01
d'agost
del
2022
Actualitzat
el
08
d'agost
a les
11:34h
En la compareixença que va fer Pedro Sánchez divendres passat a la Moncloa, el president del govern espanyol va aparèixer sense corbata. Es tractava, segons ell, de fer pedagogia de l'estalvi energètic necessari per la crisi climàtica però, sobretot, per la crisi energètica -de subministrament i de preus- derivada de la guerra a Ucraïna. Una setmana després que els països de la Unió Europea (UE) aprovessin una retallada del consum que finalment no serà lineal i que en el cas de l'Estat s'aproximarà al 7%, el consell de ministres ha aprovat un pla d'estalvi que inclou una temperatura topall per l'aire condicionat i la calefacció com a mesures més cridaneres.
La vicepresidenta Teresa Ribera ha assenyalat que la situació és "crítica", i que en qualsevol moment hi pot haver un "tall de subministrament" del gas rus, com ha passat en altres països. Pel que fa a l'estalvi en edificis administratius, hotels, cinemes, estacions de tren, aeroports i museus, la calefacció haurà d'estar a 19 graus com a molt, i l'aire condicionat haurà d'estar a 27 graus a l'estiu. Els llums hauran d'estar apagats als aparadors i als edificis públics, almenys fins l'1 de novembre del 2023. Les portes hauran d'estar tancades, mesura que haurà d'estar vigent a finals de setembre. El teletreball, ha dit, ha de servir per estalviar en consum energètic, i Ribera ha indicat que cal adoptar una mentalitat similar a la de la pandèmia en aquest sentit.
En el debat de política general celebrat al Congrés fa dues setmanes, Sánchez ja va advertir que en algun moment a partir de la propera tardor s'haurien de prendre mesures per aminorar la despesa energètica, i va donar pràcticament per fet que en algun moment hi hauria restriccions. Malgrat això, les veus més optimistes del govern espanyol insisteixen aquests dies que l'Estat és un dels menys esposats a la crisi entre Ucraïna i Rússia, perquè el percentatge de dependència és menor que el d'Alemanya o Itàlia. Les centrals regasificadores de la costa catalana i espanyola s'han tornat estratègiques en un context d'alça de preus i competència pel subministrament.
Isabel Rodríguez, ministra portaveu i titular de Política Territorial, també s'ha referit a les ajudes als usuaris i als transports de cara al setembre. Pel que fa als trens Avant, es bonifica el 50% el cost, la qual cosa suposa uns 200 milions d'euros. Pel que fa a mitja distància i Rodalies, el cost per al ciutadà serà "zero", com ja es va anunciar en el debat de política general. La vigència serà de l'1 de setembre al 31 de desembre. S'hauran d'abonar deu euros de fiança. L'abonament serà de quatre mesos i aquesta fiança es retornarà al cap d'aquest termini. En mitja distància, la fiança serà de 20 euros, segons ha detallat Rodríguez al principi de la roda de premsa.
Abans de la roda de premsa, la Moncloa ha informat que s'ha celebrat una reunió entre Sánchez i la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, per tractar tots els assumptes espinosos que han tensionat la coalició al llarg de les últimes setmanes. La trobada, segons han assenyalat fons de l'executiu estatal, ha servit per "reforçar" la relació. A la pràctica, la cita també ha servit per efectuar el tret de sortida a la negociació pressupostària del 2023, que ja s'ha abordat en una trobada tècnica entre el ministeri d'Hisenda i la vicepresidència segona. Els comptes de l'any vinent són els tercers que elabora l'executiu de coalició, que de moment sempre ha trobat els aliats parlamentaris -entre els quals ERC, el PNB i Bildu- per anar-los aprovant.
La vicepresidenta Teresa Ribera ha assenyalat que la situació és "crítica", i que en qualsevol moment hi pot haver un "tall de subministrament" del gas rus, com ha passat en altres països. Pel que fa a l'estalvi en edificis administratius, hotels, cinemes, estacions de tren, aeroports i museus, la calefacció haurà d'estar a 19 graus com a molt, i l'aire condicionat haurà d'estar a 27 graus a l'estiu. Els llums hauran d'estar apagats als aparadors i als edificis públics, almenys fins l'1 de novembre del 2023. Les portes hauran d'estar tancades, mesura que haurà d'estar vigent a finals de setembre. El teletreball, ha dit, ha de servir per estalviar en consum energètic, i Ribera ha indicat que cal adoptar una mentalitat similar a la de la pandèmia en aquest sentit.
En el debat de política general celebrat al Congrés fa dues setmanes, Sánchez ja va advertir que en algun moment a partir de la propera tardor s'haurien de prendre mesures per aminorar la despesa energètica, i va donar pràcticament per fet que en algun moment hi hauria restriccions. Malgrat això, les veus més optimistes del govern espanyol insisteixen aquests dies que l'Estat és un dels menys esposats a la crisi entre Ucraïna i Rússia, perquè el percentatge de dependència és menor que el d'Alemanya o Itàlia. Les centrals regasificadores de la costa catalana i espanyola s'han tornat estratègiques en un context d'alça de preus i competència pel subministrament.
Isabel Rodríguez, ministra portaveu i titular de Política Territorial, també s'ha referit a les ajudes als usuaris i als transports de cara al setembre. Pel que fa als trens Avant, es bonifica el 50% el cost, la qual cosa suposa uns 200 milions d'euros. Pel que fa a mitja distància i Rodalies, el cost per al ciutadà serà "zero", com ja es va anunciar en el debat de política general. La vigència serà de l'1 de setembre al 31 de desembre. S'hauran d'abonar deu euros de fiança. L'abonament serà de quatre mesos i aquesta fiança es retornarà al cap d'aquest termini. En mitja distància, la fiança serà de 20 euros, segons ha detallat Rodríguez al principi de la roda de premsa.
Abans de la roda de premsa, la Moncloa ha informat que s'ha celebrat una reunió entre Sánchez i la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, per tractar tots els assumptes espinosos que han tensionat la coalició al llarg de les últimes setmanes. La trobada, segons han assenyalat fons de l'executiu estatal, ha servit per "reforçar" la relació. A la pràctica, la cita també ha servit per efectuar el tret de sortida a la negociació pressupostària del 2023, que ja s'ha abordat en una trobada tècnica entre el ministeri d'Hisenda i la vicepresidència segona. Els comptes de l'any vinent són els tercers que elabora l'executiu de coalició, que de moment sempre ha trobat els aliats parlamentaris -entre els quals ERC, el PNB i Bildu- per anar-los aprovant.