06
d'agost
del
2022
Actualitzat
el
08
d'agost
a les
11:16h
"Continuar al Govern és inassumible", assenyalava aquest dilluns Hèctor López Bofill, regidor de Junts a Altafulla, en una entrevista a RAC1. Era la primera veu del partit que es pronunciava de manera tan nítida sobre la continuïtat a l'executiu després de la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. S'havien verbalitzat missatges amb el mateix fons, però amb formes més contingudes a través de les xarxes socials -on Borràs, també líder del partit, i el seu entorn es mouen amb comoditat-, però no s'havia anat tan enllà com López Bofill, que dijous de la setmana passada va acostar-se fins al Parlament per fer costat a la presidenta suspesa de la cambra. Junts està formalment de vacances des que va acabar el juliol, però un dels reptes que haurà d'entomar aviat és si posa calendari a la consulta interna sobre el pacte de legislatura, inclosa -sense concrecions- en la ponència política de l'últim congrés.
Com va quedar definida aquesta votació? "Junts presentarà dins del debat de política general de 2022, una sèrie de propostes destinades a preparar la culminació del procés d'independència. En cas que no s'assoleixi un acord satisfactori amb la resta de partits independentistes, i tenint en compte el balanç de l'acord de Govern, Junts plantejarà a les seves bases les iniciatives adequades a tal situació entre les quals la continuïtat o no al Govern", sosté el text. Hi ha pendent una auditoria sobre l'acord de legislatura que estan ultimant Josep Rius, vicepresident del partit i diputat, i Victòria Alsina, consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, que no és militant però que té previst fer-se'n. El balanç es portarà al consell nacional del setembre i serà decisiu per adoptar un posicionament sobre la consulta, que també dependrà de com evolucionin les converses amb ERC per refer el full de ruta, encallades des de principis d'any.
La suspensió de Borràs ha sacsejat els fonaments del Govern, però no l'ha trencat. Tampoc ha sortit cap alt càrrec del partit -per descomptat tampoc institucional- defensant obertament una sortida immediata de l'executiu. En certa manera, les cúpules d'ERC i de Junts han intentat encapsular l'episodi del Parlament, aïllar-lo de la dinàmica governamental, i deixar sense efectes el discurs dur de Borràs contra els republicans i la CUP per haver-la obligat a deixar -temporalment, almenys fins que se sotmeti al judici oral per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)- el càrrec. Al president Pere Aragonès -sostenen a Palau, tant en públic com en privat- ningú de Junts li ha traslladat la voluntat de sortir de l'executiu, una opció de la qual no n'és gens partidari Jordi Turull, secretari general del partit des del juliol.
Tampoc un dels integrants dels organismes de coordinació més restringits, Albert Batet, és partidari de marxar del Govern. Aquesta qüestió s'ha debatut àmpliament en trobades de la cúpula de Junts, com la que es va celebrar a Sallent a finals de març. En tot cas, si hi ha una carpeta que pot fer trontollar l'executiu no és la suspensió de Borràs, sinó l'aproximació al diàleg amb l'Estat, que ha viscut una acceleració amb els primer acords sobre la desjudicialització i el català. "Si trenquem per alguna cosa, serà per aquesta", assenyalava poc després de la suspensió de la presidenta del Parlament un alt dirigent de Junts des dels passadissos de la cambra catalana. És a dir: que les tensions estaran més relacionades amb la negociació amb l'Estat que no pas amb el futur de Borràs, que sectors de Junts donaven per descomptat que acabaria així.
Que les diferències estratègiques ocupen bona part de les relacions amb ERC ho demostra el fet que, en l'última reunió del Govern -així ho va avançar NacióDigital- el vicepresident Jordi Puigneró li va retreure a Aragonès que els acords del diàleg fossin presentats en nom de tot l'executiu, quan a la mesa només hi van els consellers d'ERC perquè els de Junts n'han restat al marge. Les paraules de Puigneró van ser reforçades, després, per consellers com Jaume Giró, Gemma Geis i Lourdes Ciuró. El primer és un dels principals exponents del sector institucional del partit, ben connectat amb el món econòmic i també amb el govern espanyol, i defensa continuar a l'executiu. Ciuró, en una entrevista en aquest diari, no va descartar, fins i tot, explorar aliances amb el PSC.
