31
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
22:41h
Final apoteòsica a Wembley. Anglaterra ha aixecat una Eurocopa històrica després de guanyar a la vuit vegades campiona, Alemanya, per 2 gols a 1 a la pròrroga. Final, a més a més, memorable per partida doble i és que el conjunt anglès liderat per Sarina Wiegman -que ja va dur el 2017 els Països Baixos al títol- mai abans havia aixecat una Eurocopa. Ara ja pot dir que ho ha fet i, per afegir-hi més motius de celebració, ho ha fet a casa seva. D'amfitriona.
La vetllada d'avui també ha estat històrica per al futbol femení: 90.000 aficionats i aficionades han seguit, amb l'emoció a flor de pell, el partit des de l'estadi anglès. Per a la xifra de seguidores que l'han viscut des de casa, encara haurem d'esperar una mica, però, segons les previsions, tot apunta al fet que serà elevada.
En l'àmbit purament futbolístic, el matx ha estat d'alta tensió. Hi havia molt en joc i els nervis s'han fet palesos durant molts minuts del partit, que han impedit a les jugadores ensenyar al públic el gran joc que han exhibit durant tot el torneig.
Alemanya, que aspirava al seu novè títol, ha trobat a faltar Alexandra Popp, lesionada en l'escalfament previ, i que no ha tingut, aquesta nit, l'encert de dies anteriors. Les de Wiegman han jugat de tal manera que a penes hi ha hagut centre del camp. Les locals han buscat a White a base de centres i les alemanyes han anat superant a poc a poc el trauma de perdre a la seva capitana i màxima golejadora. Amb tot, a la contra ha tingut perill Alemanya i, en un servei de cantonada, entre Rauch i Hegering han fregat el gol per al conjunt dirigit per Martina Voss-Tecklenburg.
De fet ha estat en aquest servei de cantonada que el VAR ha hagut de revisar una mà local, però finalment no ha caigut la pena màxima. No hi ha hagut, tampoc, més ocasions i sí molta por a l'error. No obstant això, en la segona part Alemanya ha entrar molt millor, amb dues ocasions molt clares en els primers minuts. Wassmuth l'ha tingut i encara més clara ha estat la de Magull, amb Popp retorçant-se en la graderia. El canvi de ritme alemany ha coincidit també amb la lesió de Mead, la màxima golejadora anglesa i finalment Bota d'Or amb sis punts i cinc assistències. Després de diversos minuts amb el partit aturat, una impressionant passada de Walsh caçada en la carrera per Toone -acabada d'entrar de reforç- i executada segons més tard ha fet emboutir Wembley.
Un golàs, però que no ha suposat, en cap cas, la rendició alemanya. Les de Voss-Tecklenburg han tingut l'oportunitat de respondre pràcticament al moment amb dues ocasions, una d'elles, ha acabat al pal. Amb tot, les vuit vegades campiones estaven bolcades mentre que Anglaterra confiava en la sentència a la contra. Finalment, la insistència ha tingut premi per mitjà de Magull, després d'una gran jugada de Lohmann.
Chloe Kelly tindrà una estàtua
Així s'ha arribat a la pròrroga, amb la sensació d'una Alemanya més ficada en el partit i una Anglaterra tement que s'escapés una ocasió històrica. Les de Wiegman han renunciat a l'atac, però en el tancament alemany de nou s'ha trobat a faltar Popp. En el segon temps de la pròrroga, Anglaterra ha sortit de la cova. Tocava aprofitar el factor camp, com ha demanat Kelly en forçar un servei de banda i després un córner. La mateixa davantera del Manchester City ha estat qui ha fet el 2-1 en aquest servei de cantonada, que ha acabat en una pilota morta en l'àrea petita.
Ara, els seguidors i seguidores ja l'anomenen "heroïna d'Anglaterra". I no és per menys i és que el seu xut li ha donat el títol al seu país, el primer continental tant femení, en la seva tercera final, com masculí. Ni un segon ha trigat a sonar el Football's coming home, tot just un any després que la selecció masculina perdés la final amb Itàlia. Un gol per a la història dels inventors del futbol i un trofeu que lluirà al costat del de la Copa del Món masculina aconseguida el 1966. Anglaterra, botxí d'Espanya als quarts, ha culminat aquesta nit la seva ratxa invicta amb un títol memorable.
