. És que s'ha d'anar cap a un nou model". Canviaran les nostres vides? Hi ha dues coses que hauran de variar : viatjar menys i consumir més productes de proximitat: "No pot ser que puguem volar a Londres per 15 euros, això és una barbaritat".
Una paraula sobrevola el debat quan es planteja la necessitat d'un nou model energètic. "No hem de tenir por de parlar de decreixement", assegura Alemany, que defensa modificar els paràmetres que defineixen el PIB. Des dels àmbits empresarials, el mateix concepte de decreixement genera inquietud. Però Alemany ho veu de manera diferent: "Vulguem o no, estem davant d'un gran canvi i les exigències del repte climàtic ens hi duran".