Bona part dels alcaldes amb opcions de repetir també consideren que no es poden cedir espais de poder camí de les municipals. I fins i tot veus com Joan Canadell, número tres a les primàries al Parlament i veu amb prèdica dins dels sectors que es presenten com més exigents, són partidàries de continuar al Govern per condicionar des de dins el full de ruta del procés amb el nou "embat" com a punta de llança. Canadell, que en el debat de pressupostos va enervar Aragonès per la intervenció que va fer -Giró tampoc la va encaixar bé- en contra d'ERC i del pacte amb els comuns, mai ha amagat la seva ambició per guanyar posicions públiques mentre aprèn la dinàmica parlamentària i el joc dels partits. Si Borràs és condemnada per delictes vinculats amb la corrupció, quedarà buida la plaça de candidat a la Generalitat, a la qual s'ha vinculat ja el conseller d'Economia.
Una de les preocupacions del sector més institucional, tradicionalment vinculat a la figura de Turull però amb múltiples ramificacions, és que en aquests moments ERC disposa de les dues principals institucions del país. Una de manera formal -la presidència de la Generalitat- i una altra de manera interina -la presidència en funcions del Parlament- amb Alba Vergés al capdavant. Aquests dirigents consideren que no es pot "regalar espais" al rival, tampoc a la Diputació de Barcelona, on es governa amb el PSC des del 2019. En la ponència política, després d'un debat intens, es va acordar fer balanç del pacte abans de les municipals, però es va decidir mantenir en vigor l'acord. Els partidaris de Borràs eren partidaris de trencar-lo, tot i que es va imposar el sector Turull.
Aquest és, precisament, l'equilibri que se sotmetrà a prova en cas que arribi la consulta o bé -encara més rellevant- quan s'estigui discutint com, quan i en quins termes es procedeix a la votació. No serà el mateix fer-la si el debat de política general evidencia les discrepàncies entre ERC i Junts, i tampoc si el sector de Borràs s'activa per amplificar un presumible balanç negatiu -sobretot pel que fa a la relació amb Madrid i la mesa de negociació- del pacte de legislatura. Només hi ha un precedent: en la consulta sobre l'acord de Govern, negociat per Jordi Sànchez, els vots a favor van arribar al 83% entre la militància. Una dada que, aquests dies, tothom continua tenint al cap.
Com va quedar definida aquesta votació? "Junts presentarà dins del debat de política general de 2022, una sèrie de propostes destinades a preparar la culminació del procés d'independència. En cas que no s'assoleixi un acord satisfactori amb la resta de partits independentistes, i tenint en compte el balanç de l'acord de Govern, Junts plantejarà a les seves bases les iniciatives adequades a tal situació entre les quals la continuïtat o no al Govern", sosté el text. Hi ha pendent una auditoria sobre l'acord de legislatura que estan ultimant Josep Rius, vicepresident del partit i diputat, i Victòria Alsina, consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, que no és militant però que té previst fer-se'n. El balanç es portarà al consell nacional del setembre i serà decisiu per adoptar un posicionament sobre la consulta, que també dependrà de com evolucionin les converses amb ERC per refer el full de ruta, encallades des de principis d'any.
La suspensió de Borràs ha sacsejat els fonaments del Govern, però no l'ha trencat. Tampoc ha sortit cap alt càrrec del partit -per descomptat tampoc institucional- defensant obertament una sortida immediata de l'executiu. En certa manera, les cúpules d'ERC i de Junts han intentat encapsular l'episodi del Parlament, aïllar-lo de la dinàmica governamental, i deixar sense efectes el discurs dur de Borràs contra els republicans i la CUP per haver-la obligat a deixar -temporalment, almenys fins que se sotmeti al judici oral per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)- el càrrec. Al president Pere Aragonès -sostenen a Palau, tant en públic com en privat- ningú de Junts li ha traslladat la voluntat de sortir de l'executiu, una opció de la qual no n'és gens partidari Jordi Turull, secretari general del partit des del juliol.
