03
d'agost
del
2022
Actualitzat
el
11
de setembre
a les
9:13h
L'Ajuntament de Barcelona fa anys que lluita per fugir del monocultiu turístic. "Barcelona no és Bombai", va expressar el tinent d'alcalde, Jaume Collboni, al ple municipal en què la cambra va demanar -amb unanimitat- al Govern que prohibís els bicitaxis. La frase és un reflex dels complexos i els temors de la ciutat. Aquest dimecres, per fi, les exigències del consistori han trobat una resposta satisfactòria. La Generalitat prohibirà per llei aquests vehicles a la ciutat comtal abans que finalitzi l'any 2022.
Les celebracions de l'Ajuntament contrasten, però, amb la "decepció" dels professionals del bicitaxi. No hi ha sorpreses en aquest sentit. "Haurem de vendre-ho tot i començar de nou fora de Catalunya", es tem l'Erwin Triebels, de Pura Vida Rickshaw Tours, una de les empreses afectades per la prohibició. "Un cop més, no sabem que farem", lamenta. Els bicitaxistes preveien deixar enrere la incertesa un cop superada la pandèmia de la Covid-19, però sembla que no serà així.
L'Erwin és holandès i fa vuit anys que treballa com a conductor de bicitaxi a Barcelona. "Fem tours turístics, en cap cas som competència del taxi", es queixa. "Desil·lusió" és la paraula que ha emprat en referència a la decisió de l'Ajuntament i la Generalitat, que considera que han optat "per la solució més fàcil". "No ens han donat l'opció de regularitzar la nostra activitat", entén. Ara prepara accions de resposta.
Al seu torn, Collboni insisteix a negar l'existència del sector, perquè "sense llicència, no es pot treballar". Sector o no, els treballadors del bicitaxi existeixen i no han tingut representació a la reunió del grup de treball de la qual ha sorgit la determinació d'il·legalitzar-los. "Tot i que ara ens vulguin invisibilitzar, m'he reunit amb l'administració en diverses ocasions", afirma l'Erwin.
Un règim d'alegalitat trampós
El transport de persones en cicles de més de dues rodes (tipus C1) ha funcionat durant anys en un règim d'alegalitat a Barcelona. Fins ara, només calia una llicència de circulació. No obstant això, des del 20 de juny, el consistori exigeix també una llicència d'explotació econòmica. "La llista d'espera és llarga i no ens han donat cap mena de marge", lamenten des de Pura Vida Rickshaw Tours.
Des que l'Erwin va començar a treballar com a bicitaxista a la ciutat, ha pogut anar adaptant-se al marc legal de cada moment. Ell mateix explica la inexistència de llicències per la manca de regulació de l'Ajuntament, el qual els impediria "adequar-se a cap marc jurídic", reflexiona. Ara li és impossible adaptar-se. "Si t'atrapen sense llicència, et confisquen el vehicle i et multen", recorda. Actualment, la Guàrdia Urbana té una quarantena de vehicles confiscats i ja ha imposat 1.400 sancions el 2022.
Un model de ciutat incompatible amb el bicitaxi... o no
El consistori que dirigeix Ada Colau considera que el bicitaxi no casa amb el model de ciutat que desitja. Entenen que és un focus de precarietat, de saturació de l'espai públic i de problemes de convivència amb els veïns. "No és el missatge que volem donar al món", defensa Collboni. L'Erwin no hi acaba d'estar d'acord i es queixa que el consistori posi tots els bicitaxis al mateix sac.
"Pura Vida Rickshaw Tours som l'exemple que el bicitaxi també pot ser un servei de qualitat", diuen. Es tracta d'una empresa petita que disposa de 6 vehicles en propietat. Els seus serveis es precontracten per Internet, a la seva pàgina web o a plataformes com Tripadvisor, i ofereixen factura. "Tots els treballadors cotitzem i paguem impostos", defensen.