La vetllada d'avui també ha estat històrica per al futbol femení: 90.000 aficionats i aficionades han seguit, amb l'emoció a flor de pell, el partit des de l'estadi anglès. Per a la xifra de seguidores que l'han viscut des de casa, encara haurem d'esperar una mica, però, segons les previsions, tot apunta al fet que serà elevada.
En l'àmbit purament futbolístic, el matx ha estat d'alta tensió. Hi havia molt en joc i els nervis s'han fet palesos durant molts minuts del partit, que han impedit a les jugadores ensenyar al públic el gran joc que han exhibit durant tot el torneig.
Alemanya, que aspirava al seu novè títol, ha trobat a faltar Alexandra Popp, lesionada en l'escalfament previ, i que no ha tingut, aquesta nit, l'encert de dies anteriors. Les de Wiegman han jugat de tal manera que a penes hi ha hagut centre del camp. Les locals han buscat a White a base de centres i les alemanyes han anat superant a poc a poc el trauma de perdre a la seva capitana i màxima golejadora. Amb tot, a la contra ha tingut perill Alemanya i, en un servei de cantonada, entre Rauch i Hegering han fregat el gol per al conjunt dirigit per Martina Voss-Tecklenburg.
De fet ha estat en aquest servei de cantonada que el VAR ha hagut de revisar una mà local, però finalment no ha caigut la pena màxima. No hi ha hagut, tampoc, més ocasions i sí molta por a l'error. No obstant això, en la segona part Alemanya ha entrar molt millor, amb dues ocasions molt clares en els primers minuts. Wassmuth l'ha tingut i encara més clara ha estat la de Magull, amb Popp retorçant-se en la graderia. El canvi de ritme alemany ha coincidit també amb la lesió de Mead, la màxima golejadora anglesa i finalment Bota d'Or amb sis punts i cinc assistències. Després de diversos minuts amb el partit aturat, una impressionant passada de Walsh caçada en la carrera per Toone -acabada d'entrar de reforç- i executada segons més tard ha fet emboutir Wembley.
Un golàs, però que no ha suposat, en cap cas, la rendició alemanya. Les de Voss-Tecklenburg han tingut l'oportunitat de respondre pràcticament al moment amb dues ocasions, una d'elles, ha acabat al pal. Amb tot, les vuit vegades campiones estaven bolcades mentre que Anglaterra confiava en la sentència a la contra. Finalment, la insistència ha tingut premi per mitjà de Magull, després d'una gran jugada de Lohmann.
Chloe Kelly tindrà una estàtua
Així s'ha arribat a la pròrroga, amb la sensació d'una Alemanya més ficada en el partit i una Anglaterra tement que s'escapés una ocasió històrica. Les de Wiegman han renunciat a l'atac, però en el tancament alemany de nou s'ha trobat a faltar Popp. En el segon temps de la pròrroga, Anglaterra ha sortit de la cova. Tocava aprofitar el factor camp, com ha demanat Kelly en forçar un servei de banda i després un córner. La mateixa davantera del Manchester City ha estat qui ha fet el 2-1 en aquest servei de cantonada, que ha acabat en una pilota morta en l'àrea petita.
Ara, els seguidors i seguidores ja l'anomenen "heroïna d'Anglaterra". I no és per menys i és que el seu xut li ha donat el títol al seu país, el primer continental tant femení, en la seva tercera final, com masculí. Ni un segon ha trigat a sonar el Football's coming home, tot just un any després que la selecció masculina perdés la final amb Itàlia. Un gol per a la història dels inventors del futbol i un trofeu que lluirà al costat del de la Copa del Món masculina aconseguida el 1966. Anglaterra, botxí d'Espanya als quarts, ha culminat aquesta nit la seva ratxa invicta amb un títol memorable.