Tampoc un dels integrants dels organismes de coordinació més restringits, Albert Batet, és partidari de marxar del Govern. Aquesta qüestió s'ha debatut àmpliament en trobades de la cúpula de Junts, com la que es va celebrar a Sallent a finals de març. En tot cas, si hi ha una carpeta que pot fer trontollar l'executiu no és la suspensió de Borràs, sinó l'aproximació al diàleg amb l'Estat, que ha viscut una acceleració amb els primer acords sobre la desjudicialització i el català. "Si trenquem per alguna cosa, serà per aquesta", assenyalava poc després de la suspensió de la presidenta del Parlament un alt dirigent de Junts des dels passadissos de la cambra catalana. És a dir: que les tensions estaran més relacionades amb la negociació amb l'Estat que no pas amb el futur de Borràs, que sectors de Junts donaven per descomptat que acabaria així.
Que les diferències estratègiques ocupen bona part de les relacions amb ERC ho demostra el fet que, en l'última reunió del Govern -així ho va avançar NacióDigital- el vicepresident Jordi Puigneró li va retreure a Aragonès que els acords del diàleg fossin presentats en nom de tot l'executiu, quan a la mesa només hi van els consellers d'ERC perquè els de Junts n'han restat al marge. Les paraules de Puigneró van ser reforçades, després, per consellers com Jaume Giró, Gemma Geis i Lourdes Ciuró. El primer és un dels principals exponents del sector institucional del partit, ben connectat amb el món econòmic i també amb el govern espanyol, i defensa continuar a l'executiu. Ciuró, en una entrevista en aquest diari, no va descartar, fins i tot, explorar aliances amb el PSC.
Bona part dels alcaldes amb opcions de repetir també consideren que no es poden cedir espais de poder camí de les municipals. I fins i tot veus com Joan Canadell, número tres a les primàries al Parlament i veu amb prèdica dins dels sectors que es presenten com més exigents, són partidàries de continuar al Govern per condicionar des de dins el full de ruta del procés amb el nou "embat" com a punta de llança. Canadell, que en el debat de pressupostos va enervar Aragonès per la intervenció que va fer -Giró tampoc la va encaixar bé- en contra d'ERC i del pacte amb els comuns, mai ha amagat la seva ambició per guanyar posicions públiques mentre aprèn la dinàmica parlamentària i el joc dels partits. Si Borràs és condemnada per delictes vinculats amb la corrupció, quedarà buida la plaça de candidat a la Generalitat, a la qual s'ha vinculat ja el conseller d'Economia.
Una de les preocupacions del sector més institucional, tradicionalment vinculat a la figura de Turull però amb múltiples ramificacions, és que en aquests moments ERC disposa de les dues principals institucions del país. Una de manera formal -la presidència de la Generalitat- i una altra de manera interina -la presidència en funcions del Parlament- amb Alba Vergés al capdavant. Aquests dirigents consideren que no es pot "regalar espais" al rival, tampoc a la Diputació de Barcelona, on es governa amb el PSC des del 2019. En la ponència política, després d'un debat intens, es va acordar fer balanç del pacte abans de les municipals, però es va decidir mantenir en vigor l'acord. Els partidaris de Borràs eren partidaris de trencar-lo, tot i que es va imposar el sector Turull.
Aquest és, precisament, l'equilibri que se sotmetrà a prova en cas que arribi la consulta o bé -encara més rellevant- quan s'estigui discutint com, quan i en quins termes es procedeix a la votació. No serà el mateix fer-la si el debat de política general evidencia les discrepàncies entre ERC i Junts, i tampoc si el sector de Borràs s'activa per amplificar un presumible balanç negatiu -sobretot pel que fa a la relació amb Madrid i la mesa de negociació- del pacte de legislatura. Només hi ha un precedent: en la consulta sobre l'acord de Govern, negociat per Jordi Sànchez, els vots a favor van arribar al 83% entre la militància. Una dada que, aquests dies, tothom continua tenint al cap.