La seva activitat consisteix en la realització de tours turístics per la ciutat. "Som una opció ecològica molt bona per la gent amb mobilitat reduïda, per les famílies amb nens i per la gent que disposa de poc temps per visitar Barcelona", afirmen. En aquesta direcció, pensen que una bona manera de regular la seva activitat hagués estat l'establiment d'un temps mínim per trajecte en bicitaxi, de manera que no poguessin ser emprats com un mitjà de transport intraurbà. Com ha quedat demostrat, l'Ajuntament de Barcelona pensa plenament el contrari.
Les celebracions de l'Ajuntament contrasten, però, amb la "decepció" dels professionals del bicitaxi. No hi ha sorpreses en aquest sentit. "Haurem de vendre-ho tot i començar de nou fora de Catalunya", es tem l'Erwin Triebels, de Pura Vida Rickshaw Tours, una de les empreses afectades per la prohibició. "Un cop més, no sabem que farem", lamenta. Els bicitaxistes preveien deixar enrere la incertesa un cop superada la pandèmia de la Covid-19, però sembla que no serà així.
L'Erwin és holandès i fa vuit anys que treballa com a conductor de bicitaxi a Barcelona. "Fem tours turístics, en cap cas som competència del taxi", es queixa. "Desil·lusió" és la paraula que ha emprat en referència a la decisió de l'Ajuntament i la Generalitat, que considera que han optat "per la solució més fàcil". "No ens han donat l'opció de regularitzar la nostra activitat", entén. Ara prepara accions de resposta.
Al seu torn, Collboni insisteix a negar l'existència del sector, perquè "sense llicència, no es pot treballar". Sector o no, els treballadors del bicitaxi existeixen i no han tingut representació a la reunió del grup de treball de la qual ha sorgit la determinació d'il·legalitzar-los. "Tot i que ara ens vulguin invisibilitzar, m'he reunit amb l'administració en diverses ocasions", afirma l'Erwin.
Un règim d'alegalitat trampós
El transport de persones en cicles de més de dues rodes (tipus C1) ha funcionat durant anys en un règim d'alegalitat a Barcelona. Fins ara, només calia una llicència de circulació. No obstant això, des del 20 de juny, el consistori exigeix també una llicència d'explotació econòmica. "La llista d'espera és llarga i no ens han donat cap mena de marge", lamenten des de Pura Vida Rickshaw Tours.
Des que l'Erwin va començar a treballar com a bicitaxista a la ciutat, ha pogut anar adaptant-se al marc legal de cada moment. Ell mateix explica la inexistència de llicències per la manca de regulació de l'Ajuntament, el qual els impediria "adequar-se a cap marc jurídic", reflexiona. Ara li és impossible adaptar-se. "Si t'atrapen sense llicència, et confisquen el vehicle i et multen", recorda. Actualment, la Guàrdia Urbana té una quarantena de vehicles confiscats i ja ha imposat 1.400 sancions el 2022.
Un model de ciutat incompatible amb el bicitaxi... o no
El consistori que dirigeix Ada Colau considera que el bicitaxi no casa amb el model de ciutat que desitja. Entenen que és un focus de precarietat, de saturació de l'espai públic i de problemes de convivència amb els veïns. "No és el missatge que volem donar al món", defensa Collboni. L'Erwin no hi acaba d'estar d'acord i es queixa que el consistori posi tots els bicitaxis al mateix sac.
"Pura Vida Rickshaw Tours som l'exemple que el bicitaxi també pot ser un servei de qualitat", diuen. Es tracta d'una empresa petita que disposa de 6 vehicles en propietat. Els seus serveis es precontracten per Internet, a la seva pàgina web o a plataformes com Tripadvisor, i ofereixen factura. "Tots els treballadors cotitzem i paguem impostos", defensen.
La seva activitat consisteix en la realització de tours turístics per la ciutat. "Som una opció ecològica molt bona per la gent amb mobilitat reduïda, per les famílies amb nens i per la gent que disposa de poc temps per visitar Barcelona", afirmen. En aquesta direcció, pensen que una bona manera de regular la seva activitat hagués estat l'establiment d'un temps mínim per trajecte en bicitaxi, de manera que no poguessin ser emprats com un mitjà de transport intraurbà. Com ha quedat demostrat, l'Ajuntament de Barcelona pensa plenament el contrari.